[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]
www distros/free-distros.ca.html gnu/gnu-histor...
|
From: |
Therese Godefroy |
|
Subject: |
www distros/free-distros.ca.html gnu/gnu-histor... |
|
Date: |
Mon, 13 May 2019 13:48:47 -0400 (EDT) |
CVSROOT: /webcvs/www
Module name: www
Changes by: Therese Godefroy <th_g> 19/05/13 13:48:47
Modified files:
distros : free-distros.ca.html
gnu : gnu-history.ca.html gnu-linux-faq.ca.html
linux-and-gnu.ca.html thegnuproject.ca.html
licenses : copyleft.ca.html gpl-howto.ca.html
gpl-violation.ca.html
philosophy : categories.ca.html essays-and-articles.ca.html
right-to-read.ca.html selling.ca.html
why-copyleft.ca.html free-sw.ca.html
words-to-avoid.ca.html
Log message:
Regenerate from partially updated PO.
CVSWeb URLs:
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/distros/free-distros.ca.html?cvsroot=www&r1=1.58&r2=1.59
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/gnu-history.ca.html?cvsroot=www&r1=1.36&r2=1.37
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/gnu-linux-faq.ca.html?cvsroot=www&r1=1.51&r2=1.52
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/linux-and-gnu.ca.html?cvsroot=www&r1=1.49&r2=1.50
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/thegnuproject.ca.html?cvsroot=www&r1=1.40&r2=1.41
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/licenses/copyleft.ca.html?cvsroot=www&r1=1.7&r2=1.8
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/licenses/gpl-howto.ca.html?cvsroot=www&r1=1.36&r2=1.37
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/licenses/gpl-violation.ca.html?cvsroot=www&r1=1.36&r2=1.37
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/categories.ca.html?cvsroot=www&r1=1.56&r2=1.57
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/essays-and-articles.ca.html?cvsroot=www&r1=1.52&r2=1.53
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/right-to-read.ca.html?cvsroot=www&r1=1.39&r2=1.40
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/selling.ca.html?cvsroot=www&r1=1.37&r2=1.38
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/why-copyleft.ca.html?cvsroot=www&r1=1.38&r2=1.39
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/free-sw.ca.html?cvsroot=www&r1=1.16&r2=1.17
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/words-to-avoid.ca.html?cvsroot=www&r1=1.17&r2=1.18
Patches:
Index: distros/free-distros.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/distros/free-distros.ca.html,v
retrieving revision 1.58
retrieving revision 1.59
diff -u -b -r1.58 -r1.59
--- distros/free-distros.ca.html 22 Jul 2017 14:59:00 -0000 1.58
+++ distros/free-distros.ca.html 13 May 2019 17:48:46 -0000 1.59
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2016-12-09" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.79 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Llista de distribucions GNU/Linux lliures - Projecte GNU - Free Software
@@ -15,10 +15,28 @@
href="http://www.gnu.org/distros/distros.rss";
type="application/rss+xml" />
<style type="text/css" media="screen"><!--
-td.icon { width: 20%; }
+h2 { margin-bottom: 1.5em; }
+h3 { margin: 1.8em 0 1.3em; }
+.summary {
+ padding-top: .7em; padding-bottom: 1.2em;
+ margin-top: 0;
+ border: .15em dotted #ccc;
+}
+.note { margin-top: .8em; margin-bottom: 1em; }
+p.highlight {
+ border: .1em solid #ccc;
+ margin-bottom: 0;
+}
+table.listing { margin-bottom: 3em; }
+table.listing td.text { text-align: left; }
+table.listing td.icon {
+ width: 20%;
+ text-align: center; }
td.icon img { max-width: 100%; max-height: 4em; }
--->
-</style>
address@hidden (max-width: 48em) {
+ .note, .summary { width: 30em; max-width: 93%; }
+}
+--></style>
<!--#include virtual="/distros/po/free-distros.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
@@ -26,34 +44,40 @@
<h2>Distribucions GNU/Linux lliures</h2>
<!--#include virtual="/licenses/fsf-licensing.ca.html" -->
-<blockquote>
-<p><em><span class="highlight">La <a href="http://www.fsf.org/";>Free Software
-Foundation</a> no és responsable del contingut d'altres llocs web ni de si
-estan o no actualitzats.</span></em></p>
-</blockquote>
+<div class="summary">
+<h3 class="no-display">Taula de continguts</h3>
+<ul>
+ <li><a href="#intro">Introducció</a></li>
+ <li><a href="#NewDistro">Ens n'hem deixat alguna?</a></li>
+ <li><a href="#Historical">Distribucions antigues</a></li>
+</ul>
+<p class="highlight"><em>La <a href="http://www.fsf.org/";>Free Software
Foundation</a> no és
+responsable del contingut d'altres llocs web ni de si estan o no
+actualitzats.</em></p>
+</div>
+<hr class="no-display" />
+
+<h3 id="intro">Introducció</h3>
<p>En aquesta pà gina trobareu una llista de les distribucions de <a
href="/gnu/linux-and-gnu.html">GNU/Linux</a> que són completament <a
-href="/philosophy/free-sw.html">lliures</a>. Totes es poden instal·lar al
-disc dur d'un ordinador; la majoria també poden executar-se sense
-instal·lació prèvia.</p>
+href="/philosophy/free-sw.html">lliures</a>. Trobareu una llista de
+distribucions lliures no basades en GNU en <a
+href="/distros/free-non-gnu-distros.html">aquesta pà gina</a>.</p>
<p>La Free Software Foundation recomana i avala aquestes distribucions de
-GNU/Linux, tot i que no intentem jutjar-les o comparar-les basant-nos en
-algun criteri que no sigui la llibertat, i per això les posem en ordre
-alfabètic. Us animem a llegir aquestes breus descripcions i a explorar les
-seves respectives pà gines web i altra informació per escollir la que sigui
-millor per vosaltres.</p>
+GNU/Linux, tot i que <strong>no intentem jutjar-les o comparar-les
+basant-nos en algun criteri que no sigui la llibertat</strong>, i per això
+les posem en ordre alfabètic.</p>
<p>Aquestes distribucions són sistemes complets i a punt, els desenvolupadors
dels quals s'han compromès a seguir les <a
href="/distros/free-system-distribution-guidelines.html">Directrius per a
-les distribucions de sistemes lliures</a>. Això significa que aquestes
-distribucions inclouen i proposen exclusivament programari lliure. Rebutgen
-les aplicacions no lliures, les plataformes de programació no lliures, els
-controladors no lliures, el firmware no lliure, els jocs no lliures i
-qualsevol altre programa no lliure, a més de la documentació i els manuals
-no lliures.</p>
+les distribucions de sistemes lliures</a>. Això significa que elles inclouen
+i proposen exclusivament programari lliure. Rebutgen les aplicacions no
+lliures, les plataformes de programació no lliures, els controladors no
+lliures, el firmware no lliure, els jocs no lliures i qualsevol altre
+programa no lliure, a més de la documentació i els manuals no lliures.</p>
<p>Si una d'aquestes distribucions inclou o proposa alguna cosa no lliure,
haurà estat per un error, i s'invitarà als desenvolupadors a treure-la. Si
@@ -77,15 +101,9 @@
ajudant a desenvolupar una distribució lliure ja existent que començant-ne
una de nova.</p>
-<p><strong>Totes les distribucions que trobareu a continuació poden
-instal·lar-se al disc dur de l'ordinador, i la majoria es poden executar
-directament sense instal·lar-les. No tot el maquinari funciona en el món
-lliure; el lloc web de cada distribució hauria d'indicar en quins ordinadors
-funciona.</strong></p>
-
-<p>Recomanem aquestes distribucions només pel fet que són lliures. No
intentem
-jutjar-les o comparar-les basant-nos en algun altre criteri, i per això les
-posem en ordre alfabètic. Us suggerim que consulteu les seves respectives
+<p>No tot el maquinari funciona en el món lliure; el lloc web de cada
+distribució hauria d'indicar en quins ordinadors funciona. Us animem a
+llegir aquestes breus descripcions i a explorar les seves respectives
pà gines web i altra informació per escollir la que sigui millor per
vosaltres.</p>
@@ -95,91 +113,102 @@
<table class="listing">
<thead><tr>
<th>Distribució</th>
- <th>Descripció</th>
+ <th>Breu descripció</th>
</tr></thead>
-<tr class="odd">
- <td class="icon"><a href="http://www.blagblagblag.org/";>
- <img src="/graphics/distros-blag.jpg" alt="BLAG Linux i GNU" /></a></td>
- <td>BLAG Linux i GNU, una distribució GNU/Linux basada en Fedora.</td></tr>
-
<tr class="even">
- <td class="icon"><a href="http://dragora.org";>
- <img src="/graphics/distros-dragora.png" alt="Dragora" /></a></td>
- <td>Dragora, una distribució GNU/Linux independent basada en conceptes de
-simplicitat.</td></tr>
+ <td class="icon"><a href="https://dragora.org/en/index.html";>
+ <img src="/graphics/distros-dragora.png"
+ alt="Dragora GNU/Linux-Libre" /></a></td>
+ <td class="text"><em>Dragora GNU/Linux-Libre:</em>
+una distribució GNU/Linux
+independent basada en conceptes de simplicitat.</td></tr>
<tr class="odd">
- <td class="icon"><a href="http://www.dynebolic.org";>
- <img src="/graphics/distros-dyen.png" alt="Dynebolic" /></a></td>
- <td>Dynebolic, una distribució GNU/Linux que posa especial èmfasi en
l'edició de
-vÃdeo i à udio.</td></tr>
+ <td class="icon"><a href="https://www.dyne.org/software/dynebolic/";>
+ <img src="/graphics/distros-dyen.png" alt="Dyne:bolic" /></a></td>
+ <td class="text"><em>Dyne:bolic:</em>
+una distribució GNU/Linux que posa especial
+èmfasi en l'edició de vÃdeo i à udio.</td></tr>
<tr class="even">
<td class="icon"><a href="http://www.gnewsense.org/";>
<img src="/graphics/distros-gnewsense.png" alt="gNewSense" /></a></td>
- <td>gNewSense, una distribució GNU/Linux basada en Debian amb el patrocini
de la
-FSF.</td></tr>
+ <td class="text"><em>gNewSense:</em>
+una distribució GNU/Linux basada en Debian amb el
+patrocini de la FSF.</td></tr>
<tr class="odd">
- <td class="icon"><a href="http://www.gnu.org/software/guix/";>
- <img src="/software/guix/graphics/GuixSD-V.png" alt="guix" /></a></td>
- <td>Guix System Distribution és una distribució avançada de GNU/Linux
construïda
-sobre GNU Guix (es pronuncia com “geeks”), un gestor de paquets
+ <td class="icon"><a href="/software/guix/">
+ <img src="/software/guix/static/base/img/Guix.png" alt="guix"
/></a></td>
+ <td class="text"><em>Guix System:</em>
+una distribució avançada de GNU/Linux construïda
+sobre GNU Guix (es pronuncia com <cite>geeks</cite>), un gestor de paquets
funcional per al sistema GNU. </td></tr>
-
<tr class="even">
- <td class="icon"><a href="https://musixdistro.wordpress.com/";>
- <img src="/graphics/distros-musix.png" alt="Musix GNU+Linux" /></a></td>
- <td>Musix GNU+Linux, una distribució GNU/Linux basada en Knoppix que posa
-especial èmfasi en la producció d'à udio.</td></tr>
+ <td class="icon"><a href="https://www.hyperbola.info/?gnu-free-stros-page";>
+ <img src="/graphics/distro-hyperbola.png" alt="Hyperbola" /></a></td>
+ <td class="text"><em>Hyperbola GNU/Linux-libre</em></td>
+ </tr>
<tr class="odd">
- <td class="icon"><a href="http://www.parabola.nu/https/";>
+ <td class="icon"><a href="https://www.parabola.nu";>
<img src="/graphics/distros-parabola.png"
- alt="Parabola GNU/Linux" /></a></td>
- <td>Parabola GNU/Linux, una distribució basada en Arch que prioritza la
-simplicitat en la gestió del sistema i dels paquets.</td></tr>
+ alt="Parabola GNU/Linux-libre" /></a></td>
+ <td class="text"><em>Parabola GNU/Linux-libre:</em>
+una distribució basada en Arch que
+prioritza la simplicitat en la gestió del sistema i dels paquets.</td></tr>
<tr class="even">
- <td class="icon"><a href="http://trisquel.info/";>
+ <td class="icon"><a href="https://pureos.net/";>
+ <img src="/graphics/pureos-logo-small.png" style="max-height: 1.8em;"
+ alt="PureOS" /></a></td>
+ <td class="text"></td></tr>
+ <tr class="odd">
+ <td class="icon"><a href="https://trisquel.info/";>
<img src="/graphics/distros-trisquel.png" alt="Trisquel" /></a></td>
- <td>Trisquel, una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu i orientada a
petites
-empreses, usuaris domèstics i centres educatius.</td></tr>
+ <td class="text"><em>Trisquel:</em>
+una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu i
+orientada a petites empreses, usuaris domèstics i centres educatius.</td></tr>
-<tr class="odd">
+<tr class="even">
<td class="icon"><a href="http://www.ututo.org/";>
<img src="/graphics/distros-ututo.png" alt="Ututo" /></a></td>
- <td>Ututo XS, una distribució GNU/Linux basada en Gentoo. Va ser el primer
-sistema GNU/Linux completament lliure reconegut pel Projecte GNU.</td></tr>
+ <td class="text"><em>Ututo S:</em>
+el primer sistema GNU/Linux completament lliure
+reconegut pel Projecte GNU.</td></tr>
</table>
-<p id="small-distros">A continuació trobareu una llista de distribucions de
petits sistemes,
+<p>A continuació trobareu una llista de distribucions de petits sistemes,
pensades per a dispositius amb recursos limitats, com per exemple un router
inal·là mbric. Aquestes distribucions no són autònomes, sinó que s'han de
desenvolupar i construir sobre algun dels sistemes ja mencionats, potser amb
l'ajuda de les eines lliures que porta la mateixa distribució.</p>
+
<table class="listing">
<thead><tr>
<th>Distribució</th>
- <th>Descripció</th>
+ <th>Breu descripció</th>
</tr></thead>
<tr class="odd">
<td class="icon"><a href="http://librecmc.org/";> <img
src="/graphics/librecmc.png" alt="libreCMC" /></a></td>
- <td>libreCMC és una distribució GNU/Linux per dispositius amb recursos
molt
-limitats. Tot i que primà riament està orientada als routers, ofereix suport
-per a un ampli ventall de casos i dispositius. Al 2015, LibreWRT es va
-fusionar amb libreCMC.</td></tr>
+ <td class="text"><em>libreCMC:</em>
+una distribució GNU/Linux per dispositius amb
+recursos molt limitats. Tot i que primà riament està orientada als routers,
+ofereix suport per a un ampli ventall de casos i dispositius. Al 2015,
+LibreWRT es va fusionar amb libreCMC.</td></tr>
+
<tr class="even">
<td class="icon"><a href="http://proteanos.com/";> <img
src="/graphics/proteanos.png" alt="ProteanOS" /></a></td>
- <td>ProteanOS és una nova distribució, petita i rà pida, per a dispositius
-integrats. La seva plataforma de configuració permet configurar paquets
-binaris en processos de compilació i execució per a diferents usos i
+ <td class="text"><em>ProteanOS:</em>
+una nova distribució, petita i rà pida, per a
+dispositius integrats. La seva plataforma de configuració permet configurar
+paquets binaris en processos de compilació i execució per a diferents usos i
dispositius.</td></tr>
</table>
@@ -191,16 +220,14 @@
contacteu si us plau amb els<a href="mailto:address@hidden";>administradors
de sistemes de la FSF</a> per tenir aquà un mirall de la vostra
distribució.</p>
-<p id="other-free">Trobareu una llista de distribucions lliures no basades en
GNU en <a
-href="/distros/free-non-gnu-distros.html">aquesta pà gina</a>.</p>
-
-<p>Tenim a part una llista de les <a href="/links/companies.html">companyies
-que venen maquinari amb una distribució GNU/Linux lliure
preinstal·lada</a>.</p>
-
<p>Trobareu apart la informació sobre els <a
href="/software/software.html">paquets individuals de GNU </a> (la major
part estan inclosos a les distribucions lliures que esmenem aquÃ).</p>
+<p>Tenim a part una llista de les <a
+href="https://www.fsf.org/resources/hw/endorsement/respects-your-freedom";>companyies
+que venen maquinari amb una distribució GNU/Linux lliure
preinstal·lada</a>.</p>
+
<h3 id="NewDistro">Ens n'hem deixat alguna?</h3>
<p>Coneixeu una distribució que esperà veu trobar a la llista, però no hi
és?
@@ -223,6 +250,30 @@
informació sobre el procés d'avaluació i l'iniciarem de seguida. Esperem les
vostres notÃcies!</p>
+<h3 id="Historical">Distribucions antigues</h3>
+
+<table class="listing">
+ <thead><tr>
+ <th>Distribució</th>
+ <th>Breu descripció</th>
+ </tr></thead>
+
+ <tr class="odd">
+ <td class="icon"><a href="http://www.blagblagblag.org/";>
+ <img src="/graphics/distros-blag.jpg" alt="BLAG Linux i GNU" /></a></td>
+ <td class="text"><em>BLAG Linux i GNU:</em>
+una distribució GNU/Linux basada en Fedora.</td>
+ </tr>
+
+ <tr class="even">
+ <td class="icon"><a href="https://musixdistro.wordpress.com/";>
+ <img src="/graphics/distros-musix.png" alt="Musix GNU+Linux" /></a></td>
+ <td class="text"><em>Musix GNU+Linux:</em>
+una distribució GNU/Linux basada en Knoppix
+que posa especial èmfasi en la producció d'à udio.</td>
+ </tr>
+</table>
+
<div class="translators-notes">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
@@ -269,20 +320,18 @@
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
-<p>Copyright © 2014, 2015, 2016 Free Software Foundation, Inc.</p>
+<p>Copyright © 2014, 2015, 2016, 2017 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -294,11 +343,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/07/22 14:59:00 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: gnu/gnu-history.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/gnu/gnu-history.ca.html,v
retrieving revision 1.36
retrieving revision 1.37
diff -u -b -r1.36 -r1.37
--- gnu/gnu-history.ca.html 4 Sep 2017 11:03:00 -0000 1.36
+++ gnu/gnu-history.ca.html 13 May 2019 17:48:46 -0000 1.37
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.84 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Descripció del Sistema GNU - Projecte GNU - Free Software
Foundation</title>
@@ -20,21 +20,21 @@
<p>
El sistema operatiu GNU és un sistema de programari completament lliure
-compatible amb Unix. GNU significa âGNU's Not Unixâ (GNU no és Unix). <a
-href="http://www.stallman.org/";>Richard Stallman</a> va fer l'<a
+compatible amb Unix. GNU significa <cite>GNU's Not Unix</cite> (GNU no és
+Unix). <a href="http://www.stallman.org/";>Richard Stallman</a> va fer l'<a
href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial</a> del Projecte GNU al
setembre de 1983. El març de 1985 es va publicar una versió més llarga
anomenada <a href="/gnu/manifesto.html">Manifest GNU</a> que ha estat
traduïda a diferents <a
href="/gnu/manifesto.html#translations">idiomes</a>.</p>
<p>
-Es va triar el nom âGNUâ perquè complia certs requisits. Primer, era un
-acrònim recursiu de âGNU's Not Unixâ; segon, era una paraula existent; i
-tercer, era divertida de pronunciar (o de <a
+Es va triar el nom «GNU» perquè complia certs requisits. Primer, era un
+acrònim recursiu de <cite>GNU's Not Unix</cite>; segon, era una paraula
+existent; i tercer, era divertida de pronunciar (o de <a
href="http://www.poppyfields.net/poppy/songs/gnu.html";>cantar</a>).</p>
<p>
-La paraula "lliure" de "programari lliure" fa referència a la <a
+La paraula «lliure» de «programari lliure» fa referència a la <a
href="/philosophy/free-sw.html">llibertat</a>, no al preu. Podeu o no pagar
un preu determinat per obtenir el programari GNU. Sigui quina sigui la
manera en què obtingueu el programari, teniu drets bà sics a l'hora
@@ -47,8 +47,8 @@
donar-les de franc).</p>
<p>
-El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena "Projecte
-GNU". El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit
+El projecte consistent en desenvolupar el sistema GNU s'anomena «Projecte
+GNU». El Projecte GNU fou concebut l'any 1983 per tal de continuar l'esperit
cooperatiu que havia prevalgut a la comunitat informà tica durant els seus
anys inicials. El projecte GNU pretenia fer altre cop possible la cooperació
mitjançant l'eliminació dels obstacles a la cooperació que havien imposat
@@ -96,10 +96,11 @@
gairebé complet, va donar lloc a un sistema operatiu complet: el sistema
GNU/Linux. Les estimacions actuals indiquen que milions de persones
utilitzen avui sistemes GNU/Linux, normalment a través de <a
-href="/distros">distribucions GNU/Linux</a>. La versió principal de Linux
-conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes del programari lliure
-mantenen actualment una versió modificada lliure de Linux, anomenada <a
-href="http://directory.fsf.org/project/linux";> Linux-libre</a>.</p>
+href="/distros/distros.html">distribucions GNU/Linux</a>. La versió
+principal de Linux conté ara blocs no lliures de firmware; els activistes
+del programari lliure mantenen actualment una versió modificada lliure de
+Linux, anomenada <a href="http://directory.fsf.org/project/linux";>
+Linux-libre</a>.</p>
<p>
De tota manera, el Projecte GNU no s'ha volgut limitar a sistemes
@@ -124,7 +125,6 @@
programari lliure capaç de realitzar totes les tasques que els usuaris volen
dur a terme i convertir el programari propietari en una cosa del passat.</p>
-
<div class="translators-notes">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
@@ -166,27 +166,24 @@
<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
files generated as part of manuals) on the GNU web server should
- be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
without talking with the webmasters or licensing team first.
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2009,
2012, 2014 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca";>Llicència
-Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units
-d'Amèrica</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -198,7 +195,7 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/09/04 11:03:00 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
Index: gnu/gnu-linux-faq.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/gnu/gnu-linux-faq.ca.html,v
retrieving revision 1.51
retrieving revision 1.52
diff -u -b -r1.51 -r1.52
--- gnu/gnu-linux-faq.ca.html 15 Sep 2017 09:01:33 -0000 1.51
+++ gnu/gnu-linux-faq.ca.html 13 May 2019 17:48:46 -0000 1.52
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-04-21" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.79 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Preguntes freqüents sobre GNU/Linux - Projecte GNU - Free Software
@@ -27,234 +27,217 @@
<p>
Quan algunes persones veuen que emprem i recomanem el nom GNU/Linux per un
-sistema al que molts denominen simplement "Linux", fan moltes preguntes. AcÃ
+sistema al que molts denominen simplement «Linux», fan moltes preguntes. AcÃ
estan les més comunes i les nostres respostes.</p>
<ul>
-<li><a href="#why" id="TOCwhy">Per què l'anomeneu GNU/Linux i no
Linux?</a></li>
+<li><a href="#why">Per què l'anomeneu GNU/Linux i no Linux?</a></li>
-<li><a href="#whycare" id="TOCwhycare">Per què és important el nom?</a></li>
+<li><a href="#whycare">Per què és important el nom?</a></li>
-<li><a href="#howerror" id="TOChowerror">Com s'ha arribat a què la majoria de
la
-gent anomeni âLinuxâ al sistema?</a></li>
+<li><a href="#howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni
+«Linux» al sistema?</a></li>
-<li><a href="#always" id="TOCalways">DeurÃem dir sempre âGNU/Linuxâ en
lloc de
-âLinuxâ?</a></li>
+<li><a href="#always">DeurÃem dir sempre «GNU/Linux» en lloc de
«Linux»?</a></li>
-<li><a href="#linuxalone" id="TOClinuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix
-èxit sense el GNU?</a></li>
+<li><a href="#linuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense el
+GNU?</a></li>
-<li><a href="#divide" id="TOCdivide">No seria millor per a la comunitat si no
-dividireu la gent amb aquesta petició?</a></li>
+<li><a href="#divide">No seria millor per a la comunitat si no dividireu la
gent
+amb aquesta petició?</a></li>
-<li><a href="#freespeech" id="TOCfreespeech">No dóna suport el Projecte GNU a
la
-llibertat d'expressió individual per anomenar al sistema com cadascú
-trii?</a></li>
+<li><a href="#freespeech">No dóna suport el Projecte GNU a la llibertat
+d'expressió individual per anomenar al sistema com cadascú trii?</a></li>
-<li><a href="#everyoneknows" id="TOCeveryoneknows">Atès que tothom sap el
paper
-del GNU en el desenvolupament del sistema, no es sobreentén el mot
-âGNU/Linuxâ complet?</a></li>
+<li><a href="#everyoneknows">Atès que tothom sap el paper del GNU en el
+desenvolupament del sistema, no es sobreentén el mot «GNU/Linux»
+complet?</a></li>
-<li><a href="#everyoneknows2" id="TOCeveryoneknows2">Atès que conec el paper
del
-sistema GNU, quina importà ncia té el nom que utilitzi?</a></li>
+<li><a href="#everyoneknows2">Atès que conec el paper del sistema GNU, quina
+importà ncia té el nom que utilitzi?</a></li>
-<li><a href="#windows" id="TOCwindows">No és més curt anomenar âLinuxâ al
-âGNU/Linuxâ igual que acurtem âWindowsâ per referir-nos al âMicrosoft
-Windowsâ?</a></li>
+<li><a href="#windows">No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux»
igual que
+acurtem «Windows» per referir-nos al «Microsoft Windows»?</a></li>
-<li><a href="#tools" id="TOCtools">No és el GNU una col·lecció de
ferramentes de
-programació que fou inclosa en el Linux?</a></li>
+<li><a href="#tools">No és el GNU una col·lecció de ferramentes de
programació
+que fou inclosa en el Linux?</a></li>
-<li><a href="#osvskernel" id="TOCosvskernel">Quina és la diferència entre un
-sistema operatiu i un nucli?</a></li>
+<li><a href="#osvskernel">Quina és la diferència entre un sistema operatiu i
un
+nucli?</a></li>
-<li><a href="#house" id="TOChouse">El nucli d'un sistema no és com els
fonaments
-d'una casa? Com es pot considerar gairebé enllestida una casa si no té
-fonaments?</a></li>
+<li><a href="#house">El nucli d'un sistema no és com els fonaments d'una casa?
+Com es pot considerar gairebé enllestida una casa si no té
fonaments?</a></li>
-<li><a href="#brain" id="TOCbrain">No és el nucli el cervell del
sistema?</a></li>
+<li><a href="#brain">No és el nucli el cervell del sistema?</a></li>
-<li><a href="#kernelmost" id="TOCkernelmost">Escriure el nucli no és la major
-part de la feina al fer un sistema operatiu?</a></li>
+<li><a href="#kernelmost">Escriure el nucli no és la major part de la feina al
+fer un sistema operatiu?</a></li>
-<li><a href="#notinstallable" id="TOCnotinstallable">Com pot ser GNU un sistema
-operatiu, si no puc obtenir quelcom anomenat “GNU” i
-instal·lar-ho?</a></li>
+<li><a href="#notinstallable">Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc
+obtenir quelcom anomenat «GNU» i instal·lar-ho?</a></li>
-<li><a href="#afterkernel" id="TOCafterkernel">Estem anomenant al sistema
-operatiu en conjunt com al nucli, Linux. No és normal anomenar al sistema
-operatiu com al seu nucli?</a></li>
+<li><a href="#afterkernel">Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com
al
+nucli, Linux. No és normal anomenar al sistema operatiu com al seu
+nucli?</a></li>
-<li><a href="#feel" id="TOCfeel">Pot un altre sistema tenir “l'aspecte de
-Linux”?</a></li>
+<li><a href="#feel">Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»?</a></li>
-<li><a href="#long" id="TOClong">El problema de âGNU/Linuxâ és que és
massa
-llarg. Quin nom més curt recomaneu?</a></li>
+<li><a href="#long">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin
nom
+més curt recomaneu?</a></li>
-<li><a href="#long1" id="TOClong1">Ãs correcte anomenar el sistema
-“GliNUx” (en lloc de “GNU/Linux”)?</a></li>
+<li><a href="#long1">Ãs correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de
+«GNU/Linux»)?</a></li>
-<li><a href="#long2" id="TOClong2">El problema de “GNU/Linux” és
que
-és massa llarg. Per què m'he de complicar dient “GNU/”?</a></li>
+<li><a href="#long2">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg.
Per què
+m'he de complicar dient «GNU/»?</a></li>
-<li><a href="#long3" id="TOClong3">Malauradament, “GNU/Linux” té
-cinc sÃl·labes. La gent no utilitzarà un nom tan llarg. No n'haurÃeu de
-trobar un de més curt?</a></li>
+<li><a href="#long3">Malauradament, «GNU/Linux» té cinc sÃl·labes. La
gent no
+utilitzarà un nom tan llarg. No n'haurÃeu de trobar un de més curt?</a></li>
-<li><a href="#justgnu" id="TOCjustgnu">Atès que Linux és una contribució
-secundà ria, seria faltar a la veritat anomenar al sistema simplement
-âGNUâ?</a></li>
+<li><a href="#justgnu">Atès que Linux és una contribució secundà ria, seria
+faltar a la veritat anomenar al sistema simplement «GNU»?</a></li>
-<li><a href="#trademarkfee" id="TOCtrademarkfee">Hauria que pagar un canon si
-utilitze âLinuxâ en el nom d'un producte i hauria també de pagar-lo si
-utilitze el nom âGNU/Linuxâ. Ãs dolent utilitzar âGNUâ sense
âLinuxâ, per
-estalviar el canon?</a></li>
+<li><a href="#trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en
el
+nom d'un producte i hauria també de pagar-lo si utilitze el nom
+«GNU/Linux». Ãs dolent utilitzar «GNU» sense «Linux», per estalviar el
+canon?</a></li>
-<li><a href="#many" id="TOCmany">Molts altres projectes han contribuït al
-sistema per fer-lo com és avui en dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache,
-el Perl, i molts altres programes. Els vostres arguments no impliquen que
-deurÃem reconèixer-los aquests també? (Però això significaria un nom tant
-llarg que seria absurd.)</a></li>
+<li><a href="#many">Molts altres projectes han contribuït al sistema per
fer-lo
+com és avui en dia; per exemple el TeX, l'X11, l'Apache, el Perl, i molts
+altres programes. Els vostres arguments no impliquen que deurÃem
+reconèixer-los aquests també? (Però això significaria un nom tant llarg que
+seria absurd.)</a></li>
-<li><a href="#others" id="TOCothers">Molts altres projectes han contribuït al
-sistema com és avui, però no insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què
-deurÃem fer cas a GNU en especial?</a></li>
+<li><a href="#others">Molts altres projectes han contribuït al sistema com és
+avui, però no insisteixen en anomenar-lo XYZ/Linux. Per què deurÃem fer cas
+a GNU en especial?</a></li>
-<li><a href="#allsmall" id="TOCallsmall">Avui dia GNU és una petita part del
-sistema; per què hem de mencionar-la?</a></li>
+<li><a href="#allsmall">Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què
hem
+de mencionar-la?</a></li>
-<li><a href="#manycompanies" id="TOCmanycompanies">Moltes empreses han
-contribuït al desenvolupament del sistema tal i com el coneixem; no
-significa això que deurÃem anomenar-lo GNU/Red Hat/Novell/Linux?</a></li>
+<li><a href="#manycompanies">Moltes empreses han contribuït al desenvolupament
+del sistema tal i com el coneixem; no significa això que deurÃem anomenar-lo
+GNU/Red Hat/Novell/Linux?</a></li>
-<li><a href="#whyslash" id="TOCwhyslash">Per què escriviu âGNU/Linuxâ en
lloc de
-âGNU Linuxâ?</a></li>
+<li><a href="#whyslash">Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU
Linux»?</a></li>
-<li><a href="#whyorder" id="TOCwhyorder">Per què âGNU/Linuxâ en lloc de
-âLinux/GNUâ?</a></li>
+<li><a href="#whyorder">Per què «GNU/Linux» en lloc de
«Linux/GNU»?</a></li>
-<li><a href="#distronames0" id="TOCdistronames0">Els desenvolupadors de la meva
-distribució l'anomenen “Foobar Linux”, però no expliquen en què
-consisteix el sistema. Per què no el poden anomenar com vulguin?</a></li>
+<li><a href="#distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució
+l'anomenen »Foobar Linux», però no expliquen en què consisteix el
+sistema. Per què no el poden anomenar com vulguin?</a></li>
-<li><a href="#distronames" id="TOCdistronames">La meva distribució es diu
-âFoobar Linuxâ; no demostra això que és realment Linux?</a></li>
+<li><a href="#distronames">La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no
+demostra això que és realment Linux?</a></li>
-<li><a href="#distronames1" id="TOCdistronames1">El nom oficial de la meva
-distribució és âFoobar Linuxâ; no és incorrecte anomenar-la de cap altra
-manera que no sigui âFoobar Linuxâ?</a></li>
+<li><a href="#distronames1">El nom oficial de la meva distribució és «Foobar
+Linux»; no és incorrecte anomenar-la de cap altra manera que no sigui
+«Foobar Linux»?</a></li>
-<li><a href="#companies" id="TOCcompanies">No seria més efectiu demanar a les
-companyies com Mandrake, Red Hat i IBM anomenar âGNU/Linuxâ a les seves
-distribucions en lloc de demanar-ho als particulars?</a></li>
+<li><a href="#companies">No seria més efectiu demanar a les companyies com
+Mandrake, Red Hat i IBM anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en
+lloc de demanar-ho als particulars?</a></li>
-<li><a href="#reserve" id="TOCreserve">No seria millor reservar el nom
-âGNU/Linuxâ per a les distribucions que disposen de programari lliure
-únicament? Al cap i a la fi, aquest és l'ideal del GNU.</a></li>
+<li><a href="#reserve">No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les
+distribucions que disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi,
+aquest és l'ideal del GNU.</a></li>
-<li><a href="#gnudist" id="TOCgnudist">Per què no fer una distribució GNU del
-Linux (sic) i anomenar-la GNU/Linux?</a></li>
+<li><a href="#gnudist">Per què no fer una distribució GNU del Linux (sic) i
+anomenar-la GNU/Linux?</a></li>
-<li><a href="#linuxgnu" id="TOClinuxgnu">Per què no dir simplement que
âLinux és
-el nucli del GNUâ i publicar alguna versió existent del GNU/Linux amb el nom
-de âGNUâ?</a></li>
+<li><a href="#linuxgnu">Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del
+GNU» i publicar alguna versió existent del GNU/Linux amb el nom de
+«GNU»?</a></li>
-<li><a href="#condemn" id="TOCcondemn">Va condemnar el Projecte GNU i es va
-oposar a utilitzar el Linux en els primers dies?</a></li>
+<li><a href="#condemn">Va condemnar el Projecte GNU i es va oposar a utilitzar
+el Linux en els primers dies?</a></li>
-<li><a href="#wait" id="TOCwait">Per què esperà reu tant per demanar a la gent
-que usés el nom GNU/Linux?</a></li>
+<li><a href="#wait">Per què esperà reu tant per demanar a la gent que usés
el nom
+GNU/Linux?</a></li>
-<li><a href="#allgpled" id="TOCallgpled">Deuria aplicar-se la convenció
-GNU/[nom] a tots els programes que estan llicenciats amb la GPL?</a></li>
+<li><a href="#allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/<i>nom</i> a tots
els
+programes que estan llicenciats amb la GPL?</a></li>
-<li><a href="#unix" id="TOCunix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no
-deuria el GNU donar-li reconeixement a l'Unix emprant âUnixâ en el seu
-nom?</a></li>
+<li><a href="#unix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU
+donar-li reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom?</a></li>
-<li><a href="#bsd" id="TOCbsd">DeurÃem dir âGNU/BSDâ també?</a></li>
+<li><a href="#bsd">DeurÃem dir «GNU/BSD» també?</a></li>
-<li><a href="#othersys" id="TOCothersys">Si instal·lo ferramentes del GNU en
el
-Windows, significa això que estic executant un sistema GNU/Windows?</a></li>
+<li><a href="#othersys">Si instal·lo ferramentes del GNU en el Windows,
+significa això que estic executant un sistema GNU/Windows?</a></li>
-<li><a href="#justlinux" id="TOCjustlinux">Linux no pot utilitzar-se sense
-GNU?</a></li>
+<li><a href="#justlinux">Linux no pot utilitzar-se sense GNU?</a></li>
-<li><a href="#howmuch" id="TOChowmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un
-sistema per ser GNU/Linux?</a></li>
+<li><a href="#howmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser
+GNU/Linux?</a></li>
-<li><a href="#linuxsyswithoutgnu" id="TOClinuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes
-Linux [sic] complets sense GNU?</a></li>
+<li><a href="#linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense
+GNU?</a></li>
-<li><a href="#helplinus" id="TOChelplinus">Per què no anomenar als sistemes
-âLinuxâ de totes maneres i aixà reforcen el paper de Linus Torvalds com a
-âposterboyâ (imatge) de la nostra comunitat?</a></li>
+<li><a href="#helplinus">Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes
+maneres i aixà reforcen el paper de Linus Torvalds com a «posterboy»
+(imatge) de la nostra comunitat?</a></li>
-<li><a href="#claimlinux" id="TOCclaimlinux">No és erroni etiquetar l'obra de
+<li><a href="#claimlinux">No és un error per la nostra part etiquetar l'obra
de
Linus Torvalds com a GNU?</a></li>
-<li><a href="#linusagreed" id="TOClinusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb
-que el Linux és sols el nucli?</a></li>
+<li><a href="#linusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és
sols
+el nucli?</a></li>
+
+<li><a href="#finishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el
+conjunt del sistema GNU i oblideu el tema de com s'ha d'anomenar
+GNU/Linux?</a></li>
+
+<li><a href="#lost">La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva
+decisió i no podem canviar-la, aixà que per què seguir pensant en
això?</a></li>
+
+<li><a href="#whatgood">La societat ha pres la seva decisió i no podem
+canviar-la, per tant què té de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»?</a></li>
-<li><a href="#finishhurd" id="TOCfinishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU
-Hurd, publiqueu el conjunt del sistema GNU i oblideu el tema de com s'ha
-d'anomenar GNU/Linux?</a></li>
-
-<li><a href="#lost" id="TOClost">La batalla ja està perdudaâla societat ha
pres
-la seva decisió i no podem canviar-la, aixà que per què seguir pensant en
-això?</a></li>
-
-<li><a href="#whatgood" id="TOCwhatgood">La societat ha pres la seva decisió i
-no podem canviar-la, per tant què té de bo anomenar al sistema
-âGNU/Linuxâ?</a></li>
-
-<li><a href="#explain" id="TOCexplain">No seria millor anomenar al sistema
-âLinuxâ i ensenyar a la gent el seu vertader origen amb una explicació de
-deu minuts?</a></li>
-
-<li><a href="#treatment" id="TOCtreatment">Molta gent es riu de vostès quan
els
-demaneu que anomenen al sistema GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest
-tracte?</a></li>
-
-<li><a href="#alienate" id="TOCalienate">Alguna gent s'enfada amb vosaltres
quan
-els demaneu que anomenen GNU/Linux al sistema. No sortiu pendent quan feu
-que s'enfadin?</a></li>
+<li><a href="#explain">No seria millor anomenar al sistema «Linux» i
ensenyar a
+la gent el seu vertader origen amb una explicació de deu minuts?</a></li>
-<li><a href="#rename" id="TOCrename">Encara que heu contribuït, això us
legitima
-per canviar el nom del sistema operatiu?</a></li>
+<li><a href="#treatment">Molta gent es riu de vostès quan els demaneu que
+anomenen al sistema GNU/Linux. Per què us sotmeteu a aquest tracte?</a></li>
+
+<li><a href="#alienate">Alguna gent s'enfada amb vosaltres quan els demaneu que
+anomenen GNU/Linux al sistema. No sortiu pendent quan feu que
s'enfadin?</a></li>
+
+<li><a href="#rename">Encara que heu contribuït, això us legitima per
canviar el
+nom del sistema operatiu?</a></li>
<li><a href="#force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema
-âGNU/Linuxâ?</a></li>
+«GNU/Linux»?</a></li>
-<li><a href="#whynotsue">Per què no demandar a la gent que anomeni
âLinuxâ al
+<li><a href="#whynotsue">Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux»
al
sistema sencer?</a></li>
-<li><a href="#BSDlicense" id="TOCBSDlicense">Atès us oposeu a la clà usula de
la
-llicència BSD original que exigeix que es reconega a la Universitat de
-Califòrnia la seva tasca, no resulta hipòcrita que demaneu reconeixement per
-al Projecte GNU?</a></li>
-
-<li><a href="#require" id="TOCrequire">No deurÃeu posar alguna clà usula a la
GNU
-GPL per requerir a la gent a anomenar al sistema âGNUâ?</a></li>
-
-<li><a href="#deserve" id="TOCdeserve">Ja que no vau afegir cap clà usula a la
-GNU GPL per exigir a la gent que anomenés âGNUâ al sistema, us mereixeu el
-que ha passat; perquè us queixeu ara?</a></li>
-
-<li><a href="#contradict" id="TOCcontradict">No seria millor no contradir el
que
-molta gent creu?</a></li>
-
-<li><a href="#somanyright" id="TOCsomanyright">Atès que molta gent l'anomena
-âLinuxâ, no el converteix en el nom correcte?</a></li>
-
-<li><a href="#knownname" id="TOCknownname">No és millor anomenar el sistema
amb
-el nom amb què la majoria dels usuaris ja el coneixen?</a></li>
-
-<li><a href="#winning" id="TOCwinning">Molta gent es preocupa de què és més
-beneficiós o de qui surt guanyant i no es fixa en els arguments sobre el que
-està bé i el que està mal. No creieu que obtindrÃeu més suport de la seva
-part per un altre camÃ?</a></li>
+<li><a href="#BSDlicense">Atès us oposeu a la clà usula de la llicència BSD
+original que exigeix que es reconega a la Universitat de Califòrnia la seva
+tasca, no resulta hipòcrita que demaneu reconeixement per al Projecte
+GNU?</a></li>
+
+<li><a href="#require">No deurÃeu posar alguna clà usula a la GNU GPL per
+requerir a la gent a anomenar al sistema «GNU»?</a></li>
+
+<li><a href="#deserve">Ja que no vau afegir cap clà usula a la GNU GPL per
exigir
+a la gent que anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat;
+perquè us queixeu ara?</a></li>
+
+<li><a href="#contradict">No seria millor no contradir el que molta gent
+creu?</a></li>
+
+<li><a href="#somanyright">Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el
+converteix en el nom correcte?</a></li>
+
+<li><a href="#knownname">No és millor anomenar el sistema amb el nom amb què
la
+majoria dels usuaris ja el coneixen?</a></li>
+
+<li><a href="#winning">Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o
de qui
+surt guanyant i no es fixa en els arguments sobre el que està bé i el que
+està mal. No creieu que obtindrÃeu més suport de la seva part per un altre
+camÃ?</a></li>
</ul>
@@ -296,44 +279,44 @@
prà ctica d'aquests ideals</a>.</p>
</dd>
-<dt id="howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni
âLinuxâ al
+<dt id="howerror">Com s'ha arribat a què la majoria de la gent anomeni
«Linux» al
sistema?<span class="anchor-reference-id">(<a
href="#howerror">#howerror</a>)</span></dt>
-<dd>L'anomenar âLinuxâ al sistema és una confusió que s'ha difós més
rà pid que
+<dd>L'anomenar «Linux» al sistema és una confusió que s'ha difós més rÃ
pid que
la informació correcta.
<p>
La gent que combinà el Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on
arribaria la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux i no se
n'adonaren que la major part de la combinació era GNU. Començaren a
-anomenar-lo âLinuxâ pensant que el nom no tindria importà ncia. Ens va dur
+anomenar-lo «Linux» pensant que el nom no tindria importà ncia. Ens va dur
alguns anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la gent de
corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja s'havia estès.</p>
<p>
-Gran part de la gent que anomena âLinuxâ al sistema mai ha sentit parlar de
+Gran part de la gent que anomena «Linux» al sistema mai ha sentit parlar de
perquè aquest no és el nom correcte. Ells veuen a altres utilitzant aquest
-nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom âLinuxâ també difon una
+nom i assumeixen que ha de ser correcte. El nom «Linux» també difon una
falsa visió dels orÃgens del sistema, perquè la gent tendeix a suposar que
la història del sistema fou la del nom. Per exemple, solen creure que el
desenvolupament començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta falsa visió
-tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se
âLinuxâ.</p>
+tendeix a reforçar la idea de què el sistema ha d'anomenar-se «Linux».</p>
<p>
Moltes de les qüestions en aquest arxiu representen l'intent de la gent per
justificar el nom que estan acostumats a utilitzar.</p>
</dd>
-<dt id="always">HaurÃem de dir sempre âGNU/Linuxâ en lloc de
âLinuxâ?<span
+<dt id="always">HaurÃem de dir sempre «GNU/Linux» en lloc de «Linux»?
<span
class="anchor-reference-id">(<a href="#always">#always</a>)</span></dt>
<dd>
No sempreâsols quan estigueu parlant sobre el sistema en conjunt. Quan us
-estigueu referint al nucli en especial, deurÃeu d'anomenar-lo âLinuxâ, el
+estigueu referint al nucli en especial, deurÃeu d'anomenar-lo «Linux», el
nom que elegà el seu desenvolupador.
<p>
-Quan la gent anomena âLinuxâ al sistema en conjunt, com a conseqüència
+Quan la gent anomena «Linux» al sistema en conjunt, com a conseqüència
anomenen al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa molts
tipus de confusions, perquè sols els experts poden diferenciar si s'estan
-referint al nucli o al sistema complet. Anomenant âGNU/Linuxâ al sistema i
-âLinuxâ al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.</p>
+referint al nucli o al sistema complet. Anomenant «GNU/Linux» al sistema i
+«Linux» al nucli, evitareu aquesta ambigüitat.</p>
</dd>
<dt id="linuxalone">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense GNU? <span
@@ -363,7 +346,7 @@
href="#divide">#divide</a>)</span></dt>
<dd>
-Quan demanem a la gent que digui âGNU/Linuxâ, no estem dividint-la. Estem
+Quan demanem a la gent que digui «GNU/Linux», no estem dividint-la. Estem
demanant-los que donen la importà ncia al Projecte GNU que es mereix pel
sistema operatiu GNU. Això no critica o lleva mèrits a ningú.
<p>
@@ -383,15 +366,15 @@
<p>
Aquest desacord no és sols qüestió de nomâés una qüestió de
diferència de
valors bà sics. Ãs essencial per a la comunitat acceptar i pensar sobre
-aquest desacord. Els noms âprogramari lliureâ i âcodi obertâ són els
+aquest desacord. Els noms «programari lliure» i «codi obert» són els
estendards de les dues posicions. Veieu <a
href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el programari
lliure és millor que el de codi obert</a>.</p>
<p>
Les diferències es veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té
en compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La gent que
-valora la llibertat prefereix anomenar âGNU/Linuxâ al sistema, i la gent
que
-aprèn perquè el sistema es diu âGNU/Linuxâ solen acabar prestant
atenció als
+valora la llibertat prefereix anomenar «GNU/Linux» al sistema, i la gent que
+aprèn perquè el sistema es diu «GNU/Linux» solen acabar prestant atenció
als
nostres arguments filosòfics per la llibertat i la comunitat (per això
l'elecció del nom per al sistema marca una diferència real per a la
societat). No obstant això, el desacord probablement existiria encara que
@@ -413,11 +396,12 @@
</dd>
<dt id="everyoneknows">Atès que tothom sap el paper del GNU en el
desenvolupament del sistema, no
-se sobreentén âGNU/" sense dir-ho?</dt>
+se sobreentén «GNU/» sense dir-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a
+href="#everyoneknows">#everyoneknows</a>)</span></dt>
<dd>L'experiència ens mostra que els usuaris del sistema, i que els públic
que
usa ordinadors en general, no saben res encara sobre el sistema GNU. La
-majoria d'articles que parlen del sistema no mencionen el nom âGNUâ, o els
+majoria d'articles que parlen del sistema no mencionen el nom «GNU», o els
ideals pels que lluita el GNU. <a
href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris del GNU que mai no han
sentit parlar del GNU</a> ho explica amb més detall.
@@ -425,11 +409,11 @@
La gent que diu això són probablement geeks (amants de la tecnologia)
pensant en altres geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del
GNU, però molts tenen una idea completament equivocada del que és el
-GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de <a
-href="#tools">âferramentesâ</a>, o un projecte per desenvolupar
ferramentes.</p>
+GNU. Per exemple, molts creuen que és una col·lecció de «<a
+href="#tools">ferramentes</a>», o un projecte per desenvolupar
ferramentes.</p>
<p>
La formulació d'aquesta pregunta, que és tÃpica, il·lustra un altre error
-comú. Al parlar âdel paper del GNUâ en desenvolupar quelcom s'assumeix que
+comú. Al parlar «del paper del GNU» en desenvolupar quelcom s'assumeix que
el GNU és un grup de persones. El GNU és un sistema operatiu. Tindria sentit
parlar sobre el paper del Projecte GNU en aquesta o alguna altra activitat,
però no el del GNU.</p>
@@ -442,13 +426,13 @@
<dd>
Si les vostres paraules no reflecteixen el vostre coneixement, no podrÃ
ensenyar a altres. Molta gent que ha sentit parlar del sistema GNU/Linux
-pensa que aquest es diu âLinuxâ, que va ser començat per Linus Torvalds i
-que tenia la intenció de ser âcodi obertâ. Si no els conta la veritat, qui
+pensa que aquest es diu «Linux», que va ser començat per Linus Torvalds i
+que tenia la intenció de ser «codi obert». Si no els conta la veritat, qui
ho farà ?
</dd>
-<dt id="windows">No és més curt anomenar âLinuxâ al âGNU/Linuxâ,
igual que escurcem âWindowsâ
-per referir-nos al âMicrosoft Windowsâ? <span
+<dt id="windows">No és més curt anomenar «Linux» al «GNU/Linux», igual
que escurcem «Windows»
+per referir-nos al «Microsoft Windows»? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#windows">#windows</a>)</span></dt>
<dd>
@@ -456,9 +440,9 @@
enganyosa.
<p>
Prà cticament tothom en els països desenvolupats saben que el sistema
-âWindowsâ fou creat per Microsoft, aixà que escurcen âMicrosoft
Windowsâ a
-âWindowsâ fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la
naturalesa
-i l'origen del sistema. Escurçar âGNU/Linuxâ a âLinuxâ dóna una idea
+«Windows» fou creat per Microsoft, aixà que escurcen «Microsoft Windows» a
+«Windows» fet que no enganya ningú perquè tothom sap quina és la
naturalesa
+i l'origen del sistema. Escurçar «GNU/Linux» a «Linux» dóna una idea
equivocada d'on prové el sistema.</p>
<p>
La qüestió és en sà enganyosa perquè GNU i Microsoft no són la mateixa
@@ -473,10 +457,10 @@
La gent que pensa que Linux és un sistema operatiu complet, si escolten
parlar del GNU, a sovint prenen una idea equivocada del que és. Solen creure
que GNU és el nom d'una col·lecció de programesâa vegades ho anomenen
-âferramentes de programacióâ, ja que algunes de les nostres eines de
-programació s'han fet populars. La idea de que âGNUâ és el nom d'un
sistema
+«ferramentes de programació», ja que algunes de les nostres eines de
+programació s'han fet populars. La idea de que «GNU» és el nom d'un sistema
operatiu és difÃcil d'introduir en un marc conceptual en el que el sistema
-operatiu és anomenat âLinuxâ.
+operatiu és anomenat «Linux».
<p>
El Projecte GNU adquirà el seu nom del sistema operatiu GNUâés el projecte
per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu <a
@@ -500,29 +484,30 @@
ser complet, deuria poder ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria
d'usuaris volguessin fer.
<p>
-El nucli és un dels programes en un sistema operatiuâel programa que assigna
-els recursos de la mà quina als altres programes que s'estan executant. El
-nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres programes.</p>
-<p>
-Degut a la confusió, molta gent usa el terme âsistema operatiuâ per
-referir-se al ânucliâ. Ambdós usos del terme es remunten enrere molts
-anys. L'ús de âsistema operatiuâ per referir-se al ânucliâ es troba en
+El nucli és un dels programes en un sistema operatiu âel programa que
+assigna els recursos de la mà quina als altres programes que s'estan
+executant. El nucli també ha d'encarregar-se d'arracar i aturar els altres
+programes.</p>
+<p>
+Degut a la confusió, molta gent usa el terme «sistema operatiu» per
+referir-se al «nucli». Ambdós usos del terme es remunten enrere molts
+anys. L'ús de «sistema operatiu» per referir-se al «nucli» es troba en
nombrosos llibres de text de disseny de sistemes, remuntant-se als anys
-80. Al mateix temps, als 80, el âsistema operatiu Unixâ era conegut per
+80. Al mateix temps, als 80, el «sistema operatiu Unix» era conegut per
incloure tots els programes del sistema, i les versions de l'Unix de
Berkeley també incloïen videojocs. Des que intentà rem que el GNU fos un
-sistema operatiu semblant a l'Unix, emprà rem el terme âsistema operatiuâ
de
+sistema operatiu semblant a l'Unix, emprà rem el terme «sistema operatiu» de
la mateixa manera.</p>
<p>
-La majoria de vegades que la gent parla del âsistema operatiu Linuxâ estan
-utilitzant âsistema operatiuâ de la mateixa forma que nosaltres
l'utilitzem:
+La majoria de vegades que la gent parla del «sistema operatiu Linux» estan
+utilitzant «sistema operatiu» de la mateixa forma que nosaltres l'utilitzem:
es refereixen a la col·lecció completa de programes. Si a això és al que us
-esteu referint, si us plau anomeneu-lo âGNU/Linuxâ. Si us esteu referint
-únicament al nucli, llavors âLinuxâ és el nom correcte, però per favor
dieu
-ânucliâ també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us
referiu.</p>
+esteu referint, si us plau anomeneu-lo «GNU/Linux». Si us esteu referint
+únicament al nucli, llavors «Linux» és el nom correcte, però per favor
dieu
+«nucli» també per evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us
referiu.</p>
<p>
-Si preferiu utilitzar un altre terme com ara âdistribució del sistemaâ
per a
-la col·lecció completa de programes, en lloc de âsistema operatiuâ, és
+Si preferiu utilitzar un altre terme com ara «distribució del sistema» per a
+la col·lecció completa de programes, en lloc de «sistema operatiu», és
correcte. Llavors també deurÃeu parlar de distribucions del sistema
GNU/Linux.</p>
</dd>
@@ -568,13 +553,13 @@
</dd>
<dt id="notinstallable">Com pot ser GNU un sistema operatiu, si no puc obtenir
quelcom anomenat
-“GNU” i instal·lar-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a
+«GNU» i instal·lar-ho? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#notinstallable">#notinstallable</a>)</span></dt>
<dd>
Hi ha disponibles molts <a href="/distros/distros.html">paquets i versions
-instal·lables de GNU</a>. Cap d'elles s'anomena només “GNU”,
-però bà sicament són GNU.
+instal·lables de GNU</a>. Cap d'elles s'anomena només «GNU», però
+bà sicament són GNU.
<p>
Esperà vem publicar una distribució del sistema GNU llesta per instal·lar,
@@ -583,8 +568,8 @@
esforços per fer un distribució millor i més lliure de GNU/Linux, anomenada
<a href="/distros/common-distros.html#Debian">Debian GNU/Linux</a>. El
fundador de Debian ja havia triat aquest nom. No li vam demanar que
-l'anomenés només “GNU” perquè aquest havia de ser el nom d'una
-versió amb el nucli GNU Hurd —que encara no estava enllestit.</p>
+l'anomenés només «GNU» perquè aquest havia de ser el nom d'una versió
amb el
+nucli GNU Hurd —que encara no estava enllestit.</p>
<p>
El nucli GNU Hurd mai va arribar a estar del tot enllestit; només el
@@ -599,9 +584,8 @@
inclou reorganitzar una part substancial del sistema GNU.</p>
<p>
-Mai vam arribar a l'últim pas de distribuir GNU amb el nom
-“GNU”, però això no altera quina mena de cosa és GNU. GNU és un
-sistema operatiu.</p>
+Mai vam arribar a l'últim pas de distribuir GNU amb el nom «GNU», però
això
+no altera quina mena de cosa és GNU. GNU és un sistema operatiu.</p>
</dd>
<dt id="afterkernel">Estem anomenant al sistema operatiu en conjunt com al
nucli, Linux. No és
@@ -610,80 +594,77 @@
<dd>
Aquesta prà ctica sembla ser molt estranyaâno trobem altres exemples d'errors
-semblants al mal ús del nom âLinuxâ. Normalment un sistema operatiu es
+semblants al mal ús del nom «Linux». Normalment un sistema operatiu es
desenvolupa com un únic projecte i els desenvolupadors elegeixen un nom per
al sistema en conjunt. El nucli no sol tenir un nom propiâen lloc d'això, la
-gent diu âel nucli del susditâ o âel susdit nucliâ.
+gent diu «el nucli del susdit» o «el susdit nucli».
<p>
-Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió âel
-nucli Linuxâ pot ser mal interpretada fà cilment per âel nucli del
Linuxâ,
+Per això les dues construccions són usades com a sinònim, l'expressió «el
+nucli Linux» pot ser mal interpretada fà cilment per «el nucli del Linux»,
que implica que el Linux deu ser quelcom més que el nucli. Podeu evitar
-aquesta mala interpretació dient o escrivint âel nucli, Linuxâ o
âLinux, el
-nucli.â</p>
+aquesta mala interpretació dient o escrivint «el nucli, Linux» o «Linux, el
+nucli».</p>
</dd>
-<dt id="feel">Pot un altre sistema tenir “l'aspecte de Linux”?
<span
+<dt id="feel">Pot un altre sistema tenir «l'aspecte de Linux»? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#feel">#feel</a>)</span></dt>
<dd>
-No existeix cap cosa anomenada “aspecte de Linux” perquè Linux
-no téinterfÃcie d'usuari. Com qualsevol nucli modern, Linux és una base per
+No existeix cap cosa anomenada «aspecte de Linux» perquè Linux no
+téinterfÃcie d'usuari. Com qualsevol nucli modern, Linux és una base per
executar programes; lesinterfÃcies d'usuari pertanyen a altres parts del
-sistema, i d'elles prové “l'aspecte”.
+sistema, i d'elles prové «l'aspecte».
</dd>
-<dt id="long">El problema de âGNU/Linuxâ és que és massa llarg. Quin nom
més curt
+<dt id="long">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Quin nom
més curt
recomaneu? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#long">#long</a>)</span></dt>
<dd>
-Durant un temps provà rem amb el nom âLiGNUxâ, que combina les paraules
âGNUâ
-i âLinuxâ. La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt millor el
nom
-âGNU/Linuxâ.
+Durant un temps provà rem amb el nom «LiGNUx», que combina les paraules
«GNU»
+i «Linux». La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt millor el nom
+«GNU/Linux».
<p>
-El nom legÃtim més curt per al sistema és âGNUâ, però l'anomenem
âGNU/Linuxâ
+El nom legÃtim més curt per al sistema és «GNU», però l'anomenem
«GNU/Linux»
<a href="#justgnu">per les raons que donem més avall</a>.</p>
</dd>
-<dt id="long1">Ãs correcte anomenar el sistema “GliNUx” (en lloc
de
-“GNU/Linux”)? <span class="anchor-reference-id">(<a
-href="#long1">#long1</a>)</span></dt>
+<dt id="long1">Ãs correcte anomenar el sistema «GliNUx» (en lloc de
«GNU/Linux»)? <span
+class="anchor-reference-id">(<a href="#long1">#long1</a>)</span></dt>
<dd>
-<p>El mot “GNU” no apareix visiblement a “Glinux,”, de
-manera que la major part de la gent ni tan sols notaria que hi és. Fins i
-tot posant-ho en majúscula (“GliNUx,”) la major part de la gent
-no s'adonaria que aquesta lletra conté una referència a GNU. </p>
+<p>El mot «GNU» no apareix visiblement a «Glinux», de manera que la major
part
+de la gent ni tan sols notaria que hi és. Fins i tot posant-ho en majúscula
+(«GliNUx»), la major part de la gent no s'adonaria que aquesta lletra conté
+una referència a GNU.</p>
-<p>Seria comparable a escriure “GNU/Linux,” posant
-“GNU/” en lletra tant petita que la majoria de la gent no pogués
-llegir-ho.</p>
+<p>Seria comparable a escriure «GNU/Linux», posant «GNU/» en lletra tant
petita
+que la majoria de la gent no pogués llegir-ho.</p>
</dd>
-<dt id="long2">El problema de “GNU/Linux” és que és massa llarg.
Per què m'he
-de complicar dient “GNU/”? <span class="anchor-reference-id">(<a
+<dt id="long2">El problema de «GNU/Linux» és que és massa llarg. Per què
m'he de complicar
+dient «GNU/»? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#long2">#long2</a>)</span></dt>
<dd>
-<p>Només pren un segon dir o teclejar “GNU/”. Si aprecieu el
-sistema que và rem desenvolupar, no podeu gastar un segon en reconèixer la
-nostra feina?</p>
+<p>Només pren un segon dir o teclejar «GNU/». Si aprecieu el sistema que
và rem
+desenvolupar, no podeu gastar un segon en reconèixer la nostra feina?</p>
</dd>
-<dt id="long3">Malauradament, “GNU/Linux” té cinc sÃl·labes. La
gent no
-utilitzarà un nom tan llarg. No n'haurÃeu de trobar un de més curt? <span
+<dt id="long3">Malauradament, «GNU/Linux» té cinc sÃl·labes. La gent no
utilitzarà un nom
+tan llarg. No n'haurÃeu de trobar un de més curt? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#long3">#long3</a>)</span></dt>
-<dd><p>En realitat, “GNU/Linux” té només quatres sÃl·labes.
-“Malauradament” té cinc sÃl·labes, i aixà i tot la gent no
-sembla refractà ria a utilitzar aquesta paraula.</p></dd>
+<dd><p>En realitat, «GNU/Linux» té només quatres sÃl·labes.
«Malauradament» té
+cinc sÃl·labes, i aixà i tot la gent no sembla refractà ria a utilitzar
+aquesta paraula.</p></dd>
<dt id="justgnu">Atès que Linux és una contribució secundà ria, seria
faltar a la veritat
-anomenar al sistema simplement âGNUâ? <span class="anchor-reference-id">(<a
+anomenar al sistema simplement «GNU»? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#justgnu">#justgnu</a>)</span></dt>
<dd>
No seria faltar als fets, però no és la millor opció. Acà estan les raons
-per les que anomenem âGNU/Linuxâ al sistema en lloc de âGNUâ solament:
+per les que anomenem «GNU/Linux» al sistema en lloc de «GNU» solament:
<ul>
<li>
@@ -694,30 +675,30 @@
Linus Torvalds. Ell escrigué un component important del sistema. Nosaltres
volem ser reconeguts per llançar i mantenir el desenvolupament del sistema,
però això no significa que deguem tractar a Linus de la mateixa manera que
-els que anomenen âLinuxâ al sistema ens tracten a nosaltres. Estem
totalment
+els que anomenen «Linux» al sistema ens tracten a nosaltres. Estem totalment
desacord amb les seves idees polÃtiques, però duem aquest desacord de forma
honorable i oberta, en lloc d'intentar arrabassar-li el reconeixement per la
seva contribució al sistema.</li>
<li>
-Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de âLinuxâ, si nosaltres
-diem âGNUâ poden, simplement, no reconèixer de que estem parlant del
mateix
-sistema. Si diem âGNU/Linuxâ, poden fer una connexió amb el que ja han
+Atès que molta gent coneix al sistema amb el nom de «Linux», si nosaltres
+diem «GNU» poden, simplement, no reconèixer de que estem parlant del mateix
+sistema. Si diem «GNU/Linux», poden fer una connexió amb el que ja han
sentit.</li>
-</ul><p></p>
+</ul>
</dd>
-<dt id="trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze âLinuxâ en el
nom d'un producte i
-hauria també de pagar-lo si utilitze el nom âGNU/Linuxâ. Ãs dolent
utilitzar
-âGNUâ sense âLinuxâ, per estalviar el canon? <span
+<dt id="trademarkfee">Hauria que pagar un canon si utilitze «Linux» en el
nom d'un producte i
+hauria també de pagar-lo si utilitze el nom «GNU/Linux». Ãs dolent
utilitzar
+«GNU» sense «Linux», per estalviar el canon? <span
class="anchor-reference-id">(<a
href="#trademarkfee">#trademarkfee</a>)</span></dt>
<dd>
-No hi ha res de dolent en anomenar al sistema âGNUâ; bà sicament, això
és el
+No hi ha res de dolent en anomenar al sistema «GNU»; bà sicament, això és
el
que és. Ãs bo donar-li a Linus Torvalds el reconeixement que es mereix, però
no teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l.
<p>
-Aixà que si us voleu referir al sistema simplement com âGNUâ, per evitar
-pagar un canon per anomenar-lo âLinuxâ, no us criticarem.</p>
+Aixà que si us voleu referir al sistema simplement com «GNU», per evitar
+pagar un canon per anomenar-lo «Linux», no us criticarem.</p>
</dd>
<dt id="many">Molts altres projectes han contribuït al sistema per fer-lo com
és avui en
@@ -746,7 +727,7 @@
<p>
Diferents punts de tall durien a diferents opcions per a cridar al
sistema. Però un nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema,
-ni à dhuc amb qualsevol punt de tall, és âLinuxâ. No seria adequat donar
tot
+ni à dhuc amb qualsevol punt de tall, és «Linux». No seria adequat donar tot
el reconeixement a una contribució secundà ria (Linux) mentre s'omet la
contribució principal (GNU).</p>
</dd>
@@ -770,14 +751,15 @@
<dt id="allsmall">Avui dia GNU és una petita part del sistema; per què hem
de mencionar-la?
<span class="anchor-reference-id">(<a
href="#allsmall">#allsmall</a>)</span></dt>
<dd>
-Al 2008 vam trobar que el 15% del repositori de la distribuició gNewSense
-GNU/Linux eren paquets GNU. Linux representava l'1,5%. De manera que el
-mateix argument serviria per no anomenar-lo "Linux".
+Al 2008 vam trobar que el 15% del repositori <cite>main</cite> de la
+distribuició gNewSense GNU/Linux eren paquets GNU. Linux representava
+l'1,5%. De manera que el mateix argument serviria per no anomenar-lo
+«Linux».
<p>
Avui dia GNU és una part petita, i Linux és una part encara més petita.
Però
són el cor del sistema; el sistema es va fer combinant-los. Per això, el nom
-"GNU/Linux" continua sent adient.
+«GNU/Linux» continua sent adient.
</p>
</dd>
@@ -802,90 +784,89 @@
</p>
</dd>
-<dt id="whyslash">Per què escriviu âGNU/Linuxâ en lloc de âGNU
Linuxâ? <span
+<dt id="whyslash">Per què escriviu «GNU/Linux» en lloc de «GNU Linux»?
<span
class="anchor-reference-id">(<a href="#whyslash">#whyslash</a>)</span></dt>
<dd>
-Seguint les regles de l'anglès, en al construcció âGNU Linuxâ la paraula
-âGNUâ modifica a âLinuxâ. Pot significar també âla versió Linux de
GNUâ o
-âLinux, que és un paquet del GNU.â Cap d'aquests significats s'ajusta a la
+Seguint les regles de l'anglès, en al construcció «GNU Linux» la paraula
+«GNU» modifica a «Linux». Pot significar també «la versió Linux de
GNU» o
+«Linux, que és un paquet del GNU.» Cap d'aquests significats s'ajusta a la
situació real.
<p>
Linux no és un paquet del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els
auspicis del Projecte GNU o va contribuir especÃficament al Projecte
GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment, com un projecte
-personal. Aixà que el significat que s'extreu de âLinux, que és un paquet
-del GNUâ no és cert.</p>
+personal. Aixà que el significat que s'extreu de «Linux, que és un paquet
+del GNU» no és cert.</p>
<p>
No parlem d'una versió GNU del Linux, el nucli. Les distribucions lliures
GNU/Linux tenen una <a href="http://directory.fsf.org/project/linux";>versió
-pròpia de Linux</a>, ja que la versió està ndard conté firmware no lliure.
Si
-formés part del Projecte GNU, podria considerar-se "GNU Linux", però no
-volem anomenar-lo aixà perquè crearia confusió.</p>
+pròpia de Linux</a>, ja que la versió «està ndard» conté firmware no
+lliure. Si formés part del Projecte GNU, podria considerar-se «GNU Linux»,
+però no volem anomenar-lo aixà perquè crearia confusió.</p>
<p>
Nosaltres parlem sobre una versió del GNU, el sistema operatiu, que es
distingeix per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li un
-significat correcte ja que significa âcombinació.â (Penseu en
-âEntrada/Sortidaâ.) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux;
-d'acÃ, âGNU/Linuxâ.</p>
+significat correcte ja que significa «combinació». (Penseu en
+«Entrada/Sortida».) Aquest sistema és la combinació del GNU i el Linux;
+d'acÃ, «GNU/Linux».</p>
<p>
-No hi ha altres maneres d'expressar âcombinacióâ. Si penseu que el signe
de
+No hi ha altres maneres d'expressar «combinació». Si penseu que el signe de
la suma (+) és clar, si us plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és
-clarificador: âGNU-Linuxâ. En castellà , de vegades diem âGNU con
Linuxâ.</p>
+clarificador: «GNU-Linux». En castellà , de vegades diem «GNU con
Linux».</p>
</dd>
-<dt id="whyorder">Per què âGNU/Linuxâ en lloc de âLinux/GNUâ? <span
+<dt id="whyorder">Per què «GNU/Linux» en lloc de «Linux/GNU»? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#whyorder">#whyorder</a>)</span></dt>
<dd>
+<p>
Ãs més apropiat mencionar la contribució principal primer. La contribució
del Projecte GNU al sistema no és sols més gran i anterior que la del Linux,
-sinó que a més nosaltres començà rem tota l'activitat.
+sinó que a més nosaltres començà rem tota l'activitat.</p>
<p>
-No obstant això, si preferiu anomenar al sistema âLinux/GNUâ, és molt
millor
+No obstant això, si preferiu anomenar al sistema «Linux/GNU», és molt
millor
que allò que la gent acostuma a fer: ometre al GNU completament i fer
parèixer que Linux és el sistema complet.</p>
</dd>
-<dt id="distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució l'anomenen
“Foobar
-Linux”, però no expliquen en què consisteix el sistema. Per què no el
-poden anomenar com vulguin? <span class="anchor-reference-id">(<a
+<dt id="distronames0">Els desenvolupadors de la meva distribució l'anomenen
«Foobar Linux», però
+no expliquen en què consisteix el sistema. Per què no el poden anomenar com
+vulguin? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#distronames0">#distronames0</a>)</span></dt>
<dd>
-Anomenar un sistema “Foobar Linux” implica que és una varietat
-de “Linux,” i la gent <a href="#distronames">ho entén d'aquesta
-manera</a>.
+Anomenar un sistema «Foobar Linux» implica que és una varietat de
«Linux», i
+la gent <a href="#distronames">ho entén d'aquesta manera</a>.
<p>
-Si van anomenar a una distribució GNU/Linux “Foobar BSD,”, podeu
-afirmar que és un error. HaurÃeu de dir-los: “Aquest sistema no és
-BSD,”. I de fet, tampoc és Linux.</p>
+Si van anomenar a una distribució GNU/Linux «Foobar BSD», podeu afirmar que
+és un error. HaurÃeu de dir-los: «Aquest sistema no és BSD.» I de fet,
+tampoc és Linux.</p>
</dd>
-<dt id="distronames">La meva distribució es diu âFoobar Linuxâ; no
demostra això que és realment
+<dt id="distronames">La meva distribució es diu «Foobar Linux»; no demostra
això que és realment
Linux? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#distronames">#distronames</a>)</span></dt>
<dd>
-<p>Això significa que la gent que fa la distribució "Foobar Linu" estÃ
repetint
-l'error habitual. Ens complau que distribucions com Debian, Dragora, Musix,
-Trisquel i Venenux hagin adoptat GNU/Linux com a part del seu nom oficial, i
-esperem que si esteu participant en alguna distribució, els animeu a fer el
-mateix.</p>
+<p>Això significa que la gent que fa la distribució «Foobar Linux» estÃ
+repetint l'error habitual. Ens complau que distribucions com Debian,
+Dragora, Musix, Trisquel i Venenux hagin adoptat GNU/Linux com a part del
+seu nom oficial, i esperem que si esteu participant en alguna distribució,
+els animeu a fer el mateix.</p>
</dd>
-<dt id="distronames1">El nom oficial de la meva distribució és âFoobar
Linuxâ; no és incorrecte
-anomenar-la de cap altra manera que no sigui âFoobar Linuxâ? <span
+<dt id="distronames1">El nom oficial de la meva distribució és «Foobar
Linux»; no és incorrecte
+anomenar-la de cap altra manera que no sigui «Foobar Linux»? <span
class="anchor-reference-id">(<a
href="#distronames1">#distronames1</a>)</span></dt>
-<dd><p>Quan ells difonen informació falsa canviant “GNU” per
-“Linux”, i anomenen la seva versió “Foobar Linux”,
-és adient corregir aquesta tergiversació anomenant-lo “Foobar
-GNU/Linux”.</p></dd>
+<dd><p>Quan ells difonen informació falsa canviant «GNU» per «Linux», i
anomenen la
+seva versió «Foobar Linux», és adient corregir aquesta tergiversació
+anomenant-lo «Foobar GNU/Linux».</p></dd>
<dt id="companies">No seria més efectiu demanar a les companyies com
Mandrake, Red Hat i IBM
-anomenar âGNU/Linuxâ a les seves distribucions en lloc de demanar-ho als
+anomenar «GNU/Linux» a les seves distribucions en lloc de demanar-ho als
particulars? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#companies">#companies</a>)</span></dt>
@@ -893,19 +874,19 @@
No és una elecció d'un o d'un altreânosaltres demanem a les companyies, a
les organitzacions i als particulars a difondre la paraula. De fet, els ho
hem demanat a aquestes tres companyies. Mandrake va dir que utilitzaria el
-terme âGNU/Linuxâ algunes vegades, però IBM i Red Hat es refusaren a
-ajudar. Un executiu digué, âÃs purament una decisió comercial; esperem fer
-més diners anomenant-la 'Linux'.â En altres paraules, a la companyia no li
+terme «GNU/Linux» algunes vegades, però IBM i Red Hat es refusaren a
+ajudar. Un executiu digué: «Ãs purament una decisió comercial; esperem fer
+més diners anomenant-la âLinuxâ.» En altres paraules, a la companyia no
li
importava el que era cert.
<p>
No podem fer que canviïn, però no som dels que es rendeixen perquè el camÃ
no sigui fà cil. Podeu no tenir tanta influència com IBM o Red Hat, però
podeu seguir ajudant. Junts podem canviar la situació al punt en el que les
companyies treguin més profit anomenant a les seves distribucions
-âGNU/Linuxâ.</p>
+«GNU/Linux».</p>
</dd>
-<dt id="reserve">No seria millor reservar el nom âGNU/Linuxâ per a les
distribucions que
+<dt id="reserve">No seria millor reservar el nom «GNU/Linux» per a les
distribucions que
disposen de programari lliure únicament? Al cap i a la fi, aquest és l'ideal
del GNU. <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#reserve">#reserve</a>)</span></dt>
@@ -914,10 +895,10 @@
La prà ctica à mpliament estesa d'afegir programari no lliure als sistemes
GNU/Linux és un gran problema per a la nostra comunitat. Això ensenya als
usuaris que el programari no lliure és bo i que utilitzar-lo és part de
-l'esperit del âLinuxâ. Molts grups d'usuaris del âLinuxâ entenen com a
+l'esperit del «Linux». Molts grups d'usuaris del «Linux» entenen com a
missió pròpia ajudar a usuaris de programari no lliure i inclús animen als
-venedors a exposar-los en els seus mostradors. Adopten l'objectiu âd'ajudar
-als usuarisâ del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a utilitzar aplicacions i
+venedors a exposar-los en els seus mostradors. Adopten l'objectiu «d'ajudar
+als usuaris» del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a utilitzar aplicacions i
controladors no lliures), o fer al sistema més popular a costa de la seva
llibertat.
<p>
@@ -934,7 +915,7 @@
aquests sistemes són versions del GNU, que tots estan basats en un sistema
que existeix especÃficament per al benefici de la llibertat dels seus
usuaris. Amb aquest coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer
-Lindows i l'anomenat âUnited Linuxâ com versions adulterades i pervertides
+Lindows i l'anomenat «United Linux» com versions adulterades i pervertides
del GNU.</p>
<p>
Ãs molt útil fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema
@@ -951,9 +932,9 @@
<span class="anchor-reference-id">(<a href="#gnudist">#gnudist</a>)</span></dt>
<dd>
-Totes les distribucions del âLinuxâ són de fet versions del sistema GNU
amb
-el Linux com a nucli. El propòsit del terme âGNU/Linuxâ és de comunicar
-aquest punt. Desenvolupar una nova distribució anomenada âGNU/Linuxâ
+Totes les distribucions del «Linux» són de fet versions del sistema GNU amb
+el Linux com a nucli. El propòsit del terme «GNU/Linux» és de comunicar
+aquest punt. Desenvolupar una nova distribució anomenada «GNU/Linux»
solament, enfosquiria aquest punt que volem recalcar.
<p>
Quant a l'elaboració d'una distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una
@@ -966,8 +947,8 @@
100% lliures, com la gNewSense i l'Ututo.</p>
</dd>
-<dt id="linuxgnu">Per què no dir simplement que âLinux és el nucli del
GNUâ i publicar alguna
-versió existent del GNU/Linux amb el nom de âGNUâ? <span
+<dt id="linuxgnu">Per què no dir simplement que «Linux és el nucli del
GNU» i publicar alguna
+versió existent del GNU/Linux amb el nom de «GNU»? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#linuxgnu">#linuxgnu</a>)</span></dt>
<dd>
@@ -975,8 +956,8 @@
pel 1992. Si ens haguéssim adonat, llavors, quant de temps ens duria fer
funcionar el GNU Hurd, segurament ho haurÃem fet.
<p>
-Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com
âGNUâ,
-seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com âLinuxâ.
Això
+Si agaféssim una versió existent del GNU/Linux i la rebategéssim com
«GNU»,
+seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la com «Linux».
Això
no estaria bé, i no volem actuar aixÃ.</p>
</dd>
@@ -996,7 +977,7 @@
<p>
La gent que va fer els canvis mostrà poc interès en cooperar amb
nosaltres. Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb el Projecte
-GNU perquè era un âusuari del Linuxâ. Això fou un shock per a nosaltres,
+GNU perquè era un «usuari del Linux». Això fou un shock per a nosaltres,
perquè la gent que havia portat els paquets del GNU a altres sistemes
operatius generalment volia treballar amb nosaltres. No obstant això, aquest
grup del Linux que desenvolupava un sistema que estava basat principalment
@@ -1004,9 +985,9 @@
treballar amb nosaltres.</p>
<p>
Aixà fou com aquesta experiència ens mostrà que la gent estava anomenant
-âLinuxâ a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el
nostre
-treball. Demanar que anomeneu al sistema âGNU/Linuxâ és la nostra
resposta a
-aquest problema i a altres causats per dir inadequadament âLinuxâ al
+«Linux» a una versió del GNU i aquesta confusió estava obstruint el nostre
+treball. Demanar que anomeneu al sistema «GNU/Linux» és la nostra resposta a
+aquest problema i a altres causats per dir inadequadament «Linux» al
sistema.</p>
</dd>
@@ -1019,18 +1000,18 @@
1996. Per la nostra part, continuarem tant de temps com sigui necessari.</p>
</dd>
-<dt id="allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/[nom] a tots els
programes que estan
+<dt id="allgpled">Deuria aplicar-se la convenció GNU/<i>nom</i> a tots els
programes que estan
llicenciats amb la GPL? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#allgpled">#allgpled</a>)</span></dt>
<dd>
-Mai ens referim a un programa individual com âGNU/[nom]â. Quan un programa
-és un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo âGNU [nom]â.
+Mai ens referim a un programa individual com «GNU/<i>nom</i>». Quan un
+programa és un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo «GNU <i>nom</i>».
<p>
El GNU, el sistema operatiu, està fet de molts tipus de programes. Alguns
dels programes del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi
contribuïren especÃficament; aquests són els paquets GNU i acostumem a
-emprar el mot âGNUâ en els seus noms.</p>
+emprar el mot «GNU» en els seus noms.</p>
<p>
Ãs cosa dels desenvolupadors d'un programa decidir si volen contribuir i fer
el programa un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria
@@ -1044,7 +1025,7 @@
escrit per a nosaltres. Per exemple, el nucli, el Linux, està publicat sota
la GNU GPL, però Linus no l'escrigué com a part del Projecte GNUâva fer el
treball independentment. Si quelcom no és un paquet del GNU, el Projecte GNU
-no pot respondre per ell i posar âGNUâ en el seu nom seria impropi.</p>
+no pot respondre per ell i posar «GNU» en el seu nom seria impropi.</p>
<p>
En contrast, reclamem el reconeixement global del sistema operatiu GNU en
conjunt, encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi ha en
@@ -1064,7 +1045,7 @@
</dd>
<dt id="unix">Atès que molt del GNU prové de l'Unix, no deuria el GNU
donar-li
-reconeixement a l'Unix emprant âUnixâ en el seu nom? <span
+reconeixement a l'Unix emprant «Unix» en el seu nom? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#unix">#unix</a>)</span></dt>
<dd>
@@ -1078,40 +1059,40 @@
<p>
Cap codi del GNU prové de l'Unix, però el GNU és un sistema compatible amb
l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions del GNU venen de
-l'Unix. El nom âGNUâ és una forma humorista de pagar aquest tribut a
l'Unix,
+l'Unix. El nom «GNU» és una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix,
seguint la tradició dels hackers dels acrònims recursius que començà als
anys 70.</p>
<p>
-El primer acrònim recursiu fou el TINT, âTINT Is Not TECOâ (âEl TINT no
és
-el TECOâ). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO (hi havia
-moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc d'anomenar-lo amb un
-nom avorrit com<em>algunaaltracosa</em> TECOâ, pensà en un nom divertit i
-intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: <a
+El primer acrònim recursiu fou el TINT (<cite>TINT Is Not TECO</cite> â El
+TINT no és el TECO). L'autor del TINT escrigué una altra aplicació del TECO
+(hi havia moltes altres, per a diferents sistemes), però en lloc
+d'anomenar-lo amb un nom avorrit com «<em>algunaaltracosa</em> TECO», pensÃ
+en un nom divertit i intel·ligent. (Això és el que significa el hacking: <a
href="http://stallman.org/articles/on-hacking.html";>diversió amb
astúcia</a>.)</p>
<p>
A altres hackers els agradà tant el nom que decidirem imitar la proposta. Es
convertà en una tradició que, quan escrivies un programa que era semblant a
-un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava âKleverâ), se
l'anomenava
-amb un acrònim recursiu, com âMINKâ per a âMINK Is Not Kleverâ ("El
MINK no
-és el Klever"). Amb aquest esperit anomenà rem a la nostra alternativa per a
-l'Unix âGNU's Not Unixâ.</p>
+un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava «Klever»), se l'anomenava
+amb un acrònim recursiu, com «MINK» per a <cite>MINK Is Not Klever</cite>
+(El MINK no és el Klever). Amb aquest esperit anomenà rem a la nostra
+alternativa per a l'Unix <cite>GNU's Not Unix</cite>.</p>
<p>
Històricament, AT&T que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permÃs a
-ningú per usar el mot âUnixâ en el nom d'un sistema similar, no ho
permetien
+ningú per usar el mot «Unix» en el nom d'un sistema similar, no ho permetien
fins i tot quan el 99% del codi era copiat de l'Unix. AT&T de fet
amenaçava amb denunciar a qualsevol que intentara actuar aixÃ. Aquest és el
motiu per el qual cada una de les versions modificades de l'Unix (que són
totes tant propietà ries com l'Unix) tenen noms completament diferents que no
-inclouen el mot âUnixâ.</p>
+inclouen el mot «Unix».</p>
</dd>
-<dt id="bsd">HaurÃem de dir també “GNU/BSD”? <span
-class="anchor-reference-id">(<a href="#bsd">#bsd</a>)</span></dt>
+<dt id="bsd">DeurÃem dir «GNU/BSD» també? <span
class="anchor-reference-id">(<a
+href="#bsd">#bsd</a>)</span></dt>
<dd>
-No deurÃem anomenar als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes
âGNU/BSDâ,
-perquè aquest terme no s'ajusta a la història dels sistemes BSD.
+No anomenem als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes «GNU/BSD», perquè
+aquest terme no s'ajusta a la història dels sistemes BSD.
<p>
Els sistemes BSD foren desenvolupats per la UC Berkeley com a programari
propietari als anys 80, i es feren lliures a principis dels anys 90. Un
@@ -1131,10 +1112,10 @@
al sistema GNU, aixà que un nom com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.</p>
<p>
La connexió entre el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és per això que
el
-nom âGNU/Linuxâ és apropiat per al sistema.</p>
+nom «GNU/Linux» és apropiat per al sistema.</p>
<p>
Hi ha una versió del GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus
-desenvolupadors l'anomenen âDebian GNU/NetBSDâ, però
âGNU/nuclidelNetBSDâ
+desenvolupadors l'anomenen «Debian GNU/NetBSD», però «GNU/nuclidelNetBSD»
seria més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet, no sols el
nucli. Aquest no és un sistema BSD, perquè la majoria del que hi ha en ell
és el mateix que trobem en un sistema GNU/Linux.</p>
@@ -1145,15 +1126,15 @@
href="#othersys">#othersys</a>)</span></dt>
<dd>
-No de la mateixa forma que el que significa âGNU/Linuxâ. Les ferramentes
del
+No de la mateixa forma que el que significa «GNU/Linux». Les ferramentes del
GNU són sols una part del programari GNU, que és sols una part del sistema
GNU, i baix d'aquests sols tindrÃeu un altre sistema operatiu complet que no
té res a veure amb el GNU. Amb tot això, és una situació ben diferent a la
del GNU/Linux.
</dd>
-<dt id="justlinux">Hauria aconseguit Linux el mateix èxit sense el GNU? <span
-class="anchor-reference-id">(<a href="#justlinux">#justlinux</a>)</span></dt>
+<dt id="justlinux">Linux no pot utilitzar-se sense GNU? <span
class="anchor-reference-id">(<a
+href="#justlinux">#justlinux</a>)</span></dt>
<dd>
Linux s'utilitza sol o amb altres petits programes en algunes
@@ -1164,42 +1145,19 @@
plataformes són diferents de GNU/Linux.
</dd>
-<dt id="linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense GNU?
<span
-class="anchor-reference-id">(<a
-href="#linuxsyswithoutgnu">#linuxsyswithoutgnu</a>)</span></dt>
-
-<dd>
-Hi ha sistemes complets que contenen Linux i no GNU; un exemple és
-Android. Però es un error anomenar-los sistemes "Linux", igual que és un
-error anomenar sistema "Linux" a GNU.
-<p>
-Android és molt diferent del sistema GNU/Linux, perquè els dos tenen molt
-poc codi en comú. De fet, l'única cosa que tenen en comú és Linux.</p>
-<p>
-Si anomeneu “Linux” al conjunt del sistema GNU/Linux, trobareu
-necessari dir coses com “Android conté Linux, però no és Linux,
perquè
-no té les biblioteques i utilitats habituals de Linux [sic, volent dir amb
-això el sistema GNU].”</p>
-<p>
-Android conté tant de Linux com GNU/Linux. El que no té és el sistema
-GNU. Android el substitueix per programari de Google, que funciona de manera
-bastant diferent. El que fa Android diferent de GNU/Linux és l'absència de
-GNU.</p>
-</dd>
-
<dt id="howmuch">Quant del sistema GNU ha de contenir un sistema per ser
GNU/Linux? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#howmuch">#howmuch</a>)</span></dt>
<dd>
-“Quant” no és una pregunta que tingui sentit, perquè el sistema
-GNU no te lÃmits precisos.
+«Quant» no és una pregunta que tingui sentit, perquè el sistema GNU no te
+lÃmits precisos.
<p>
GNU és un sistema operatiu mantingut per una comunitat. Inclou molt més que
els paquets de programes GNU (dels quals tenim un llista especÃfica), i la
gent afegeix constantment més paquets. Malgrat aquests canvis, hi ha el
sistema GNU, i afegir-li Linux dóna com a resultat GNU/Linux. Si utilitzeu
una part del sistema GNU i n'ometeu una altra, no hi ha manera de dir
-“quant” n'utilitzeu.</p>
+«quant» n'utilitzeu.</p>
<p>
Si ho mirem al nivell dels paquets, Linux és un paquet important del sistema
GNU/Linux. La inclusió d'un paquet important de GNU és suficient per
@@ -1207,24 +1165,47 @@
</p>
</dd>
-<dt id="helplinus">Per què no anomenar als sistemes âLinuxâ de totes
maneres i aixà reforcen el
-paper de Linus Torvalds com a âposterboyâ (imatge) de la nostra comunitat?
+<dt id="linuxsyswithoutgnu">Hi ha sistemes Linux [sic] complets sense GNU?
<span
+class="anchor-reference-id">(<a
+href="#linuxsyswithoutgnu">#linuxsyswithoutgnu</a>)</span></dt>
+
+<dd>
+Hi ha sistemes complets que contenen Linux i no GNU; un exemple és
+Android. Però es un error anomenar-los sistemes «Linux», igual que és un
+error anomenar sistema «Linux» a GNU.
+<p>
+Android és molt diferent del sistema GNU/Linux, perquè els dos tenen molt
+poc codi en comú. De fet, l'única cosa que tenen en comú és Linux.</p>
+<p>
+Si anomeneu «Linux» al conjunt del sistema GNU/Linux, trobareu necessari dir
+coses com «Android conté Linux, però no és Linux, perquè no té les
+biblioteques i utilitats habituals de Linux [sic]», volent dir amb això el
+sistema GNU.</p>
+<p>
+Android conté tant de Linux com GNU/Linux. El que no té és el sistema
+GNU. Android el substitueix per programari de Google, que funciona de manera
+bastant diferent. El que fa Android diferent de GNU/Linux és l'absència de
+GNU.</p>
+</dd>
+
+<dt id="helplinus">Per què no anomenar als sistemes «Linux» de totes
maneres i aixà reforcen el
+paper de Linus Torvalds com a «posterboy» (imatge) de la nostra comunitat?
<span class="anchor-reference-id">(<a
href="#helplinus">#helplinus</a>)</span></dt>
<dd>
-Linus Torvalds és el âposterboyâ (és altra gent la que ha elegit la
paraula,
+Linus Torvalds és el «posterboy» (és altra gent la que ha elegit la
paraula,
no nosaltres) per als seus objectius, no per als nostres. El seu objectiu és
fer al sistema més popular i creu que la seva aportació a la societat és
simplement prà ctica: la seva potència, fiabilitat i facilitat
d'obtenció. Mai a defès la <a href="/philosophy/why-free.html">llibertat de
cooperar</a> com un principi ètic, i és per això que la gent no relaciona el
-nom âLinuxâ amb aquest principi.
+nom «Linux» amb aquest principi.
<p>
Linus manifesta públicament el seu desacord amb els ideals del moviment pel
programari lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball
durant anys (i aixà ho manifestà davant d'una gran audiència en una
-conferència de la âLinuxâWorld), i convida públicament als
desenvolupadors
+conferència de la «Linux»World), i convida públicament als desenvolupadors
del Linux, el nucli, a emprar programari privatiu per treballar amb ell. I
encara va més enllà , ens retreu als qui suggerim que els enginyers i
cientÃfics devem tenir en compte les conseqüències socials del nostre
@@ -1249,21 +1230,20 @@
<dd>
Seria erroni, i per això no ho fem. L'obra de Torvalds és Linux, el nucli;
nosaltres tenim cura de no atribuir aquesta obra al Projecte GNU i no la
-qualifiquem de "GNU". Nosaltres parlem del sistema complet; el nom
-"GNU/Linux" reconeix la seva tasca.
+qualifiquem de «GNU». Nosaltres parlem del sistema complet; el nom
+«GNU/Linux» reconeix la seva tasca.
</dd>
-
-<dt id="linusagreed">Linus Torvalds està d'acord en el fet que Linux només
és el nucli? <span
+<dt id="linusagreed">Està Linus Torvalds d'acord amb que el Linux és sols el
nucli? <span
class="anchor-reference-id">(<a
href="#linusagreed">#linusagreed</a>)</span></dt>
<dd>
<p>Ho reconegué al començament. En les notes de les primeres publicacions del
-Linux escrigué, <a
-href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01";>âLa
+Linux escrigué: <a
+href="http://ftp.funet.fi/pub/linux/historical/kernel/old-versions/RELNOTES-0.01";>«La
majoria de les ferramentes utilitzades amb el linux són programari del GNU i
tenen la llicència copyleft del GNU. Aquestes ferramentes no estan en la
-distribució - pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informacióâ</a>.</p>
+distribució â pregunteu-me (a mi o a GNU) per més informació.»</a></p>
</dd>
<dt id="finishhurd">Per què no acabeu el nucli GNU Hurd, publiqueu el conjunt
del sistema GNU i
@@ -1277,57 +1257,57 @@
<p>Fer que el nucli GNU Hurd funcioni prou bé com per competir amb Linux seria
una feina important, i no és clarament necessari. L'única cosa errònia des
del punt de vista ètic del nucli de Linux és la inclusió del firmware
-“blobs”; la millor manera de resoldre aquest problema és <a
+«blobs»; la millor manera de resoldre aquest problema és <a
href="http://fsf.org/campaigns/priority-projects";> desenvolupar un substitut
lliure de blobs</a>.</p>
</dd>
-<dt id="lost">La batalla ja està perdudaâla societat ha pres la seva
decisió i no podem
+<dt id="lost">La batalla ja està perduda; la societat ha pres la seva
decisió i no podem
canviar-la, aixà que per què seguir pensant amb això? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#lost">#lost</a>)</span></dt>
<dd>
No ens trobem en una batalla, és un campanya d'educació. Com anomenar al
-sistema no és una decisió unipersonal, presa en un moment per âla
societatâ:
+sistema no és una decisió unipersonal, presa en un moment per «la
societat»:
cada persona, cada organització, pot decidir quin nom prefereix
-utilitzar. No podeu fer que la resta usen el nom âGNU/Linuxâ, però podeu
-decidir anomenar-lo âGNU/Linuxâ vosaltres mateixaâi fent-ho, estareu
+utilitzar. No podeu fer que la resta usen el nom «GNU/Linux», però podeu
+decidir anomenar-lo «GNU/Linux» vosaltres mateixaâi fent-ho, estareu
ajudant-nos.
</dd>
<dt id="whatgood">La societat ha pres la seva decisió i no podem canviar-la,
per tant què té
-de bo anomenar al sistema âGNU/Linuxâ? <span
class="anchor-reference-id">(<a
+de bo anomenar al sistema «GNU/Linux»? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#whatgood">#whatgood</a>)</span></dt>
<dd>
No ens trobem en una situació de tot o res: Les imatges de correcte i
incorrecte són idees que han sigut difoses, més o menys, per và ries
-persones. Si anomeneu al sistema âGNU/Linuxâ, estareu ajudant als altres a
+persones. Si anomeneu al sistema «GNU/Linux», estareu ajudant als altres a
aprendre la vertadera història del sistema, el seu origen, i la raó per la
que va ser creat. No podeu corregir els malentesos a tots els llocs
vosaltres sols, no més que nosaltres, però podeu ajudar. Si sols un pocs
-centenars de personen us veuen utilitzar el terme âGNU/Linuxâ, haureu
educat
+centenars de personen us veuen utilitzar el terme «GNU/Linux», haureu educat
a un substancial número de persones amb molt poc treball. I alguns d'ells
ensenyaran el nom correcte a altres.
</dd>
-<dt id="explain">No seria millor anomenar al sistema âLinuxâ i ensenyar a
la gent el seu
+<dt id="explain">No seria millor anomenar al sistema «Linux» i ensenyar a la
gent el seu
vertader origen amb una explicació de deu minuts? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#explain">#explain</a>)</span></dt>
<dd>
Si voleu ajudar-nos explicant a altres d'aquesta forma, apreciem el vostre
esforç, però aquest no és el millor mètode. No és tan efectiu com anomenar
-al sistema âGNU/Linuxâ, i fa que gasteu ineficientment el vostre temps.
+al sistema «GNU/Linux», i fa que gasteu ineficientment el vostre temps.
<p>
Ãs ineficient perquè pot no penetrar en la societat i segurament no es
propague. Algunes de les persones que escolten la vostra explicació estaran
atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen del sistema. Però
és molt difÃcil que repetisquen l'explicació a altres quan parlen del
-sistema. Segurament l'anomenaran simplement âLinuxâ. Sense cap intenció,
+sistema. Segurament l'anomenaran simplement «Linux». Sense cap intenció,
estaran difonent una imatge incorrecta.</p>
<p>
- Ãs ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint âGNU/Linuxâ us
+ Ãs ineficient perquè duu molt de temps. Dient i escrivint «GNU/Linux» us
durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts, aixà que podreu
permetre-us arribar a més gent d'aquesta forma. Distingint entre Linux i
GNU/Linux quan escriviu i parleu és, de lluny, el camà més fà cil per ajudar
@@ -1339,7 +1319,7 @@
class="anchor-reference-id">(<a href="#treatment">#treatment</a>)</span></dt>
<dd>
-Anomenar âLinuxâ al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la
+Anomenar «Linux» al sistema indueix a la gent a idees equivocades sobre la
seva història i la raó de la seva existència. La gent que es riu de la
nostra demanda segurament s'haja fet amb aquesta idea equivocadaâells pensen
que el nostre treball el va fer Linus, aixà que es riuen quan els demanem
@@ -1381,38 +1361,38 @@
href="#rename">#rename</a>)</span></dt>
<dd>
-No estem canviant el nom a res; hem estat anomenant âGNUâ al sistema des de
-que l'anuncià rem el 1983. Qui intentà canviar-li el nom a âLinuxâ no
devia
+No estem canviant el nom a res; hem estat anomenant «GNU» al sistema des de
+que l'anuncià rem el 1983. Qui intentà canviar-li el nom a «Linux» no devia
haver-ho fet.</dd>
-<dt id="force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema
âGNU/Linuxâ? <span
+<dt id="force">No és equivocat forçar a la gent a anomenar al sistema
«GNU/Linux»? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#force">#force</a>)</span></dt>
<dd>
-Seria equivocat forçar-la i no ho intentem. Nosaltres anomenem âGNU/Linuxâ
+Seria equivocat forçar-la i no ho intentem. Nosaltres anomenem «GNU/Linux»
al sistema i us demanem que també ho feu vosaltres.
</dd>
-<dt id="whynotsue"> Per què no demandar a la gent que anomeni âLinuxâ al
sistema sencer? <span
+<dt id="whynotsue"> Per què no demandar a la gent que anomeni «Linux» al
sistema sencer? <span
class="anchor-reference-id">(<a href="#whynotsue">#whynotsue</a>)</span></dt>
<dd>
No hi ha motius legals per demandar-los, però com que creiem en la llibertat
d'expressió, tampoc volem fer-ho. Nosaltres simplement demanem a la gent que
-anomeni âGNU/Linuxâ al sistema perquè és el correcte.
+anomeni «GNU/Linux» al sistema perquè és el correcte.
</dd>
<dt id="require">No deurÃeu posar alguna clà usula a la GNU GPL per requerir
a la gent a
-anomenar al sistema âGNUâ? <span class="anchor-reference-id">(<a
+anomenar al sistema «GNU»? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#require">#require</a>)</span></dt>
<dd>
El propòsit de la GNU GPL és protegir la llibertat dels usuaris de tot
aquell que vulga fer versions privatives del programari. Encara que és cert
-que els qui anomenen âLinuxâ al sistema, a sovint fan coses que limiten la
+que els qui anomenen «Linux» al sistema, a sovint fan coses que limiten la
llibertat dels usuaris, com ara empaquetar programari no lliure amb el
sistema GNU/Linux o fins i tot desenvolupar programari privatiu per al seu
-ús, el mer acte d'anomenar âLinuxâ al sistema no és, per si mateixa,
denegar
+ús, el mer acte d'anomenar «Linux» al sistema no és, per si mateixa,
denegar
als usuaris la seva llibertat. Seria inadequat fer que la GPL restringÃs
quin nom poden utilitzar les persones per al sistema.
</dd>
@@ -1423,18 +1403,18 @@
class="anchor-reference-id">(<a href="#BSDlicense">#BSDlicense</a>)</span></dt>
<dd>
- Seria hipòcrita exigir usar el nom GNU/Linux en una clà usula de la
+Seria hipòcrita exigir usar el nom GNU/Linux en una clà usula de la
llicència, i no ho fem. Sols us <em>demanem</em> que ens doneu el
reconeixement que mereixem.
<p>
Noteu que hi ha com a mÃnim <a href="/licenses/bsd.html"> dues llicències
BSD diferents</a>. Per a major claredat, no utilitzeu si us plau
-l'expressió “llicència BSD ” sense especificar quina.</p>
+l'expressió «llicència BSD» sense especificar quina.</p>
</dd>
<dt id="deserve">Ja que no vau afegir cap clà usula a la GNU GPL per exigir a
la gent que
-anomenés âGNUâ al sistema, us mereixeu el que ha passat; perquè us
queixeu
+anomenés «GNU» al sistema, us mereixeu el que ha passat; perquè us queixeu
ara? <span class="anchor-reference-id">(<a
href="#deserve">#deserve</a>)</span></dt>
@@ -1443,7 +1423,7 @@
no us força a tractar-la bé, teniu el dret d'aprofitar-vos-en tant com
vulgueu. En altres paraules, assumeix que el poder dóna la raó.
<p>
- Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, aixà com nosaltres ho
+Esperem que estigueu desacord amb aquesta premissa, aixà com nosaltres ho
estem.</p>
</dd>
@@ -1459,7 +1439,7 @@
privatiu era legÃtim i acceptable.</p>
</dd>
-<dt id="somanyright">Atès que molta gent l'anomena âLinuxâ, no el
converteix en el nom correcte?
+<dt id="somanyright">Atès que molta gent l'anomena «Linux», no el
converteix en el nom correcte?
<span class="anchor-reference-id">(<a
href="#somanyright">#somanyright</a>)</span></dt>
@@ -1472,10 +1452,9 @@
href="#knownname">#knownname</a>)</span></dt>
<dd>
-Els usuaris no són incapaços d'aprendre. Ja que “GNU/Linux”
-inclou “Linux”, entendran el que esteu dient. Si afegiu una
-vegada “(sovint designat erròniament com a
-‘Linux’)”, ho entendran tot.
+Els usuaris no són incapaços d'aprendre. Ja que «GNU/Linux» inclou
«Linux»,
+entendran el que esteu dient. Si afegiu una vegada »(sovint designat
+erròniament com a âLinuxâ)», ho entendran tot.
</dd>
<dt id="winning">Molta gent es preocupa de què és més beneficiós o de qui
surt guanyant i no
@@ -1554,8 +1533,8 @@
Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -1568,11 +1547,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/09/15 09:01:33 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: gnu/linux-and-gnu.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/gnu/linux-and-gnu.ca.html,v
retrieving revision 1.49
retrieving revision 1.50
diff -u -b -r1.49 -r1.50
--- gnu/linux-and-gnu.ca.html 4 Sep 2017 11:03:00 -0000 1.49
+++ gnu/linux-and-gnu.ca.html 13 May 2019 17:48:46 -0000 1.50
@@ -3,10 +3,10 @@
https://www.gnu.org/gnu/po/linux-and-gnu.ca.po</a>'
--><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/gnu/linux-and-gnu.html"
--><!--#set var="DIFF_FILE" value="/gnu/po/linux-and-gnu.ca-diff.html"
- --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-02-17" -->
+ --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-09-04" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.79 -->
+<!-- Parent-Version: 1.87 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Linux i GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
@@ -34,7 +34,7 @@
Molts usuaris utilitzen dià riament una versió modificada del <a
href="/philosophy/categories.html#TheGNUsystem">sistema GNU</a> sense
saber-ho. Per una sèrie de fets, la versió de GNU que s'utilitza à mpliament
-és coneguda habitualment com a "Linux", sense que molts usuaris <a
+és coneguda habitualment com a «Linux», sense que molts usuaris <a
href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">siguin conscients</a> que es
tracta bà sicament del sistema GNU, desenvolupat pel <a
href="/gnu/gnu-history.html">Projecte GNU</a>.</p>
@@ -47,18 +47,18 @@
funcionar en l'entorn d'un sistema operatiu complet. Linux s'utilitza
normalment en combinació amb el sistema operatiu GNU: el conjunt del sistema
és bà sicament GNU, amb Linux funcionant com a nucli. Totes les anomenades
-"Distribucions Linux" són en realitat distribucions de GNU/Linux.</p>
+«Distribucions Linux» són en realitat distribucions de GNU/Linux.</p>
<p>
Molts usuaris desconeixen aquesta distinció entre el nucli (Linux) i el
-sistema complet, que també anomenen "Linux". Aquest ús ambigu del nom no
+sistema complet, que també anomenen «Linux». Aquest ús ambigu del nom no
ajuda massa a desfer l'equÃvoc. Aquests usuaris sovint pensen que Linus
Torvalds va desenvolupar tot el sistema operatiu el 1991, amb una mica
d'ajuda.</p>
<p>
Els programadors generalment saben que Linux és un nucli. Però com que han
-escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també "Linux",
+escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també «Linux»,
sovint s'imaginen una història que justifiqui aquest nom. Per exemple, molts
creuen que un cop Linus Torvalds va acabar d'escriure el nucli, el seus
companys van cercar altres programes lliures, i sense cap raó aparent es van
@@ -89,13 +89,13 @@
<p>
Si intentéssim mesurar la contribució del Projecte GNU d'aquesta manera, què
en podrÃem concloure? Un venedor de CD-ROMs hagués trobat que a la seva
-"distribució Linux", el <a
+«distribució Linux», el <a
href="/philosophy/categories.html#GNUsoftware">programari GNU</a> era el
component principal, essent la seva participació al voltant del 28% del codi
font, i aportant-hi alguns dels principals components essencials, sense els
quals no hi hauria sistema operatiu. Linux participava amb un 3% del codi
font. Per tant, si es cerqués un nom per al sistema basant-se en qui va
-escriure els programes del sistema, el nom més apropiat seria "GNU".</p>
+escriure els programes del sistema, el nom més apropiat seria «GNU».</p>
<p>
Però no creiem que aquesta sigui la manera correcta d'afrontar la
@@ -114,13 +114,13 @@
es va iniciar precisament per a fer-ne un. Vam elaborar una llista dels
programes necessaris per a crear un sistema lliure <em>complet</em>, i vam
cercar, escriure o trobar algú que escrigués tot el que figurava a la
-llista. Vam escriure components essencials però sense cap mena d'atractiu <a
-href="#unexciting">(1)</a>, perquè sense ells no tindrÃem un sistema
-complet. Alguns dels nostres components, com les eines de programació, es
-van popularitzar entre els programadors, però també vam escriure molts
-components que no eren eines <a href="#nottools">(2)</a>. Fins i tot vam
-desenvolupar un joc d'escacs, GNU Chess, perquè un sistema complet també
-necessita bons jocs.</p>
+llista. Vam escriure components essencials però sense cap mena
+d'atractiu <a href="#unexciting">(1)</a>, perquè sense ells no tindrÃem
+un sistema complet. Alguns dels nostres components, com les eines de
+programació, es van popularitzar entre els programadors, però també vam
+escriure molts components que no eren eines <a
+href="#nottools">(2)</a>. Fins i tot vam desenvolupar un joc d'escacs, GNU
+Chess, perquè un sistema complet també necessita jocs.</p>
<p>
A principis dels 90 disposà vem de tot el sistema llevat del nucli. També
@@ -143,10 +143,10 @@
<p>
Posar-los tots dos junts sona senzill, però no va ser una tasca
-trivial. Alguns components de GNU <a href="#somecomponents">(3)</a>
+trivial. Alguns components de GNU <a href="#somecomponents">(3)</a>
necessitaven canvis substancials per funcionar amb Linux. Integrar un
-sistema complet en una distribució que hauria de funcionar "fora de la
-capsa" també va significar molta feina. Calia resoldre com instal·lar i
+sistema complet en una distribució que hauria de funcionar «fora de la
+capsa» també va significar molta feina. Calia resoldre com instal·lar i
iniciar el sistema, un problema que encara no havÃem afrontat perquè encara
no havÃem arribat a aquell punt. La gent que desenvolupava les diverses
distribucions del sistema van fer una contribució cabdal. Però era una feina
@@ -163,10 +163,10 @@
<p>
Actualment hi ha moltes variants diferents del sistema GNU/Linux (sovint se
-les anomena "distros"). La majoria inclouen programari no lliure; els seus
+les anomena «distros»). La majoria inclouen programari no lliure; els seus
desenvolupadors segueixen més la filosofia associada amb Linux que la de
-GNU. Però també hi ha <a href="/distros/">distros de GNU/Linux completament
-lliures</a>. La FSF dóna suport a <a
+GNU. Però també hi ha <a href="/distros/distros.html">distros de GNU/Linux
+completament lliures</a>. La FSF dóna suport a <a
href="http://gnewsense.org/";>gNewSense</a>.</p>
<p>Convertir en lliure una distribució de GNU/Linux no consisteix només en
@@ -178,13 +178,13 @@
href="http://directory.fsf.org/project/linux";> versió lliure de Linux</a> </p>
<p>Tant si utilitzeu GNU/Linux com si no, no induïu a la confusió emprant la
-paraula ''Linux'' de forma ambigua. Linux és el nucli, un dels principals
+paraula «Linux» de forma ambigua. Linux és el nucli, un dels principals
components essencials del sistema. El sistema en conjunt es més o menys el
sistema GNU, amb Linux afegit. Quan parleu d'aquesta combinació, anomeneu-la
-si us plau "GNU/Linux".</p>
+si us plau «GNU/Linux».</p>
<p>
-Si voleu posar un enllaç per oferir més informació sobre "GNU/Linux",
+Si voleu posar un enllaç per oferir més informació sobre «GNU/Linux»,
aquesta pà gina i <a
href="/gnu/the-gnu-project.html">http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html</a>
són bones opcions. Si parleu del nucli Linux i voleu posar un enllaç per
@@ -199,7 +199,7 @@
sistema operatiu lliure a l'estil d'Unix. Aquest sistema és conegut com a
BSD, i va ser desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. No era
un sistema lliure als anys 80, però va esdevenir lliure a principis dels
-90. Els sistemes operatius lliures que existeixen avui dia <a
+90. Els sistemes operatius lliures que existeixen avui dia <a
href="#newersystems">(4)</a> són gairebé sempre variants del sistema GNU o
del sistema BSD.</p>
@@ -213,7 +213,7 @@
BSD. Però si els considerem en conjunt, es tracta de dos sistemes diferents
que han evolucionat per separat. Els desenvolupadors de BSD no van escriure
un nucli ni el van afegir al sistema GNU, de manera que un nom com GNU/BSD
-no tindria sentit. <a href="#gnubsd">(5)</a></p>
+no tindria sentit. <a href="#gnubsd">(5)</a></p>
<h3>Notes:</h3>
<ol>
@@ -298,21 +298,19 @@
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2007, 2014, 2015, 2016
Richard M. Stallman</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -324,7 +322,7 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/09/04 11:03:00 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
Index: gnu/thegnuproject.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/gnu/thegnuproject.ca.html,v
retrieving revision 1.40
retrieving revision 1.41
diff -u -b -r1.40 -r1.41
--- gnu/thegnuproject.ca.html 31 Dec 2017 08:24:35 -0000 1.40
+++ gnu/thegnuproject.ca.html 13 May 2019 17:48:46 -0000 1.41
@@ -6,10 +6,10 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-06-16" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
-<title>Sobre el Projecte GNU Project - Projecte GNU - Free Software
Foundation</title>
+<title>Sobre el Projecte GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, Projecte GNU, FSF, Programari
lliure, Free Software Foundation,
Història" />
@@ -25,9 +25,9 @@
<p>
Publicat originà riament al llibre <em>Open Sources</em>. Richard Stallman
<a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html"> mai va donar suport
-al “codi obert”</a>, però va aportar aquest article per tal que
-les idees del moviment del programari lliure no estiguessin completament
-absents en aquest llibre.
+al «codi obert»</a>, però va aportar aquest article per tal que les idees
+del moviment del programari lliure no estiguessin completament absents en
+aquest llibre.
</p>
<p>
Per què és mes important que mai <a
@@ -48,20 +48,20 @@
intensament que la majoria.</p>
<p>
El LIA utilitzava un sistema operatiu de compartiment de temps anomenat ITS
-(Incompatible Timesharing System) que els hackers (1) del laboratori havien
-dissenyat i escrit en assemblador per al Digital <acronym title="Programmed
-Data Processor">PDP</acronym>-10, ún dels ordinadors més potents de
-l'època. Com a membre d'aquesta comunitat, un hacker del LIA, la meva feina
-era millorar el sistema.</p>
+<cite>(Incompatible Timesharing System)</cite> que els hackers (1) del
+laboratori havien dissenyat i escrit en assemblador per al Digital <acronym
+title="Programmed Data Processor">PDP</acronym>-10, ún dels ordinadors més
+potents de l'època. Com a membre d'aquesta comunitat, un hacker del LIA, la
+meva feina era millorar el sistema.</p>
<p>
-No anomenà vem el nostre programari "programari lliure", perquè el mot encara
+No anomenà vem el nostre programari «programari lliure», perquè el mot
encara
no existia, però això era el que realment era. Sempre que la gent d'altres
universitats o empreses volien portar i utilitzar el programa, els hi
oferÃem amablement. Si veieu algú utilitzant un programa interessant però
desconegut, sempre podeu preguntar-li si disposa del codi font per tal de
llegir-lo, o reutilitzar-ne algunes parts per a fer un nou programa. </p>
<p>
-(1) L'ús de "hacker" com a "aquell qui trenca barreres de seguretat" és una
+(1) L'ús de «hacker» com a «aquell qui trenca barreres de seguretat» és
una
confusió per part de la premsa i els medis de comunicació. Nosaltres els
hackers refusem aquesta accepció del terme, i continuem emprant el mot per
designar aquell qui està enamorat de la programació, aquell que gaudeix d'un
@@ -71,10 +71,10 @@
<h3>El col·lapse de la comunitat</h3>
<p>
La situació canvià drà sticament als inicis dels 80 quan Digital suprimà la
-producció de la sèrie PDP-10 . La seva arquitectura, elegant i potent als
-60, no podia estendre's de manera natural als majors espais d'adreces que
-als 80 esdevenien ja factibles. Això va significar que gairebé tots els
-programes escrits per a ITS esdevingueren obsolets. </p>
+producció de la sèrie PDP-10. La seva arquitectura, elegant i potent als 60,
+no podia estendre's de manera natural als majors espais d'adreces que als 80
+esdevenien ja factibles. Això va significar que gairebé tots els programes
+escrits per a ITS esdevingueren obsolets. </p>
<p>
La comunitat hacker del LIA ja havia desaparegut. In 1981, una empresa jove,
Symbolics, va contractar gairebé a tots els hackers del LIA, i la comunitat
@@ -91,8 +91,8 @@
<p>
Això significava que havÃeu de prometre prometre que no ajudarÃeu el vostre
veÃ. La cooperació fou prohibida. La regla establerta pels amos del
-programari propietari era, "si ho compartiu amb els vostres companys, sou
-uns pirates. Si feu voleu cap canvi, demaneu-nos que el fem".</p>
+programari propietari era: «Si ho compartiu amb els vostres companys, sou
+uns pirates. Si feu voleu cap canvi, demaneu-nos que el fem.»</p>
<p>
La idea que el sistema social implantat pel programari propietari (el
sistema que prohibeix compartir o modificar el programari) és antisocial, no
@@ -105,8 +105,8 @@
molt temps per tal de convèncer a la gent que és l'única manera de veure el
tema. </p>
<p>
-Quan els productors de programari parlen de "fer valdre" els seus "drets" o
-"aturar la <a href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">pirateria</a>",
+Quan els productors de programari parlen de «fer valdre» els seus «drets» o
+«aturar la <a href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">pirateria</a>»,
el que volen realment dir és secundari. El missatge real d'aquestes
afirmacions és en els supòsits que ells prenen com a donats i que el públic
ha d'acceptar sense cap mena de discussió. Anem doncs a examinar-los.</p>
@@ -192,7 +192,7 @@
decidir de fer el sistema compatible amb Unix per tal de que podés ser
portable i perquè els usuaris de Unix poguessin fà cilment canviar-se de
bà ndol. El nom GNU fou escollit seguint una tradició hacker: GNU és un
-acrònim recursiu que significa "GNU's Not Unix".</p>
+acrònim recursiu que significa <cite>GNU's Not Unix</cite>.</p>
<p>
Un sistema operatiu no és només un nucli, amb prou feines suficient per a
executar altres programes. Als anys 70 tots els sistemes operatius dignes de
@@ -201,7 +201,7 @@
més. ITS els duia, Multics també els duia, VMS també els duia i Unix també
els duia. El sistema operatiu GNU també els havia de dur.</p>
<p>
-Més tard vaig escoltar aquests versos, atribuïts a Hillel (1):</p>
+Més tard vaig escoltar aquests versos, atribuïts a Hillel (1):</p>
<blockquote><p>
Si no existeixo per mi mateix, qui existirà per mi?<br />
@@ -216,7 +216,7 @@
<h3>Lliure com a llibertat</h3>
<p>
-El terme "programari lliure" és sovint entès malament: no té res a veure amb
+El terme «programari lliure» és sovint entès malament: no té res a veure
amb
el preu. Té a veure amb la llibertat. La definició de programari lliure és,
per tant, aquesta:</p>
@@ -237,7 +237,7 @@
comunitat pot beneficiar-se de les vostres millores.</li>
</ul>
<p>
-Com "lliure" fa referència a llibertats, no a preu, no hi ha cap
+Com «lliure» fa referència a llibertats, no a preu, no hi ha cap
contradicció en vendre còpies de programari lliure. De fet, la llibertat de
vendre còpies és crÃtica: els reculls de programari lliure venuts en un
CD-ROM són valuosos per a la comunitat, i la seva venda és una font
@@ -245,12 +245,13 @@
tant, un programa on la gent no té dret a incloure'l en col·leccions de
programes no és un programa lliure.</p>
<p>
-Degut a la ambigüitat del terme "lliure", molta gent ha cercat des de fa
+Degut a la ambigüitat del terme «lliure», molta gent ha cercat des de fa
temps per paraules alternatives. L'anglès té més paraules i matisos que cap
-d'altra (1) però li manca una paraula simple, sense ambigüitats, on "lliure"
-sigui idèntic a "llibertat". "Unfettered" és el mot que està més proper en
-significat. Alternatives com "liberated", "freedom" o "open" tenen o bé un
-significat dubtós o algun altre desavantatge.</p>
+d'altra però li manca una paraula simple, sense ambigüitats, on «lliure»
+sigui idèntic a «llibertat». <cite>Unfettered</cite> és el mot que estÃ
més
+proper en significat. Alternatives com <cite>liberated</cite>,
+<cite>freedom</cite> o <cite>open</cite> tenen o bé un significat dubtós o
+algun altre desavantatge.</p>
<h3>El programari GNU i el sistema GNU</h3>
<p>
@@ -286,7 +287,7 @@
<p>
Una mica abans dels inicis del projecte GNU havia tingut notÃcies del Free
University Compiler Kit, també conegut com a VUCK. (El terme holandès
-referit a "lliure" s'escriu amb una <em>v</em>). Era un compilador dissenyat
+referit a «lliure» s'escriu amb una <em>v</em>). Era un compilador dissenyat
per a utilitzar diversos llenguatges, entre ells C i Pascal, i per suportar
múltiples mà quines. Vaig escriure al seu autor demanant-li si la GNU podia
fer-lo servir.</p>
@@ -307,7 +308,7 @@
<p>
Llavors em vaig adonar que el compilador Pastel funcionava analitzant el
fitxer d'entrada complet en un arbre de sintaxi, convertint el fitxer de
-sintaxi complet en una cadena d'"instruccions" i generant un únic fitxer de
+sintaxi complet en una cadena d'«instruccions» i generant un únic fitxer de
sortida, sense haver fet cap emmagatzematge. Vaig concloure que havia
d'escriure un nou compilador des de zero. Aquest nou compilador és conegut
actualment com a GCC. El GCC no utilitza res del compilador Pastel, però me
@@ -326,19 +327,19 @@
servidor ftp anònim de l'ordinador del MIT que havia utilitzat. (Aquest
ordinador, prep.ai.mit.edu, esdevingué la principal ftp de distribució GNU;
quan fou donat de baixa anys més tard, vam transferir el nom al nostre nou
-servidor ftp) . Malgrat això, en aquella època la majoria dels potencials
+servidor ftp). Malgrat això, en aquella època la majoria dels potencials
usuaris no tenien accés a Internet i no podien aconseguir la còpia via
ftp. Per tant el dubte era: com fer-los saber de la seva existència?</p>
<p>
-Podria haver dit, "Troba un amic que estigui a la xarxa i que et faci una
-còpia". O podria haver fet el que vaig fer amb l'Emacs PDP-10 original:
-dir-los:"Envieu-me una cinta i un <acronym title="Self-addressed Stamped
-Envelope">SASE</acronym>, i us ho retornaré amb l'Emacs". Però jo no tenia
+Podria haver dit: «Troba un amic que estigui a la xarxa i que et faci una
+còpia.» O podria haver fet el que vaig fer amb l'Emacs PDP-10 original:
+dir-los: «Envieu-me una cinta i un <acronym title="Self-addressed Stamped
+Envelope">SASE</acronym>, i us ho retornaré amb l'Emacs.» Però jo no tenia
feina remunerada i estava cercant vies per obtenir diners del programari
lliure. Vaig decidir-me per tant a anunciar que enviaria una cinta a tothom
-que ho volgués, però previ pagament de 150 $. D'aquesta manera vaig començar
-el negoci de la distribució de programari lliure, el precursor de les
-empreses que avui distribueixen sistemes complets GNU basats en Linux.</p>
+que ho volgués, però previ pagament de 150 $. D'aquesta manera vaig
+començar el negoci de la distribució de programari lliure, el precursor de
+les empreses que avui distribueixen sistemes complets GNU basats en Linux.</p>
<h3>Ãs un programa lliure per a tots els usuaris?</h3>
<p>
@@ -361,24 +362,24 @@
va deixar de ser el Unix.</p>
<p>
Els desenvolupadors del sistema X Window no van considerar això un problema:
-ho preveien. El seu objectiu final no era la llibertat sinó l'"èxit",
-definit com a "captar el mà xim nombre d'usuaris". No van tenir en compte si
+ho preveien. El seu objectiu final no era la llibertat sinó l'«èxit»,
+definit com a «captar el mà xim nombre d'usuaris». No van tenir en compte si
aquests usuaris disposarien de drets; només de què fossin nombrosos.</p>
<p>
Això va dur a la situació paradoxal on dues maneres diferents de mesurar els
-drets donaren diferents respostes a la pregunta, "Ãs aquest programa
-lliure?" Si jutgeu basant-vos en els drets donats pels termes de distribució
-de la versió del MIT, X és programari lliure. Però si mesureu la llibertat
-de l'usuari tÃpic de X, la resposta és que és programari propietari. La
-majoria d'usuaris de X executen les versions propietà ries que venen amb els
-sistemes Unix, no la versió lliure.</p>
+drets donaren diferents respostes a la pregunta «Ãs aquest programa lliure?»
+Si jutgeu basant-vos en els drets donats pels termes de distribució de la
+versió del MIT, X és programari lliure. Però si mesureu la llibertat de
+l'usuari tÃpic de X, la resposta és que és programari propietari. La majoria
+d'usuaris de X executen les versions propietà ries que venen amb els sistemes
+Unix, no la versió lliure.</p>
<h3>Copyleft i la GPL del GNU</h3>
<p>
L'objectiu del GNU fou donar als usuaris drets, no només ser populars. Per
tant, calia utilitzar uns termes de distribució que no deixessin cap
possibilitat de què el programari GNU esdevinguin programari
-propietari. Aquest mètode que utilitzem és anomenat "copyleft".(1) </p>
+propietari. Aquest mètode que utilitzem és anomenat «copyleft». (1)
</p>
<p>
El copyleft utilitza la llei del copyright, però amb l'objectiu de què
serveixi per al contrari del seu propòsit habitual: en comptes de
@@ -388,16 +389,16 @@
La idea central del copyleft és donar a tothom permÃs per a executar el
programa, copiar-lo, modificar-lo i distribuir-lo modificat o sense
modificat, però sense permÃs d'afegir restriccions. Per tant, els drets
-crÃtics que defineixen el "programari lliure" estan garantits per a tothom
+crÃtics que defineixen el «programari lliure» estan garantits per a tothom
que tingui una còpia. Són drets inalienables.</p>
<p>
Per a un copyleft efectiu, les versions modificades han de ser també
lliures. Això garanteix que la feina que fem pugui estar disponible per a
tothom si es publica. Quan els programadors que tenen feines de programador
col·laboren a millorar el programari GNU, és el copyleft el que impedeix als
-seus caps que esdevinguin situacions com: "Tu no pots distribuir aquests
+seus caps que esdevinguin situacions com: «Tu no pots distribuir aquests
canvis, perquè els farem servir per llençar una versió propietà ria del
-programa."</p>
+programa.»</p>
<p>
L'exigència de que els canvis han de ser lliures és essencial si volem
garantir els drets de tots els usuaris del programa. Les empreses que van
@@ -420,13 +421,13 @@
Tenim altres tipus de copyleft que utilitzem en circumstà ncies
particulars. Els manuals GNU també tenen copyleft, però utilitzen un sistema
de copyleft més simple, donat que la complexitat de la GNU GPL no és
-necessà ria per als manuals. (2)</p>
+necessà ria per als manuals. (2)</p>
<p>
(1) El 1984 o 1985, Don Hopkins (un paio molt imaginatiu) em va enviar una
-carta. Al sobre havia escrit diverses notes divertides, incloent-hi
-aquesta. "Copyleft- all rights reversed." Vaig emprar el mot "copyleft" per
-nombrar el concepte de distribució que estava desenvolupant en aquell
-moment.</p>
+carta. Al sobre havia escrit diverses notes divertides, incloent-hi aquesta:
+<cite>«Copyleft – all rights reversed.»</cite> Vaig emprar el mot
+«copyleft» per nombrar el concepte de distribució que estava desenvolupant
+en aquell moment.</p>
<p>
(2) Ara utilitzem la <a href="/licenses/fdl.html">Llicència de Documentació
@@ -459,16 +460,16 @@
GNU/Linux utilitza per a comunicar-se amb Linux. Fou desenvolupada per un
membre del nucli de la FSF, Roland McGrath. La shell utilitzada en la
majoria dels sistemes GNU/Linux és la <acronym title="Bourne Again
-Shell">BASH</acronym>, la Bourne Again Shell(1), desenvolupada per Brian
-Fox, treballador de la FSF.</p>
+Shell">Bash</acronym>, la <cite>Bourne Again Shell</cite> (1),
+desenvolupada per Brian Fox, treballador de la FSF.</p>
<p>Vam subvencionar el desenvolupament d'aquests programes perquè el projecte
GNU no es limitava a crear eines de desenvolupament. El nostre objectiu era
un sistema operatiu complet, i tots aquests programes eren necessaris per a
assolir aquest objectiu.</p>
-<p>(1) "Bourne again Shell" és un acudit del nom "Bourne Shell", que era la
-shell usual a Unix.</p>
+<p>(1) <cite>Bourne again Shell</cite> és un acudit del nom <cite>Bourne
+Shell</cite>, que era la shell usual a Unix.</p>
<h3>Suport al programari lliure</h3>
@@ -491,14 +492,14 @@
empreses de programari lliure basades en llençar nous productes de
programari.</p>
-<p>Tot i això, un nombre d'empreses que s'associen amb el terme "programari
-lliure" realment basen els seus negocis en el programari no lliure que
+<p>Tot i això, un nombre d'empreses que s'associen amb el terme «programari
+lliure» realment basen els seus negocis en el programari no lliure que
utilitza el programari lliure. Aquestes no són empreses de programari
lliure, són empreses de programari propietari amb productes que tempten als
-usuaris a prescindir dels seus drets. Els anomenen "valor afegit", que
+usuaris a prescindir dels seus drets. Els anomenen «valor afegit», que
reflecteix els valors que volen fer-nos adoptar: conveniència per sobre dels
drets. Si valorem més els drets, haurÃem d'anomenar-los productes
-"limitadors de drets".</p>
+«limitadors de drets».</p>
<h3>Objectius tècnics</h3>
@@ -554,10 +555,10 @@
faltaven vam fer una llista d'altre programari útil i documentació que,
creiem, un sistema operatiu complet havia de tenir.</p>
-<p>Actualment, gairebé tots els components Unix han deixat d'estar a la llista
-de tasques del GNU: ja han estat fets, llevat d'alguns que no eren
+<p>Actualment (1), gairebé tots els components Unix han deixat d'estar a
+la llista de tasques del GNU: ja han estat fets, llevat d'alguns que no eren
essencials. Però la llista continua plena de projectes que alguns anomenen
-"aplicacions" Qualsevol programa que sigui atractiu per a un segment
+«aplicacions». Qualsevol programa que sigui atractiu per a un segment
d'usuaris prou important és un programa potencial d'afegir al sistema
operatiu.</p>
@@ -576,7 +577,7 @@
<h3>La GPL per a Biblioteques de GNU</h3>
<p>La Biblioteca C GNU fa servir un tipus especial de copyleft anomenat
-Llicència Pública General per a Biblioteques GNU (1), que dóna dret a
+Llicència Pública General per a Biblioteques GNU (1), que dóna dret a
enllaçar programari propietari amb la biblioteca. Per què vam fer aquesta
excepció?</p>
@@ -609,7 +610,7 @@
respecte el programari propietari.</p>
<p>Considereu el GNU Readline, una biblioteca que fou desenvolupada per a
-combinar l'edició de linies de comandes per al BASH. Readline fou llençat
+combinar l'edició de linies de comandes per al Bash. Readline fou llençat
sota la llicència GPL GNU, no la GPL per a Biblioteques. Això probablement
reduirà la difusió de Readline, però no significa cap pèrdua per a
nosaltres. Mentrestant, com a mÃnim una aplicació útil ha estat concebuda
@@ -632,18 +633,19 @@
<h3>Una tasca improvisada?</h3>
<p>
-Eric Raymond diu que "Cada bona obra de programari s'inicia per un interès o
-necessitat personal del desenvolupador (scratching an itch)". Potser això
-passi alguns cops, però la majoria de peces essencials del sistema GNU van
-ser desenvolupades amb la intenció que formessin part d'un sistema operatiu
-lliure complet. Van ser el fruit d'una planificació prèvia i no d'un impuls
-espontani.</p>
+Eric Raymond diu que «Cada bona obra de programari s'inicia per un interès o
+necessitat personal del desenvolupador <cite>(scratching an itch)</cite>.»
+Potser això passi alguns cops, però la majoria de peces essencials del
+sistema GNU van ser desenvolupades amb la intenció que formessin part d'un
+sistema operatiu lliure complet. Van ser el fruit d'una planificació prèvia
+i no d'un impuls espontani.</p>
<p>
Per exemple, vam desenvolupar la biblioteca GNU C perquè un sistema a
-l'estil de Unix necessitava una biblioteca C, la Bourne-Again Shell (bash)
-perquè un sistema a la Unix necessita una shell, i GNU tar perquè un sistema
-de tipus Unix necessita un programa com el tar. El mateix és cert per els
-meus propis programes, el compilador GNU C, el GNU Emacs, GDB i el GNU
Make.</p>
+l'estil de Unix necessitava una biblioteca C, la <cite>Bourne-Again
+Shell</cite> (Bash) perquè un sistema a la Unix necessita una shell, i GNU
+tar perquè un sistema de tipus Unix necessita un programa com el tar. El
+mateix és cert per els meus propis programes, el compilador GNU C, el GNU
+Emacs, GDB i el GNU Make.</p>
<p>
Alguns programes GNU van ser desenvolupats per solucionar algunes amenaces a
la nostra llibertat que es van presentar. Aixà vam desenvolupar gzip per a
@@ -687,7 +689,7 @@
nucli com una conjunt de processos del servidor executant-se al capdamunt
del Mach. El Mach és un micronucli desenvolupat a la Universitat Carnegie
Mellon i posteriorment a la Universitat de Utah. El GNU Hurd és un conjunt
-de servidors (o "grup de nyus") que s'executen al capdamunt del Mach, i fan
+de servidors (o «grup de nyus») que s'executen al capdamunt del Mach, i fan
les diferents tasques del nucli Unix. L'inici del desenvolupament es va
posposar fins que el Mach fos llençat com a programari lliure, tal com ens
havien promès.</p>
@@ -704,10 +706,10 @@
<h3>Alix</h3>
<p>
El nucli GNU no s'havia d'anomenar originalment Hurd. El seu nom original
-era Alix-- un nom idea de la que llavors era la meva dona. Ella, una
+era Alix â un nom idea de la que llavors era la meva dona. Ella, una
administradora de sistemes Unix, havia fet notar que algunes versions del
sistema Unix prendrien el seu nom. Un cop va fer el següent acudit als seus
-amics: "algú hauria de posar el meu nom a un nucli". Jo no vaig dir res,
+amics: «Algú hauria de posar el meu nom a un nucli.» Jo no vaig dir res,
però vaig decidir donar-li una sorpresa anomenant Alix el nucli en el que
treballava.</p>
<p>
@@ -742,8 +744,8 @@
<p>
Anomenem a aquesta versió del sistema <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">
GNU/Linux</a> per indicar que és una combinació del sistema GNU y del nucli
-Linux. Si us plau, no caigueu en el costum d'anomenar “Linux” a
-tot el sistema, ja que implica atribuir a algú altre la nostra feina: <a
+Linux. Si us plau, no caigueu en el costum d'anomenar «Linux» a tot el
+sistema, ja que implica atribuir a algú altre la nostra feina: <a
href="/gnu/gnu-linux-faq.html">mencioneu-nos de manera justa</a>.</p>
<h3> Desafiaments futurs</h3>
@@ -781,7 +783,7 @@
(Nota de 2008: aquest problema s'aplica també a la BIOS. Existeix una BIOS
lliure, <a href="http://www.libreboot.org/";>LibreBoot</a> (una distribució
de coreboot; el problema és aconseguir especificacions de mà quines, de
-manera que pugui fer-les funcionar sense “blobs” no lliures).</p>
+manera que pugui fer-les funcionar sense <cite>blobs</cite> no lliures).</p>
<h3>Biblioteques no lliures</h3>
<p>
@@ -790,9 +792,10 @@
atractives de la biblioteca són l'esquer: si utilitzeu la biblioteca, caieu
a la trampa, pel fet de què el vostre programa no pot ser part útil d'un
sistema operatiu lliure (estrictament parlant, podeu incloure-hi el vostre
-programa, però no podrà ser executat amb la biblioteca que falta). Encara
-pitjor, si un programa que utilitza una biblioteca de carà cter propietari
-esdevé popular, pot fer que altres programes caiguin a la mateixa trampa.</p>
+programa, però no podrà ser <em>executat</em> amb la biblioteca que
+falta). Encara pitjor, si un programa que utilitza una biblioteca de
+carà cter propietari esdevé popular, pot fer que altres programes caiguin a
+la mateixa trampa.</p>
<p>
El primer cas que es va produir fou el conjunt d'eines Motif als anys
80. Tot i que llavors encara no hi havia sistemes operatius lliures,
@@ -815,7 +818,7 @@
lliure afegiren el KDE als seus sistemes, oferint un sistema amb
funcionalitats més grans, però també amb la llibertat minvada. El grup KDE
encoratjava de manera activa cada cop més programadors a emprar Qt, i
-milions de nous "usuaris de Linux" mai van tenir en ment que hi havia un
+milions de nous «usuaris de Linux» mai van tenir en ment que hi havia un
problema darrera d'això. Aquesta situació semblava complicada. </p>
<p>
La comunitat de programari lliure va respondre al problema amb dues
@@ -860,7 +863,8 @@
comprimits. [Aquestes patents van expirar l'any 2009.] L'any 1998, un
programa lliure per a produir fitxers de sons comprimits en format <acronym
title="MPEG-1 Audio Layer 3">MP3</acronym> va haver de ser eliminat de la
-distribució per l'amenaça d'un procés judicial.</p>
+distribució per l'amenaça d'un procés judicial.
+</p>
<p>
Hi ha vies per lluitar amb les patents: podem cercar evidències de què la
patent és invà lida, o podem cercar vies alternatives de fer la feina. Però
@@ -874,7 +878,7 @@
perquè esperen sigui superior en qüestions tècniques trobaran un
inconvenient quan una patent no els permeti fer servir una
caracterÃstica. Per tant, tot i que és útil parlar de l'efectivitat prÃ
ctica
-del model de desenvolupament "basar" i de la fiabilitat i potència d'alguns
+del model de desenvolupament «basar» i de la fiabilitat i potència d'alguns
programes lliures, no ens podem aturar aquÃ. Hem de parlar de drets i
llibertats.</p>
@@ -922,8 +926,8 @@
lliure de fer un ús complet del manual. </p>
<p>
Malgrat tot hauria de ser possible poder modificar tots els continguts
-*tècnics* del manual, i distribuir posteriorment el resultant en tots els
-medis habituals, mitjançant els canals habituals... D'altra manera,
+<em>tècnics</em> del manual, i distribuir posteriorment el resultant en tots
+els medis habituals, mitjançant els canals habituals; d'altra manera,
restriccions de distribució afectarien la comunitat, farien que el manual no
fos lliure i necessitarÃem un altre manual.</p>
<p>
@@ -956,23 +960,23 @@
cÃvic que hi ha darrera la nostra comunicat. Hem de fer ambdues coses i cal
que ambdues es desenvolupin harmoniosament.</p>
-<h3>"Codi obert"</h3>
+<h3>«Codi obert»</h3>
<p>
Conscienciar als nous usuaris sobre la llibertat ha esdevingut més difÃcil a
partir de 1998 quan una part de la comunitat va decidir deixar de fer servir
-el terme "programari lliure" i utilitzar el terme "codi obert".</p>
+el terme «programari lliure» i utilitzar el terme «codi obert».</p>
<p>
Alguns dels qui afavoriren aquesta expressió volien evitar la confusió del
-mot "lliure" amb "gratuït", un objectiu lÃcit. Alguns però volien amb això
+mot «lliure» amb «gratuït», un objectiu lÃcit. Alguns però volien amb
això
desmarcar-se de l'esperit que havia creat el moviment del programari lliure
i el projecte GNU, i volien dirigir-se a usuaris de tipus comercial, molts
dels quals tenien una ideologia on els seus beneficis monetaris estaven per
sobre la llibertat, el civisme i qualsevol altre principi. Per tant, la
-retòrica del "codi obert" gira entorn el potencial de crear programari de
+retòrica del «codi obert» gira entorn el potencial de crear programari de
gran qualitat i prestacions, però sense entrar en idees com la llibertat, el
civisme i altres principis bà sics.</p>
<p>
-Les revistes sobre "Linux" en són un bon exemple. Estan plenes d'anuncis
+Les revistes sobre «Linux» en són un bon exemple. Estan plenes d'anuncis
d'empreses fabricants de programari de carà cter propietari que treballa amb
GNU/Linux. Quan el proper Motif o Qt surti al mercat, advertiran aquestes
revistes als programadors dels perills que això suposa o els faran tractes
@@ -983,15 +987,15 @@
ser un desastre. Fa que el desequilibri entre utilitarisme i civisme cada
cop es faci més gran.</p>
<p>
-"Programari lliure" i "codi obert" descriuen més o menys la mateixa
+«Programari lliure» i «codi obert» descriuen més o menys la mateixa
categoria de programari, però diuen coses diferents sobre el concepte de
programari i sobre els valors en general. El Projecte GNU continua
-utilitzant el terme "programari lliure", per a expressar la idea de que la
+utilitzant el terme «programari lliure», per a expressar la idea de que la
llibertat és tant o més important que la tecnologia.</p>
<h3>Intenta-ho!</h3>
<p>
-La filosofia de Yoda ("No hi ha 'intents' que valguin") sona bé, però no la
+La filosofia de Yoda («No hi ha âintentsâ que valguin») sona bé, però
no la
comparteixo. He fet la majoria de la meva feina mentre em preguntava si
podria fer-la i no estant segur que faria prou per aconseguir els objectius
que m'havia marcat. Però ho vaig intentar perquè no hi ha ningú a més de jo
@@ -1006,10 +1010,11 @@
<p>
Actualment no sóc pas l'únic. Ãs una veritable joia quan veig el regiment de
hackers disposats a fer-me costat i llavors me n'adono que els ideals poden
-sobreviure, per ara. Però els perills són més grans cada any que passa i ara
-Microsoft ha fixat els seus canons cap a la nostra comunitat. No podem estar
-segur de què el futur de la llibertat estigui assegurat. No us ho creieu! Si
-voleu mantenir la vostra llibertat heu d'estar preparats per a defendre-la.</p>
+sobreviure… per ara. Però els perills són més grans cada any que
+passa i ara Microsoft ha fixat els seus canons cap a la nostra comunitat. No
+podem estar segur de què el futur de la llibertat estigui assegurat. No us
+ho creieu! Si voleu mantenir la vostra llibertat heu d'estar preparats per a
+defendre-la.</p>
<div class="translators-notes">
@@ -1057,21 +1062,19 @@
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1998, 2001, 2002, 2005, 2006, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015
Richard Stallman</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -1083,11 +1086,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/12/31 08:24:35 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: licenses/copyleft.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/licenses/copyleft.ca.html,v
retrieving revision 1.7
retrieving revision 1.8
diff -u -b -r1.7 -r1.8
--- licenses/copyleft.ca.html 4 Apr 2017 10:00:09 -0000 1.7
+++ licenses/copyleft.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.8
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2016-11-01" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Què és el copyleft? - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
@@ -18,9 +18,10 @@
<h2>Què és el copyleft?</h2>
<p>
-El copyleft és un mètode general per fer o convertir en lliure un programa o
-una altra mena de treball, i aconseguir que totes les versions modificades o
-ampliades del programa continuïn sent lliures.</p>
+El copyleft és un mètode general per fer o convertir en <a
+href="/philosophy/free-sw.html">lliure</a> un programa o una altra mena de
+treball, i aconseguir que totes les versions modificades o ampliades del
+programa continuïn sent lliures.</p>
<p>
La manera més simple de convertir en lliure un programa és posar-lo al <a
@@ -38,9 +39,9 @@
Al <a href="/gnu/thegnuproject.html">Projecte GNU</a> tenim com a meta donar
a <em>tots</em> els usuaris la llibertat de distribuir i de modificar el
programari de GNU. Si els intermediaris poguessin suprimir aquestes
-llibertats, potser tindrÃem més usuaris, però aquests usuaris no tindrien
+llibertats, potser âtindrÃem més usuarisâ, però aquests usuaris no
tindrien
llibertat. Per això, en lloc de posar el programari de GNU al domini públic,
-el publiquem amb una llicència copyleft. El copyleft diu que qualsevol que
+el publiquem amb una llicència âcopyleftâ. El copyleft diu que qualsevol
que
distribueixi el programa, amb o sense modificacions, ha de transmetre també
la llibertat de copiar-lo i de modificar-lo. El copyleft garanteix les
llibertats de tots els usuaris.</p>
@@ -79,42 +80,39 @@
<p>
Els desenvolupadors de programari privatiu utilitzen el copyright per privar
els usuaris de les seves llibertats; nosaltres l'utilitzem per garantir
-aquestes llibertats. Per això invertim la paraula "copyright" ("dret
-d'autor"), canviant-la per "copyleft" ("esquerra d'autor").</p>
+aquestes llibertats. Per això invertim la paraula âcopyrightâ (âdret
+d'autorâ), canviant-la per âcopyleftâ (âesquerra d'autorâ).</p>
<p>
El copyleft és una manera d'utilitzar el copyright en un programa. No
significa cedir el copyright; de fet, cedir-lo impossibilitaria el
-copyleft. El "left" de copyleft no és el participi de "to leave" (deixar,
-abandonar), sinó el costat contrari a "right" (dreta).</p>
+copyleft. El <cite>left</cite> de copyleft no és el participi de <cite>to
+leave</cite> (deixar, abandonar), sinó el costat contrari a
+<cite>right</cite> (dreta).</p>
<p>
El copyleft és un concepte general, i no es pot utilitzar un concepte tan
general directament; cal utilitzar una concreció especÃfica del concepte. Al
Projecte GNU, les condicions especÃfiques de distribució que utilitzem per a
la major part del programari es troben a la <a
-href="/copyleft/gpl.html">Llicència Pública General de GNU (disponible en
-els formats HTML</a>, <a href="/copyleft/gpl.txt">text</a> i <a
-href="/copyleft/gpl.texi">Texinfo</a>). A la Llicència Pública General de
-GNU sovint se l'anomena, abreujadament, GNU GPL. Hi ha disponible una llista
-de <a href="/copyleft/gpl-faq.html">Preguntes freqüents</a> sobre la GNU
-GPL. També podeu llegir sobre <a href="/copyleft/why-assign.html">per què la
+href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. A la
+Llicència Pública General de GNU sovint se l'anomena, abreujadament, GNU
+GPL. Hi ha disponible una llista de <a
+href="/licenses/gpl-faq.html">Preguntes freqüents</a> sobre la GNU
+GPL. També podeu llegir sobre <a href="/licenses/why-assign.html">per què la
FSF demana als col·laboradors la cessió del copyright</a>.</p>
<p>
Una forma alternativa de copyleft, la <a
-href="/licenses/agpl.html">Llicència Pública General Affero de GNU (AGPL)
-(disponible en HTML</a>, <a href="/licenses/agpl.txt">text</a> i <a
-href="/licenses/agpl.texi">Texinfo</a> format), està dissenyada per a
-programes que s'utilitzen normalment en servidors. Garanteix que les
-versions modificades utilitzades per implementar serveis a disposició del
-públic siguin publicades amb el seu codi font. </p>
+href="/licenses/agpl.html">Llicència Pública General Affero de GNU
+(AGPL)</a> està dissenyada per a programes que s'utilitzen normalment en
+servidors. Garanteix que les versions modificades utilitzades per
+implementar serveis a disposició del públic siguin publicades amb el seu
+codi font.</p>
<p>
Una forma diferent de copyleft, la <a href="/licenses/lgpl.html">Llicència
-Pública General Reduïda de GNU (LGPL) (disponible en els formats HTML</a>,
-<a href="/licenses/lgpl.txt">text</a> i <a
-href="/licenses/lgpl.texi">Texinfo</a>), s'ha aplicat a algunes (però no
+Pública General Reduïda de GNU (LGPL)</a> s'ha aplicat a algunes (però no
totes) biblioteques de GNU. Per saber més sobre els usos més adients de la
LGPL, llegiu si us plau l'article <a
href="/philosophy/why-not-lgpl.html"><cite>Per què no haurÃeu d'utilitzar la
@@ -122,17 +120,15 @@
biblioteca</cite></a>.</p>
<p>
-La <a href="/copyleft/fdl.html">Llicència de Documentació Lliure de GNU
-(FDL) (disponible en els formats HTML</a>, <a
-href="/copyleft/fdl.txt">text</a> i <a
-href="/copyleft/fdl.texi">Texinfo)</a> és una forma de copyleft pensada pels
-manuals, llibres de text o altres documents que garanteix a tothom la
-llibertat de copiar-los i distribuir-los amb o sense modificacions, i de
-forma comercial o desinteressada.</p>
+La <a href="/licenses/fdl.html">Llicència de Documentació Lliure de GNU
+(FDL)</a> és una forma de copyleft pensada pels manuals, llibres de text o
+altres documents que garanteix a tothom la llibertat de copiar-los i
+distribuir-los amb o sense modificacions, i de forma comercial o
+desinteressada.</p>
<p>
A molts manuals i a totes les distribucions de codi font del programari GNU
-s'hi inclou la llicència corresponent</p>
+s'hi inclou la llicència corresponent.</p>
<p>
Totes aquestes llicències s'han dissenyat de manera que pugueu aplicar-les
@@ -163,7 +159,7 @@
<p>
Si desitgeu posar sota copyleft el vostre manual amb la GNU FDL, vegeu si us
plau les instruccions que hi ha al <a
-href="/copyleft/fdl.html#addendum">final</a> del text de la FDL, i la <a
+href="/licenses/fdl.html#addendum">final</a> del text de la FDL, i la <a
href="/licenses/fdl-howto.html">pà gina d'instruccions sobre l'ús de la
FDL</a>. Igualment, la còpia parcial no està permesa.</p>
@@ -172,7 +168,7 @@
sÃmbol de copyright. Legalment, el copyleft es basa en el copyright, de
manera que el treball ha de portar una nota de copyright. Una nota de
copyright requereix el sÃmbol de copyright (una C en un cercle) o bé la
-paraula “Copyright”.</p>
+paraula âCopyrightâ.</p>
<p>
Una C a l'inrevés en un cercle no té cap significació legal especial, i per
@@ -228,21 +224,19 @@
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005,
2006, 2007, 2008, 2009, 2014, 2015 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -254,11 +248,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/04/04 10:00:09 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: licenses/gpl-howto.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/licenses/gpl-howto.ca.html,v
retrieving revision 1.36
retrieving revision 1.37
diff -u -b -r1.36 -r1.37
--- licenses/gpl-howto.ca.html 24 Jan 2018 03:59:35 -0000 1.36
+++ licenses/gpl-howto.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.37
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-08-17" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Com utilitzar les llicències de GNU en els vostres programes -
Projecte GNU
@@ -18,51 +18,68 @@
<h2>Com utilitzar les llicències de GNU en els vostres programes</h2>
<p>Aquà trobareu una breu explicació sobre la manera de publicar un programa
-sota la <a href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU
-(GPL)</a>, la <a href="/licenses/lgpl.html">Llicència Pública General
-Reduïda (LGPL)</a> o la <a href="/licenses/agpl.html">Llicència Pública
-General Affero (AGPL)</a>. Per la <a href="/licenses/fdl.html">Llicència de
-Documentació Lliure de GNU</a>, tenim una <a
-href="/licenses/fdl-howto.html">pà gina especÃfica</a>.</p>
+sota la <a href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General (GPL) de
+GNU</a>, la <a href="/licenses/lgpl.html">Llicència Pública General Reduïda
+(LGPL) de GNU</a> o la <a href="/licenses/agpl.html">Llicència Pública
+General Affero (AGPL) de GNU</a>. Per la <a
+href="/licenses/fdl.html">Llicència de Documentació Lliure de GNU</a>, tenim
+una <a href="/licenses/fdl-howto.html">pà gina especÃfica</a>.</p>
<p>Si busqueu informació més detallada, consulteu la nostra llista de <a
href="/licenses/gpl-faq.html">preguntes freqüents sobre les nostres
llicències</a>.</p>
<p>Si esteu pensant en utilitzar la Llicència Pública General Reduïda de
GNU,
-llegiu abans si us plau l'article “<a
-href="/licenses/why-not-lgpl.html">Per què no haurÃeu d'utilitzar la LGPL a
-la vostra pròxima biblioteca</a>”. Aquest article explica per què pot
-ser millor utilitzar la GPL ordinà ria enlloc de la reduïda i com prendre la
-millor decisió.</p>
+llegiu abans si us plau l'article «<a href="/licenses/why-not-lgpl.html">Per
+què no haurÃeu d'utilitzar la LGPL a la vostra pròxima
+biblioteca</a>». Aquest article explica per què pot ser millor utilitzar la
+GPL ordinà ria enlloc de la reduïda i com prendre la millor decisió.</p>
<p>Sigui quina sigui la llicència que penseu utilitzar, el procés de sotmetre
el programa a una llicència implica afegir dos elements a cada fitxer del
-vostre programa: una nota de copyright (com “Copyright 1999 Terry
-Jones”) i una declaració de permÃs de còpia, precisant que el programa
-es distribueix sota els termes de la Llicència Pública General de GNU (o de
-la Llicència Pública General Reduïda).</p>
+vostre programa: una nota de copyright (com «Copyright 1999 Terry Jones») i
+una declaració de permÃs de còpia, precisant que el programa es distribueix
+sota els termes de la Llicència Pública General de GNU (o de la Llicència
+Pública General Reduïda).</p>
+
+<p>Ãs aconsellable demanar a la vostra empresa o institució educativa, si
+treballeu per alguna, que signi una renúncia als drets de copyright sobre
+l'obra, de manera que no puguin reclamar més endavant. A sota teniu en
+exemple de document de renúncia al copyright; només cal canviar els noms i
+la descripció del programa.</p>
+
+<blockquote>
+<p>Yoyodyne, Inc., hereby disclaims all copyright interest in the program
+“Woodpecker” (which deconstructs trees) written by James
+Hacker.</p>
+
+<p><em>signature of Moe Ghoul</em> 1 April 1989<br />
+ Moe Ghoul, President of Vice</p>
+</blockquote>
<p>La nota de copyright ha d'incloure l'any durant el qual và reu acabar de
preparar la versió (per tant, si la và reu acabar el 1998 però no la và reu
publicar fins al 1999, poseu-hi 1998). Cal afegir l'any de cada versió; per
-exemple, “Copyright 1998, 1999 Terry Jones” si algunes versions
-es van acabar el 1998 i altres el 1999. Si diverses persones van ajudar a
-escriure el codi, poseu els seus noms.</p>
+exemple, «Copyright 1998, 1999 Terry Jones» si algunes versions es van
+acabar el 1998 i altres el 1999. Si diverses persones van ajudar a escriure
+el codi, poseu els seus noms.</p>
<p>Per programes que han anat publicant diferents versions al llarg de molts
-anys, és correcte utilitzar un interval (“2008-2010”) en lloc
-d'una llista de tots els anys (“2008, 2009, 2010”) sempre i quan
-cadascun dels anys de l'interval sigui realment un any
-“copyrightable” que hauria de constar a la llista
-individualment; <em>i</em> sempre i quan afirmeu explÃcitament a la vostra
-documentació que doneu aquest sentit als intervals.</p>
+anys, és correcte utilitzar un interval («2008-2010») en lloc d'una llista
+de tots els anys («2008, 2009, 2010») sempre i quan cadascun dels anys de
+l'interval sigui realment un any «copyrightable» que hauria de constar a la
+llista individualment; <em>i</em> sempre i quan afirmeu explÃcitament a la
+vostra documentació que doneu aquest sentit als intervals.</p>
-<p>Utilitzeu sempre la paraula anglesa “Copyright”; per convenció
+<p>Utilitzeu sempre la paraula anglesa «Copyright»; per convenció
internacional, s'utilitza arreu del món, fins i tot per a treballs en altres
-llengües. Podeu afegir el sÃmbol de copyright “©” si voleu
-(i si el joc de carà cters ho permet), però no és necessari. La seqüència
de
-carà cters “(C)” no té rellevà ncia legal, però tampoc fa cap
mal.</p>
+llengües. Podeu afegir el sÃmbol de copyright «©Â»; si voleu (i si el
+joc de carà cters ho permet), però no és necessari. La seqüència de carÃ
cters
+«(C)» no té rellevà ncia legal, però tampoc fa cap mal.</p>
+
+<p>Si heu utilitzat codi d'altres programes coberts per la mateixa llicència,
+copieu també les seves notes de copyright. Poseu totes les notes de
+copyright juntes, al principi de cada fitxer.</p>
<p>També haurÃeu d'incloure una còpia de la llicència a la distribució del
vostre programa. Tots els programes publicats sota la GPL o la LGPL han
@@ -70,6 +87,9 @@
GPL</a>. Als programes GNU la llicència es troba habitualment en un fitxer
anomenat COPYING.</p>
+<p>Si publiqueu el vostre programa sota la GNU AGPL, n'hi prou amb incloure <a
+href="/licenses/agpl.txt">la versió només text de la GNU AGPL</a>.</p>
+
<p>Si publiqueu un programa sota la LGPL, també haurÃeu d'incloure <a
href="/licenses/lgpl.txt">la versió només text de la LGPL</a>, que
habitualment es troba en un fitxer anomenat COPYING.LESSER. Noteu si us plau
@@ -77,17 +97,6 @@
important incloure les dues llicències, per tal que els usuaris tinguin tota
la informació necessà ria per entendre els seus drets.</p>
-<p>Si publiqueu el vostre programa sota la GNU AGPL, n'hi prou amb incloure <a
-href="/licenses/agpl.txt">la versió només text de la GNU AGPL</a>.</p>
-
-<p>Si heu utilitzat codi d'altres programes coberts per la mateixa llicència,
-copieu també les seves notes de copyright. Poseu totes les notes de
-copyright juntes, al principi de cada fitxer.</p>
-
-<p>Per raons prà ctiques, es molt important incloure informació sobre com
-contactar amb l'autor. Es pot incloure al fitxer README, però això no té res
-a veure amb els aspectes legals de l'aplicació de la llicència.</p>
-
<p>La declaració del permÃs de còpia hauria de venir just després de les
notes
de copyright. En un programa d'un sol fitxer, la declaració (per a la GPL)
hauria de ser aixÃ:</p>
@@ -104,13 +113,12 @@
GNU General Public License for more details.
You should have received a copy of the GNU General Public License
- along with this program. If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>.
+ along with this program. If not, see
<https://www.gnu.org/licenses/>.
</pre>
-<p>En programes que consten de més d'un fitxer, és millor reemplaçar
-“aquest programa” pel nom del programa i començar la declaració
-amb una lÃnia que digui “Aquest fitxer és part de
-NomPrograma”. Per exemple:</p>
+<p>En programes que consten de més d'un fitxer, és millor reemplaçar
«aquest
+programa» pel nom del programa i començar la declaració amb una lÃnia que
+digui «Aquest fitxer és part de NomPrograma». Per exemple:</p>
<pre>
This file is part of Foobar.
@@ -126,15 +134,15 @@
GNU General Public License for more details.
You should have received a copy of the GNU General Public License
- along with Foobar. If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>.
+ along with Foobar. If not, see <https://www.gnu.org/licenses/>.
</pre>
<p>Aquesta declaració hauria d'estar al principi de cada fitxer, a
continuació
de les notes de copyright. Per aplicar la GPL reduïda, afegiu al text
-anterior la paraula “Lesser” abans de cadascuna de les tres
-aparicions de “General”. Per aplicar la GNU AGPL, afegiu al text
-anterior la paraula “Affero” abans de cadascuna de les tres
-aparicions de “General”.</p>
+anterior la paraula <cite>Lesser</cite> abans de cadascuna de les tres
+aparicions de <cite>General</cite>. Per aplicar la GNU AGPL, afegiu al text
+anterior la paraula <cite>Affero</cite> abans de cadascuna de les tres
+aparicions de <cite>General</cite>.</p>
<p>En programes interactius és normalment una bona idea que el programa mostri
en iniciar-se una breu nota sobre el copyright i els permisos de
@@ -144,31 +152,21 @@
<p>Si publiqueu el vostre programa sota la GNU AGPL, i pot interactuar amb els
usuaris en una xarxa, el programa hauria d'oferir el seu codi font als
usuaris d'alguna manera. Per exemple, si el vostre programa és una aplicació
-web, la seva interfÃcie podria mostrar un enllaç “Font” que
-portés els usuaris a un fitxer amb el codi. La flexibilitat de la GNU AGPL
-us permet escollir el mètode més adient per al vostre programa (vegeu la
-secció 13 per a més detalls).</p>
+web, la seva interfÃcie podria mostrar un enllaç «Font» que portés els
+usuaris a un fitxer amb el codi. La flexibilitat de la GNU AGPL us permet
+escollir el mètode més adient per al vostre programa (vegeu la secció 13 per
+a més detalls).</p>
+
+<p>Per raons prà ctiques, es molt important incloure informació sobre com
+contactar amb l'autor. Es pot incloure al fitxer README, però això no té res
+a veure amb els aspectes legals de l'aplicació de la llicència.</p>
<p>Registrar el vostre copyright no és un requisit legal; el simple fet de
distribuir el programa el posa sota copyright. No obstant, és una bona idea
-registrar el copyright al US Registry of Copyrights, perquè això us posa en
-una posició més forta contra aquells que violin la llicència als Estats
-Units. La major part dels països no tenen un sistema de registre del
-copyright.</p>
-
-<p>Ãs aconsellable demanar a la vostra empresa o institució educativa, si
-treballeu per alguna, que signi una renúncia als drets de copyright sobre
-l'obra, de manera que no puguin reclamar més endavant. A sota teniu en
-exemple de document de renúncia al copyright; només cal canviar els noms i
-la descripció del programa.</p>
-
-<blockquote><p>Yoyodyne, Inc., hereby disclaims all copyright interest in the
program
-“Gnomovision” (which makes passes at compilers) written by James
-Hacker.</p>
-
-<p><signature of Moe Ghoul>, 1 April 1989<br /> Moe Ghoul, President of
-Vice<br />
- Moe Ghoul, President of Vice</p></blockquote>
+registrar el copyright al <cite>US Registry of Copyrights</cite>, perquè
+això us posa en una posició més forta contra aquells que violin la
llicència
+als Estats Units. La major part dels països no tenen un sistema de registre
+del copyright.</p>
<p>Ens agradaria llistar tots els programes lliures al Directori de Programari
Lliure, incloent-hi tots els programes sota la llicència GPL (en qualsevol
@@ -231,27 +229,24 @@
<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
files generated as part of manuals) on the GNU web server should
- be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
without talking with the webmasters or licensing team first.
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 2001, 2007, 2008, 2009, 2013, 2014 Free Software
Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca";>Llicència
-Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units
-d'Amèrica</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -263,11 +258,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2018/01/24 03:59:35 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: licenses/gpl-violation.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/licenses/gpl-violation.ca.html,v
retrieving revision 1.36
retrieving revision 1.37
diff -u -b -r1.36 -r1.37
--- licenses/gpl-violation.ca.html 31 Dec 2017 08:24:38 -0000 1.36
+++ licenses/gpl-violation.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.37
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-03-02" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Violacions de les llicències de GNU - Projecte GNU - Free Software
@@ -52,7 +52,6 @@
<ul>
<li>Està inclosa la nota de copyright del titular del copyright?</li>
<li>Hi falta tot el codi font?</li>
-
<li>L'oferiment per escrit del codi és d'alguna manera incomplet? Això
pot
passar si es proporciona una adreça de contacte o d'una pà gina web
incorrecta.</li>
@@ -77,16 +76,16 @@
<p>
Si el titular del copyright <strong>és</strong> la Free Software Foundation,
-envieu si us plau l'informe a <a
-href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.
+envieu si us plau l'informe a <<a
+href="mailto:address@hidden";>address@hidden</a>>.
Ãs important que us puguem escriure per obtenir més informació sobre la
violació o el producte, o sigui que, si utilitzeu un sistema d'enviament
anònim, proporcioneu-nos si us plau alguna manera de contestar-vos. Si
preferiu encriptar la vostra correspondència, digueu-nos-ho en un breu
-missatge i farem els preparatius oportuns.</p>
+missatge i farem els preparatius oportuns.
+</p>
-<p>
-Noteu que la Llicència GPL i altres llicències copyleft són llicències de
+<p>Noteu que la Llicència GPL i altres llicències copyleft són llicències
de
copyright. Això significa que només el titular del copyright pot actuar
contra les violacions. La Free Software Foundation actua en totes les
violacions de la Llicència GPL que se li notifiquen sobre codi pertanyent a
@@ -139,27 +138,24 @@
<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
files generated as part of manuals) on the GNU web server should
- be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
without talking with the webmasters or licensing team first.
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1999, 2001, 2007, 2008, 2013, 2014 Free Software
Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca";>Llicència
-Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units
-d'Amèrica</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -170,11 +166,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/12/31 08:24:38 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: philosophy/categories.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/categories.ca.html,v
retrieving revision 1.56
retrieving revision 1.57
diff -u -b -r1.56 -r1.57
--- philosophy/categories.ca.html 31 Dec 2017 08:24:43 -0000 1.56
+++ philosophy/categories.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.57
@@ -3,10 +3,10 @@
https://www.gnu.org/philosophy/po/categories.ca.po</a>'
--><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/categories.html"
--><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/categories.ca-diff.html"
- --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-05-08" -->
+ --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2019-02-21" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.79 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Categories de programari lliure i no lliure - Projecte GNU - Free
Software
@@ -41,232 +41,213 @@
<h3 id="FreeSoftware">Programari lliure</h3>
- <p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom
-permís per utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense
-modificacions i de forma gratuïta o a canvi d'una quota. Això
-implica, particularment, que el codi font ha d'estar disponible:" Si no
-és codi font, no es programari". Aquesta és una
-definició simplificada; vegeu també una <a
-href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p>
-
- <p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema
operatiu
-lliure com GNU o les versions lliures del <a
-href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>.</p>
+ <p>Programari lliure és aquell programari que concedeix a tothom
permÃs per
+utilitzar-lo, copiar-lo i distribuir-lo amb o sense modificacions i de forma
+gratuïta o a canvi d'una quota. Això implica, particularment, que el codi
+font ha d'estar disponible: «Si no és codi font, no es programari». Aquesta
+és una definició simplificada; vegeu també una <a
+href="/philosophy/free-sw.html">definició completa</a>.</p>
+
+ <p>Si un programa és lliure pot ser inclòs en un sistema operatiu
lliure com
+GNU o les versions lliures del <a href="/gnu/linux-and-gnu.html">sistema
+GNU/Linux</a>.</p>
<p>Hi ha moltes maneres diferents de fer un programa lliure. Molts
detalls
-poden ser resolts en més d'un sentit, i encara així el
-programa pot ser lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen
-més avall. Per informar-vos específicament sobre les
-llicències de programari lliure, vegeu la <a
-href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p>
-
- <p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el
-preu. Les empreses de programari privatiu sovint utilitzen el terme
-“free software” per referir-se només al preu. De vegades
-volen dir que podeu tenir de franc una còpia del fitxer binari; de
-vegades volen dir que hi ha inclosa una còpia a l'ordinador que esteu
-comprant. Tot això no té res a veure amb el que entenem per
-programari lliure al projecte GNU.</p>
-
- <p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de
programari
-diu que el producte és programari lliure, hauríeu de comprovar
-els termes i condicions de la distribució per veure si els usuaris
-realment tenen tots els drets que comporta el programari lliure. De vegades
-és realment programari lliure; d'altres, no.</p>
-
- <p>A diferència de l'anglès, on "free" pot
significar
-tant "lliure" com "gratuït", moltes llengües
-tenen dues paraules diferents per referir-se a aquests conceptes. Per
-exemple, el català té "lliure" i
-"gratuït". En anglès hi ha també el mot
-"gratis", que només fa referència al preu,
-però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la
-llibertat. De manera que, si el vostre idioma no és l'anglès,
-us suggerim que traduïu "free" perquè quedi ben
-clar. Vegeu la nostra llista de <a href=
-"/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió
-"free software"</a> a altres idiomes.</p>
-
- <p>El programari lliure és sovint <a
-href="/software/reliability.html">més fiable</a> que el que no ho
-és.</p>
+poden ser resolts en més d'un sentit, i encara aixà el programa pot ser
+lliure. Algunes de les possibles variacions es descriuen més avall. Per
+informar-vos especÃficament sobre les llicències de programari lliure, vegeu
+la <a href="/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>.</p>
+
+ <p>L'essència del programari lliure és la llibertat, no el preu. Les
empreses
+de programari privatiu sovint utilitzen el terme <cite>free software</cite>
+per referir-se només al preu. De vegades volen dir que podeu tenir de franc
+una còpia del fitxer binari; de vegades volen dir que hi ha inclosa una
+còpia a l'ordinador que esteu comprant. Tot això no té res a veure amb el
+que entenem per programari lliure al projecte GNU.</p>
+
+ <p>A causa d'aquesta potencial confusió, quan una empresa de
programari diu que
+el producte és programari lliure, haurÃeu de comprovar els termes i
+condicions de la distribució per veure si els usuaris realment tenen tots
+els drets que comporta el programari lliure. De vegades és realment
+programari lliure; d'altres, no.</p>
+
+ <p>A diferència de l'anglès, on <cite>free</cite> pot significar tant
«lliure»
+com «gratuït», moltes llengües tenen dues paraules diferents per referir-se
+a aquests conceptes. Per exemple, el català té «lliure» i «gratuït». En
+anglès hi ha també el mot <cite>gratis</cite>, que només fa referència al
+preu, però no hi ha un adjectiu que només es refereixi a la llibertat. De
+manera que, si el vostre idioma no és l'anglès, us suggerim que traduïu
+<cite>free</cite> perquè quedi ben clar. Vegeu la nostra llista de <a
+href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de l'expressió
+<cite>free software</cite></a> a altres idiomes.</p>
+
+ <p>El programari lliure és sovint <a
href="/software/reliability.html">més
+fiable</a> que el que no ho és.</p>
<h3 id="OpenSource">Programari de codi obert</h3>
<p>
- Algunes persones utilitzen l'expressió "programari de codi
-obert" per referir-se més o menys al mateix que nosaltres
-entenem per programari lliure. No és exactament la mateixa classe de
-programari: s'accepten llicències que nosaltres considerem massa
-restrictives, i es rebutgen certes llicències de programari
-lliure. No obstant, les zones que cobreixen les dues categories són
-semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi obert,
-i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p>
- <p>Nosaltres preferim l'expressió "<a href=
-"/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>"
-perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa "codi
-obert".</p>
-
-<h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3>
-
- <p>El programari de domini públic és programari que no
té
-copyright. Si el codi font es troba en el domini públic, es tracta
-d'un cas especial de <a href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure
-sense copyleft</a>, la qual cosa implica que algunes còpies o
-versions modificades poden no ser lliures.</p>
-
- <p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini
-públic sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no
-seria programari lliure, ja que l'accés al codi font és un
-dels requisits per ser-ho. Per altra banda, la major part del programari
-lliure no és de domini públic, sinó que té un
-copyright, tot i que els titulars del copyright, mitjançant un
-llicència de programari lliure, han donat legalment permís a
+ Algunes persones utilitzen l'expressió «programari de codi obert» per
+referir-se més o menys al mateix que nosaltres entenem per programari
+lliure. No és exactament la mateixa classe de programari: s'accepten
+llicències que nosaltres considerem massa restrictives, i es rebutgen certes
+llicències de programari lliure. No obstant, les zones que cobreixen les
+dues categories són semblants: gairebé tot el programari lliure és de codi
+obert, i gairebé tot el programari de codi obert és lliure.</p>
+ <p>Nosaltres preferim l'expressió «<a href=
+"/philosophy/open-source-misses-the-point.html">programari lliure</a>»
+perquè fa referència a la llibertat, cosa que no fa «codi obert».</p>
+
+<h3 id="PublicDomainSoftware">Programari de domini públic</h3>
+
+ <p>El programari de domini públic és programari que no té copyright.
Si el codi
+font es troba en el domini públic, es tracta d'un cas especial de <a
+href="#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari lliure sense copyleft</a>, la
+qual cosa implica que algunes còpies o versions modificades poden no ser
+lliures.</p>
+
+ <p>En alguns casos, un programa executable pot trobar-se en el domini
públic
+sense que el seu codi font estigui disponible. En tal cas no seria
+programari lliure, ja que l'accés al codi font és un dels requisits per
+ser-ho. Per altra banda, la major part del programari lliure no és de domini
+públic, sinó que té un copyright, tot i que els titulars del copyright,
+mitjançant un llicència de programari lliure, han donat legalment permÃs a
tothom per utilitzar-lo lliurement.</p>
- <p>De vegades s'utilitza l'expressió "de domini
públic"
-de manera ambigua, donant a entendre que vol dir <a
-href="#FreeSoftware">"lliure"</a> o "de franc". Malgrat
-això, "domini públic" és un terme legal que
-significa, exactament, "sense copyright". Per raons de claredat,
-recomanem utilitzar "de domini públic" només en el
-seu sentit estricte i utilitzar altres termes per expressar altres
-significats.</p>
-
- <p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria
dels
-països, qualsevol cosa que s'escriu té automàticament un
-copyright. Això inclou els programes. De manera que, si voleu que un
-programa que heu escrit estigui en el domini públic, heu de seguir
-una sèrie de passos legals per renunciar als vostres drets d'autor;
-si no ho feu, el programa continuarà tenint un copyright.</p>
+ <p>De vegades s'utilitza l'expressió «de domini públic» de manera
ambigua,
+donant a entendre que vol dir «<a href="#FreeSoftware">lliure</a>» o «de
+franc». Malgrat això, «domini públic» és un terme legal que significa,
+exactament, «sense copyright». Per raons de claredat, recomanem utilitzar
+«de domini públic» només en el seu sentit estricte i utilitzar altres
termes
+per expressar altres significats.</p>
+
+ <p>D'acord amb la Convenció de Berna, que han signat la majoria dels
països,
+qualsevol cosa que s'escriu té automà ticament un copyright. Això inclou els
+programes. De manera que, si voleu que un programa que heu escrit estigui en
+el domini públic, heu de seguir una sèrie de passos legals per renunciar als
+vostres drets d'autor; si no ho feu, el programa continuarà tenint un
+copyright.</p>
<h3 id="CopyleftedSoftware">Programari amb copyleft</h3>
- <p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els
termes de
-distribució del qual estableixen que totes les futures versions han
-de continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que
-les llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o
-condicions addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una
-sèrie limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el
-codi font ha de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i
-les seves versions modificades de algunes de les maneres habituals de
-convertir un programa en propietari.</p>
+ <p>El programari amb copyleft és aquell programari lliure els termes de
+distribució del qual estableixen que totes les futures versions han de
+continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les
+llicències de copyleft generalment no permeten afegir termes o condicions
+addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una sèrie
+limitada de requeriments per protegir-los) i estableixen que el codi font ha
+de continuar estant disponible. Això protegeix el programa i les seves
+versions modificades de algunes de les maneres habituals de convertir un
+programa en propietari.</p>
<p>Algunes llicències amb copyleft, com ara la versió 3 de la GPL,
bloquegen
altres maneres de convertir el programa en propietari, com ara la <a
-href="http://www.gnu.org/licenses/rms-why-gplv3.html";>tivoització</a>.</p>
+href="/licenses/rms-why-gplv3.html">tivoització</a>.</p>
- <p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el
programari que
-escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em>
-els usuaris les llibertats que comporta l'expressió "programari
-lliure". Vegeu <a href= "/copyleft/copyleft.html">Què és
-el copyleft?</a> per a una explicació més detallada sobre com
-funciona i per què el fem servir.</p>
-
- <p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa
amb
-copyleft, haureu d'utilitzar un conjunt específic de termes de
-distribució. Hi ha moltes maneres possibles d'exposar uns termes de
-distribució amb copyleft, o sigui que, en principi, pot haver-hi
-moltes menes de llicències de programari lliure amb copyleft. No
-obstant, a la pràctica, gairebé tot el programari amb copyleft
-utilitza actualment la <a href="/copyleft/gpl.html">Llicència
-Pública General de GNU</a>. Dues llicències de copyleft
-diferents són normalment "incompatibles", la qual cosa
-implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència
-amb codi sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la
-comunitat que tothom utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p>
+ <p>Al projecte GNU publiquem amb copyleft gairebé tot el programari que
+escrivim, perquè el nostre objectiu és donar a <em>tots</em> els usuaris les
+llibertats que comporta l'expressió «programari lliure». Vegeu <a href=
+"/licenses/copyleft.html">Què és el copyleft?</a> per a una explicació més
+detallada sobre com funciona i per què el fem servir.</p>
+
+ <p>El copyleft és un concepte general; per publicar un programa amb
copyleft,
+haureu d'utilitzar un conjunt especÃfic de termes de distribució. Hi ha
+moltes maneres possibles d'exposar uns termes de distribució amb copyleft, o
+sigui que, en principi, pot haver-hi moltes menes de llicències de
+programari lliure amb copyleft. No obstant, a la prà ctica, gairebé tot el
+programari amb copyleft utilitza actualment la <a
+href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de GNU</a>. Dues
+llicències de copyleft diferents són normalment «incompatibles», la qual
+cosa implica que pot ser il·legal combinar codi sota una llicència amb codi
+sota una altra. Per aquesta raó, és bo per a la comunitat que tothom
+utilitzi la mateixa llicència de copyleft.</p>
<h3 id="Non-CopyleftedFreeSoftware">Programari lliure sense copyleft</h3>
- <p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permís de
l'autor per
-modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permís
-d'afegir-hi restriccions addicionals.</p>
-
- <p>Si un programa és lliure però no té copyleft,
llavors
-algunes còpies o versions modificades poden no ser lliures. Una
-empresa de programari pot compilar el programa, amb o sense modificacions, i
-distribuir el fitxer executable com un producte de programari <a href=
+ <p>El programari lliure sense copyleft ve amb el permÃs de l'autor per
+modificar-lo i distribuir-lo, però també amb el permÃs d'afegir-hi
+restriccions addicionals.</p>
+
+ <p>Si un programa és lliure però no té copyleft, llavors algunes
còpies o
+versions modificades poden no ser lliures. Una empresa de programari pot
+compilar el programa, amb o sense modificacions, i distribuir el fitxer
+executable com un producte de programari <a href=
"#ProprietarySoftware">privatiu</a>.</p>
- <p>El <a href="http://www.x.org";>Sistema X Window</a> il·lustra
aquest
-fet. El X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució
-que en feien un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests
-termes de distribució és lliure. Però també hi ha versions no
-lliures, i existeixen al mercat (o al menys van existir) estacions de
-treball i targetes gràfiques per a PC que només funcionen amb
-les versions no lliures. Si utilitzeu aquest tipus de maquinari, sapigueu
-que X11 no és programari lliure. <a href="/philosophy/x.html">Els
-desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un X11 no lliure</a> en cert
-moment; van poder fer-ho perquè altres havien contribuït amb el seu codi
-sota la mateixa llicència sense copyleft.</p>
+ <p>El <a href="http://www.x.org";>Sistema X Window</a> il·lustra aquest
fet. El
+X Consortium va publicar el X11 amb uns termes de distribució que en feien
+un programa lliure sense copyleft. Una còpia que tingui aquests termes de
+distribució és lliure. Però també hi ha versions no lliures, i existeixen
al
+mercat (o al menys van existir) estacions de treball i targetes grà fiques
+per a PC que només funcionen amb les versions no lliures. Si utilitzeu
+aquest tipus de maquinari, sapigueu que X11 no és programari lliure. <a
+href="/philosophy/x.html">Els desenvolupadors del X11 fins i tot van fer un
+X11 no lliure</a> en cert moment; van poder fer-ho perquè altres havien
+contribuït amb el seu codi sota la mateixa llicència sense copyleft.</p>
<h3 id="LaxPermissiveLicensedSoftware">Programari amb llicències à mpliament
permissives</h3>
<p>Les llicències à mpliament permissives inclouen la llicència X11 i
les <a
-href="bsd.html">dues llicències BSD</a>. Aquestes llicències permeten
-gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució d'executables
-propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p>
+href="/licenses/bsd.html">dues llicències BSD</a>. Aquestes llicències
+permeten gairebé qualsevol ús del codi, incloent la distribució
+d'executables propietaris canviant o sense canviar el codi font.</p>
<h3 id="GPL-CoveredSoftware">Programari cobert per la GPL</h3>
- <p>La <a href="/copyleft/gpl.html">GNU GPL (Llicència
Pública
-General)</a> és un conjunt específic de termes de
-distribució per publicar un programa amb copyleft. El Projecte GNU
-utilitza aquests termes de distribució a la major part del programari
-GNU.</p>
+ <p>La <a href="/licenses/gpl.html">GNU GPL (Llicència Pública
General)</a> és
+un conjunt especÃfic de termes de distribució per publicar un programa amb
+copyleft. El Projecte GNU utilitza aquests termes de distribució a la major
+part del programari GNU.</p>
<p>Identificar el programari lliure amb el programari cobert per la
llicència
GPL és per tant un error.</p>
<h3 id="TheGNUsystem">El sistema operatiu GNU</h3>
- <p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un
sistema
-operatiu a l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al
-Projecte GNU des de 1984.</p>
+ <p>El <a href="/gnu/gnu-history.html">sistema GNU</a> és un sistema
operatiu a
+l'estil de Unix completament lliure. L'hem estat desenvolupant al Projecte
+GNU des de 1984.</p>
<p>Un sistema operatiu a l'estil de Unix consta de molts programes. El
sistema
GNU inclou tots els <a href="#GNUsoftware">paquets oficials de
GNU</a>. Inclou a més molts altres paquets que no són programari GNU, com el
sistema X Window i TeX.</p>
- <p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va
publicar el
-1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que vàrem desenvolupar des de
-1990. Al 2001 el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a
-funcionar amb una fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven
-algunes prestacions importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant,
-el <a href= "/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del
-sistema GNU que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut
-un gran èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un
-està tic paquet de programes; els usuaris i els distribuïdors poden
-seleccionar diferents paquets segons les seves necessitats i desitjos. El
-resultat encara és una variant del sistema GNU.</p>
-
- <p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada
-component individual del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal,
-però, que tots ells tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol
-tipus de programari lliure des del punt de vista legal si ajuda a assolir
-els objectius tècnics.</p>
+ <p>La primera versió de prova d'un sistema GNU complet es va publicar
el
+1996. Incloïa GNU Hurd, el nucli que và rem desenvolupar des de 1990. Al 2001
+el sistema GNU (amb el nucli Hurd) va començar a funcionar amb una
+fiabilitat raonable, però a Hurd encara li mancaven algunes prestacions
+importants, de manera que s'utilitzava poc. Mentrestant, el <a href=
+"/gnu/linux-and-gnu.html">sistema GNU/Linux</a>, una variant del sistema GNU
+que se servia com a nucli de Linux en lloc de Hurd, havia tingut un gran
+èxit durant els 90. Això mostra que el sistema GNU no és un està tic paquet
+de programes; els usuaris i els distribuïdors poden seleccionar diferents
+paquets segons les seves necessitats i desitjos. El resultat encara és una
+variant del sistema GNU.</p>
+
+ <p>Com que el propòsit del sistema GNU és ser lliure, cada component
individual
+del sistema GNU ha de ser programari lliure. No cal, però, que tots ells
+tinguin copyleft. S'hi pot incloure qualsevol tipus de programari lliure des
+del punt de vista legal si ajuda a assolir els objectius tècnics.</p>
<h3 id="GNUprograms">Programes GNU</h3>
- <p>"Programes GNU" és el mateix que <a
-href="#GNUsoftware">programari GNU</a>. El programa Nothifixis és un
-programa GNU si és programari GNU. De vegades també diem que
-és un "paquet GNU".</p>
+ <p>»Programes GNU» és el mateix que <a href="#GNUsoftware">programari
+GNU</a>. El programa Nothifixis és un programa GNU si és programari GNU. De
+vegades també diem que és un «paquet GNU».</p>
<h3 id="GNUsoftware">Programari GNU</h3>
- <p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és
programari
+ <p>El <a href="/software/software.html">programari GNU</a> és
programari
publicat sota els auspicis del <a href= "/gnu/gnu-history.html">Projecte
-GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que
-és un programa GNU o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un
-paquet GNU ha de dir que ho és; per altra banda, el <a
-href="/directory">Directori de Programari Lliure</a> identifica tots els
-paquets GNU.</p>
-
- <p>La major part del programari GNU té <a href=
-"/copyleft/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el
-tenen. Malgrat això, tot el programari GNU ha de ser <a
+GNU</a>. Si un programa és programari GNU, també diem que és un programa GNU
+o un paquet GNU. El manual o el Llegeix-me d'un paquet GNU ha de dir que ho
+és; per altra banda, el <a href="/directory">Directori de Programari
+Lliure</a> identifica tots els paquets GNU.</p>
+
+ <p>La major part del programari GNU té <a href=
+"/licenses/copyleft.html">copyleft</a>, però no tots el tenen. Malgrat això,
+tot el programari GNU ha de ser <a
href="/philosophy/free-sw.html">programari lliure</a>.</p>
<p>Part del programari GNU va ser escrit per la <a href=
@@ -286,77 +267,71 @@
<p>Si han transferit el copyright a la FSF, llavors el programa és
programari
GNU amb copyright de la FSF, i la FSF pot fer complir la llicència. Si han
retingut el copyright, fer complir la llicència és la seva
responsabilitat.</p>
-
<p>Com a norma, la FSF no accepta cessions de copyright de programes
que no són
paquets oficials de GNU.</p>
<h3 id="non-freeSoftware">Programari no lliure</h3>
- <p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu
-ús, distribució o modificació està prohibit, o
-requereix que demaneu permís, o conté tals restriccions que no
-es pot distribuir o modificar lliurement.</p>
+ <p>Programari no lliure es qualsevol programa que no és lliure. El seu
ús,
+distribució o modificació està prohibit, o requereix que demaneu permÃs, o
+conté tals restriccions que no es pot distribuir o modificar lliurement.</p>
-<h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu</h3>
+<h3 id="ProprietarySoftware">Programari privatiu (propietari)</h3>
<p>El programari propietari és una altra designació per al programari
no
-lliure. Abans subdividÃem el programari no lliure en "programari
-semilliure", que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i
-"programari propietari", que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem
-prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem "programari propietari" com a
+lliure. Abans subdividÃem el programari no lliure en «programari
+semilliure», que podia ser modificat i distribuït de forma no comercial, i
+«programari propietari», que no podia ser modificat ni distribuït. Però hem
+prescindit d'aquesta distinció i ara utilitzem «programari propietari» com a
sinònim de programari no lliure.</p>
- <p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar
cap
-tipus de programari de caràcter privatiu als seus ordinadors, amb
-l'excepció d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la
-intenció concreta d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas
-pensem que no hi ha cap excusa per instal·lar un programa privatiu.</p>
-
- <p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres
-ordinadors als anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un
-substitut lliure d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius
-lliures, aquesta excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius
-no lliures, i cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu
-completament lliure.</p>
-
- <p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin
aquesta
-regla. És una norma que vàrem crear per a
-nosaltres. Però tenim l'esperança que també decidiu
-seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p>
-
+ <p>La Free Software Foundation segueix la regla de no instal·lar cap
tipus de
+programari de carà cter privatiu als seus ordinadors, amb l'excepció
+d'aquells que s'instal·lin temporalment amb la intenció concreta
+d'escriure'n un substitut lliure. Fora d'aquest cas pensem que no hi ha cap
+excusa per instal·lar un programa privatiu.</p>
+
+ <p>Per exemple, estava justificat instal·lar Unix en els nostres
ordinadors als
+anys 80 perquè el fèiem servir per escriure un substitut lliure
+d'Unix. Actualment, com que ja hi ha sistemes operatius lliures, aquesta
+excusa ja no val; hem eliminat tots els sistemes operatius no lliures, i
+cada ordinador nou ha de funcionar amb un sistema operatiu completament
+lliure.</p>
+
+ <p>No insistim que els usuaris o col·laboradors de GNU segueixin
aquesta
+regla. és una norma que và rem crear per a nosaltres. Però tenim l'esperança
+que també decidiu seguir-la, pel bé de la vostra llibertat.</p>
<h3 id="freeware">Freeware</h3>
- <p>El terme "freeware" no disposa d'una definició
acceptada
-unànimement; s'utilitza normalment per referir-se a programes que
-permeten la distribució però no la modificació (i el
-seu codi font no està disponible). Aquests paquets <em>no</em>
-són programari lliure; per tant, si us plau, no feu servir la paraula
-"freeware" per referir-vos al programari lliure.</p>
+ <p>El terme «freeware» no disposa d'una definició acceptada unÃ
nimement;
+s'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribució
+però no la modificació (i el seu codi font no està disponible). Aquests
+paquets <em>no</em> són programari lliure; per tant, si us plau, no feu
+servir la paraula «freeware» per referir-vos al programari lliure.</p>
<h3 id="shareware">Shareware</h3>
- <p>El shareware és aquell programari que autoritza la
distribució
-de còpies, però que adverteix que per fer-ne un ús
-continuat <em>cal</em> pagar una llicència d'ús.</p>
+ <p>El shareware és aquell programari que autoritza la distribució de
còpies,
+però que adverteix que per fer-ne un ús continuat <em>cal</em> pagar una
+llicència d'ús.</p>
<p>El shareware no és programari lliure ni semilliure, per dues
raons:</p>
<ul>
- <li>A la major part del shareware, el codi font no està
disponible, i per
-tant no es pot modificar el programa.</li>
- <li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la
sense
-haver de pagar una llicència, ni tant sols a particulars sense
-ànim de lucre (a la pràctica, la gent sovint no fa cas dels
-termes de distribució i el fan servir igualment, tot i no estar
-permès).</li>
+ <li>A la major part del shareware, el codi font no està disponible, i
per tant
+no es pot modificar el programa.</li>
+ <li>El shareware no permet fer una còpia i instal·lar-la sense haver
de pagar
+una llicència, ni tant sols a particulars sense à nim de lucre (a la
+prà ctica, la gent sovint no fa cas dels termes de distribució i el fan
+servir igualment, tot i no estar permès).</li>
</ul>
<h3 id="PrivateSoftware">Programari privat</h3>
- <p>El programari privat o personalitzat és aquell programari
dissenyat
-per a un usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en
-qüestió l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni
-l'executable ni el codi font.</p>
+ <p>El programari privat o personalitzat és aquell programari dissenyat
per a un
+usuari (normalment una empresa u organització). L'usuari en qüestió
+l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi
+font.</p>
<p>En un sentit molt trivial, un programa privat és lliure si el seu
únic
usuari té les quatre llibertats. Particularment, si l'usuari té tots els
drets sobre el programa privat, el programa és lliure. No obstant, si
@@ -372,34 +347,33 @@
contradicció entre el desenvolupament de programari privat o personalitzat i
els principis del moviment per al programari lliure.</p>
- <p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors
són per
-desenvolupar programari personalitzat; per tant, la major part de les feines
-de programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb
-els principis del moviment per al programari lliure.</p>
+ <p>Gairebé tots els llocs de treball per a programadors són per
desenvolupar
+programari personalitzat; per tant, la major part de les feines de
+programació es fan o es podrien fer d'una manera compatible amb els
+principis del moviment per al programari lliure.</p>
<h3 id="commercialSoftware">Programari comercial</h3>
- <p> “Comercial” i “privatiu” no és el mateix!
El
-programari comercial és aquell programari que ha estat desenvolupat per
-empreses com a part del seu negoci. La major part del programari comercial
-és <a href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari
-comercial que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és
lliure.</p>
+ <p> «Comercial» i «privatiu» no és el mateix! El programari
comercial és aquell
+programari que ha estat desenvolupat per empreses com a part del seu
+negoci. La major part del programari comercial és <a
+href="#ProprietarySoftware">privatiu</a>, però hi ha programari comercial
+que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.</p>
<p>Per exemple, el GNU Ada el desenvolupa una companyia. Es distribueix
sempre
-sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i
-totes les còpies són programari lliure, però els seus
-desenvolupadors venen contractes de suport. Quan els seus venedors parlen
-amb clients potencials, de vegades els clients diuen: "ens
-sentiríem més segurs amb un compilador comercial". La
-resposta dels comercials és: "GNU Ada <em>és</em> un
-compilador comercial, però alhora és lliure".</p>
+sota els termes de la Llicència Pública General de GNU, i totes les còpies
+són programari lliure, però els seus desenvolupadors venen contractes de
+suport. Quan els seus venedors parlen amb clients potencials, de vegades els
+clients diuen: «Ens sentirÃem més segurs amb un compilador comercial.» La
+resposta dels comercials és: «GNU Ada <em>és</em> un compilador comercial,
+però alhora és lliure.»</p>
<p>Pel Projecte GNU, les prioritats tenen un altre ordre: l'important
és que el
GNU Ada sigui programari lliure; si és o no comercial no és més que un
-detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que
-prové del fet de ser comercial és clarament
beneficiós.</p>
- <p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible
l'existència de
-programari comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a
-"comercial" quan voleu dir "privatiu".</p>
+detall. Malgrat això, el desenvolupament addicional del GNU Ada que prové
+del fet de ser comercial és clarament beneficiós.</p>
+ <p>Si us plau, ajudeu a difondre que és possible l'existència de
programari
+comercial lliure. Podeu fer-ho evitant referir-vos a «comercial» quan voleu
+dir «privatiu».</p>
<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, -->
<!-- all pages on the GNU web server should have the section about -->
@@ -447,27 +421,28 @@
</div>
<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2006, 2007, 2009, 2010, 2014, 2015,
-2016 Free Software Foundation, Inc.</p>
+2016, 2017, 2018 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
-Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a
+Traducció: David, 24 d'abril de 2000<br />Darrera revisió: <a
href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 28 de setembre de 2012.</div>
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/12/31 08:24:43 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: philosophy/essays-and-articles.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/essays-and-articles.ca.html,v
retrieving revision 1.52
retrieving revision 1.53
diff -u -b -r1.52 -r1.53
--- philosophy/essays-and-articles.ca.html 11 Jul 2016 08:35:14 -0000
1.52
+++ philosophy/essays-and-articles.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000
1.53
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2015-10-05" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
@@ -31,9 +31,36 @@
<!--#endif -->
<h2>Assaigs i articles</h2>
+<div class="summary">
+<h3 class="no-display">Ãndex de continguts</h3>
+<ul>
+ <li><a href="#aboutfs">Sobre el programari lliure</a></li>
+ <li><a href="#aboutgnu">Sobre el Sistema Operatiu GNU</a></li>
+ <li><a href="#LicensingFreeSoftware">Llicències de programari
lliure</a></li>
+ <li><a href="#Laws">Lleis i aspectes legals</a>
+ <ul>
+ <li><a href="#patents">Patents</a></li>
+ <li><a href="#copyright">Copyright</a></li>
+ <li><a href="#drm">Gestió de Restriccions Digitals (DRM)</a></li>
+ <li><a href="#noip">L'expressió propagandÃstica «propietat
intel·lectual»</a></li>
+ <li><a href="#ns">Serveix de xarxa</a></li>
+ <li><a href="#cultural">Temes socials i culturals</a></li>
+ <li><a href="#misc">Miscel·là nia</a></li>
+ </ul></li>
+ <li><a href="#terminology">Terminologia i definicions</a></li>
+ <li><a href="#upholding">Mantenint la llibertat del programari</a></li>
+ <li><a href="#humor">Humor filosòfic</a></li>
+</ul>
+<hr class="no-display" />
+</div>
+
<p>Aquesta secció conté una sèrie d'articles que descriuen la filosofia del
moviment per al programari lliure, la qual ens impulsa a desenvolupar el
sistema operatiu lliure GNU.</p>
+
+<p>Mantenim també una llista dels <a
+href="/philosophy/latest-articles.html">articles més recents</a>.</p>
+
<p>
<!-- please leave both these ID attributes here. ... -->
@@ -42,9 +69,9 @@
<!-- have the URLs bookmarked or on their pages. -len -->
<a id="TOCFreedomOrganizations">També</a> <a
id="FreedomOrganizations">mantenim</a> una llista de les <a
-href="/links/links.html#FreedomOrganizations">Organitzacions que
-treballen per la llibertat en el desenvolupament informà tic i en les
-comunicacions electròniques</a>.</p>
+href="/links/links.html#FreedomOrganizations">Organitzacions que treballen
+per la llibertat en el desenvolupament informà tic i en les comunicacions
+electròniques</a>.</p>
<h3 id="aboutfs">Sobre el programari lliure</h3>
<p>
@@ -58,28 +85,26 @@
<ul>
<li><a href="/philosophy/free-sw.html">Què és el programari
lliure?</a></li>
- <li><a href="/philosophy/why-free.html">Per què el programari no hauria de
-tenir propietaris</a></li>
- <li><a href="/philosophy/shouldbefree.html">Per què el programari hauria de
-ser lliure</a> (Un assaig més extens i més antic sobre el mateix tema de
+ <li><a href="/philosophy/why-free.html">Per què el programari no hauria de
tenir
+propietaris</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/shouldbefree.html">Per què el programari hauria de
ser
+lliure</a> (Un assaig més extens i més antic sobre el mateix tema de
l'article anterior)</li>
- <li><a href="/philosophy/free-doc.html">Per què el programari lliure
-necessita documentació lliure</a></li>
- <li><a href="/philosophy/selling.html">Vendre programari lliure</a> pot ser
-bo!</li>
- <li><a href="/philosophy/categories.html">Categories de programari lliure i
-no lliure</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/free-doc.html">Per què el programari lliure
necessita
+documentació lliure</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/selling.html">Vendre programari lliure</a> pot ser
bo!</li>
+ <li><a href="/philosophy/categories.html">Categories de programari lliure i
no
+lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/floss-and-foss.html"> FLOSS i FOSS</a></li>
- <li><a href="/software/reliability.html">El programari lliure és més
-fiable!</a></li>
+ <li><a href="/software/reliability.html">El programari lliure és més
fiable!</a></li>
<li><a href="/philosophy/when-free-software-isnt-practically-superior.html">
Quan el programari lliure no és (a la prà ctica) millor</a></li>
- <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el "Codi
-Obert" dissol l'essència del Programari Lliure</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el
«Codi
+Obert» dissol l'essència del Programari Lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/linux-gnu-freedom.html">Linux, GNU i
llibertat</a></li>
<li><a href="/philosophy/gnutella.html" id="Gnutella">Sobre Gnutella</a></li>
- <li><a href="/philosophy/schools.html">Per què les escoles haurien
-d'utilitzar exclusivament programari lliure</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/schools.html">Per què les escoles haurien
d'utilitzar
+exclusivament programari lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/my_doom.html">MyDoom i vosaltres</a></li>
<li><a href="/philosophy/15-years-of-free-software.html">Quinze anys de
programari lliure</a></li>
@@ -89,15 +114,15 @@
llibertat necessita programari lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/fs-motives.html">Motivacions per escriure programari
lliure</a></li>
- <li><a href="/philosophy/gov-promote.html">Com haurien de promoure els
governs
-el programari llure?</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/government-free-software.html">Mesures que els
governs
+poden aplicar per promoure el programari lliure</a></li>
</ul>
<h3 id="aboutgnu">Sobre el Sistema Operatiu GNU</h3>
<ul>
- <li><a href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial del Sistema
-Operatiu GNU</a></li>
+ <li><a href="/gnu/initial-announcement.html">Anunci inicial del Sistema
Operatiu
+GNU</a></li>
<li><a href="/gnu/manifesto.html">El manifest GNU</a></li>
<li><a href="/gnu/gnu-history.html">Breu història del Projecte GNU</a></li>
<li><a href="/gnu/thegnuproject.html">El Projecte GNU</a>, una descripció
més
@@ -112,37 +137,36 @@
<li><a href="/licenses/licenses.html">Informació general sobre llicències i
copyleft</a></li>
<li><a href="/licenses/license-list.html">Llista de llicències de programari
-lliure especÃfiques</a></li>
+lliure i no lliure</a></li>
<li><a href="/licenses/gpl-faq.html">Preguntes freqüents sobre les
llicències de
GNU</a></li>
<li><a href="/licenses/why-not-lgpl.html">Per què no haurÃeu d'utilitzar la
llicència GPL reduïda per a la vostra pròxima biblioteca</a></li>
- <li><a href="/copyleft/copyleft.html">Copyleft</a></li>
+ <li><a href="/licenses/copyleft.html">Copyleft</a></li>
<li><a href="/philosophy/why-copyleft.html">Per què copyleft?</a></li>
<li><a href="/philosophy/university.html">Com publicar programari lliure si
treballeu en una universitat</a></li>
<li><a href="/philosophy/pragmatic.html">Copyleft: idealisme pragmÃ
tic</a></li>
- <li><a href="/philosophy/javascript-trap.html">La trampa de Javascript</a>
-— Cada dia, a través del vostre navegador d'Internet, executeu
-programes no lliures al vostre ordinador sense adonar-vos-en.</li>
- <li><a href="/philosophy/vaccination.html">Codi viral i vacunació</a>, un
-article de Robert J. Chassell</li>
+ <li><a href="/philosophy/javascript-trap.html">La trampa de Javascript</a>.
Cada
+dia, a través del vostre navegador d'Internet, executeu programes no lliures
+al vostre ordinador sense adonar-vos-en.</li>
<li><a href="http://www.fsf.org/blogs/licensing/20050211.html";>Llicències i
censura</a></li>
<li><a href="/philosophy/x.html">La trampa del X Windows</a></li>
<li><a href="/philosophy/apsl.html">Els problemes de la llicència
d'Apple</a></li>
- <li><a href="/philosophy/bsd.html">El problema de la llicència BSD</a></li>
- <li><a href="/philosophy/netscape-npl.html">La llicència pública de
Netscape té
-seriosos problemes</a></li>
+ <li><a href="/licenses/bsd.html">El problema de la llicència BSD</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/netscape-npl">La llicència pública de Netscape té
+seriosos problemes</a>. També hi ha disponible una <a
+href="/philosophy/netscape-npl.html">versió antiga</a> d'aquest article.</li>
<li><a href="/philosophy/udi.html">El moviment per al programari lliure i
l'UDI</a></li>
<li><a href="/philosophy/gates.html">No és el Gates, són els barrots</a>,
un
article de Richard Stallman publicat a BBC News el 2008</li>
- <li><a href="/philosophy/microsoft.html">Ãs Microsoft el Papu?</a> (També
hi ha
+ <li><a href="/philosophy/microsoft.html">Ãs Microsoft el Papu?</a>. També
hi ha
disponible una <a href="/philosophy/microsoft-old.html">versió antiga</a>
-d'aquest article.)</li>
- <li><a href="/philosophy/microsoft-antitrust.html">El procés antimonopoli
-contra Microsoft i el programari lliure</a></li>
+d'aquest article.</li>
+ <li><a href="/philosophy/microsoft-antitrust.html">El procés antimonopoli
contra
+Microsoft i el programari lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/microsoft-verdict.html">Sobre la sentència contra
Microsoft</a></li>
<li><a href="/philosophy/microsoft-new-monopoly.html">El nou monopoli de
@@ -153,10 +177,10 @@
la llicència de Plan 9</a></li>
<li><a href="/philosophy/motif.html" id="MotifLicense">La llicència de New
Motif</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.html" id="UsingGFDL">Utilitzar la
-Llicència de Documentació Lliure de GNU</a></li>
- <li><a href="/philosophy/gpl-american-way.html" id="GPLAmericanWay">La
-llicència GPL de GNU i l'estil de vida americà </a></li>
+ <li><a href="/philosophy/using-gfdl.html" id="UsingGFDL">Utilitzar la
Llicència
+de Documentació Lliure de GNU</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/gpl-american-way.html" id="GPLAmericanWay">La
llicència
+GPL de GNU i l'estil de vida americà </a></li>
<li><a href="/philosophy/gpl-american-dream.html" id="GPLAmericanDream">La
llicència GPL de GNU i el somni americà </a></li>
<li><a href="/philosophy/enforcing-gpl.html" id="EnforcingGPL">Fer complir la
@@ -172,24 +196,92 @@
href="http://www.fsf.org/news/fsf-welcomes-gpl-java.html";>ha modificat la
llicència</a> de la major part de la seva plataforma de Java posant-la sota
la Llicència Pública General de GNU, el tema que es tracta en aquest article
-encara és important)</li>
+encara és important.)</li>
+ <li><a href="/philosophy/rtlinux-patent.html">Versió compatible amb la GPL
de la
+llicència RTLinux Open Patent</a></li>
+</ul>
+
+<h3 id="Laws">Lleis i aspectes legals</h3>
+
+<h4 id="patents">Patents</h4>
+
+<ul>
+ <li><a href="/philosophy/limit-patent-effect.html">Protegir de les patents
+l'Ã mbit del programari</a></li>
+
+ <li><a href="/philosophy/w3c-patent.html">La postura de la FSF respecte a la
+polÃtica de patents «lliure de regalies» del Consorci W3 </a> revisada</li>
+
+ <li>Com protegir el <a href="/philosophy/protecting.html">dret a escriure
+programari</a> (independentment de si és lliure o no).</li>
+
+ <li>A <a
+href="https://www.eff.org/press/releases/princeton-scientists-sue-over-squelched-research";>Felten
+contra RIAA</a>, els cientÃfics demanen al tribunal que la Digital
+Millennium Copyright Act (DMCA) no els prohibeixi publicar les seves
+investigacions.</li>
+
+ <li><a href="https://www.eff.org/search/site/dvd cases/">L'arxiu de la EFF
sobre
+«Propietat intel·lectual»: els casos de DVD de la MPAA <cite>(Motion Picture
+Association of America)</cite></a></li>
+
+ <li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.html">La reforma de les
+patents no és suficient</a></li>
+
+ <li><a href="/philosophy/savingeurope.html">Salvem Europa de les patents de
+programari</a></li>
+
+ <li><a href="/philosophy/amazon.html">Boicot a Amazon!</a></li>
+
+ <li><a
+href="https://web.archive.org/web/20000815064858/http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf";
+id="SequentialIPandI">Innovació seqüencial, patents i imitació</a> és un
+treball que presenta un model matemà tic que mostra com les patents poden
+obstaculitzar el progrés en camps com el programari.</li>
+
+ <li><a href="/philosophy/hague.html">El mal que ve de La Haya</a></li>
+
+ <li><a href="/philosophy/guardian-article.html">Oposar-se a la directiva
europea
+sobre patents de programari</a>, una versió lleugerament modificada del
+article publicat inicialment al <a
+href="http://www.theguardian.com/international";> The Guardian</a> de Londres
+per Richard Stallman i Nick Hill.</li>
+
+ <li><a
+href="http://www.theguardian.com/technology/2005/aug/02/comment.business";>Venda
+subtil</a>. Un article de Richard M. Stallman publicat a <i>The
+Guardian</i>.</li>
+
+ <li><a
+href="http://www.guardian.co.uk/technology/2005/jun/23/onlinesupplement.insideit";>L'absurd
+de les patents</a>, un article de Richard M. Stallman publicat a <i>The
+Guardian</i> el 2005.</li>
+
+ <li><a href="/philosophy/trivial-patent.html">Anatomia d'una patent
trivial</a>,
+per Richard M. Stallman.</li>
+
<li><a href="/philosophy/fighting-software-patents.html"
id="FightingSoftwarePatents">Lluitar contra les patents de programari: d'una
en una i globalment</a></li>
+
<li><a href="/philosophy/software-literary-patents.html"
id="SoftwareLiteraryPatents"> Patents de programari i patents
literà ries</a>, de Richard M. Stallman, sobre les patents de tècniques
artÃstiques. Una patent dels Estats Units (la 6,935,954) cobreix la idea de
fer al·lucinar els personatges d'un joc quan s'estan tornant bojos, cosa que
-s'acosta força als casos hipotètics citats en aquest article.
- </li>
- <li><a href="/philosophy/rtlinux-patent.html">Versió compatible amb la GPL
de la
-llicència RTLinux Open Patent</a></li>
-</ul>
+s'acosta força als casos hipotètics citats en aquest article.</li>
-<h3 id="Laws">Lleis i aspectes legals</h3>
+ <li><a href="/philosophy/gif.html">Per què no hi ha imatges en format GIF a
les
+pà gines de GNU</a>. Malgrat que aquest article és una il·lustració
històrica
+del perill de les patents de programari, aquestes patents en particular ja
+no són actualment un problema. Per més informació sobre <a
+href="/server/fsf-html-style-sheet.html#UseofGraphics">la polÃtica del
+nostre lloc web respecte a les imatges en format GIF</a>, vegeu la nostra <a
+href="/server/standards/">guia d'estil</a>.</li>
+</ul>
<h4 id="copyright">Copyright</h4>
+
<ul>
<li><a href="/philosophy/public-domain-manifesto.html">Per què no signaré
el
@@ -199,17 +291,16 @@
el programari lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/misinterpreting-copyright.html">Malinterpretant el
-copyright</a> és un altre assaig de <a
-href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a> sobre els errors dels
+copyright</a> és un altre assaig de Richard Stallman sobre els errors dels
arguments més difosos a favor de les lleis de copyright.</li>
- <li><a href="/philosophy/eldred-amicus.html">Breu "Amicus Curiae" de la FSF
en
-el cas d'Eldred contra Ashcroft davant del Tribunal Suprem</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/eldred-amicus.html">Breu <cite>Amicus Curiae</cite>
de
+la FSF en el cas d'Eldred contra Ashcroft davant del Tribunal Suprem</a></li>
<li><a href="/philosophy/push-copyright-aside.html">La ciència ha de deixar
de
banda els drets d'autor</a>, un altre treball de <a
href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a> publicat l'any 2001 a <a
-href="http://www.nature.com/nature/debates/e-access/Articles/stallman.html";>Nature
+href="https://web.archive.org/web/20050729110347/http://www.nature.com/nature/debates/e-access/Articles/stallman.html";>Nature
Webdebates</a>, explica com el copyright impedeix el progrés en la
investigació cientÃfica. També podeu estar interessats en <a
href="https://www.plos.org/";>The Public Library of Science</a>, que es
@@ -225,32 +316,20 @@
addicionals la vigència de les restriccions de copyright.</li>
<li><a href="/philosophy/freedom-or-copyright.html">Llibertat o
copyright?</a>,
-per <a href="http://www.stallman.org/";>Richard Stallman</a> (hi ha
-disponible també una <a
+per Richard Stallman. Hi ha disponible també una <a
href="/philosophy/freedom-or-copyright-old.html">versió més antiga</a>
-d'aquest assaig).</li>
-
- <li><a href="/philosophy/copyright-versus-community.html"
id="StallmanTalkLSM">
-Copyright contra comunitat a l'era de les xarxes d'ordinadors</a> és una
-transcripció literal d'una xerrada de <a href="http://www.stallman.org";>
-Richard Stallman</a> a la LIANZA conference de Christchurch, Nova Zelanda,
-el 12 d'octubre de 2009.</li>
+d'aquest assaig.</li>
<li><a
href="http://www.oii.ox.ac.uk/resources/feedback/OIIFB_GPL2_20040903.pdf";>Traducció
-a l'anglès</a> de la famosa decisió del Tribunal de Munich (Alemanya) sobre
-la validesa de la llicència GPL i l'obligatorietat de complir-la. Traducció
-de l'Oxford Internet Institute.</li>
-
+a l'anglès de la famosa decisió del Tribunal de Munich</a> sobre la validesa
+de la llicència GPL i l'obligatorietat de complir-la. Traducció de l'Oxford
+Internet Institute.</li>
<!-- This link is broken
<li>
<a href="http://www.humaninfo.org/copyrigh.htm";>Examples of
Excellent Copyright Policies</a></li>
-->
-<li><a href="/philosophy/is-ever-good-use-nonfree-program.html"> Ãs una bona
-cosa utilitzar un programa no lliure?</a> Per <a
-href="http://www.stallman.org";> Richard Stallman</a></li>
-
</ul>
<h4 id="drm">Gestió de Restriccions Digitals (DRM)</h4>
@@ -261,119 +340,49 @@
<li><a href="/philosophy/the-root-of-this-problem.html">El problema és el
programari controlat pel desenvolupador</a>, per Richard M. Stallman.</li>
- <li><a href="/philosophy/computing-progress.html">El "progrés" informà tic:
coses
+ <li><a href="/philosophy/computing-progress.html">El «progrés» informÃ
tic: coses
bones i dolentes</a>, per Richard M. Stallman.</li>
- <li><a href="/philosophy/why-audio-format-matters.html">Per què importen els
-formats d'Ã udio</a>, per Karl Fogel</li>
-
<li><a href="/philosophy/opposing-drm.html">Oposar-se a la malversació dels
drets digitals</a>, per Richard M. Stallman: unes quantes preguntes
freqüents sobre la DRM.</li>
<li><a href="/philosophy/ebooks.html">Llibres electrònics: llibertat o
-copyright</a> és una versió lleugerament modificada d'un article de <a
-href="http://www.stallman.org";> Richard Stallman</a> publicat originà riament
-l'any 2000 a Technology Review.</li>
+copyright</a> és una versió lleugerament modificada d'un article de Richard
+Stallman publicat originà riament l'any 2000 a <i>Technology Review</i>.</li>
<li><a href="/philosophy/ebooks-must-increase-freedom.html"> Els llibres
electrònics haurien d'augmentar la nostra llibertat, no reduir-la</a></li>
<li><a href="/philosophy/can-you-trust.html">Pots confiar en el teu
-ordinador?</a>, una obra de <a href="http://www.stallman.org";>Richard
-Stallman</a> sobre les iniciatives anomenades "de computació fiable".</li>
+ordinador?</a>, una obra de Richard Stallman sobre les iniciatives
+anomenades «de computació fiable».</li>
<li><a href="/philosophy/right-to-read.html">El dret a llegir: un breu conte
-atemporal</a> de <a href="http://www.stallman.org/";> Richard Stallman</a></li>
+atemporal</a> de Richard Stallman.</li>
</ul>
-<h4 id="noip">L'expressió propagandÃstica <a
-href="/philosophy/words-to-avoid.html#IntellectualProperty">"propietat
-intel·lectual"</a></h4>
+<h4 id="noip">L'expressió propagandÃstica «<a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html#IntellectualProperty">propietat
+intel·lectual</a>»</h4>
<ul>
<li><a href="/philosophy/komongistan.html">La curiosa història del
Comugistan
-(Rebentant el terme “propietat intel·lectual”)</a></li>
-
- <li><a href="/philosophy/no-ip-ethos.html">No permeteu que la "propietat
-intel·lectual" condicioni la vostra conducta</a>, per
-Richard M. Stallman.</li>
+(Rebentant el terme «propietat intel·lectual»)</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/no-ip-ethos.html">No permeteu que la «propietat
+intel·lectual» condicioni la vostra conducta</a>, per Richard Stallman.</li>
<li>Comentaris de Richard Stallman sobre <a
href="/philosophy/ipjustice.html">el
-rebuig de la ICLC a la Directiva sobre la "Propietat Intel·lectual" de la
-UE</a></li>
+rebuig de la ICLC a la Directiva sobre la «Propietat Intel·lectual» de la
+UE</a>.</li>
<li>Richard Stallman ha escrit <a href="/philosophy/boldrin-levine.html">una
-ressenya de "El cas contra la propietat intel·lectual" de Boldrin i
-Levine</a></li>
+ressenya de «El cas contra la propietat intel·lectual» de Boldrin i
+Levine</a>.</li>
- <li><a href="/philosophy/not-ipr.html">Has dit "Propietat Intel·lectual"?
Ãs un
+ <li><a href="/philosophy/not-ipr.html">Has dit «Propietat Intel·lectual»?
Ãs un
miratge seductor</a>. Un assaig de Richard M. Stallman sobre el vertader
-significat de l'expressió "Propietat intel·lectual".</li>
-</ul>
-
-<h4 id="patents">Patents</h4>
-<ul>
- <li><a href="/philosophy/limit-patent-effect.html">Protegir de les patents
-l'Ã mbit del programari</a></li>
-
- <li><a href="/philosophy/w3c-patent.html">La postura de la FSF respecte a la
-polÃtica de patents "lliure de regalies" del Consorci W3 </a> revisada</li>
-
- <li><a href="/philosophy/guardian-article.html">Oposar-se a la directiva
europea
-sobre patents de programari</a>, una versió lleugerament modificada del
-article publicat inicialment al <a href="http://www.guardian.co.uk";> The
-Guardian</a> de Londres per <a href="http://www.stallman.org";>Richard
-Stallman</a> i Nick Hill.</li>
-
- <li>Com protegir el <a href="/philosophy/protecting.html">dret a escriure
-programari</a> (independentment de si és lliure o no)</li>
-
- <li>A <a
-href="https://www.eff.org/press/releases/princeton-scientists-sue-over-squelched-research";>Felten
-contra RIAA</a>, els cientÃfics demanen al tribunal que la Digital
-Millennium Copyright Act (DMCA) no els prohibeixi publicar les seves
-investigacions.</li>
-
- <li><a href="https://www.eff.org/search/site/dvd cases/">L'arxiu de la EFF
sobre
-"Propietat intel·lectual": els casos de DVD de la MPAA (Motion Picture
-Association of America)"</a></li>
-
- <li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.html">La reforma de les
-patents no és suficient</a></li>
-
- <li><a href="/philosophy/savingeurope.html">Salvem Europa de les patents de
-programari</a></li>
-
- <li><a href="/philosophy/amazon.html">Boicot a Amazon!</a></li>
-
- <li><a href="http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf";
-id="SequentialIPandI">Innovació seqüencial, patents i imitació</a> és un
-treball que presenta un model matemà tic que mostra com les patents poden
-obstaculitzar el progrés en camps com el programari.</li>
-
- <li><a href="/philosophy/hague.html">El mal que ve de La Haya</a>.</li>
-
- <li><a
-href="http://technology.guardian.co.uk/online/comment/story/0,12449,1540984,00.html";>Venda
-subtil</a>. Un article de Richard M. Stallman publicat a <a
-href="http://www.guardian.co.uk";>The Guardian</a>.</li>
-
- <li><a
-href="http://www.guardian.co.uk/technology/2005/jun/23/onlinesupplement.insideit";>L'absurd
-de les patents</a>, un article de Richard M. Stallman publicat a <a
-href="http://www.guardian.co.uk";>The Guardian</a>.</li>
-
- <li><a href="/philosophy/trivial-patent.html">Anatomia d'una patent
trivial</a>,
-per Richard M. Stallman.</li>
-
- <li><a href="/philosophy/gif.html">Per què no hi ha imatges en format GIF a
-les pà gines de GNU</a>. Malgrat que aquest article és una il·lustració
-històrica del perill de les patents de programari, aquestes patents en
-particular ja no són actualment un problema. Per més informació sobre <a
-href="/server/fsf-html-style-sheet.html#UseofGraphics">la polÃtica del
-nostre lloc web respecte a les imatges en format GIF</a>, vegeu la nostra <a
-href="/server/standards/">guia d'estil</a>.</li>
+significat de l'expressió «Propietat intel·lectual».</li>
</ul>
<h4 id="ns">Serveix de xarxa</h4>
@@ -384,40 +393,38 @@
<li><a href="/philosophy/who-does-that-server-really-serve.html">A qui
serveix
realment aquest servidor?</a> per Richard Stallman, publicat al <a
href="http://www.bostonreview.net/richard-stallman-free-software-DRM";>Boston
-Review.</a></li>
+Review</a>.</li>
</ul>
<h4 id="cultural">Temes socials i culturals</h4>
<ul>
+
<li><a href="/philosophy/technological-neutrality.html"> Neutralitat
tecnològica
-i programari lliure</a> per Richard Stallman</li>
+i programari lliure</a> per Richard Stallman.</li>
+
<li><a href="/philosophy/surveillance-vs-democracy.html">Quanta vigilà ncia
pot
-suportar la democrà cia?</a> per Richard Stallman</li>
+suportar la democrà cia?</a> per Richard Stallman.</li>
+
<li><a href="/philosophy/nonfree-games.html">Jocs no lliures restringits amb
DRM
-a GNU/Linux. Bo o dolent?</a> per Richard Stallman</li>
+a GNU/Linux. Bo o dolent?</a> per Richard Stallman.</li>
+
<li> <a
href="http://www.guardian.co.uk/technology/blog/2010/apr/06/digital-economy-bill-richard-stallman";>Llei
-d'economia digital: un pallasso la fa i un altre la desfà </a>, per <a
-href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></li>
+d'economia digital: un pallasso la fa i un altre la desfà </a>, per Richard
+Stallman.</li>
<li><a href="/philosophy/digital-inclusion-in-freedom.html">Ãs positiva la
-integració digital? Com podem estar-ne segurs?</a>, per <a
-href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></li>
+integració digital? Com podem estar-ne segurs?</a> per Richard Stallman.</li>
<li><a href="/philosophy/wsis.html">Cimera Mundial sobre la Societat de la
Informació</a></li>
- <li>Podeu llegir aquà la <a
-href="/philosophy/lessig-fsfs-intro.html">Introducció de Lawrence Lessig</a>
-a <a href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/";><i>Free
-Software, Free Society: The Selected Essays of Richard M.
Stallman</i></a>.</li>
-
- <li><a href="/philosophy/wassenaar.html">Es necessiten voluntaris per a
-elaborar programes d'encriptació en països sense control
d'exportació</a>.</li>
+ <li><a href="/philosophy/wassenaar.html">Es necessiten voluntaris per a
elaborar
+programes d'encriptació en països sense control d'exportació</a>.</li>
<li>Com protegir les <a href="/philosophy/basic-freedoms.html">llibertats
-d'expressió, premsa i associació</a> a Internet</li>
+d'expressió, premsa i associació</a> a Internet.</li>
<li><a href="/philosophy/privacyaction.html">Protegim la privacitat
postal</a>,
una campanya per combatre la proposta del servei postal dels Estats Units de
@@ -426,18 +433,20 @@
<li><a href="/philosophy/ucita.html">Per què hem de lluitar contra
UCITA</a></li>
<li><a href="/philosophy/second-sight.html">Programari lliure i
(e-)Govern</a>,
-un article de Richard Stallman publicat a The Guardian (originà riament es va
-publicar amb el tÃtol "Clarividència").</li>
+un article de Richard Stallman publicat a <i>The Guardian</i>
+(originà riament es va publicar amb el tÃtol «Clarividència»).</li>
- <li><a
-href="http://web.archive.org/web/20070806183422/http://www.insnet.org/ins_headlines.rxml?cust=212&id=967";>Programari
-lliure i desenvolupament sostenible</a>. Un breu article de Richard Stallman
-sobre l'ús del programari privatiu i el desenvolupament cultural.</li>
+ <li><a href="/philosophy/fs-and-sustainable-development.html">Programari
lliure
+i desenvolupament sostenible</a>. Un breu article de Richard Stallman sobre
+l'ús del programari privatiu i el desenvolupament cultural.</li>
-</ul>
+ <li><a href="/philosophy/is-ever-good-use-nonfree-program.html"> Ãs una bona
+cosa utilitzar un programa no lliure?</a> per Richard Stallman.</li>
+</ul>
<h4 id="misc">Miscel·là nia</h4>
+
<ul>
<li><a href="/philosophy/proprietary.html">Casos clarament demostrats de
programari privatiu que fa als usuaris coses repugnants</a>.</li>
@@ -467,11 +476,10 @@
dispositius DAT</a></li>
<li><a href="/philosophy/censoring-emacs.html">Censuro el meu programa</a>,
per
-<a href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></li>
-
+Richard Stallman.</li>
<li><a href="/philosophy/funding-art-vs-funding-software.html">Patrocinar art
-versus patrocinar programari</a>, per <a
-href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></li>
+versus patrocinar programari</a>, per Richard Stallman.</li>
+
</ul>
<h3 id="terminology">Terminologia i definicions</h3>
@@ -479,25 +487,25 @@
<ul>
<li><a href="/philosophy/free-hardware-designs.html">Maquinari lliure i
dissenys
de maquinari lliures</a></li>
- <li><a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses</a> que
convé
-evitar</li>
- <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el "Codi
-Obert" dissol l'essència del Programari Lliure</a></li>
- <li><a href="/philosophy/free-software-for-freedom.html">"Programari de codi
-obert" o "programari lliure"?</a> (Un assaig més antic sobre el mateix tema
+ <li><a href="/philosophy/words-to-avoid.html">Paraules confuses que convé
+evitar</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">Per què el
«Codi
+Obert» dissol l'essència del Programari Lliure</a></li>
+ <li><a href="/philosophy/free-software-for-freedom.html">«Programari de codi
+obert» o «programari lliure»?</a> (Un assaig més antic sobre el mateix tema
que l'anterior.)</li>
<li>Richard Stallman va escriure una <a
-href="/philosophy/drdobbs-letter.html">carta al director</a> del
-Dr. Dobb's Journal al juny de 2001 on exposa més a fons les diferències
-entre el moviment del programari lliure i el del codi obert.</li>
- <li><a href="/philosophy/categories.html">Categories de programari lliure i
-no lliure</a></li>
+href="/philosophy/drdobbs-letter.html">carta al director</a> del Dr. Dobb's
+Journal al juny de 2001 on exposa més a fons les diferències entre el
+moviment del programari lliure i el del codi obert.</li>
+ <li><a href="/philosophy/categories.html">Categories de programari lliure i
no
+lliure</a></li>
<li><a href="/philosophy/loyal-computers.html"> Què significa ser lleial
per al
vostre ordinadorl?</a></li>
<li><a href="/philosophy/fs-translations.html">Traduccions de l'expressió
-"programari lliure"</a> a diverses llengües</li>
- <li><a href="/philosophy/why-call-it-the-swindle.html">Per què anomeno
"Swindle"
-("l'engany") al Kindle</a></li>
+«programari lliure»</a> a diverses llengües.</li>
+ <li><a href="/philosophy/why-call-it-the-swindle.html">Per què anomeno
+<cite>Swindle</cite> («l'engany») al Kindle</a></li>
</ul>
<h3 id="upholding">Mantenint la llibertat del programari</h3>
@@ -506,30 +514,21 @@
<li><a href="/philosophy/use-free-software.html">La comunitat del programari
lliure 20 anys després</a>. Un gran però incomplet èxit. I ara què?</li>
<li><a href="/philosophy/mcvoy.html">Grà cies, Larry McVoy</a>, per Richard
-M. Stallman</li>
+M. Stallman.</li>
<li><a href="/philosophy/social-inertia.html">Superar la inèrcia
social</a>, per
-Richard M. Stallman</li>
+Richard M. Stallman.</li>
<li><a href="/philosophy/compromise.html">Evitar compromisos
ruïnosos</a></li>
<li><a href="/philosophy/free-software-even-more-important.html"> El
programari
lliure es ara encara més important</a></li>
</ul>
-<h3>Humor filosòfic</h3>
+<h3 id="humor">Humor filosòfic</h3>
<ul>
<li><a href="/fun/humor.html#Philosophy">Humor filosòfic</a>. No hem de estar
<i>sempre</i> seriosos.</li>
</ul>
-<h3>Enllaços a més articles de filosofia</h3>
-
-<ul>
-<li id="Speeches"><a
href="/philosophy/speeches-and-interview.html">Conferències i
-entrevistes</a></li>
-<li id="ThirdPartyIdeas"><a href="/philosophy/third-party-ideas.html">Idees de
tercers</a></li>
-<li id="Philosophy"><a href="/philosophy/philosophy.html">PÃ gina principal de
la secció de
-filosofia</a></li>
-</ul>
<div class="translators-notes">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
@@ -572,8 +571,8 @@
<p>Copyright © 1996-2015 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -585,11 +584,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2016/07/11 08:35:14 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: philosophy/right-to-read.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/right-to-read.ca.html,v
retrieving revision 1.39
retrieving revision 1.40
diff -u -b -r1.39 -r1.40
--- philosophy/right-to-read.ca.html 23 May 2017 15:09:36 -0000 1.39
+++ philosophy/right-to-read.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.40
@@ -11,15 +11,15 @@
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>El dret a llegir - Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
<style type="text/css" media="print,screen"><!--
-.info {
- margin: 0 0 1.5em;
+blockquote {
+ font-style: italic;
+ margin: 0 6%;
+}
+blockquote cite {
+ font-style: normal;
}
.announcement {
- text-align: center;
- margin: 2em 3%;
- background: #f5f5f5;
- border-right: .3em solid #fc7;
- border-left: .3em solid #fc7;
+ margin: 2em 0;
}
#AuthorsNote ul, #AuthorsNote li {
margin: 0;
@@ -34,8 +34,10 @@
}
@media (min-width: 53em) {
.announcement {
- width: 75%;
- margin: 2em auto;
+ text-align: center;
+ background: #f5f5f5;
+ border-left: .3em solid #fc7;
+ border-right: .3em solid #fc7;
}
#AuthorsNote .columns >
p:first-child,
@@ -62,7 +64,7 @@
<hr class="thin" />
<div class="article">
-<blockquote class="info center"><p>
+<blockquote class="center"><p>
Extret de <cite>The Road To Tycho</cite>, un recull d'articles
sobres els
antecedents de la Revolució Lunà ria, publicat a Luna City el 2096.
</p></blockquote>
@@ -214,8 +216,8 @@
objectius centrals.</p>
</div>
-<div class="announcement">
-<blockquote>
+<div class="reduced-width">
+<blockquote class="announcement">
<p><a href="http://defectivebydesign.org/ebooks.html";>subscriviu-vos a la
nostra llista de correu sobre els perills dels llibres electrònics</a>.</p>
</blockquote>
@@ -229,10 +231,10 @@
<div class="columns">
<p>Aquest conte és suposadament un article històric que algú escriurà en el
futur, i descriu la joventut de Dan Halbert sota una societat repressiva
-formada per enemics que utilitzen el terme "pirateria" com a propaganda. Per
+formada per enemics que utilitzen el terme âpirateriaâ com a propaganda.
Per
això s'utilitza la terminologia d'aquella societat. He intentat projectar-lo
-des del present per tal que soni fins i tot més opressiu. Vegeu <a
-href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">“Pirateria”</a>.
+des del present per tal que soni fins i tot més opressiu. Vegeu â<a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html#Piracy">Pirateria</a>â.
</p>
</div>
<div class="column-limit"></div>
@@ -242,7 +244,7 @@
<div class="reduced-width">
<p>Les restriccions digitals sobre el préstec i lectura de llibres (i altres
tipus de treballs publicats) es coneixen amb el nom de DRM, abreujament de
-“Digital Restrictions Management”. Per eliminar la DRM, la Free
+<cite>Digital Restrictions Management</cite>. Per eliminar la DRM, la Free
Software Foundation ha iniciat la campanya <a
href="http://DefectiveByDesign.org";>Defective by Design</a>. Demanem el
vostre suport. </p>
@@ -252,7 +254,7 @@
</li>
</ul>
-<blockquote class="info center">
+<blockquote class="center">
<p>Aquesta nota s'ha actualitzat diverses vegades des de la primera publicació
del conte.</p>
</blockquote>
@@ -273,7 +275,7 @@
<p>
Els Estats Units fan campanya per imposar aquestes regles a la resta del món
-mitjançant els tractats anomenats de “lliure comerç”. <a
+mitjançant els tractats anomenats de âlliure comerçâ. <a
href="https://stallman.org/business-supremacy-treaties.html";>Tractats de
supremacia econòmica</a> seria una designació més escaient, ja que s'han
dissenyat per donar als negocis el domini sobre els estats nominalment
@@ -309,11 +311,11 @@
<p class="inline-block">
Microsoft va admetre que havia afegit una porta del darrere al Windows
Vista. Microsoft pot utilitzar-la per forçar la instal·lació
-d'“actualitzacions,” de programari, fins i tot quan els usuaris
-les considerin “passatitzacions,”. També pot ordenar a totes les
-mà quines que corren amb Vista rebutjar l'execució de cert controlador de
-dispositiu. El principal propòsit de Vista era imposar restriccions DRM que
-els usuaris no poden eludir.</p>
+d'âactualitzacionsâ de programari, fins i tot quan els usuaris les
+considerin âpassatitzacions,â. També pot ordenar a totes les mà quines que
+corren amb Vista rebutjar l'execució de cert controlador de dispositiu. El
+principal propòsit de Vista era imposar restriccions DRM que els usuaris no
+poden eludir.</p>
</div>
<div class="column-limit"></div>
</li>
@@ -328,9 +330,8 @@
<p>
El que van proposar aquest esquema van donar a les versions primerenques
-noms com “computació segura” i “Palladium”, però en
-la denominació més estesa últimament, s'anomena “arrencada
-segura”. </p>
+noms com âcomputació seguraâ i âPalladiumâ, però en la denominació
més
+estesa últimament, s'anomena âarrencada seguraâ. </p>
<p>
El que Microsoft guarda no és exactament la contrasenya en el sentit
@@ -421,9 +422,9 @@
<p>Els llibres electrònics comercials d'avui dia <a
href="/philosophy/the-danger-of-ebooks.html">vulneren les llibertats
tradicionals dels lectors</a>. El lector de llibres electrònics d'Amazon,
-que jo anomeno “Amazon Swindle” perquè està dissenyat per
-estafar al lectors suprimint les seves llibertats tradicionals, corre sobre
-un programari amb una sèrie de <a
+que jo anomeno <cite>Amazon Swindle</cite> perquè està dissenyat per estafar
+al lectors suprimint les seves llibertats tradicionals, corre sobre un
+programari amb una sèrie de <a
href="/proprietary/malware-kindle-swindle.html">funcionalitats
orwellianes</a> demostrades. Qualsevol d'elles és suficient per rebutjar
completament el producte:</p>
@@ -490,7 +491,7 @@
<ul>
<li><a href="/philosophy/philosophy.html">Filosofia del Projecte
GNU</a></li>
<li><a
-href="http://www.computerworld.com/article/2596679/networking/copy-protection--just-say-no.html";
+href="https://www.computerworld.com/article/2596679/copy-protection--just-say-no.html";
id="copy-protection">Protecció anticòpia: simplement digues no</a>, publicat
a Computer World.</li>
</ul>
@@ -559,8 +560,8 @@
Stallman</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -572,7 +573,7 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/05/23 15:09:36 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
Index: philosophy/selling.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/selling.ca.html,v
retrieving revision 1.37
retrieving revision 1.38
diff -u -b -r1.37 -r1.38
--- philosophy/selling.ca.html 31 Dec 2017 08:24:46 -0000 1.37
+++ philosophy/selling.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.38
@@ -6,7 +6,7 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-03-20" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.79 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Vendre programari lliure - Projecte GNU - Free Software
Foundation</title>
@@ -35,12 +35,13 @@
pena que continueu llegint.</p>
<p>
-La paraula "free" té en anglès dos significats: es pot referir tant a la
-llibertat com al preu. Quan parlem de "programari lliure" ("free software"),
-estem parlant de llibertat, no de preu. "Lliure" té el sentit que trobem a
-"pensament lliure", i que no és a "barra lliure". Més concretament,
-significa que l'usuari és lliure d'executar un programa, de modificar-lo i
-de redistribuir-lo amb o sense els canvis.</p>
+La paraula <cite>free</cite> té en anglès dos significats: es pot referir
+tant a la llibertat com al preu. Quan parlem de «programari lliure»
+<cite>(free software)</cite>, estem parlant de llibertat, no de
+preu. «Lliure» té el sentit que trobem a «pensament lliure», i que no és
a
+«barra lliure». Més concretament, significa que l'usuari és lliure
+d'executar un programa, de modificar-lo i de redistribuir-lo amb o sense els
+canvis.</p>
<p>
Els programes lliures es distribueixen de vegades gratuïtament i de vegades
@@ -81,7 +82,6 @@
beneficis. Si cobreu un preu molt baix, no tindreu diners per ajudar al
desenvolupament de nou programari.</p>
-
<h3>Pot un preu de distribució més alt perjudicar alguns usuaris?</h3>
<p>
@@ -108,7 +108,6 @@
instal·lar cadascú el programari. Un preu de CD-ROM alt no és un gran
obstacle quan el programari és lliure.</p>
-
<h3>Pot un preu de distribució més alt limitar l'ús de programari
lliure?</h3>
<p>
@@ -137,25 +136,23 @@
dediqueu a distribuir i no a programar, la millor manera d'ajudar és
proporcionar els fons per a què altres ho puguin fer.</p>
-
-<h3>La frase "vendre programari" pot ser ambigua</h3>
+<h3>La frase «vendre programari» pot ser ambigua</h3>
<p>
-En sentit estricte, "vendre" significa intercanviar béns per diners. Vendre
+En sentit estricte, «vendre» significa intercanviar béns per diners. Vendre
una còpia d'un programa lliure és totalment legÃtim, i us animem a
fer-ho.</p>
<p>
-No obstant, quan la gent pensa en "<a
-href="/philosophy/words-to-avoid.html#SellSoftware">vendre programari</a>",
+No obstant, quan la gent pensa en «<a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html#SellSoftware">vendre programari</a>»,
s'ho imagina fent-ho de la manera que la majoria d'empreses ho fan: fent
programari propietari en lloc de lliure.</p>
<p>
Per tant, a menys que dibuixeu una barrera clara, tal i com ho fa aquest
-article, us aconsellem evitar la frase "vendre programari" i escollir-ne una
-altra. Per exemple, podeu dir "distribuir programari lliure a canvi d'una
-quota", frase que no té cap ambigüitat.</p>
-
+article, us aconsellem evitar la frase «vendre programari» i escollir-ne una
+altra. Per exemple, podeu dir «distribuir programari lliure a canvi d'una
+quota», frase que no té cap ambigüitat.</p>
<h3>Preus alts o baixos, i la Llicència Pública General de GNU</h3>
@@ -182,7 +179,7 @@
<p>
De vegades les empreses les activitats de les quals creuen la lÃnia del que
la Llicència Pública General de GNU permet demanen permÃs, argumentat que
-"no cobraran res pel programari GNU" o coses per l'estil. No van enlloc amb
+«no cobraran res pel programari GNU» o coses per l'estil. No van enlloc amb
aquesta manera de fer les coses. El programari lliure té a veure amb la
llibertat, i fer complir la Llicència Pública General és defensar la
llibertat. Quan defensem la llibertat dels usuaris, no ens distraiem en
@@ -235,21 +232,19 @@
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2007, 2015, 2016 Free Software
Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
@@ -261,11 +256,12 @@
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2017/12/31 08:24:46 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: philosophy/why-copyleft.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/why-copyleft.ca.html,v
retrieving revision 1.38
retrieving revision 1.39
diff -u -b -r1.38 -r1.39
--- philosophy/why-copyleft.ca.html 15 Dec 2018 13:45:49 -0000 1.38
+++ philosophy/why-copyleft.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.39
@@ -3,10 +3,10 @@
https://www.gnu.org/philosophy/po/why-copyleft.ca.po</a>'
--><!--#set var="ORIGINAL_FILE" value="/philosophy/why-copyleft.html"
--><!--#set var="DIFF_FILE" value="/philosophy/po/why-copyleft.ca-diff.html"
- --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2017-12-11" -->
+ --><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2018-01-01" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!-- Parent-Version: 1.77 -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Per què Copyleft? - Projecte GNU - Free Software Foundation</title>
@@ -14,53 +14,55 @@
<!--#include virtual="/philosophy/po/why-copyleft.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
-<h2>Per què Copyleft?</h2>
+<h2>Per què Copyleft?</h2>
<p>
-<cite>"Quan arriba el moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's
-i no fer res és un acte de feblesa, no d'humilitat."</cite>
+<cite>«Quan arriba el moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's
+i no fer res és un acte de feblesa, no d'humilitat.»</cite>
</p>
<p>
-Al Projecte GNU normalment recomanem a la gent utilitzar llicències
-de tipus <a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a> com la
-Llicència Pública General GNU, en comptes d'altres
-llicències de programari lliure més permissives. No argumentem
-de forma severa en contra d'altres llicències no copyleft (de fet,
-les recomanem en circumstàncies especials); en canvi, el defensors
-d'aquestes llicències mostren una tendència a argumentar
-asprament contra la Llicència Pública General.
+Al Projecte GNU normalment recomanem a la gent utilitzar llicències de
+tipus <a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a> com la Llicència
+Pública General GNU, en comptes d'altres llicències de programari lliure més
+permissives. No argumentem de forma severa en contra d'altres llicències no
+copyleft (de fet, les recomanem en circumstà ncies especials); en canvi, el
+defensors d'aquestes llicències mostren una tendència a argumentar asprament
+contra la Llicència Pública General.
</p>
<p>
-En una d'aquestes argumentacions, una persona afirmava que l'ús d'una
-de les llicències BSD era un "acte d'humilitat": "Jo
-no demano res a aquells que utilitzen el meu codi, llevat del
-reconeixement." És gairebé un acudit qualificar d'humil
-una demanda legal de reconeixement, però aquí hi ha una
-qüestió de fons sobre la que convé reflexionar.
+En una d'aquestes argumentacions, una persona afirmava que l'ús d'una de les
+llicències BSD era un «acte d'humilitat»: «Jo no demano res a aquells que
+utilitzen el meu codi, llevat del reconeixement.» Ãs gairebé un acudit
+qualificar d'humil una demanda legal de reconeixement, però aquà hi ha una
+qüestió de fons sobre la que convé reflexionar.
</p>
<p>
-La humilitat consisteix en prescindir abnegadament de l'interès
-personal propi, però vosaltres i els que utilitzin el vostre codi no seran
-els únics afectats per l'elecció del tipus de llicència
-de programari lliure que s'aplicarà al codi. Algú que utilitzi
-el vostre codi en un programa no lliure estarà intentant negar la
-llibertat als altres, i si li permeteu fer-ho, haureu fracassat en la
-defensa de la seva llibertat. Quan arriba el moment de defensar la llibertat
-dels altres, ajeure's i no fer res és un acte de feblesa, no d'humilitat.
+La humilitat consisteix en prescindir abnegadament de l'interès personal
+propi, però vosaltres i els que utilitzin el vostre codi no seran els únics
+afectats per l'elecció del tipus de llicència de programari lliure que
+s'aplicarà al codi. Algú que utilitzi el vostre codi en un programa no
+lliure estarà intentant negar la llibertat als altres, i si li permeteu
+fer-ho, haureu fracassat en la defensa de la seva llibertat. Quan arriba el
+moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's i no fer res és un
+acte de feblesa, no d'humilitat.
</p>
<p>
-Alliberar el vostre codi sota una de les llicències BSD, o alguna
-altra llicència no copyleft més permissiva, no és
-dolent; el programa encara és programari lliure i és una
-contribució a la nostra comunitat. Però és un acte de
-feblesa, i en la majoria dels casos no és la millor manera de
-promoure la llibertat dels usuaris de compartir i modificar el programari.
+Alliberar el vostre codi sota <a href="/licenses/bsd.html">una de les
+llicències BSD</a>, o alguna altra llicència no copyleft més permissiva, no
+és dolent; el programa encara és programari lliure i és una contribució a
la
+nostra comunitat. Però és un acte de feblesa, i en la majoria dels casos no
+és la millor manera de promoure la llibertat dels usuaris de compartir i
+modificar el programari.
</p>
+<ul>
+
+</ul>
+
<div class="translators-notes">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
@@ -102,42 +104,40 @@
<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
files generated as part of manuals) on the GNU web server should
- be under CC BY-ND 3.0 US. Please do NOT change or remove this
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
without talking with the webmasters or licensing team first.
Please make sure the copyright date is consistent with the
document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
document was modified, or published.
-
If you wish to list earlier years, that is ok too.
Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
year, i.e., a year in which the document was published (including
being publicly visible on the web or in a revision control system).
-
There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
<p>Copyright © 2003, 2007, 2008, 2013 Free Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/us/deed.ca";>Llicència
-Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 Estats Units
-d'Amèrica</a>.</p>
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
-Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 5 de
-març de 2006. Revisat el 07/04/2008.</div>
+Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 5 de març de
+2006. Revisat el 07/04/2008.</div>
<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2018/12/15 13:45:49 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: philosophy/free-sw.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/free-sw.ca.html,v
retrieving revision 1.16
retrieving revision 1.17
diff -u -b -r1.16 -r1.17
--- philosophy/free-sw.ca.html 13 May 2019 17:30:37 -0000 1.16
+++ philosophy/free-sw.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.17
@@ -6,273 +6,312 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2004-08-04" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<!--#set var="DISABLE_TOP_ADDENDUM" value="yes" -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
-<title>La definició de Programari Lliure - Projecte GNU - Free Software
Foundation (FSF)</title>
-
-<!-- Fixed by hand on May 12, 2014:
- - add out-of-date notice and disable top-addendum,
- - partially update footer,
- - remove #translations,
- - translist before banner
- - remove links to outdated news.
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>La definició de Programari Lliure - Projecte GNU - Free Software
Foundation</title>
+<style type="text/css" media="print,screen"><!--
+.note { margin-left: 6%; margin-right: 6%; }
address@hidden (min-width: 48em) {
+ .note { margin-top: .8em; }
+}
-->
-<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation,
Linux, Emacs, GCC, Unix, Free Software, Operating System, GNU Kernel, HURD, GNU
HURD, Hurd" />
-<meta http-equiv="Description" content="Since 1983, developing the free Unix
style operating system GNU, so that computer users can have the freedom to
share and improve the software they use." />
+</style>
+<meta http-equiv="Keywords" content="GNU, FSF, Free Software Foundation,
Linux, Emacs, GCC, Unix, Programari
+Lliure, Sistema Operatiu, GNU Kernel, HURD, GNU HURD, Hurd" />
+<meta http-equiv="Description" content="Des de 1983 desenvolupem el sistema
operatiu lliure GNU, de manera que els
+usuaris tinguin la llibertat de compartir i millorar el programari que
+utilitzen." />
<!--#include virtual="/philosophy/po/free-sw.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
-<h2>La definició de Programari Lliure</h2>
+<h2>La definició de Programari Lliure</h2>
+
+<div class="article">
+<div class="comment">
+<p>
+Mantenim aquesta definició del programari lliure per a mostrar clarament com
+ha de ser un determinat programa per a poder ser considerat programari
+lliure.
+</p>
+</div>
+
+<p>
+«Programari Lliure» <cite>(free software)</cite> és un afer de llibertat, no
+de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en <cite>free</cite>
+com a lliure, «discurs lliure» <cite>(free speech)</cite> i no com a gratuït
+<cite>(free beer)</cite>.
+</p>
+
+<p>
+El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar,
+copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més
+precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de
+programari:
+</p>
-<p>Mantenim aquesta definició del programari lliure per a
-mostrar clarament com ha de ser un determinat programa per a poder
-ser considerat programari lliure.</p>
-
-<p>"Programari Lliure" (Free software) és un afer de
llibertat,
-no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en "free"
-com a lliure, "discurs lliure" (free speech) i no com a
-gratuït (free beer).</p>
-
-<p>El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per
-a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el
-programari. Més precisament, es refereix a quatre tipus de
-llibertat, per a usuaris de programari:</p>
-
-<ul>
-<li>La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol
-propòsit (llibertat 0).</li>
-
-<li>La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo
-a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al
-codi font es una condició prèvia per a això.</li>
-
-<li>La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als
-vostres veïns (llibertat 2).</li>
-
-<li>La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les
-vostres millores al públic, per a què tota la comunitat
-pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és
-una condició prèvia per a això.</li>
+<ul class="important">
+ <li>La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit
(llibertat
+0).</li>
+ <li>La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les
+necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una condició
+prèvia per a això.
+ </li>
+ <li>La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres
veïns
+(llibertat 2).
+ </li>
+ <li>La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres
millores al
+públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat
+3). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
+ </li>
</ul>
-<p>Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes
-aquestes llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser
-lliures de redistribuir còpies, modificades o no, de manera
-gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a <a
-href="#exportcontrol">qualsevol a qualsevol lloc</a>. Ser lliure
-per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de
-preguntar o pagar pel permís.</p>
-
-<p>També hauríeu de tenir la llibertat de fer
-modificacions i usar-les privadament a la feina o oci, sense
-mencionar que existeixen. I si publiquéssiu els canvis, no
-hauríeu de notificar-ho a ningú en particular, ni de cap forma
-en particular.</p>
-
-<p>La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a
-qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol
-mena d'ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver-se
-de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat
-específica.</p>
-
-<p>La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la
-forma binària o executable del programa, així com el
-codi font, per a ambdues versions, modificada i no
-modificada. (Distribuir programes en forma executable és necessari
-per a la instal·lació correcta de sistemes operatius
-lliures.) No passa res si no hi ha manera de produir la forma
-binària o executable per a un cert programa (car hi ha llenguatges
-que no ho permeten), però cal que tinguis la llibertat de
-redistribuir aquestes formes en cas que trobis o desenvolupis una
-manera de produir-ne.</p>
-
-<p>Per a què les llibertats de fer canvis, i de publicar les versions
-millorades, siguin significatives, s'ha de tenir accés al
-codi font del programa. Per tant, l'accesibilitat del codi font és
-una condició necessària per al programari lliure.</p>
-
-<p>Per a què aquestes llibertats siguin reals, han de ser
-irrevocables en tant no es faci res de dolent; si el desenvolupador
-del programari té el poder de revocar la llicència, sense
-que s'hagi donat cap motiu, el programari no és lliure.</p>
-
-<p>De totes formes, certs tipus de regles sobre la
-distribució de programari lliure són acceptables, quan no hi
-ha cap conflicte amb les llibertats centrals. Per exemple, el
-copyleft (explicat molt breument) és una regla que fa que quan
-redistribuïm el programa, no es poden afegir restriccions per
-a denegar a altra gent les llibertats centrals. Aquesta norma no
-crea cap conflicte amb les llibertats centrals; més aviat les
-protegeix.</p>
-
-<p>Tanmateix, podeu haver pagat diners per a aconseguir
-còpies de programari lliure, o podeu haver-les obtingut
-sense cap càrrec. Però indiferentment de com s'hagin
-obtingut, sempre tindreu la llibertat de copiar i canviar el
-programari, fins i tot de <a href=
-"/philosophy/selling.html">vendre'n
-còpies</a>.</p>
-
-<p>"Programari Lliure" no significa "no-comercial". Un
programa
-lliure ha d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament
-comercial, i distribució comercial. El desenvolupament
-comercial de programari lliure ja no és inusual; aquest programari
-lliure comercial és molt important.</p>
-
-<p>És acceptable que s'estableixin normes per a l'empaquetatge de
-les versions modificades, si no bloquegen la llibertat de publicar
-aquestes versions modificades. Regles com ''si fas que el programa
-sigui disponible d'aquesta manera, fes-ho també d'aquesta
-altra'' també serien acceptables, en la mateixa
-condició. (Noteu que aquesta norma encara us deixa
-l'opció de publicar el programa o no.) També és
-acceptable que la llicència requereixi que, si heu
-distribuït una versió modificada i el desenvolupador
-previ us demana una còpia, li heu d'enviar.</p>
-
-<p>Al projecte GNU, fem servir el <a href=
-"/copyleft/copyleft.html">copyleft</a> per a protegir aquestes
-llibertats legalment per a tothom. Però també
-existeix el <a href=
-"/philosophy/categories.html#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari
-lliure sense copyleft</a>. Creiem que hi ha raons importants per
-les quals <a href="/philosophy/pragmatic.html">és millor fer servir
-el copyleft</a>, però si el vostre programa és programari
-lliure sense copyleft, encara el podem fer servir.</p>
-
-<p>Vegeu les <a href="/philosophy/categories.html">Categories de
-Programari Lliure</a> per a una descripció de com es
-relacionen entre si el "programari lliure", el "programari amb
-copyleft" i d'altres categories de programari.</p>
-
-<p>Alguns cops <a id="exportcontrol">les regulacions de control
-d'exportació</a> del govern i les sancions comercials
-podrien restringir la vostra llibertat per a distribuir
-còpies dels programes internacionalment. Els desenvolupadors
-de programari no tenen el poder per eliminar o saltar-se aquestes
-restriccions, però el que sí poden i han de fer es refusar
-d'imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta
-manera, les restriccions no afectaran les activitats ni la gent
-fora de les jurisdiccions d'aquests governs.</p>
-
-<p>La majoria de llicencies de programari lliure estan basades en
-el copyright, i hi ha límits sobre quins requeriments es
-poden imposar a través del copyright. Si una llicencia basada en
-copyright respecta les llibertats descrites anteriorment, és poc
probable que tingui altres tipus de problemes que no haguem previst (tot i que
això pot passar de vegades). De totes
-formes, algunes llicències de programari lliure es basen en
-contractes, i els contractes poden imposar un rang molt més gran de
-possibles restriccions. Això vol dir que hi ha moltes
-maneres per les que una llicència com aquesta sigui inacceptable i
-no-lliure.</p>
-
-<p>Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles
-restriccions de contractes que serien inacceptables. Si una
-llicència basada en contracte restringeix a l'usuari d'una forma
-inusual que les llicències basades en copyright no poden, i que no
-es menciona aquí com a legítima, hauríem de pensar
-sobre el tema, i probablement decidiríem que és
-no-lliure.</p>
-
-<p>Quan parlem de programari lliure, és millor evitar termes com
-"donar" o "gratuït"', perquè aquests termes
impliquen que
-parlem de preus, no de llibertat. Alguns termes comuns com
-"pirateria" engloben opinions que esperem que no
-aprovaríeu. Vegeu a <a href=
-"/philosophy/words-to-avoid.html">Frases i Paraules Confuses que
-cal Evitar</a> una discussió d'aquests termes.
-També disposem d'una llista de <a href=
-"/philosophy/fs-translations.html">traduccions de "free
-software"</a> a d'altres idiomes.</p>
-
-<p>Finalment, fixeu-vos que els criteris com aquests explicats en
-aquesta definició de programari lliure requereixen una
-anàlisi acurada per a la seva interpretació. Per a
-decidir si una llicència de programari específica es
-podria qualificar com a llicència de programari lliure,
-nosaltres jutgem basant-nos en aquests criteris per a determinar si
-encaixa tant en l'esperit com en les paraules precises. Si una
-llicència inclou restriccions injustes, la refusarem, encara
-que no haguéssim anticipat la decisió dins d'aquests
-criteris. Alguns cops un requeriment de llicència provoca
-una decisió que implica una anàlisi extensa, fins i tot
-discussions amb advocats, abans de poder decidir si el requeriment
-és acceptable. Quan arribem a una conclusió, sovint
-actualitzem aquests criteris per a fer més fàcil el veure
-per què certes llicències poden ser qualificades de
-programari lliure i d'altres no.</p>
-
-<p>Si esteu interessats en saber si alguna llicència en
-concret és programari lliure, vegeu la nostra <a href=
-"/licenses/license-list.html">llista de llicències</a>. Si
-la llicència que busqueu no hi apareix, podeu preguntar-nos
-enviant un correu electrònic a <a href=
-"mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.</p>
-
-<h2 id="open-source">Codi obert?</h2>
-
-<p>Un altre grup ha començat a fer servir el terme "open
-source" (codi obert) per a voler dir quelcom semblant (però
-no idèntic) a "free software" (programari lliure).
-Nosaltres preferim el terme "programari lliure" perquè, un
-cop heu escoltat que es refereix a llibertat més que a preu, <a
-href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">invita a pensar en
-la llibertat</a>. La paraula <q>obert</q>
-<a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">mai fa
-referència a la llibertat</a>.</p>
+<p>Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes
+llibertats. D'aquesta manera, haurÃeu de ser lliures de redistribuir còpies,
+modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució,
+per a <a href="#exportcontrol">qualsevol a qualsevol lloc</a>. Ser lliure
+per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar
+o pagar pel permÃs.
+</p>
-</div>
+<p>
+També haurÃeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les
+privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si
+publiquéssiu els canvis, no haurÃeu de notificar-ho a ningú en particular,
+ni de cap forma en particular.
+</p>
+<p>
+La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol
+persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a
+qualsevol mena de treball, i sense haver-se de comunicar amb el
+desenvolupador ni amb cap entitat especÃfica.
+</p>
-<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
-<div id="footer">
-<div class="unprintable">
+<p>
+La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la forma binà ria o
+executable del programa, aixà com el codi font, per a ambdues versions,
+modificada i no modificada. (Distribuir programes en forma executable és
+necessari per a la instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.) No
+passa res si no hi ha manera de produir la forma binà ria o executable per a
+un cert programa (car hi ha llenguatges que no ho permeten), però cal que
+tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o
+desenvolupis una manera de produir-ne.
+</p>
<p>
-Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
-També hi ha <a href="/contact/contact.html">altres
-formes de contactar</a> amb la FSF.
-<br />
-Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+Per a què les llibertats de fer canvis, i de publicar les versions
+millorades, siguin significatives, s'ha de tenir accés al codi font del
+programa. Per tant, l'accesibilitat del codi font és una condició necessà ria
+per al programari lliure.
</p>
<p>
-Vegeu la
-<a href="/server/standards/README.translations.html">Guia
-de traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i
-publicació de les traduccions d'aquest article.
-<br />
-Contacteu amb l'<a href="/server/standards/translations/ca/">Equip de
-traducció</a> per col·laborar en la traducció al català
-del web de GNU.
+Per a què aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables en tant
+no es faci res de dolent; si el desenvolupador del programari té el poder de
+revocar la llicència, sense que s'hagi donat cap motiu, el programari no és
+lliure.
</p>
-</div>
<p>
-Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004,
-2005, 2006, 2007 Free Software Foundation, Inc.,
+De totes formes, certs tipus de regles sobre la distribució de programari
+lliure són acceptables, quan no hi ha cap conflicte amb les llibertats
+centrals. Per exemple, el <a href="/copyleft/copyleft.html">copyleft</a>
+(explicat molt breument) és una regla que fa que quan redistribuïm el
+programa, no es poden afegir restriccions per a denegar a altra gent les
+llibertats centrals. Aquesta norma no crea cap conflicte amb les llibertats
+centrals; més aviat les protegeix.
</p>
-<address>51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110-1301, USA</address>
-<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest
-article en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi
-aparegui aquesta nota.
+
+<p>
+Al projecte GNU, fem servir el copyleft per a protegir aquestes llibertats
+legalment per a tothom. Però també existeix el <a
+href="/philosophy/categories.html#Non-CopyleftedFreeSoftware">programari
+lliure sense copyleft</a>. Creiem que hi ha raons importants per les quals
+<a href="/philosophy/pragmatic.html">és millor fer servir el copyleft</a>,
+però si el vostre programa és programari lliure sense copyleft, encara el
+podem fer servir. Vegeu les <a href="/philosophy/categories.html">Categories
+de Programari Lliure</a> per a una descripció de com es relacionen entre si
+el «programari lliure», el «programari amb copyleft» i d'altres categories
+de programari.
</p>
-<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
-<div class="translators-credits">
-Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>,
-31 de març de 2007
+<p>
+«Programari Lliure» no significa «no-comercial». Un programa lliure ha
+d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament comercial, i
+distribució comercial. El desenvolupament comercial de programari lliure ja
+no és inusual; aquest programari lliure comercial és molt important. Podeu
+haver pagat diners per a aconseguir còpies de programari lliure, o podeu
+haver-les obtingut sense cap cà rrec. Però indiferentment de com s'hagin
+obtingut, sempre tindreu la llibertat de copiar i canviar el programari,
+fins i tot de <a href="/philosophy/selling.html">vendre'n còpies</a>.
+</p>
+
+<p>
+Ãs acceptable que s'estableixin normes per a l'empaquetatge de les versions
+modificades, si no bloquegen la llibertat de publicar aquestes versions
+modificades. Regles com «si fas que el programa sigui disponible d'aquesta
+manera, fes-ho també d'aquesta altra» també serien acceptables, en la
+mateixa condició. (Noteu que aquesta norma encara us deixa l'opció de
+publicar el programa o no.) També és acceptable que la llicència requereixi
+que, si heu distribuït una versió modificada i el desenvolupador previ us
+demana una còpia, li heu d'enviar.
+</p>
+
+<p>
+Alguns cops <a id="exportcontrol">les regulacions de control
+d'exportació</a> del govern i les sancions comercials podrien restringir la
+vostra llibertat per a distribuir còpies dels programes
+internacionalment. Els desenvolupadors de programari no tenen el poder per
+eliminar o saltar-se aquestes restriccions, però el que sà poden i han de
+fer es refusar d'imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta
+manera, les restriccions no afectaran les activitats ni la gent fora de les
+jurisdiccions d'aquests governs.
+</p>
+
+<p>
+La majoria de llicencies de programari lliure estan basades en el copyright,
+i hi ha lÃmits sobre quins requeriments es poden imposar a través del
+copyright. Si una llicencia basada en copyright respecta les llibertats
+descrites anteriorment, és poc probable que tingui altres tipus de problemes
+que no haguem previst (tot i que això pot passar de vegades). De totes
+formes, algunes llicències de programari lliure es basen en contractes, i
+els contractes poden imposar un rang molt més gran de possibles
+restriccions. Això vol dir que hi ha moltes maneres per les que una
+llicència com aquesta sigui inacceptable i no-lliure.
+</p>
+
+<p>
+Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles restriccions de
+contractes que serien inacceptables. Si una llicència basada en contracte
+restringeix a l'usuari d'una forma inusual que les llicències basades en
+copyright no poden, i que no es menciona aquà com a legÃtima, haurÃem de
+pensar sobre el tema, i probablement decidirÃem que és no-lliure.
+</p>
+
+<p>
+Quan parlem de programari lliure, és millor evitar termes com «donar» o
+«gratuït», perquè aquests termes impliquen que parlem de preus, no de
+llibertat. Alguns termes comuns com «pirateria» engloben opinions que
+esperem que no aprovarÃeu. Vegeu a <a
+href="/philosophy/words-to-avoid.html">Frases i Paraules Confuses que cal
+Evitar</a> una discussió d'aquests termes. També disposem d'una llista de
+<a href="/philosophy/fs-translations.html">traduccions de «free
+software»</a> a d'altres idiomes.
+</p>
+
+<p>
+Finalment, fixeu-vos que els criteris com aquests explicats en aquesta
+definició de programari lliure requereixen una anà lisi acurada per a la seva
+interpretació. Per a decidir si una llicència de programari especÃfica es
+podria qualificar com a llicència de programari lliure, nosaltres jutgem
+basant-nos en aquests criteris per a determinar si encaixa tant en l'esperit
+com en les paraules precises. Si una llicència inclou restriccions injustes,
+la refusarem, encara que no haguéssim anticipat la decisió dins d'aquests
+criteris. Alguns cops un requeriment de llicència provoca una decisió que
+implica una anà lisi extensa, fins i tot discussions amb advocats, abans de
+poder decidir si el requeriment és acceptable. Quan arribem a una conclusió,
+sovint actualitzem aquests criteris per a fer més fà cil el veure per què
+certes llicències poden ser qualificades de programari lliure i d'altres no.
+</p>
+
+<p>
+Si esteu interessats en saber si alguna llicència en concret és programari
+lliure, vegeu la nostra <a href="/licenses/license-list.html">llista de
+llicències</a>. Si la llicència que busqueu no hi apareix, podeu
+preguntar-nos enviant un correu electrònic a <a
+href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.
+</p>
+
+<h3 id="open-source">Codi obert?</h3>
+
+<p>
+Un altre grup ha començat a fer servir el terme <cite>open
+source</cite> (codi obert) per a voler dir quelcom semblant (però no
+idèntic) a <cite>free software</cite> (programari lliure). Nosaltres
+preferim el terme «programari lliure» perquè, un cop heu escoltat que es
+refereix a llibertat més que a preu, invita a pensar en la llibertat. La
+paraula «obert» <a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">mai
+fa referència a la llibertat</a>.
+</p>
</div>
-<p class="unprintable">
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+<div class="unprintable">
+
+<p>Envieu si us plau les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>. També hi ha <a
+href="/contact/contact.html">altres formes de contactar</a> amb la
+FSF. Envieu els enllaços trencats i altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.</p>
+
+<p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:address@hidden";>
+
+ <address@hidden></a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
+</div>
+
+<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
+ files generated as part of manuals) on the GNU web server should
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
+ without talking with the webmasters or licensing team first.
+ Please make sure the copyright date is consistent with the
+ document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
+ document was modified, or published.
+ If you wish to list earlier years, that is ok too.
+ Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
+ years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
+ year, i.e., a year in which the document was published (including
+ being publicly visible on the web or in a revision control system).
+ There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
+ Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
+<p>Copyright © 1996, 2002, 2004 Free Software Foundation, Inc.</p>
+
+<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Traducció: Simó Albert i Beltran, 8 de maig de 2004<br />
+Darrera revisió: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 31 de
+març de 2007</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2019/05/13 17:30:37 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
Index: philosophy/words-to-avoid.ca.html
===================================================================
RCS file: /webcvs/www/www/philosophy/words-to-avoid.ca.html,v
retrieving revision 1.17
retrieving revision 1.18
diff -u -b -r1.17 -r1.18
--- philosophy/words-to-avoid.ca.html 13 May 2019 17:30:38 -0000 1.17
+++ philosophy/words-to-avoid.ca.html 13 May 2019 17:48:47 -0000 1.18
@@ -6,453 +6,416 @@
--><!--#set var="OUTDATED_SINCE" value="2006-08-05" -->
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- Parent-Version: 1.86 -->
-<title>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar - Projecte
-GNU - Free Software Foundation</title>
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar - Projecte GNU -
Free
+Software Foundation</title>
-<!-- Fixed by hand on May 12, 2014:
- - add out-of-date notice and disable top-addendum,
- - partially update footer,
- - remove #translations,
- - translist before banner.
- May 2017:
- - update links, footer and internal anchors,
- - fix announcement style,
- - remove second announcement and obsolete link to philosophy/,
- - add the OUTDATED_SINCE value.
--->
<!--#include virtual="/philosophy/po/words-to-avoid.translist" -->
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<!--#include virtual="/server/outdated.ca.html" -->
-<h2>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar</h2>
+<h2>Algunes paraules i frases confuses que convé evitar</h2>
<p>
-Hi ha un cert nombre de paraules i frases que recomanem evitar, ja
- sigui en general o bé en certs contexts i usos. La raó
és
- que són ambigües o que impliquen una opinió que
-esperem que no compartiu del tot.</p>
+Hi ha un cert nombre de paraules i frases que recomanem evitar, ja sigui en
+general o bé en certs contexts i usos. La raó és que són ambigües o que
+impliquen una opinió que esperem que no compartiu del tot.</p>
<div class="announcement">
-<blockquote><p>Vegeu també <a
href="/philosophy/categories.html">Categories
-de Programari Lliure</a>.</p></blockquote>
+<blockquote><p>Vegeu també <a href="/philosophy/categories.html">Categories
de Programari
+Lliure</a>.</p></blockquote>
</div>
<p>
- "<a href="#BSD-style">Estil BSD</a>"
-| "<a href="#Closed">Tancat</a>"
-| "<a href="#Commercial">Comercial</a>"
-| "<a href="#Consumer">Consumidor</a>"
-| "<a href="#Content">Contingut</a>"
-| "<a href="#Creator">Creador</a>"
-| "<a href="#DigitalRightsManagement">Gestió de Drets Digitals</a>"
-| "<a href="#ForFree">De franc</a>"
-| "<a href="#Freeware">Software gratuït</a>"
-| "<a href="#GiveAwaySoftware">Regalar programari</a>"
-| "<a href="#IntellectualProperty">Propietat Intel·lectual</a>"
-| "<a href="#Market">Mercat</a>"
-| "<a href="#Open">Obert</a>"
-| "<a href="#Piracy">Pirateria</a>"
-| "<a href="#Protection">Protecció</a>"
-| "<a href="#RAND">RAND</a>"
-| "<a href="#SellSoftware">Vendre programari</a>"
-| "<a href="#SoftwareIndustry">Indústria del Programari</a>"
-| "<a href="#Theft">Robatori</a>"
-| "<a href="#Vendor">Venedor</a>"
+«<a href="#BSD-style"><!--BSD-->Estil BSD</a>» |
+«<a href="#Commercial">Comercial</a>» |
+«<a href="#Consumer">Consumidor</a>» |
+«<a href="#Content">Contingut</a>» |
+«<a href="#Creator">Creador</a>» |
+«<a href="#ForFree">De franc</a>» |
+«<a
+href="#DigitalRightsManagement">Gestió de Drets Digitals</a>» |
+«<a href="#SoftwareIndustry">Indústria del Programari</a>» |
+«<a href="#Market">Mercat</a>» |
+«<a href="#Open">Obert</a>» |
+«<a href="#Piracy">Pirateria</a>» |
+«<a href="#IntellectualProperty">Propietat Intel·lectual</a>» |
+«<a href="#Protection">Protecció</a>» |
+«<a href="#RAND">RAND</a>» |
+«<a href="#GiveAwaySoftware">Regalar programari</a>» |
+«<a href="#Theft">Robatori</a>» |
+«<a href="#Freeware">Software gratuït</a>» |
+«<a href="#Closed">Tancat</a>» |
+«<a href="#SellSoftware">Vendre programari</a>» |
+«<a href="#Vendor">Venedor</a>»
</p>
-<h4 id="BSD-style">“Estil BSD”</h4>
+<h3 id="BSD-style">«<!--BSD-->Estil BSD»</h3>
+
<p>
-L'expressió "Llicència estil BSD" porta a
-confusió perquè <a href="/philosophy/bsd.html"> agrupa
-llicències que tenen diferències importants</a>. Per
-exemple, la llicència BSD original amb la clàusula de
-publicitat és incompatible amb la llicència GPL de GNU,
-però la llicència BSD revisada és compatible
-amb la llicència GPL.</p>
-<p>
-Per evitar confusions, és millor citar <a
href="/licenses/license-list.html"> la
-llicència específica en qüestió</a> i evitar
-la imprecisa expressió "Estil BSD".</p>
-
-
-<h4 id="Closed">“Tancat”</h4>
-<p>
-Descriure el programari no lliure com a "tancat" clarament
-es refereix al terme "codi obert". En el Moviment del Programari
-Lliure <a href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">volem
-evitar ser confosos amb el més recent Moviment del Codi Obert</a>,
-i per això procurem evitar un ús que podria portar la
-gent a agrupar-nos amb ells. Per aquesta raó evitem descriure
-el programari no lliure com a "tancat". L'anomenem "no
-lliure" o <a
-href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">"patentat"</a>.</p>
-
-
-<h4 id="Commercial">“Comercial”</h4>
-<p>
-Si us plau, no utilitzeu "comercial" com a sinònim
-de "no lliure". Això seria confondre dos temes totalment
-diferents.</p>
-<p>
-Un programa és comercial si el seu desenvolupament és
-un negoci. Un programa comercial pot ser lliure o no lliure, depenent
-de la seva llicència. De la mateixa manera, un programa desenvolupat
-per una escola o un individu pot ser lliure o no lliure, depenent
-de la seva llicència. Les dues qüestions, quina classe
-d'entitat va desenvolupar el programa i quina llibertat tenen els
-seus usuaris, són independents.</p>
-<p>
-Durant la primera dècada del Moviment del Programari Lliure,
-els paquets de programes lliures eren gairebé sempre no comercials;
-els components del sistema operatiu GNU/Linux eren desenvolupats per
-individus o per organitzacions sense afany de lucre, com la FSF i
-les universitats. Més tard, durant els anys 90, va començar
-a aparèixer el programari lliure comercial.</p>
-<p>
-El programari lliure comercial és una contribució a
-la nostra comunitat, de manera que l'hauríem de fomentar. Però la
-gent que pensa que "comercial" significa "no lliure"
tendirà a
-pensar que la combinació "programari lliure comercial"
és
-contradictòria, i en negarà la possibilitat. Tinguem
-cura de no utilitzar la paraula "comercial" d'aquesta manera.</p>
-
-
-<h4 id="Consumer">“Consumidor”</h4>
-<p>
-El terme "consumidor", quan s'utilitza per referir-se a
-usuaris d'ordinadors, comporta suposicions desafortunades.</p>
-<p>
-La teoria econòmica utilitza els termes "productor" i
"consumidor".
-En aquest context aquestes paraules són apropiades. Però
qualificar
-els usuaris de programari de "consumidors" suposa assignar-los
-un paper molt limitat. És com dir que són un bestiar
-que pastura passivament en un camp que altres han posat a la seva
-disposició.</p>
-<p>
-Aquesta manera de pensar condueix a paròdies com la CBDTPA
-("Acta de Promoció de la Televisió Digital i la
-Banda Ampla per al Consumidor") que exigiria mecanismes de
restricció de
-còpia en cada aparell digital. Si tot el que els usuaris fan és
"consumir",
-per què els hauria d'importar?</p>
-<p>
-L'estreta visió econòmica dels usuaris com a
"consumidors" sol
-anar lligada amb la idea que les obres publicades són
"continguts".</p>
-<p>
-Per descriure persones que no es limiten a consumir passivament amb
-als seus ordinadors, suggerim termes com "individus" i
"ciutadans".</p>
-
-
-<h4 id="Content">“Contingut”</h4>
-<p>
-Per a descriure una sensació de comoditat i satisfacció,
-hom pot dir que està "content" (N. del T.: en anglès,
"content" vol
-dir "contingut" i "satisfet"), però cal
-evitar l'ús d'aquesta paraula com a substantiu per a descriure
-textos o altres obres d'autor. Aquest ús adopta una actitud
-específica respecte a aquestes obres: les considera una mercaderia
-intercanviable el propòsit del qual és omplir una capsa
-i guanyar diners. De fet, tracta a les obres sense cap mena de respecte.</p>
-<p>Els que utilitzen aquest terme són sovint els editors que
- pressionen per augmentar el poder del copyright en nom dels autors
- ("creadors", com en diuen ells) de les obres. El terme
"content" (contingut)
-mostra el que realment senten (satisfacció).</p>
-<p>
-Mentre alguns utilitzin l'expressió "content provider"
(proveïdor
-de continguts, satisfet), els dissidents polítics podran ben
-bé anomenar-se "malcontent providers" (proveïdors
-de descontent).</p>
-
-
-<h4 id="Creator">“Creador”</h4>
-<p>
-El terme "creador", aplicat a l'autor, el compara
implícitament
-amb una divinitat ("el Creador"). Els editors utilitzen
-el terme per elevar la talla moral dels autors sobre la de la gent
-corrent, i justificar l'augment del poder del copyright que els editors
-diuen exercir en nom dels autors. Recomanem dir "autor".
-Tanmateix, el que realment es vol dir en molts casos és "titular
-del copyright".</p>
-
-
-<h4 id="DigitalRightsManagement">“Gestió de Drets
Digitals”</h4>
-<p>
-El programari de "Gestió de Drets Digitals" (Digital
-Rights Management) s'ha dissenyat, de fet, per imposar restriccions
-als usuaris d'ordinadors. L'ús de la paraula "drets" en
-aquesta expressió és propaganda, dissenyada per a dirigir-nos
-inconscientment a veure l'assumpte des del punt de vista de la minoria
-que imposa les restriccions, mentre s'ignoren els drets de la majoria
-a qui li venen imposades aquestes restriccions.</p>
-<p>
-Són bones alternatives "Gestió de Restriccions
-Digitals", "Pessimari de Restriccions Digitals" i
"Programari
-emmanillat".</p>
-
-
-<h4 id="ForFree">“De franc”</h4>
-<p>
-Si voleu dir que un programa és "lliure" (free),
-si us plau no digueu que està disponible "de franc" (for
-free). Aquesta expressió significa específicament "per
-zero euros". El programari lliure és una qüestió de
-llibertat, no de preu.</p>
-<p>
-Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de
-franc (per exemple, descarregant-les per FTP). Però les còpies
-de programari lliure estan també disponibles a cert preu en
-CD-ROMs; per altra banda, les còpies de programari patentat
-estan ocasionalment disponibles de franc en promocions, i certs usuaris
-disposen normalment d'alguns paquets patentats sense pagar.</p>
-<p>
-Per evitar confusions, podeu dir que el programa està disponible
"com
-a programari lliure".</p>
-
-
-<h4 id="Freeware">“Software gratuït”</h4>
-<p>
-Si us plau, no utilitzeu l'expressió "programari
gratuït" (freeware)
-com a sinònim de "programari lliure" (free software).
-L'expressió "programari gratuït" s'utilitzava
-sovint durant la dècada dels 80 per a programes publicats només
-com a executables, sense codi font. Avui dia aquesta expressió no
-té una definició acceptada per tothom.</p>
-<p>
-També, si utilitzeu un idioma que no sigui l'anglès,
-eviteu si us plau l'ús d'expressions angleses ambigües
-com "free software" or "freeware" (ja que es poden
-interpretar en el sentit contrari). És millor que traduïu
-l'expressió "free software" a <a
href="/philosophy/fs-translations.html"> la
-vostra llengua</a>.</p>
-
-<p>
-Utilitzant una paraula de
- <a href="/philosophy/fs-translations.html"> la vostra llengua</a>,
- mostrareu que us esteu referint realment a la llibertat i no només
- repetint com a lloros algun misteriós concepte de màrqueting
- estranger. La referència a la llibertat podrà semblar
- al principi estranya o pertorbadora als vostres compatriotes, però una
- cop vegin que significa exactament el que diu, entendran realment
- quina és la qüestió.
-</p>
+L'expressió «Llicència estil BSD» porta a confusió perquè <a
+href="/licenses/bsd.html"> agrupa llicències que tenen diferències
+importants</a>. Per exemple, la llicència BSD original amb la clà usula de
+publicitat és incompatible amb la Llicència Pública General de GNU, però la
+llicència BSD revisada és compatible amb la llicència GPL.</p>
+<p>
+Per evitar confusions, és millor citar <a
+href="/licenses/license-list.html"> la llicència especÃfica en qüestió</a>
i
+evitar la imprecisa expressió «Estil BSD«.</p>
+<h3 id="Commercial">«Comercial»</h3>
-<h4 id="GiveAwaySoftware">“Regalar programari”</h4>
<p>
-És erroni utilitzar el terme "regalar" per a dir
"distribuir
-un programa com a programari lliure." Té el mateix problema
-que "de franc": implica que és una qüestió de
-preu, no de llibertat. Una manera d'evitar la confusió és
-dir "difondre com a programari lliure".</p>
-
-
-<h4 id="IntellectualProperty">“Propietat Intel·lectual”</h4>
-<p>
-Als editors i als advocats els agrada descriure el copyright com a
"propietat
-intel·lectual" (un terme que també inclou patents,
-marques registrades i altres àrees més fosques de llei).
-Aquests lleis tenen tan poc en comú, i difereixen tant, que
-no és gens recomanable generalitzar. És millor parlar
-específicament de "copyright", o de "patents",
-o de "marques registrades."</p>
-<p>
-L'expressió "propietat intel·lectual" comporta
-una suposició oculta: que la manera natural de pensar en tots
-aquests assumptes tan diferents és basar-se en una analogia
-amb els objectes físics i amb les nostres idees sobre la propietat
-física.</p>
-<p>
-Quan es refereix a fer còpies, aquesta analogia desatén
-la diferència crucial entre els objectes materials i la
informació:
-la informació es pot copiar i compartir sense gairebé cap
-esforç, i els objectes materials no.</p>
+Si us plau, no utilitzeu «comercial» com a sinònim de «no lliure». Això
+seria confondre dos temes totalment diferents.</p>
<p>
-Per evitar les confusions i les implicacions tendencioses d'aquesta
- expressió, és millor prendre la decisió ferma
- de <a href="/philosophy/not-ipr.html">no parlar i fins i tot de
-no pensar en termes de "propietat intel·lectual"</a>.</p>
+Un programa és comercial si el seu desenvolupament és un negoci. Un programa
+comercial pot ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. De la
+mateixa manera, un programa desenvolupat per una escola o un individu pot
+ser lliure o no lliure, depenent de la seva llicència. Les dues qüestions
+(quina classe d'entitat va desenvolupar el programa i quina llibertat tenen
+els seus usuaris) són independents.</p>
+<p>
+Durant la primera dècada del moviment del programari lliure, els paquets de
+programes lliures eren gairebé sempre no comercials; els components del
+sistema operatiu GNU/Linux eren desenvolupats per individus o per
+organitzacions sense afany de lucre, com la FSF i les universitats. Més
+tard, durant els anys 90, va començar a aparèixer el programari lliure
+comercial.</p>
+<p>
+El programari lliure comercial és una contribució a la nostra comunitat, de
+manera que l'haurÃem de fomentar. Però la gent que pensa que «comercial»
+significa «no lliure» tendirà a pensar que la combinació «programari
lliure
+comercial» és contradictòria, i en negarà la possibilitat. Tinguem cura de
+no utilitzar la paraula «comercial» d'aquesta manera.</p>
+
+<h3 id="Consumer">«Consumidor»</h3>
+
+<p>
+El terme «consumidor», quan s'utilitza per referir-se a usuaris
+d'ordinadors, comporta suposicions desafortunades.</p>
<p>
-La hipocresia d'anomenar "drets" a aquests poders està <a
href="/philosophy/wipo-PublicAwarenessOfCopyright-2002.html">començant
-a posar WIPO en evidència</a>.</p>
+La teoria econòmica utilitza els termes «productor» i «consumidor». En
+aquest context aquestes paraules són apropiades. Però qualificar els usuaris
+de programari de «consumidors» suposa assignar-los un paper molt limitat. Ãs
+com dir que són un bestiar que pastura passivament en un camp que altres han
+posat a la seva disposició.</p>
+<p>
+Aquesta manera de pensar condueix a paròdies com la CBDTPA (Acta de Promoció
+de la Televisió Digital i la Banda Ampla per al Consumidor) que exigiria
+mecanismes de restricció de còpia en cada aparell digital. Si tot el que els
+usuaris fan és «consumir», per què els hauria d'importar?</p>
+<p>
+L'estreta visió econòmica dels usuaris com a «consumidors» sol anar lligada
+amb la idea que les obres publicades són «continguts».</p>
+<p>
+Per descriure persones que no es limiten a consumir passivament amb als seus
+ordinadors, suggerim termes com «individus» i «ciutadans».</p>
+
+<h3 id="Content">«Contingut»</h3>
+
+<p>
+Per a descriure una sensació de comoditat i satisfacció, hom pot dir que
+està <cite>content</cite> (N. del T.: en anglès, <cite>content</cite> vol
+dir «contingut» i «satisfet»), però cal evitar l'ús d'aquesta paraula
com a
+substantiu per a descriure textos o altres obres d'autor. Aquest ús adopta
+una actitud especÃfica respecte a aquestes obres: les considera una
+mercaderia intercanviable el propòsit del qual és omplir una capsa i guanyar
+diners. De fet, tracta a les obres sense cap mena de respecte.</p>
+<p>
+Els que utilitzen aquest terme són sovint els editors que pressionen per
+augmentar el poder del copyright en nom dels autors («creadors», com en
+diuen ells) de les obres. El terme <cite>content</cite> (contingut) mostra
+el que realment senten.</p>
+<p>
+Mentre alguns utilitzin l'expressió <cite>content provider</cite> (proveïdor
+de continguts), els dissidents polÃtics podran ben bé anomenar-se
+<cite>malcontent providers</cite> (proveïdors de descontent).</p>
+
+<h3 id="Creator">«Creador»</h3>
+
+<p>
+El terme «creador», aplicat a l'autor, el compara implÃcitament amb una
+divinitat («el Creador»). Els editors utilitzen el terme per elevar la talla
+moral dels autors sobre la de la gent corrent, i justificar l'augment del
+poder del copyright que els editors diuen exercir en nom dels
+autors. Recomanem dir «autor». Tanmateix, el que realment es vol dir en
+molts casos és «titular del copyright».</p>
+
+<h3 id="ForFree">«De franc»</h3>
+
+<p>
+Si voleu dir que un programa és «lliure» <cite>(free)</cite>, si us plau no
+digueu que està disponible «de franc» (for free). Aquesta expressió
+significa especÃficament «per zero euros». El programari lliure és una
+qüestió de llibertat, no de preu.</p>
+<p>
+Les còpies de programari lliure sovint estan disponibles de franc (per
+exemple, descarregant-les per FTP). Però les còpies de programari lliure
+estan també disponibles a cert preu en CD-ROMs; per altra banda, les còpies
+de programari patentat estan ocasionalment disponibles de franc en
+promocions, i certs usuaris disposen normalment d'alguns paquets patentats
+sense pagar.</p>
+<p>
+Per evitar confusions, podeu dir que el programa està disponible «com a
+programari lliure».</p>
+
+<h3 id="DigitalRightsManagement">«Gestió de Drets Digitals»</h3>
+
+<p>
+El programari de «Gestió de Drets Digitals» (<cite>Digital Rights
+Management</cite> â DRM) s'ha dissenyat, de fet, per imposar restriccions
+als usuaris d'ordinadors. L'ús de la paraula «drets» en aquesta expressió
és
+propaganda, dissenyada per a dirigir-nos inconscientment a veure l'assumpte
+des del punt de vista de la minoria que imposa les restriccions, mentre
+s'ignoren els drets de la majoria a qui li venen imposades aquestes
+restriccions.</p>
+<p>
+Són bones alternatives «Gestió digital de restriccions», «Pessimari
digital»
+i «Programari emmanillat».</p>
+
+<h3 id="SoftwareIndustry">«Indústria del Programari»</h3>
+
+<p>
+L'expressió «indústria del programari» porta la gent a imaginar-se que el
+programari sempre es desenvolupa en una mena de fà brica i que després es
+reparteixi als «consumidors». La comunitat del programari lliure mostra que
+aquest no és el cas. Les empreses de programari existeixen, i les diferents
+empreses desenvolupen programari lliure i/o no lliure, però les que
+desenvolupen programari lliure no són com fà briques.</p>
+<p>
+El terme «indústria» està sent utilitzat com a propaganda pels defensors de
+les patents de programari. Anomenen el desenvolupament de programari
+«indústria» i després intenten demostrar que això significa que hauria de
+estar subjecte als monopolis de les patents. <a
+href="https://web.archive.org/web/20071215073111/http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/";
+title="archived version of http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/";>El
+Parlament Europeu, quan va rebutjar les patents de programari el 2003, va
+votar per definir «indústria» com «producció automatitzada de béns
+materials»</a>.</p>
+
+<h3 id="Freeware">«Software gratuït»</h3>
+
+<p>
+Si us plau, no utilitzeu l'expressió «programari gratuït»
+<cite>(freeware)</cite> com a sinònim de «programari lliure» <cite>(free
+software)</cite>. L'expressió «programari gratuït» s'utilitzava sovint
+durant la dècada dels 80 per a programes publicats només com a executables,
+sense codi font. Avui dia aquesta expressió no té una definició acceptada
+per tothom.</p>
+<p>
+També, si utilitzeu un idioma que no sigui l'anglès, eviteu si us plau l'ús
+d'expressions angleses ambigües com <cite>free software</cite> o
+<cite>freeware</cite> (ja que es poden interpretar en el sentit contrari).
+Ãs millor que traduïu l'expressió <cite>free software</cite> a <a
+href="/philosophy/fs-translations.html">la vostra llengua</a>.
+
+<p>
+Utilitzant una paraula de <a href="/philosophy/fs-translations.html"> la
+vostra llengua</a>, mostrareu que us esteu referint realment a la llibertat
+i no només repetint com a lloros algun misteriós concepte de mà rqueting
+estranger. La referència a la llibertat podrà semblar al principi estranya o
+pertorbadora als vostres compatriotes, però una cop vegin que significa
+exactament el que diu, entendran realment quina és la qüestió.
+</p>
+<h3 id="Market">«Mercat»</h3>
-<h4 id="Market">“Mercat”</h4>
<p>
-És enganyós descriure als usuaris de programari lliure,
-o de programari en general, com un "mercat".</p>
+és enganyós descriure als usuaris de programari lliure, o de programari en
+general, com un «mercat».</p>
<p>
-Això no vol dir que estem en contra del mercat. Si teniu un
-negoci de suport de programari lliure, tindreu clients, i hi comerciareu
-en un mercat. Mentre respecteu la seva llibertat, us desitjarem èxit
-en el vostre mercat.</p>
+Això no vol dir que estem en contra del mercat. Si teniu un negoci de suport
+de programari lliure, tindreu clients, i hi comerciareu en un mercat. Mentre
+respecteu la seva llibertat, us desitjarem èxit en el vostre mercat.</p>
<p>
-Però el moviment de programari lliure és un moviment
-social, no un negoci, i l'èxit a què aspira no és
-un èxit de mercat. Estem intentant servir al públic
-oferint-li llibertat, no competint per atraure el públic d'un
-rival. Equiparar aquesta campanya per la llibertat a la campanya que
-fa una empresa simplement per aconseguir èxit és disminuir
-la importància de la llibertat.</p>
+Però el moviment de programari lliure és un moviment social, no un negoci, i
+l'èxit a què aspira no és un èxit de mercat. Estem intentant servir al
+públic oferint-li llibertat, no competint per atraure el públic d'un
+rival. Equiparar aquesta campanya per la llibertat a la campanya que fa una
+empresa simplement per aconseguir èxit és disminuir la importà ncia de la
+llibertat.</p>
+<h3 id="Open">«Obert»</h3>
-<h4 id="Open">“Obert”</h4>
<p>
-Si us plau, eviteu utilitzar la paraula "obert" com a substitut
-de "programari lliure". Un <a
href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">grup
-diferent</a> al nostre, amb valors menys idealistes, utilitza "codi
-obert" com a eslògan. Si us hi esteu referint, és
-natural utilitzar el seu nom, però si us plau no ens barregeu
-amb ells ni descrigueu la nostra feina amb la seva etiqueta (això
portaria
-la gent a pensar que som seguidors seus).</p>
+Si us plau, eviteu utilitzar la paraula «obert» com a substitut de
+«programari lliure». Un <a
+href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">grup diferent</a> al
+nostre, amb valors menys idealistes, utilitza «codi obert» com a eslògan. Si
+us hi esteu referint, és natural utilitzar el seu nom, però si us plau no
+ens barregeu amb ells ni descrigueu la nostra feina amb la seva etiqueta
+(això portaria la gent a pensar que som seguidors seus).</p>
+<h3 id="Piracy">«Pirateria»</h3>
-<h4 id="Piracy">“Pirateria”</h4>
<p>
-Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida amb la
-paraula "pirateria". D'aquesta manera volen donar a entendre
-que la còpia il·legal és èticament equivalent
-a atacar vaixells a alta mar i a segrestar i assassinar els passatgers.</p>
+Els editors sovint es refereixen a la còpia prohibida amb la paraula
+«pirateria». D'aquesta manera volen donar a entendre que la còpia il·legal
+és èticament equivalent a atacar vaixells a alta mar i a segrestar i
+assassinar els passatgers.</p>
<p>
-Si creieu que fer còpies il·legals no és ben
-bé el mateix que segrestar i assassinar, potser preferireu
-no utilitzar la paraula "pirateria" per descriure aquesta
-activitat. En el seu lloc hi ha disponibles expressions neutres com
"còpia
-prohibida" o "còpia no autoritzada". Alguns
-de nosaltres podríem fins i tot preferir utilitzar un terme
-positiu com "compartir informació amb el teu veí".</p>
+Si creieu que fer còpies il·legals no és ben bé el mateix que segrestar i
+assassinar, potser preferireu no utilitzar la paraula «pirateria» per
+descriure aquesta activitat. En el seu lloc hi ha disponibles expressions
+neutres com «còpia prohibida» o «còpia no autoritzada». Alguns de
nosaltres
+podrÃem fins i tot preferir utilitzar un terme positiu com «compartir
+informació amb el teu veû.</p>
+<h3 id="IntellectualProperty">«Propietat Intel·lectual»</h3>
-<h4 id="Protection">“Protecció”</h4>
<p>
-Als advocats dels editors els encanta utilitzar el terme
"protecció" per
-descriure el copyright. Aquesta paraula comporta la idea d'impedir
-la destrucció o el patiment; d'aquesta manera s'aconsegueix
-que la gent s'identifiqui amb el propietari i amb l'editor que es
-beneficien del copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris,
-que són els que realment pateixen les restriccions.</p>
+Als editors i als advocats els agrada descriure el copyright com a
+«propietat intel·lectual» (un terme que també inclou patents, marques
+registrades i altres à rees més fosques de llei). Aquests lleis tenen tan poc
+en comú, i difereixen tant, que no és gens recomanable generalitzar. Ãs
+millor parlar especÃficament de «copyright», o de «patents», o de
«marques
+registrades».</p>
<p>
-És fàcil evitar "protecció" i utilitzar
-al seu lloc termes neutres. Per exemple, en comptes de dir "la
-protecció del copyright dura molt temps", es pot dir "El
-copyright dura molt temps."</p>
+L'expressió «propietat intel·lectual» comporta una suposició oculta: que
la
+manera natural de pensar en tots aquests assumptes tan diferents és basar-se
+en una analogia amb els objectes fÃsics i amb les nostres idees sobre la
+propietat fÃsica.</p>
+<p>
+Quan es refereix a fer còpies, aquesta analogia desatén la diferència
+crucial entre els objectes materials i la informació: la informació es pot
+copiar i compartir sense gairebé cap esforç, i els objectes materials no.</p>
+<p>
+Per evitar les confusions i les implicacions tendencioses d'aquesta
+expressió, és millor prendre la decisió ferma de <a
+href="/philosophy/not-ipr.html">no parlar i fins i tot de no pensar en
+termes de «propietat intel·lectual»</a>.</p>
+<p>
+La hipocresia d'anomenar «drets» a aquests poders està <a
+href="/philosophy/wipo-PublicAwarenessOfCopyright-2002.html">començant a
+posar WIPO en evidència</a>.</p>
+
+<h3 id="Protection">«Protecció»</h3>
+
+<p>
+Als advocats dels editors els encanta utilitzar el terme «protecció» per
+descriure el copyright. Aquesta paraula comporta la idea d'impedir la
+destrucció o el patiment; d'aquesta manera s'aconsegueix que la gent
+s'identifiqui amb el propietari i amb l'editor que es beneficien del
+copyright, en lloc d'identificar-se amb els usuaris, que són els que
+realment pateixen les restriccions.</p>
+<p>
+és fà cil evitar «protecció» i utilitzar al seu lloc termes neutres. Per
+exemple, en comptes de dir «la protecció del copyright dura molt temps», es
+pot dir «el copyright dura molt temps».</p>
<p>
Si voleu criticar el copyright en lloc de donar-hi suport, podeu utilitzar
- l'expressió "restriccions del copyright". Es pot
- dir, per exemple, "Les restriccions del copyright duren molt
-temps".</p>
-
-
-<h4 id="RAND">“RAND (raonable i no discriminatori)”</h4>
-<p>
-Els organismes d'estandardització que promulguen estàndards
-restringits per patents, les quals n'impedeixen l'ús al programari
-lliure, tenen típicament una política per a l'obtenció de
-llicències que exigeix una quota fixa per cada còpia
-d'un programa que compleixi els estàndards. Sovint es refereixen
-a aquestes llicències amb el terme "RAND", que són
-les inicials de "raonable i no discriminatori."</p>
-<p>
-Aquest terme intenta justificar una mena de llicències de patents
-que normalment ni són raonables ni són no
discriminatòries. És
-cert que aquestes llicències no discriminen a cap persona en
-concret, però discriminen la comunitat del programari lliure,
-i això les fa poc raonables. De manera que la meitat de
"RAND" és
-enganyosa i l'altra meitat és discriminatòria.</p>
-<p>
-Els organismes d'estandardització haurien de reconèixer
-que aquestes llicències són discriminatòries,
-i deixar d'utilitzar el terme "raonable i no discriminatori" o
"RAND" per
-descriure-les. Fins que no facin això, la gent que escriu i
-que no desitja participar en aquesta operació d'imatge faran
-bé de rebutjar aquest terme. Acceptar-lo i utilitzar-lo pel
-sol fet que les companyies propietàries de les patents han
-estès el seu ús és deixar que aquestes companyies
-dictin els nostres punts de vista.</p>
-<p>
-Suggerim l'expressió "uniform fee only" o, abreujadament,
"UFO" (OVNI),
-com a substitut. És acurat perquè l'única condició
en
-aquestes llicències és el pagament d'una quota uniforme.</p>
-
-
-<h4 id="SellSoftware">“Vendre programari”</h4>
-<p>
-L'expressió "vendre programari" és ambigua.
-En rigor, intercanviar una còpia d'un programa lliure per una
-quantitat de diners és "vendre"; però la gent
-normalment associa el terme "venda" amb les restriccions
-que les patents imposen a l'ús posterior del programari. Podeu
-ser més precisos, i evitar confusions, dient tant "distribuir
-còpies d'un programa a canvi d'una quota" com "imposar
-restriccions de patent a l'ús d'un programa", depenent
-del que es vulgui dir.</p>
+l'expressió «restriccions del copyright». Es pot dir, per exemple, «Les
+restriccions del copyright duren molt temps».</p>
+
+<h3 id="RAND">«RAND (Raonable i No Discriminatori)»</h3>
+
+<p>
+Els organismes d'estandardització que promulguen està ndards restringits per
+patents, les quals n'impedeixen l'ús al programari lliure, tenen tÃpicament
+una polÃtica per a l'obtenció de llicències que exigeix una quota fixa per
+cada còpia d'un programa que compleixi els està ndards. Sovint es refereixen
+a aquestes llicències amb el terme «RAND», que són les inicials de
«raonable
+i no discriminatori».</p>
+<p>
+Aquest terme intenta justificar una mena de llicències de patents que
+normalment ni són raonables ni són no discriminatòries. Ãs cert que
aquestes
+llicències no discriminen a cap persona en concret, però discriminen la
+comunitat del programari lliure, i això les fa poc raonables. De manera que
+la meitat de «RAND» és enganyosa i l'altra meitat és discriminatòria.</p>
+<p>
+Els organismes d'estandardització haurien de reconèixer que aquestes
+llicències són discriminatòries, i deixar d'utilitzar el terme «raonable i
+no discriminatori» o «RAND» per descriure-les. Fins que no facin això, la
+gent que escriu i que no desitja participar en aquesta operació d'imatge
+faran bé de rebutjar aquest terme. Acceptar-lo i utilitzar-lo pel sol fet
+que les companyies propietà ries de les patents han estès el seu ús és
deixar
+que aquestes companyies dictin els nostres punts de vista.</p>
+<p>
+Suggerim l'expressió <cite>uniform fee only</cite> o, abreujadament, «UFO»
+(OVNI), com a substitut. Ãs acurat perquè l'única condició en aquestes
+llicències és el pagament d'una quota uniforme.</p>
+
+<h3 id="GiveAwaySoftware">«Regalar programari»</h3>
+
+<p>
+és erroni utilitzar el terme «regalar» per a dir «distribuir un programa
com
+a programari lliure». Té el mateix problema que «de franc»: implica que és
+una qüestió de preu, no de llibertat. Una manera d'evitar la confusió és
dir
+«difondre com a programari lliure».</p>
+
+<h3 id="Theft">«Robatori»</h3>
+
+<p>
+Els apologistes del copyright sovint utilitzen paraules com «robatori» i
+«furt» per descriure les violacions del copyright. Al mateix temps, ens
+demanen que tractem el sistema legal com a una autoritat en ètica: si copiar
+està prohibit, ha d'estar malament.</p>
+<p>
+Aquà és pertinent esmentar que el sistema legal (com a mÃnim als Estats
+Units) <a
+href="http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=us&vol=473&invol=207";>rebutja
+la idea que la violació del copyright sigui un «robatori»</a>. Els
+apologistes del copyright estan fent una apel·lació a una autoritat…
+tergiversant el que aquesta autoritat diu.</p>
+<p>
+La idea que les lleis estableixen què és èticament correcte o incorrecte és
+una equivocació corrent. Les lleis són, en el millor dels casos, un intent
+d'aconseguir justÃcia; dir que les lleis defineixen què és la justÃcia o
+quina conducta és ètica és posar les coses cap per avall.</p>
+
+<h3 id="Closed">«Tancat»</h3>
+
+<p>
+Descriure el programari no lliure com a «tancat» clarament es refereix al
+terme «codi obert». En el moviment del programari lliure <a
+href="/philosophy/open-source-misses-the-point.html">volem evitar ser
+confosos amb el més recent moviment del codi obert</a>, i per això procurem
+evitar un ús que podria portar la gent a agrupar-nos amb ells. Per aquesta
+raó evitem descriure el programari no lliure com a «tancat». L'anomenem «no
+lliure» o «<a
+href="/philosophy/categories.html#ProprietarySoftware">patentat</a>».</p>
+
+<h3 id="SellSoftware">«Vendre programari»</h3>
+
<p>
-Vegeu
- <a href="/philosophy/selling.html"> Vendre programari lliure</a> per
+L'expressió «vendre programari» és ambigua. En rigor, intercanviar una
còpia
+d'un programa lliure per una quantitat de diners és <a
+href="/philosophy/selling.html">vendre</a>; però la gent normalment associa
+el terme «venda» amb les restriccions que les patents imposen a l'ús
+posterior del programari. Podeu ser més precisos, i evitar confusions, dient
+tant «distribuir còpies d'un programa a canvi d'una quota» com «imposar
+restriccions de patent a l'ús d'un programa».</p>
+<p>
+Vegeu <a href="/philosophy/selling.html"> Vendre programari lliure</a> per
aprofundir en aquest tema.</p>
+<h3 id="Vendor">«Venedor»</h3>
-<h4 id="SoftwareIndustry">“Indústria del Programari”</h4>
<p>
-L'expressió "indústria del programari" porta
-la gent a imaginar-se que el programari sempre es desenvolupa en una
-mena de fàbrica i que després es reparteixi als consumidors.
-La comunitat del programari lliure mostra que aquest no és
-el cas. Les empreses de programari existeixen, i les diferents empreses
-desenvolupen programari lliure i/o no lliure, però les que
-desenvolupen programari lliure no són com fàbriques.</p>
-<p>
-El terme "indústria" està sent utilitzat com
-a propaganda pels defensors de les patents de programari. Anomenen
-el desenvolupament de programari "indústria" i després
-intenten demostrar que això significa que hauria de estar subjecte
-als monopolis de les patents. <a
-href="https://web.archive.org/web/20071215073111/http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309/";
-title="archived version of http://eupat.ffii.org/papers/europarl0309";>El
-Parlament Europeu, quan va rebutjar les patents de programari el 2003,
-va votar per definir "indústria" com "producció
automatitzada
-de béns materials"</a>.</p>
-
-
-<h4 id="Theft">“Robatori”</h4>
-<p>
-Els apologistes del copyright sovint utilitzen paraules com
"robatori" i "furt" per
-descriure les violacions del copyright. Al mateix temps, ens demanen
-que tractem el sistema legal com a una autoritat en ètica:
-si copiar està prohibit, ha d'estar malament.</p>
-<p>
-Aquí és pertinent esmentar que el sistema legal (com
-a mínim als Estats Units) rebutja la idea que la violació del
-copyright sigui un "robatori". Els apologistes del copyright
-estan fent una apel·lació a una autoritat... tergiversant
-el que aquesta autoritat diu.</p>
-<p>
-La idea que les lleis estableixen què és èticament
-correcte o incorrecte és una equivocació corrent. Les
-lleis són, en el millor dels casos, un intent d'aconseguir
-justícia; dir que les lleis defineixen què és
-la justícia o quina conducta és ètica és
-posar les coses cap per avall.</p>
-
-
-<h4 id="Vendor">“Venedor”</h4>
-<p>
-Si us plau, no utilitzeu el terme "venedor" per referir-vos
-de manera general a qualsevol persona que desenvolupa o recopila un
-paquet de programes. Molts programes es desenvolupen per vendre còpies,
-i els seus desenvolupadors són per tant els seus venedors;
-això inclou alguns paquets de programari lliure. Tanmateix,
-molts programes els desenvolupen voluntaris o organitzacions que no
-pretenen vendre còpies. Aquests desenvolupadors no són
-venedors. De la mateixa manera, només alguns dels recopiladors
-de distribucions de GNU/Linux són venedors.
+Si us plau, no utilitzeu el terme «venedor» per referir-vos de manera
+general a qualsevol persona que desenvolupa o recopila un paquet de
+programes. Molts programes es desenvolupen per vendre còpies, i els seus
+desenvolupadors són per tant els seus venedors; això inclou alguns paquets
+de programari lliure. Tanmateix, molts programes els desenvolupen voluntaris
+o organitzacions que no pretenen vendre còpies. Aquests desenvolupadors no
+són venedors. De la mateixa manera, només alguns dels recopiladors de
+distribucions de GNU/Linux són venedors.
</p>
<hr />
-<h4>Aquest assaig està publicat
-a <a
href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/";><cite>Programari
-Lliure, Societat Lliure: Assaigs Selectes de Richard
-M. Stallman</cite></a>.</h4>
+<blockquote id="fsfs"><p class="big">Aquest assaig està publicat a <a
+href="http://shop.fsf.org/product/free-software-free-society/";><cite>Programari
+Lliure, Societat Lliure: Assaigs Selectes de Richard M.
Stallman</cite></a>.</p></blockquote>
-</div><!-- for id="content", starts in the include above -->
+<div class="translators-notes">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<div class="unprintable">
@@ -464,38 +427,65 @@
href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.</p>
<p>
-Vegeu la
-<a href="/server/standards/README.translations.html">Guia
-de traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i
-publicació de les traduccions d'aquest article.
-<br />
-Contacteu amb l'<a href="/server/standards/translations/ca/">Equip de
-traducció</a> per col·laborar en la traducció al català
-del web de GNU.
-</p>
+<!-- TRANSLATORS: Ignore the original text in this paragraph,
+ replace it with the translation of these two:
+
+ We work hard and do our best to provide accurate, good quality
+ translations. However, we are not exempt from imperfection.
+ Please send your comments and general suggestions in this regard
+ to <a href="mailto:address@hidden";>
+
+ <address@hidden></a>.</p>
+
+ <p>For information on coordinating and submitting translations of
+ our web pages, see <a
+ href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+ README</a>. -->
+Vegeu la <a href="/server/standards/README.translations.html">Guia de
+traducció</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article. <br />Contacteu amb l'<a
+href="/server/standards/translations/ca/">Equip de traducció</a> per
+col·laborar en la traducció al català del web de GNU.</p>
</div>
-<p>
-Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004, 2007
-Free Software Foundation, Inc.</p>
+<!-- Regarding copyright, in general, standalone pages (as opposed to
+ files generated as part of manuals) on the GNU web server should
+ be under CC BY-ND 4.0. Please do NOT change or remove this
+ without talking with the webmasters or licensing team first.
+ Please make sure the copyright date is consistent with the
+ document. For web pages, it is ok to list just the latest year the
+ document was modified, or published.
+
+ If you wish to list earlier years, that is ok too.
+ Either "2001, 2002, 2003" or "2001-2003" are ok for specifying
+ years, as long as each year in the range is in fact a copyrightable
+ year, i.e., a year in which the document was published (including
+ being publicly visible on the web or in a revision control system).
+
+ There is more detail about copyright years in the GNU Maintainers
+ Information document, www.gnu.org/prep/maintain. -->
+<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004 Free
+Software Foundation, Inc.</p>
<p>Aquesta pà gina es troba sota la <a rel="license"
-href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/";>Llicència Creative
-Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
-<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
+href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/deed.ca";>Llicència
+Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0 Internacional</a>.</p>
+<!--#include virtual="/server/bottom-notes.ca.html" -->
<div class="translators-credits">
-Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 15
-de febrer de 2006.
-</div>
-<p class="unprintable">
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 15 de febrer de
+2006.</div>
+
+<p class="unprintable"><!-- timestamp start -->
Updated:
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2019/05/13 17:30:38 $
+$Date: 2019/05/13 17:48:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
</div>
+<!-- for class="inner", starts in the banner include -->
</body>
</html>
| [Prev in Thread] |
Current Thread |
[Next in Thread] |
- www distros/free-distros.ca.html gnu/gnu-histor...,
Therese Godefroy <=