[Top][All Lists]
[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]
www/gnu thegnuproject.ca.html
|
From: |
Miquel Puigpelat |
|
Subject: |
www/gnu thegnuproject.ca.html |
|
Date: |
Fri, 15 Sep 2006 16:18:49 +0000 |
CVSROOT: /web/www
Module name: www
Changes by: Miquel Puigpelat <puigpe> 06/09/15 16:18:49
Modified files:
gnu : thegnuproject.ca.html
Log message:
Template updated
CVSWeb URLs:
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/thegnuproject.ca.html?cvsroot=www&r1=1.4&r2=1.5
Patches:
Index: thegnuproject.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/gnu/thegnuproject.ca.html,v
retrieving revision 1.4
retrieving revision 1.5
diff -u -b -r1.4 -r1.5
--- thegnuproject.ca.html 20 Sep 2004 01:10:26 -0000 1.4
+++ thegnuproject.ca.html 15 Sep 2006 16:18:47 -0000 1.5
@@ -1,68 +1,73 @@
-<!doctype html public "-//w3c//dtd html 4.0 transitional//en">
-<html>
+<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
+<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Strict//EN"
+ "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-strict.dtd";>
+<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"; xml:lang="en">
+
<head>
- <meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=iso-8859-1">
- <meta name="language" content="ca">
- <title>El Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
-<link REV="made" HREF="mailto:address@hidden";>
+<title>El Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
+<meta http-equiv="content-type" content='text/html; charset=utf-8' />
+<link rel="stylesheet" type="text/css" href="/gnu.css" />
+<link rev="made" href="address@hidden" />
</head>
-<body bgcolor="#FFFFFF" link="#1F00FF" vlink="#9900DD">
+
+<!-- This document is in XML, and xhtml 1.0 -->
+<!-- Please make sure to properly nest your tags -->
+<!-- and ensure that your final document validates -->
+<!-- consistent with W3C xhtml 1.0 and CSS standards -->
+<!-- See validator.w3.org -->
+
+<body>
<h3> El Projecte GNU</h3>
-per <b><a href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></b>
-<p>publicat originalment al llibre "Open Sources"
-<p><a href="/graphics/whatsgnu.html"><img SRC="/graphics/whats-gnu-sm.jpg"
ALT="[image of What's GNU]" NATURALSIZEFLAG="0" height=120 width=125
align=BOTTOM border="0"></a>
- [<a href="thegnuproject.html">Anglès</a>
- | <a href="thegnuproject.es.html">Castellà</a>
- | <a href="thegnuproject.ca.html">Català</a>
- | <a href="thegnuproject.ko.html">Coreà</a>
- | <a href="thegnuproject.fr.html">Francès</a>
- | <a href="thegnuproject.it.html">Italià</a>
- | <a href="thegnuproject.ru.html">Rus</a> ] <br>
-
-<br>
-<h3>
-La primera comunitat per a compartir programari</h3>
-Quan vaig començar a treballar al Laboratori
d'Intel·ligència
+<p>per <b><a href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></b></p>
+<p>publicat originalment al llibre "Open Sources"</p>
+<p>
+<a href="/graphics/whatsgnu.ca.html"><img src="/graphics/whats-gnu-sm.jpg"
+ alt=" [image of What's GNU] "
+ width="125" height="120" /></a>
+</p>
+
+<p><a href="#translations">Traduccions</a> d'aquesta pàgina</p>
+
+<hr />
+<h3>La primera comunitat per a compartir programari</h3>
+<p>Quan vaig començar a treballar al Laboratori
d'Intel·ligència
Artificial (LIA) del MIT l'any 1971 vaig entrar a formar part de la comunitat
per a compartir programari que havia existit durant molts anys. L'ús
compartit
de programari no estava únicament limitat per la nostra comunitat
particular:
era tan antic com els ordinadors, de la mateixa manera que compartir receptes
és tan antic com la cuina.Però ho feiem més intensament
que
-la majoria.
+la majoria.</p>
<p>El LIA utilitzava un sistema operatiu de compartiment de temps anomenat ITS
(<i>Incompatible Timesharing System</i>) que els hackers (1) del laboratori
havien dissenyat i escrit en assemblador per al Digital PDP-10, ún
dels
ordinadors més potents de l'època. Com a membre d'aquesta
comunitat,
- un hacker del LIA, la meva feina era millorar el sistema.
+ un hacker del LIA, la meva feina era millorar el sistema. </p>
<p>No anomenavem el nostre programari "programari lliure", perquè el
mot
encara no existia, però això era el que realment era. Sempre
que
la gent d'altres universitats o empreses volien portar i utilitzar el
programa,
els hi oferíem amablement. Si veieu algú utilitzant un
programa
interessant però desconegut, sempre podeu preguntar-li si disposa del
codi font per tal de llegir-lo, o reutilitzar-ne algunes parts per a fer un
- nou programa.
+ nou programa. </p>
<p>(1) L'ús de "hacker" com a "aquell qui trenca barreres de seguretat"
és una confusió per part dela premsa i els medis de
comunicació.
Nosaltres els hackers refusem aquesta acepció del terme, i continuem
emprant el mot per a significar, "aquell qui està enamorat de la
programació
- i que disfruta emprant-la de manera intel·ligent." <br>
-
-<br>
-<h3>
-El col·lapse de la comunitat</h3>
-La situació canvià dràsticament als inicis dels 80 quan
Digital
+ i que disfruta emprant-la de manera intel·ligent." </p>
+<h3>El col·lapse de la comunitat</h3>
+<p>La situació canvià dràsticament als inicis dels 80
quan Digital
suprimí la producció de la sèrie PDP-10 . La seva
arquitectura,
elegant i potent als 60, no podia extendre's de manera natural als majors
espais
d'adreces que als 80 esdevenien ja factibles. Això va significar que
gairebé
-tots els programes escrits per a ITS esdevingueren obsolets.
+tots els programes escrits per a ITS esdevingueren obsolets. </p>
<p>La comunitat hacker del LIA ja havia desaparegut. In 1981, una empresa
jove,
Symbolics, va contractar gairebé a tots els hackers del LIA, i la
comunitat
restant fou incapaç de mantenir-se pel seu compte. (El llibre
Hackers,
de Steve Levy, descriu aquests esdeveniments i alhora ofereix un panorama
detallat
d'aquesta comunitat.) Quan el LIA va comprar un nou PDP-10 l'any 1982, els
administradors
van decidir d'utilitzar el sistema de compartició de temps no lliure
- de Digital en comptes del ITS.
+ de Digital en comptes del ITS. </p>
<p>Els ordinadors moderns de l'època, com el VAX o el 68020, disposaven
dels seus propis sistemes operatius, però cap d'ells era programari
lliure:
hom havia de signar un contracte fins i tot per obtenir una còpia de
@@ -70,7 +75,7 @@
que no ajudaríeu el vostre veí. La cooperació fou
prohibida.
La regla establerta pels amos del programari propietari era, "si ho
compartiu
amb els vostres companys, sou uns pirates. Si feu voleu cap canvi,
demaneu-nos
- que el fem".
+ que el fem". </p>
<p>La idea que el sistema social implantat pel programari propietari ( el
sistema
que prohibeix compartir o modificar el programari) és antisocial, no
ètica i simplement dolenta, pot sorprendre a alguns lectors.
Però
@@ -80,12 +85,12 @@
com a donat, o el jutgin en els termes aconsellats per les empreses de
programari
propietari. Els productors de programari han treballat intensament i durant
molt temps per tal de convéncer a la gent que és
l'única
- manera de veure el tema.
+ manera de veure el tema. </p>
<p>Quan els productors de programari parlen de "fer valdre" els seus "drets"
o "aturar la pirateria", el que volen realment *dir* és secundari.
El missatge real d'aquestes afirmacions és en els supòsits
que ells prenen com a donats i que el públic ha d'acceptar sense
-cap mena de discussió. Anem doncs a examinar-los.
+cap mena de discussió. Anem doncs a examinar-los.</p>
<p>Un supòsit és que les empreses de programari tenen un dret
natural
inqüestionable sobre el seu propi programari i per tant tenen poder
sobre
tots els seus usuaris. Si aquest fós un dret natural, llavors no
importaria
@@ -93,64 +98,62 @@
cap objecció. Però la Constitució dels EE.UU. o la
tradició
legal refusen aquesta interpretació: el copyright no és un
dret
natural, sinó un mecanisme artificial que imposa un monopoli
limitador
- del dret natural a copiar dels usuaris.
+ del dret natural a copiar dels usuaris. </p>
<p>Un altre d'aquests supòsits és que l'única cosa
important relativa al programari són els llocs de treball que permeten
crear, un supòsit que du implícit el fet que nosaltres, els
usuaris, no ens hem de preocupar del tipus de societat que ens està
-permès de tenir.
+permès de tenir.</p>
<p>Un tercer supòsit és que no tindríem programari
utilitzable
(o, millor dit, no tindríem un programa que fes una tasca particular)
si no oferíssim a l'empresa poder sobre els usuaris del programa.
Aquest
supòsit pot semblar plausible abans que el moviment per al programari
lliure demostrés que es pot tenir qualsevol programari sense haver
d'imposar
- restriccions.
+ restriccions. </p>
<p>Si declinem d'acceptar aquests supòsits i jutgem aquest tema
basant-nos
en el sentit comú i posant els usuaris al capdamunt, arribem a unes
conclusions
ben diferents. Els usuaris dels sistemes informàtics haurien de ser
lliures
de modificar programes per tal que s'adaptessin a les seves necessitats, a
més
de poder compartir-lo, pel senzill fet de què ajudar a la resta de
gent
- és la base de la societat.
+ és la base de la societat. </p>
<p>No disposem aquí de lloc per a un tractament més extens
del raonament que hi ha darrera d'aquesta conclusió, per la qual
cosa us adreço a la següent adreça:
-<a
href="http://www.gnu.org/philosophy/why-free.html";>http://www.gnu.org/philosophy/why-free.html</a>.
-<br>
-<br>
-<h3>
-Un dur dilema moral.</h3>
-Amb la desaparició de la meva comunitat, continuar com abans era
-impossible. Em vaig plantejar llavors un dur dilema moral.
+<a
href="http://www.gnu.org/philosophy/why-free.ca.html";>http://www.gnu.org/philosophy/why-free.ca.html</a>.
+</p>
+<h3>Un dur dilema moral.</h3>
+<p>Amb la desaparició de la meva comunitat, continuar com abans era
+impossible. Em vaig plantejar llavors un dur dilema moral.</p>
<p>Una elecció fàcil hauria estat unir-me al món del
programari
propietari, on hauria signat contractes de no revelació i hauria
promès
no ajudar als meus companys. Amb major probabilitat hauria també
desenvolupat
programari que hauria sortit en condicions de no revelació, afegint
per
- tant pressió sobre la resta de gent a trair els seus companys.
+ tant pressió sobre la resta de gent a trair els seus companys. </p>
<p>Hauria pogut fer diners d'aquesta manera, i potser m'hauria divertit
escrivint codi. Però sé que al final de la meva carrera miraria
enrera, als anys on es van construir barreres per dividir a la gent, i
pensaria que m'hauria passat la vida fent el món una mica pitjor
-del que és.
+del que és.</p>
<p>Ja havia experimentat el què era un acord de no revelació
quan
un cop es van negar a facilitar-me (a mi i al LIA del MIT) el codi font d'un
programa de control de la nostra impressora (la manca de diverses functions
en el programa utilitzat feia molt difícil l'ús de la
impressora
). No podria dir doncs que els acords d'exclusivitat eren innocus. Em vaig
emprenyar
- molt quan van rebutjar de compartir el codi; no podria fer jo el mateix a
algú.
+ molt quan van rebutjar de compartir el codi; no podria fer jo el mateix a
algú. </p>
<p>Una altra tria, fàcil pero poc motivadora, era la de deixar el
món
de la informàtica. D'aquesta manera els meus coneixements no
s'utilitzarien
malament, però es malgastarien. No seria culpable de dividir als
usuaris
- i de restingir-los els drets, però no podria fer-hi res.
+ i de restingir-los els drets, però no podria fer-hi res. </p>
<p>Vaig cercar per tant una manera per tal de poder fer quelcom de bo.
Em vaig preguntar si hi havia algun programa o programes que podia escriure,
-per tal de refer la comunitat.
+per tal de refer la comunitat.</p>
<p>La resposta era clara: el que primer calia era un sistema operatiu.
És a dir, el programari crucial per a poder fer servir un ordinador.
Amb un sistema operatiu, podeu fer moltes coses; sense ell, no podeu
treballar-hi.
Amb un sistema operatiu lliure podia refer-se la comunitat de programadors
i convidar a què més gent s'hi afegis. I tothom podria fer
servir un ordinador sense que el seu ús provoqués una
pèrdua
-de drets dels seus companys.
+de drets dels seus companys.</p>
<p>Com a desenvolupador de sistemes operatius, tenia els coneixements i
habilitats adequades per a la feina. Tot i que no n'estava segur dels resultats
em vaig adonar que era la persona indicada per a fer-ho. Vaig decidir de
@@ -158,33 +161,28 @@
i perquè els usuaris de Unix poguessin fàcilment canviar-se
de bàndol. El nom GNU fou escollit seguint una tradició hacker:
GNU és un acrònim recursió que significa "GNU's Not
-Unix.".
+Unix".</p>
<p>Un sistema operatiu no és només un nucli, amb prou feines
suficient per a executar altres programes. Als anys 70 tots els sistemes
operatius dignes de dur aquest nom duien assembladors, processadors de
comandes, compiladors, intèrprets, depuradors, editors de text,
programari de correu i molt més. ITS els duia, Multics també
els duia, VMS també els duia i UNIX també els duia. El sistema
-operatiu GNU també els havia de dur.
+operatiu GNU també els havia de dur.</p>
<p>Més tard vaig escoltar aquests versos, atribuïts a Hillel
-(1):
-<p><QUOTE><i>If I am not for myself, who will be for me? <br>
- If I am only for myself, what am I? <br>
- If not now, when? </i></QUOTE>
+(1):</p>
+<p><quote><i>If I am not for myself, who will be for me? <br />
+ If I am only for myself, what am I? <br />
+ If not now, when? </i></quote> </p>
<p>La decisió de començar el projecte GNU estava basada en
-un esperit similar.
-<br>
-<br>
+un esperit similar.</p>
<p>(1) Com a ateu, no estic sota les ordres de cap líder
religiós,
-però a vegades admiro algunes coses del que diuen.
-<br>
-<br>
-<h3>
-Lliure com a llibertat</h3>
-El terme "programari lliure" és sovint entès malament: no
té
+però a vegades admiro algunes coses del que diuen.</p>
+<h3>Lliure com a llibertat</h3>
+<p>El terme "programari lliure" és sovint entès malament: no
té
res a veure amb el preu. Té a veure amb la llibertat. La
definició
de programari lliure és, per tant, aquesta: un programa és
programari
-lliure, per a vosaltres, usuaris particulars, si: <br>
+lliure, per a vosaltres, usuaris particulars, si: </p>
<ul>
<li>
Teniu el dret a executar el programa, sigui el motiu que sigui.</li>
@@ -203,44 +201,39 @@
Teniu dret a distribuir versions modificades del programa, de manera que
la comunitat pot beneficiar-se de les vostres millores.</li>
</ul>
-Com "lliure" fa referència a llibertats, no a preu, no hi ha cap
+<p>Com "lliure" fa referència a llibertats, no a preu, no hi ha cap
contradicció en vendre còpies de programari lliure. De fet,
la llibertat de vendre còpies és crítica: els reculls
de programari lliure venuts en un CD-ROM són valuosos per a la
comunitat,
i la seva venda és una font important de recursos per al desenvolupament
del programari lliure. Per tant, un programa on la gent no té dret
a incloure'l en col·leccions de programes no és un programa
-lliure.
+lliure.</p>
<p>Degut a la ambigüitat del terme "lliure", molta gent ha cercat
des de fa temps per paraules alternatives. L'anglès té més
paraules i matisos que cap d'altra (1) però li manca una paraula
simple, sense ambigüitats, on "lliure" sigui idèntic a "llibertat".
"Unfettered" és el mot que està més proper en significat.
Alternatives com "liberated", "freedom" o "open" tenen o bé un
significat
-dubtós o algun altre desavantatge.
+dubtós o algun altre desavantatge.</p>
<p>(1) Nota del traductor: estic en desacord amb l'afirmació de
què l'anglès té més paraules i matisos que
cap d'altra. Totes les llengües tenen infinitat de mots i matisos.
-<br>
-<br>
-<h3>
-El programari GNU i el sistema GNU</h3>
-Desenvolupar un sistema operatiu complet és un projecte molt complex.
Per
+</p>
+<h3>El programari GNU i el sistema GNU</h3>
+<p>Desenvolupar un sistema operatiu complet és un projecte molt
complex. Per
tal de poder-lo dur a terme, vaig decidir adaptar i utilitzar peces ja
existents
de programari lliure sempre això que fos possible. Vaig decidir, per
exemple,
fer servir des dels inicis TeX com a formatador de textos; uns quants anys
més
tard, vaig decidir a fer servir el sistema X Window en comptes de qualsevol
altre
-per al sistema GNU.
+per al sistema GNU. </p>
<p>Degut a aquesta decisió el sistema GNU no és el mateix
que la col·lecció de programari GNU. El sistema GNU inclou
programes que no són programari GNU, sino programari desenvolupat
per tercers i projectes independents, però que utilitizem pel fet
-de què són programes lliures.
-<br>
-<br>
-<h3>
-Arrencada del projecte</h3>
-El gener de 1984 vaig deixar la meva feina al MIT i vaig començar
+de què són programes lliures.</p>
+<h3>Arrencada del projecte</h3>
+<p>El gener de 1984 vaig deixar la meva feina al MIT i vaig començar
a escriure programari GNU. Deixar el MIT era necessari amb l'objectiu que
el MIT no pogués interferir amb la distribució del GNU com
a programari lliure. En cas d'haver continuat formant part del personal,
@@ -248,24 +241,21 @@
seus termes de distribució, o fins i tot fer que el programa
esdevingués
un programa propietari. No tenia ganes de què una tasca d'aquestes
magnituds es veiés desvirtuada del seu propòsit original:
-crear una nova comunitat de compartició del programari.
+crear una nova comunitat de compartició del programari.</p>
<p>Tot i això, el catedràtic Winston, en aquells moments el cap
del LIA del MIT, em va convidar cordialment a fer servir els equips del
laboratori
- sempre que ho volgués. <br>
-
-<br>
-<h3>
-Les primeres passes</h3>
-Una mica abans dels inicis del projecte GNU havia tingut notícies
+ sempre que ho volgués. </p>
+<h3>Les primeres passes</h3>
+<p>Una mica abans dels inicis del projecte GNU havia tingut notícies
del Free University Compiler Kit, també conegut com a VUCK. (El
terme holandès referit a "lliure" s'escriu amb una V). Era un compilador
dissenyat per a utilitzar diversos llenguatges, entre ells C i Pascal,
i per suportar múltiples màquines. Vaig escriure al seu autor
-demanant-li si la GNU podia fer-lo servir.
+demanant-li si la GNU podia fer-lo servir.</p>
<p>La resposta fou irònica, indicant-me que si bé la universitat
era gratuïta, el compilador no ho era. Em vaig decidir, per tant,
a què el primer programa del projecte GNU fos un compilador
multillenguatge
-i multiplataforma.
+i multiplataforma.</p>
<p>Esperant haver d'estalviar-me la feina d'escriure completament el
compilador
pel mou compte, vaig obtenir el codi font del compilador Pastel, que era un
compilador multiplataforma desenvolupat al Lawrence Livermore Lab.
Suportava,
@@ -274,7 +264,7 @@
per a C i vaig començar a portar-lo a un ordinador Motorola 68000.
Però
vaig haver-ho d'abandonar quan em vaig donar compte de què el
compilador
necessitava molts megaoctets d'espai de pila i que la pila disponible al
Unix
- 68000 només permetia 64k.
+ 68000 només permetia 64k. </p>
<p>Llavors em vaig adonar que el compilador Pastel funcionava analitzant
el fitxer d'entrada complet en un arbre de sintaxi, convertint el fitxer
de sintaxi complet en una cadena d'"instruccions" i generant un únic
@@ -283,15 +273,12 @@
conegut actualment com a GCC. El GCC no utilitza res del compilador Pastel,
però me les vaig arreglar per adaptar i incloure la part que havia
escrit per al C. Però això fou anys més tard; abans,
-vaig treballar amb el GNU Emacs.
-<br>
-<br>
-<h3>
-GNU Emacs</h3>
-Vaig començar a treballar en el GNU Emacs el setembre de 1984, i a
primers
+vaig treballar amb el GNU Emacs.</p>
+<h3>GNU Emacs</h3>
+<p>Vaig començar a treballar en el GNU Emacs el setembre de 1984, i a
primers
de 1985 començava a poder ser utilitzat. Això em va permetre
utilitzar
-sistemes Unix per a editar. Com no tenia cap interès en aprendre com utilitzar
-vi o ed, havia fet l'edició en altres màquines fins llavors.
+sistemes Unix per a editar. Com no tenia cap interès en aprendre com
utilitzar
+vi o ed, havia fet l'edició en altres màquines fins llavors. </p>
<p>Fou llavors quan la gent començà a voler utilitzar GNU
Emacs, cosa que va fer sorgir el dubte de com distribuir-lo. Per descomptat,
el vaig posar al servidor ftp anònim de l'ordinador del MIT que
@@ -300,7 +287,7 @@
més tard, vam transferir el nom al nostre nou servidor ftp) . Malgrat
això, en aquella època la majoria dels potencials usuaris
no tenien accés a Internet i no podien aconseguir la còpia
-via ftp. Per tant el dubte era: com fer-los saber de la seva existència?
+via ftp. Per tant el dubte era: com fer-los saber de la seva
existència?</p>
<p>Podria haver dit, "Troba un amic que estigui a la xarxa i que et faci una
còpia".
O podria haver fet el que vaig fer amb l'Emacs PDP-10 original:
dir-los:"Envieu-me
una cinta i un SASE, i us ho retornaré amb l'Emacs". Però jo
no
@@ -309,13 +296,10 @@
que ho volgués, però previ pagament de 150 $. D'aquesta manera
vaig començar el negoci de la distribució de programari
lliure,
el precursor de les empreses que avui distribueixen sistemes complets GNU
basats
- en Linux. <br>
-
-<br>
-<h3>
-És un programa lliure per a tots els usuaris?</h3>
+ en Linux. </p>
+<h3>És un programa lliure per a tots els usuaris?</h3>
-<p><br>
+<p>
Si un programa és programari lliure quan deixa les mans del seu
autor,
això no significa ncecessàriament que sigui programari lliure
per a qualsevol que tingui una còpia. Per exemple, programari de
domini
@@ -323,19 +307,19 @@
qualsevol pot fer una versió modificada propietària a partir
d'ell.
De la mateixa manera molts programes lliures tenen copyright però es
distribueixen amb llicències simples molt permisives que permeten
versions
- modificades propietàries.
+ modificades propietàries. </p>
<p>L'exemple paradigmàtic d'aquest problema és el sistema X
Window.
Desenvolupat al MIT, i llençat com a programari lliure amb una
llicència
permisiva, fou adoptat ràpidament per diverses empreses d'ordinadors.
Aquestes afegiren X als seus sistemes Unix propietaris, només en mode
binari, i la van incloure en el seu mateix contracte. Aquestes còpies
de X van deixar de ser programari lliure, de la mateixa manera que ho va
deixar
- de ser el Unix.
+ de ser el Unix. </p>
<p>Els desenvolupadors del sistema X Window no van considerar això
un problema: ho preveien. El seu objectiu final no era la llibertat sinó
l'"èxit", definit com a "captar el màxim nombre d'usuaris".
No van tenir en compte si aquests usuaris disposarien de drets; només
-de què fossin nombrosos.
+de què fossin nombrosos.</p>
<p>Això va dur a la situació paradoxal on dues maneres diferents
de mesurar els drets donaren diferents respostes a la pregunta, "És
aquest programa lliure?" Si jutgeu basant-vos en els drets donats pels
@@ -343,37 +327,36 @@
lliure. Però si mesureu la llibertat de l'usuari típic de
X, la resposta és que és programari propietari. La majoria
d'usuaris de X executen les versions propietàries que venen amb
-els sistemes Unix, no la versió lliure.
-<h3>
-Copyleft i la GPL del GNU</h3>
-L'objectiu del GNU fou donar als usuaris drets, no només ser
populars.
+els sistemes Unix, no la versió lliure.</p>
+<h3>Copyleft i la GPL del GNU</h3>
+<p>L'objectiu del GNU fou donar als usuaris drets, no només ser
populars.
Per tant, calia utilitzar uns termes de distribució que no deixessin
cap
possibilitat de què el programari GNU esdevinguin programari
propietari.
-Aquest mètode que utilitzem és anomenat "copyleft".(1)
+Aquest mètode que utilitzem és anomenat "copyleft".(1) </p>
<p>El copyleft utilitza la llei del copyright, però amb l'objectiu
de què serveixi per al contrari del seu propòsit habitual:
en comptes de privatitzar el programari, esdevé un medi per a mantenir
-el programari lliure.
+el programari lliure.</p>
<p>La idea central del copyleft és donar a tothom permís
per a executar el programa, copiar-lo, modificar-lo i distribuir-lo modificat
o sense modificat, però sense permís d'afegir restriccions.
Per tant, els drets crítics que defineixen el "programari lliure"
estan garantits per a tothom que tingui una còpia. Són drets
-inalienables.
+inalienables.</p>
<p>Per a un copyleft efectiu, les versions modificades han de ser també
lliures. Això garanteix que la feina que fem pugui estar disponible
per a tothom si es publica. Quan els programadors que tenen feines de
programador
col·laboren a millorar el programari GNU, és el copyleft
el que impedeix als seus caps que esdevinguin situacions com: "Tu no pots
distribuir aquests canvis, perquè els farem servir per llençar
-una versió propietària del programa."
+una versió propietària del programa."</p>
<p>L'exigència de que els canvis han de ser lliures és essencial
si volem garantir els drets de tots els usuaris del programa. Les empreses
que van privatitzar el sistema X Window sovint feien canvis mínims
per a portar-los als seus sistemes i maquinari. Aquests canvis eren petits
comparats amb les dimensions del sistema X, però no trivials. Si
el fer canvis era una excusa per a denegar drets als usuaris hauria de
-ser fàcil per a qualsevol de prendre avantatge d'aquesta excusa.
+ser fàcil per a qualsevol de prendre avantatge d'aquesta excusa.</p>
<p>Un aspecte relacionat és la combinació d'un programa lliure
amb codi no lliure. Tal combinació esdevindrà
necessàriament
no lliure: aquells drets eliminats de la part no lliure seran drets eliminats
@@ -381,71 +364,66 @@
gran per enfonsar un vaixell. Per tant, un requisit indispensable per al
copyleft és omplir aquest forat: qualsevol cosa afegida o combinada
amb un programa amb copyleft ha de donar lloc a una versió lliure
-i amb copyleft.
+i amb copyleft.</p>
<p>La implementació específica del copyleft que utilitzem
per a la majoria del programari GNU és la Llicència
Pública
General GNU (GNU GPL abreviadament). Tenim altres tipus de copyleft
que utilitzem en circumstàncies particulars. Els manuals GNU
també
tenen copyleft, però utilitzen un sistema de copyleft més
simple, donat que la complexitat de la GNU GPL no és necessària
-per
-als manuals.
+per als manuals.</p>
<p>(1) El 1984 o 1985, Don Hopkins (un paio molt imaginatiu) em va enviar
una carta. Al sobre havia escrit diverses notes divertides, incloent-hi
aquesta. "Copyleft- all rights reversed." Vaig emprar el mot "copyleft"
per nombrar el concepte de distribució que estava desenvolupant
-en aquell moment.
-<h3>
-La Free Software Foundation</h3>
+en aquell moment.</p>
+<h3>La Free Software Foundation</h3>
-<p><br>
+<p>
Com l'interès en utilitzar l'Emacs estava creixent, més gent
s'estava
involucrant en el projecte GNU, i vam decidir que era hora de cercar fons.
Per
tant, el 1985 vam crear la Free Software Foundation (FSF), una entitat no
lucrativa
dedicada al programari lliure. La FSF va assumir el negoci de
distribució
de les cintes amb l'Emacs (més tard s'hi va afegir altre programari
lliure
- (bé GNU o no GNU) ) i la venda de manuals lliures.
+ (bé GNU o no GNU) ) i la venda de manuals lliures. </p>
<p>La FSF accepta donatius, però la majoria dels seus ingressos
han provingut sempre de les vendes (de còpies de programari lliure
i d'altres serveis relacionats). Actualment ven CD-ROMs amb codi font,
CD-ROM amb fitxers binaris, manuals cuidadosament impresos (tots amb el
dret a modificar-los i redistribuir-los) i Distribucions Deluxe (on incloem
-la totalitat del programari)
+la totalitat del programari)</p>
<p>Els treballadors de la FSF han escrit i mantingut un nombre de paquets
de programari GNU. Dos exemples notables són la biblioteca C i la
shell. La biblioteca C GNU és el medi amb que qualsevol programa
treballant amb GNU/Linux utilitza per a comunicar-se amb Linux. Fou
desenvolupada
per un membre del nucli de la FSF, Roland McGrath. La shell utilitzada
en la majoria dels sistemes GNU/Linux és la BASH, la Bourne Again
-Shell(1), desenvolupada per Brian Fox, treballador de la FSF.
+Shell(1), desenvolupada per Brian Fox, treballador de la FSF.</p>
<p>Vam subvencionar el desenvolupament d'aquests programes perquè
el projecte GNU no es limitava a crear eines de desenvolupament. El nostre
objectiu era un sistema operatiu complet, i tots aquests programes eren
-necessaris per a assolir aquest objectiu.
+necessaris per a assolir aquest objectiu.</p>
<p>(1) "Bourne again Shell"´és un acudit del nom ``Bourne
-Shell'', que era la shell usual a Unix.
-<br>
-<br>
-<h3>
-Suport al programari lliure</h3>
-La filosofia del programari lliure rebutja una pràctica empresarial
+Shell'', que era la shell usual a Unix.</p>
+<h3>Suport al programari lliure</h3>
+<p>La filosofia del programari lliure rebutja una pràctica empresarial
àmpliament estesa, però en cap cas està en contra
de les empreses. Quan les empreses respecten els drets dels usuaris els
-desitgem sort.
+desitgem sort.</p>
<p>La venda de còpies de l'Emacs és un dels exemples
dels negocis relacionats amb el programari lliure. Quan la FSF va assumir
el negoci, necessitava un altre medi de subsistència. El vaig trobar
venent serveis relacionats amb el programari lliure que havia desenvolupat.
Això incloïa la formació: com programar el GNU Emacs,
com personalitzar el GCC, desenvolupament de programari (portar GCC a noves
-plataformes).
+plataformes).</p>
<p>Actualment cadascun d'aquests tipus de pràctiques empresarials
relacionades amb el programari lliure són realitzades per un gran
nombre d'empreses. Algunes distribueixen col·leccions de programari
lliure en CD-ROM; d'altres venen suport a nivells que van des de respondre
dubtes dels usuaris a afegir noves funcionalitats importants. Estem
començant
a veure empreses de programari lliure basades en llençar nous productes
-de programari.
+de programari.</p>
<p>Tot i això, un nombre d'empreses que s'associen amb el terme
"programari
lliure" realment basen els seus negocis en el programari no lliure que
utilitza
el programari lliure. Aquestes no són empreses de programari lliure,
@@ -453,19 +431,17 @@
a prescindir dels seus drets. Els anomenen "valor afegit", que reflecteix
els
valors que volen fer-nos adoptar: conveniència per sobre dels drets.
Si valorem més els drets, hauríem d'anomenar-los productes
"limitadors
- de drets". <br>
-
-<h3>
-Objectius tècnics</h3>
-El principal objectiu de la GNU és el d'oferir programari lliure.
+ de drets". </p>
+<h3>Objectius tècnics</h3>
+<p>El principal objectiu de la GNU és el d'oferir programari lliure.
Fins i tot en el cas de què el sistema GNU no tingués avantatges
tècnics respecte a Unix, tindria avantatges socials al permetre
la cooperació entre usuaris, i avantatges de tipus ètic al
-respectar els drets dels usuaris.
+respectar els drets dels usuaris.</p>
<p>Però era natural aplicar les bones pràctiques conegudes
al treball, per exemple, les estructures de dades d'assignació
dinàmica
per evitar mides límit arbitràriament fixades i utilitzar
-tots els codis de 8 bits possibles on això tingués sentit.
+tots els codis de 8 bits possibles on això tingués sentit.</p>
<p>A més, vam rebutjar l'obsessió de Unix en mides de
memòria
petites, i no vam voler donar suport a les màquines de 16 bits (ja
era
clar que les màquines de 32 bits serien les habituals quan el
projecte
@@ -473,19 +449,16 @@
llevat que excedís d'un megaoctet. En programes en els que el
tractament
de fitxers molt grans no era crucial, vam animar als programadors a que es
llegis
el fitxer dins el nucli, i llavors escanejar els seus components sense
haver-se
- de preocupar de l'E/S.
+ de preocupar de l'E/S. </p>
<p>Aquestes decisions permeteren a molts programes GNU de millorar els
-seus homònims Unix en fiabilitat i velocitat.
-<br>
-<br>
-<h3>
-Ordinadors donats</h3>
-A mesura que la reputació del projecte GNU creixia, van començar
+seus homònims Unix en fiabilitat i velocitat.</p>
+<h3>Ordinadors donats</h3>
+<p>A mesura que la reputació del projecte GNU creixia, van
començar
les donacions de màquines amb Unix. Aquestes eren molt útils,
perquè la manera més útil de desenvolupar components
per al GNU era fer-ho amb Unix i canviar els components d'aquell sistema
un a un. Però fou llavors quan aparegué una qüestió
-ètica: si era lícit utilitzar el Unix.
+ètica: si era lícit utilitzar el Unix.</p>
<p>El Unix era (i és) programari propietari, i la filosofia del
projecte GNU diu que no hauríem de fer servir programari propietari.
Però, aplicant el mateix raonament que du a la conclusió
@@ -493,52 +466,47 @@
pròpia, vaig concloure que era legítim utilitzar un paquet
propietari quan era crític per al desenvolupament d'aplicacions
que el substituïen i que ajudarien a la resta a deixar d'utilitzar
-el paquet propietari.
+el paquet propietari.</p>
<p>Però, tot i que sigui un pecat justificable, no deixa de ser
un pecat. Actualment no tenim cap còpia de Unix, perquè l'hem
substituït per sistemes operatius lliures. Si no podem canviar el
-sistema operatiu de la màquina, canviem la màquina.
-<br>
-<h3>
-La llista de tasques del GNU</h3>
-A mesura que el projecte GNU s'anava desenvolupant i que s'anaven trobant
+sistema operatiu de la màquina, canviem la màquina.</p>
+<h3>La llista de tasques del GNU</h3>
+<p>A mesura que el projecte GNU s'anava desenvolupant i que s'anaven trobant
o desenvolupant un nombre creixent de components del sistema fou hora de
fer una llista de buits per omplir. La vam fer servir per cercar
desenvolupadors per escriure les peces per fer. Aquesta llista es va
conéixer
com la llista de tasques del GNU. A més dels components de Unix
que faltaven vam fer una llista d'altre programari útil i
documentació
-que, creiem, un sistema operatiu complet havia de tenir.
+que, creiem, un sistema operatiu complet havia de tenir.</p>
<p>Actualment, gairebé tots els components Unix han deixat d'estar
a la llista de tasques del GNU: ja han estat fets, llevat d'alguns que
no eren essencials. Però la llista continua plena de projectes que
alguns anomenen "aplicacions" Qualsevol programa que sigui atractiu per
a un segment d'usuaris prou important és un programa potencial d'afegir
-al sistema operatiu.
+al sistema operatiu.</p>
<p>Fins i tot s'inclouen els jocs en la llista de tasques (i han estat
des dels inicis). El Unix incloïa jocs; el GNU per tant els havia
d'incloure. Però la compatibilitat no és el punt fort del
jocs. Per tant, no vam seguir la llista de jocs que Unix tenia. En comptes
d'això vam fer una llista de diferents tipus de jocs als que els
-usuaris els agradaria.
-<br>
-<h3>
-La GPL per a Biblioteques del GNU</h3>
-La Biblioteca C GNU fa servir un tipus especial de copyleft anomenat
Llicència
+usuaris els agradaria.</p>
+<h3>La GPL per a Biblioteques del GNU</h3>
+<p>La Biblioteca C GNU fa servir un tipus especial de copyleft anomenat
Llicència
Pública General per a Biblioteques GNU, que dóna dret a
enllaçar
programari propietari amb la biblioteca. Per què vam fer aquesta
-excepció?
-<br>
+excepció?</p>
<p>No és una qüestió de principis: no hi ha cap principi
que digui que els productes de programari propietari tinguin el dret a
incloure el nostre codi (Per què contribuir a un projecte que té
l'objectiu no cooperar amb nosaltres?). L'ús de la LGPL per a la
Biblioteca C, o per a qualsevol altra biblioteca, és una
qüestió
-d'estratègia.
+d'estratègia.</p>
<p>La Biblioteca C fa una feina genèrica: cada sistema propietari
o compilador ve amb una biblioteca C. Per tant, fer que la nostra Biblioteca
C estigui disponible només per al programari lliure no hauria donat
al programari lliure cap avantatge (només n'hauria desincentivat
-l'ús)
+l'ús)</p>
<p>Un sistema és fer una excepció: al sistema GNU (i això
inclou GNU/Linux), la Biblioteca C GNU és l'única biblioteca
C. Per tant els termes de la distribució de la Biblioteca C GNU
@@ -547,7 +515,7 @@
propietàries al sistema GNU, però estratègicament
sembla que no permetre-ho no faria res més que desincentivar l'ús
del sistema GNU en comptes d'incentivar el desenvolupament d'aplicacions
-lliures.
+lliures.</p>
<p>Aquesta és la raó perquè l'ús de la GPL
per a Biblioteques sigui una bona estratègia per a la Biblioteca
C. Per altres biblioteques, la decisió estratègica ha de
@@ -555,7 +523,7 @@
fa una tasca especial que pot ajudar a escriure certs tipus de programes
fa que llençar-la sota la GPL, limitant-la només al programari
lliure, sigui una manera d'ajudar altres desenvolupadors de programari
-lliure, donant-los un avantatge respecte el programari propietari.
+lliure, donant-los un avantatge respecte el programari propietari.</p>
<p>Considereu el GNU Readline, una biblioteca que fou desenvolupada per
a combinar l'edició de linies de comandes per al BASH. Readline
fou llençat sota la llicència GPL GNU, no la GPL per a
Biblioteques.
@@ -563,14 +531,14 @@
però no significa cap pèrdua per a nosaltres. Mentrestant,
com a mínim una aplicació útil ha estat concebuda
específicament programari lliure i pot fer servir Readline,i això
-és un guany real per a la comunitat.
+és un guany real per a la comunitat.</p>
<p>Els desenvolupadors de programari propietari tenen els avantatges que
donen els diners: els desenvolupadors de programari lliure han de prendre
avantatge cooperant. Espero que algun dia disposem d'una bona
col·lecció
de biblioteques sota el paraigües de la GPL sense versió
paral·lela
propietària, que ofereixin mòduls útils amb l'objectiu
de crear nou programari lliure, i afegint majors avantatges per al posterior
-desenvolupament de més programari lliure.
+desenvolupament de més programari lliure.</p>
<h3> Una tasca improvisada?</h3>
<p>Eric Raymond diu que "Cada bona obra de programari s'inicia per un
interès
o necessitat personal del desenvolupador (scratching an itch)". Potser
@@ -583,7 +551,7 @@
perquè un sistema a la Unix necessita una shell, i GNU tar
perquè
un sistema de tipus Unix necessita un programa com el tar. El mateix
és
cert per els meus propis programes, el compilador GNU C, el GNU Emacs, GDB i
- el GNU Make..
+ el GNU Make.. </p>
<p>Alguns programes GNU van ser desenvolupats per solucionar algunes amenaces
a la nostra llibertat que es van presentar. Així vam desenvolupar
gzip
per a substituir el programa Compress, que havia estat perdut per a la
comunitat
@@ -592,34 +560,29 @@
per certes biblioteques de caràcter propietari (vegeu més
avall).
Estem desenvolupant del GNU Privacy Guard (GNUPG) per a substituir un
programa
popular de xifratge no lliure de manera que els usuaris no hagin de triar
entre
- privacitat i llibertat.
+ privacitat i llibertat.</p>
<p>Per descomptat, els desenvolupadors d'aquests programes es van interessar
per
la feina i moltes funcionalitats van ser afegides per més gent
d'acord
amb els seus interessos i necesitats. Però això no explica el
- perquè els programes existeixen.<br>
- <br>
-
-<h3>
-Aconteixements inesperats</h3>
-Als inicis del projecte GNU havia pensat que desenvoluparíem el
+ perquè els programes existeixen.</p>
+<h3>Aconteixements inesperats</h3>
+<p>Als inicis del projecte GNU havia pensat que desenvoluparíem el
sistema GNU complet i llavors el llençaríem com a conjunt.
-Aquesta no ha estat la realitat.
+Aquesta no ha estat la realitat.</p>
<p>Com cada component del sistema GNU fou implementat en un sistema Unix,
cada component podia executar-se en sistemes Unix molt abans de què
existís un sistema GNU complet. Alguns d'aquests programes es van
fer populars i els usuaris van començar a fer extensions i a portar-los
a les diferents versions de Unix incompatibles entre elles i a d'altres
-sistemes.
+sistemes.</p>
<p>Aquest procés va fer aquests programes més potents i van
aconseguir
atraure fons i col·laboradors al projecte GNU. Però
probablement
també van fer que la finalització d'un sistema operatiu
mínim
funcional es retardés uns anys: part del temps dels desenvolupadors
GNU
es gastava mantenint aquests ports i afegint funcionalitats als components
existents,
- disminuint el temps disponible per a escriure components que faltaven. <br>
-
-<h3>
-El GNU Hurd</h3>
-Pels volts de 1990, el sistema GNU estava gairebé enllestit;
l'únic
+ disminuint el temps disponible per a escriure components que faltaven. </p>
+<h3>El GNU Hurd</h3>
+<p>Pels volts de 1990, el sistema GNU estava gairebé enllestit;
l'únic
component que faltava era el nucli. Vam decidir d'implementar el nostre
nucli com una conjunt de processos del servidor executant-se al capdamunt
del Mach. El Mach és un micronucli desenvolupat a la Universitat
@@ -627,7 +590,7 @@
un conjunt de servidors (o "grup de nyus") que s'executen al capdamunt
del Mach, i fan les diferents tasques del nucli Unix. L'inici del
desenvolupament es va posposar fins que el Mach fos llençat com
-a programari lliure, tal com ens havien promès.
+a programari lliure, tal com ens havien promès.</p>
<p>Una raó per la que vam escollir aquest disseny era que
evitàvem
el que semblava ser la part més dura del treball: depurar un programa
de nucli sense un depurador a nivell de codi. Aquesta part de la feina ja
s'havia
@@ -635,16 +598,14 @@
d'usuari, amb GDB. Però això va trigar molt de temps a ser
possible,
i els servidors multienllaçats que s'enviaven missatges uns amb els
altres
van resultar ser molt complicats de depurar. Fer que el Hurd
treballés
- fiablement fou una tasca de força anys.
-<h3>
-Alix</h3>
+ fiablement fou una tasca de força anys. </p>
+<h3>Alix</h3>
<p>El nucli GNU no s'havia d'anomenar originalment Hurd. El seu nom original
era
Alix-- un nom idea de la que llavors era la meva dona. Ella, una
administradora
de sistemes Unix, havia fet notar que algunes versions del sistema Unix
prendrien
el seu nom. Un cop va fer el següent acudit als seus amics:
"algú
hauria de posar el meu nom a un nucli". Jo no vaig dir res, però
- vaig decidir donar-li una sorpresa anomenant Alix el nucli en el que
treballava
- .</p>
+ vaig decidir donar-li una sorpresa anomenant Alix el nucli en el que
treballava.</p>
<p>Però això fou efímer. Michael Bushnell (ara Thomas),
el
principal desenvolupador del nucli, va estimar-se més el nom Hurd, i
va redefinir Alix com la part del nucli que atrapava les crides al sistema i
@@ -652,49 +613,43 @@
<p>A més a més, Alix i jo vam trencar i ella es va canviar el
seu
nom. Independentment de tot això el disseny de Hurd va canviar de tal
manera que la biblioteca C enviaria els missatges directament del servidor,
- cosa que provocà que el component Alix desaparegués.
+ cosa que provocà que el component Alix desaparegués.</p>
<p>Però abans que aquestes coses pasaren, un amic d'ella va veure el
nom
- d'Alix al codi font de Hurd i li va esmentar. El nom va fer la seva
tasca.<br>
-
-<h3>
-Linux i GNU/Linux</h3>
-El GNU Hurd no està encara llest per a la seva distribució.
Afortunadament,
+ d'Alix al codi font de Hurd i li va esmentar. El nom va fer la seva
tasca.</p>
+<h3>Linux i GNU/Linux</h3>
+<p>El GNU Hurd no està encara llest per a la seva distribució.
Afortunadament,
un altre nucli ja és disponible. L'any 1991, Linus Torvalds
desenvolupà
un nucli compatible amb Unix i l'anomenà Linux. El 1992, la
combinació
de Linux amb el sistema no-del-tot-complet GNU resultà en un sistema
operatiu
complet i lliure. Combinar-los fou ja una feina substancial. És
gràcies
-a Linux que realment podem executar una versió del sistema GNU
actualment.
+a Linux que realment podem executar una versió del sistema GNU
actualment. </p>
<p>Anomenem aquesta versió del sistema GNU/Linux, per tal d'expressar
la seva composició com a combinació del sistema GNU amb el
-nucli Linux
-<br>
-<br>
+nucli Linux</p>
<h3> Desafiaments futurs</h3>
<p>Hem mostrat les nostres capacitats de desenvolupar un ampli espectre de
programari
lliure. Això no vol dir que siguem invencibles ni que no se'ns pugui
aturar. Diversos desafiaments faran el futur del programari lliure quelcom
incert.
Afrontar-los implica un esforç constant i profund, un esforç
que
pot durar anys. Caldrà que la gent mostri quant valora la seva
llibertat
- i no que deixa que ningú se la prengui.<br>
- <br>
- Els propers quatre apartats parlen sobre aquestes amenaces. </p>
+ i no que deixa que ningú se la prengui.</p>
+ <p>Els propers quatre apartats parlen sobre aquestes amenaces. </p>
<h3> Especificacions secretes de maquinari </h3>
-Els fabricants de maquinari tendeixen de manera creixent a guardar en secret
les
+<p>Els fabricants de maquinari tendeixen de manera creixent a guardar en
secret les
especificacions de maquinari. Això fa que sigui difícil
d'escriure
drivers lliures per tal que el Linux i XFree86 puguin suportar nous
components.
Tenim sistemes lliures complets actualment, però pot ser que no els
tinguem
-en un futur si no tenim suport per als ordinadors del demà.
+en un futur si no tenim suport per als ordinadors del demà. </p>
<p>Hi ha dues maneres de tractar aquest problema. Els programadors poden fer
enginyeria
inversa per intuir com suportar el maquinari. La resta pot escollir el
maquinari
que tingui suport per programari lliure. A mesura que anem creixent, el
secretisme
- de les especificacions és una estrategia ruinosa.
+ de les especificacions és una estrategia ruinosa.</p>
<p>L'enginyeria inversa és una feinada: tindrem programadors amb prou
determinació
per a dur-la a terme? Sí, si hem creat l'opinió de què
el programari lliure és qüestió de principis, i de
què
els drivers no lliures no es poden tolerar. I podem gastar diners extra, o
fins
i tot temps extra, utilitzant drivers lliures? Sí, si la
determinació
- de donar drets i llibertats és estesa. <br>
-
+ de donar drets i llibertats és estesa. </p>
<h3> Biblioteques no lliures</h3>
<p>Una biblioteca no lliure que opera en un sistema operatiu lliure actua com
a trampa per als desenvolupadors de programari lliure. Les funcionalitats
atractives
@@ -716,7 +671,7 @@
Motif l'any 1997.</p>
<p>Entre el 1996 i el 1998, una altra biblioteca capsa d'eines de la GUI
no lliure, anomenada Qt, fou utilitzada en un conjunt substancial de programari
-lliure: l'escriptori KDE.
+lliure: l'escriptori KDE.</p>
<p>Els sistemes lliures GNU/Linux no podien utilitzar KDE pel fet de
què
no podien utilitzar la biblioteca. Tot i això, alguns distribuidors
comercials
de sistemes GNU/Linux no massa estrictes amb el concepte de programari
lliure
@@ -724,9 +679,9 @@
grans, però també amb la llibertat minvada. El grup KDE
encoratjava
de manera activa cada cop més programadors a emprar Qt, i milions de
nous "usuaris de Linux" mai van tenir en ment que hi havia un
problema
- darrera d'això. Aquesta situació semblava complicada.
+ darrera d'això. Aquesta situació semblava complicada. </p>
<p>La comunitat de programari lliure va repondre al problema amb dues
alternatives:
- GNOME i Harmony.
+ GNOME i Harmony.</p>
<p>GNOME, acrònim de GNU Network Object Model Environment, és el
projecte d'escriptori GNU. Iniciat l'any 1997 per Miguel de Icaza, i
desenvolupat
amb el suport de Red Hat Sotware, el GNOME fou concebut per a proveir
funcionalitats
@@ -734,38 +689,35 @@
També conté avantatges tècnics, tals com suportar una
varietat
de llenguatges de programació a més del C++. Però la
seva
primera finalitat fou la de donar llibertat i no haver de requerir
l'ús
- de cap tipus de programari no lliure.
+ de cap tipus de programari no lliure.</p>
<p> Harmony és una biblioteca de substitució, dissenyada per fer
- possible l'execució del programari KDE sense fer ús de Qt.
+ possible l'execució del programari KDE sense fer ús de Qt.</p>
<p>El novembre de 1998 els desenvolupadors de Qt van anunciar un canvi a la
política
de llicències, que un cop dut a terme, faria que Qt fos programari
lliure.
Tot i que no en tinc la certesa absoluta, em sembla que això fou el
resultat
de la ferma resposta de la comunitat al problema que Qt va plantejar quan no
era lliure. Tot i això, la nova llicència no és ni
equitativa
ni prou bona, per la qual cosa continua sent desitjable evitar l'ús
de
- Qt.
+ Qt.</p>
<p>Com respondrem a la nova biblioteca no lliure que ens tempti?
Entendrà
la majoria de membres de la comunitat la necessitat d'estar fora d'aquest
tipus
de trampes? O molts de nosaltres abandonarem la llibertat per pura
conveiència
i provocarem així un greu problema? El nostre futur depèn de
la
- filosofia que apliquem.<br>
- <br>
-
-<h3>
-Patents de programari</h3>
-La pitjor amenaça que tenim prové de les patents de programari,
+ filosofia que apliquem.</p>
+<h3>Patents de programari</h3>
+<p>La pitjor amenaça que tenim prové de les patents de
programari,
que posen fora de l'abast del programari lliure durant vint anys algorismes i
funcionalitats. Les patents de l'algorisme de compressió LZW es van
sol·licitar
l'any 1983: per tant no podem distribuir programari lliure per a produir
fitxers
GIF comprimits. L'any 1998, un programa lliure per a produir fitxers de sons
comprimits
en format MP3 va haver de ser eliminat de la distribució per
l'amenaça
-d'un procés judicial.
+d'un procés judicial.</p>
<p>Hi ha vies per lluitar amb les patents: podem cercar evidències de
què
la patent és invàlida, o podem cercar vies alternatives de fer
la feina. Però cadascun d'aquests mètodes només a
vegades
és vàlid : quan els dos fallen, una patent pot forçar
que
tot el programari lliure no disposi d'una funcionalitat que els usuaris
volen.
- Què fem doncs si això passa?
+ Què fem doncs si això passa? </p>
<p>Aquells qui valorem el programari lliure per qüestió de
concepte continuarem amb el programari lliure. Haurem d'acostumar-nos a
treballar sense les característiques patentades. Però aquells
@@ -775,27 +727,26 @@
és útil parlar de l'efectivitat pràctica del model
de desenvolupament a l'estil de les catedrals, i de la fiabilitat i
potència
d'alguns programes lliures, no ens podem aturar aquí. Hem de parlar
-de drets i llibertats.
-<h3>
-Documentació lliure</h3>
+de drets i llibertats.</p>
+<h3>Documentació lliure</h3>
<p>La pitjor deficiència en els nostres sistemes operatius lliure no
és
el programari sino la manca de bons manuals lliures que puguin ser inclosos
als nostres sistemes. La documentació és una part essencial
del
qualsevol paquet de programari. Quan un paquet de programari lliure
important
no inclou un bon manual lliure, aquest paquet té una mancança
- greu. Tenim moltes mancances d'aquest tipus actualment.
+ greu. Tenim moltes mancances d'aquest tipus actualment. </p>
<p>La documentació lliure, com el programari lliure, és un
aspecte
de llibertat i no de preu. El criteri per als manuals lliures és
més
o menys el mateix que per al programari lliure: és el tema de donar a
tots els usuaris certs drets. La redistribució (incloent-hi la venda
comercial) és permesa, bé de manera electrònica o en
format
- paper, per tal que el programa pugui acompanyar cada còpia del
programa.
+ paper, per tal que el programa pugui acompanyar cada còpia del
programa. </p>
<p>El permís de modificació és un aspecte crucial. Com a
regla general no crec que sigui essencial que tothom doni permís per
a modificar qualsevol tipus de llibre o article. Per exemple, no crec que tu
o jo estem obligats a donar permís per modificar articles com aquest,
- que descriu les nostres accions o els nostres punts de vista.
+ que descriu les nostres accions o els nostres punts de vista.</p>
<p>Però hi ha una raó particular perquè la llibertat de
modificar
sigui crucial per a la documentació del programari lliure. Quan hom
exercita
el seu legítim dret a modificar el programari, i li afegeix noves
funcionalitats
@@ -803,7 +754,7 @@
el manual també, per tal de donar documentació acurada i
utilitzable
sobre la versió modificada. Un manual que no permeti als programadors
de ser curosos i els impedeixi acabar la seva tasca no és bo pels
interessos
- de la comunitat.
+ de la comunitat.</p>
<p>Alguns tipus de límits en com s'han de fer les modificacions no
són
cap problema. Per exemple, el requeriment a preservar la nota origial de
copyright
de l'autor original, els termes de distribució o la llista d'autors
són
@@ -814,16 +765,15 @@
tipus de restriccions no són cap problema perquè no aturen al
programador curós d'adaptar el manual per tal d'encabir-hi el
programa
modificat. En altres paraules, no bloquegen a la comunitat de programari
lliure
- de fer un ús complet del manual.
+ de fer un ús complet del manual. </p>
<p>Malgrat tot hauria de ser possible poder modificar tots els continguts
*tècnics*
del manual, i distribuir posteriorment el resultant en tots els medis
habituals,
mitjançant els canals habituals... D'altra manera, restriccions de
distribució
afectarien la comunitat, farien que el manual no fos lliure i
necessitaríem
- un altre manual..
+ un altre manual.</p>
<p>Tindran els desenvolupadors de programari lliure la conscienciació i
determinació per a produir un amli espectre de manuals lliures? Un
cop
- més el nostre futur depèn de la filosofia que apliquem.<br>
-
+ més el nostre futur depèn de la filosofia que apliquem.</p>
<h3> Hem de parlar de llibertat</h3>
<p>Les estimacions actuals parlen de prop de deu milions d'usuaris de sistemes
GNU/Linux del tipus Debian o Red Hat. El programari lliure ha ofert
avantatges
@@ -844,8 +794,7 @@
<p>Però no ho estem aconseguint. Els esforços per a atraure nous
usuaris a la nostra comunitat superen de llarg els esforços per
ensenyar-los
el contingut cívic que hi ha darrera la nostra comunicat. Hem de fer
- ambdues coses i cal que ambdues es desenvolupin armoniosament.<br>
- </p>
+ ambdues coses i cal que ambdues es desenvolupin armoniosament.</p>
<h3> "Codi obert"</h3>
<p>Conscienciar als nous usuaris sobre la llibertat ha esdevingut més
difícil
a partir de 1998 quan una part de la comunitat va decidir deixar de fer
servir
@@ -867,13 +816,12 @@
<p>Hi ha moltes maneres com les empreses poden contribuir a la comunitat.
Però
guanyant-se el suport parlant cada cop menys de llibertat i principis pot
ser
un desastre. Fa que el desequilibri entre utilitarisme i civisme cada cop es
- faci més gran.
+ faci més gran.</p>
<p>"Programari lliure" i "codi obert" descriuen més
o menys la mateixa categoria de programari, però diuen coses
diferents
sobre el concepte de programari i sobre els valors en general. El Projecte
GNU
continua utilitzant el terme "programari lliure", per a expressar
- la idea de que la llibertat és tant o més important que la
tecnologia.<br>
-
+ la idea de que la llibertat és tant o més important que la
tecnologia.</p>
<h3> Intenta-ho!</h3>
<p>La filosofia de Yoda ("No hi ha `intents' que valguin") sona bé,
però
no la comparteixo. He fet la majoria de la meva feina mentre em preguntava
si
@@ -885,36 +833,91 @@
Però llavors he trobat un altre objectiu amenaçat i m'he posat
en una nova batalla. Al llarg del temps he après a cercar
desafiaments
i posar-me entre ells i els meus ideals, cercant altres hackers a què
- vinguessin i m'ajudessin.
+ vinguessin i m'ajudessin.</p>
<p>Actualment no sóc pas l'únic. És una veritable joia
quan
veig el regiment de hackers disposats a fer-me costat i llavors me n'adono
que
els ideals poden sobreviure, per ara. Però els perills són
més
grans cada any que passa i ara Microsoft ha fixat els seus canons cap a la
nostra
comunitat. No podem estar segur de què el futur de la llibertat
estigui
assegurat. No us ho creieu! Si voleu mantenir la vostra llibertat heu
d'estar
- preparats per a defendre-la.
+ preparats per a defendre-la. </p>
+
+<hr />
+
+<!-- All pages on the GNU web server should have the section about -->
+<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking -->
+<!-- with the webmasters first. -->
+<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
+<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
+
+<div class="translations">
+<p><a id="translations"></a>
+<b>Traduccions d'aquesta pàgina</b>:<br />
+
+<!-- Please keep this list alphabetical, and in the original -->
+<!-- language if possible, otherwise default to English -->
+<!-- If you do not have it English, please comment what the -->
+<!-- English is. If you add a new language here, please -->
+<!-- advise address@hidden and add it to -->
+<!-- - in /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
+<!-- - in /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
+<!-- one of the lists under the section "Translations Underway" -->
+<!-- - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
+<!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
+<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
+<!-- http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
+
+[
+ <a href="/gnu/thegnuproject.ca.html">Català</a> <!-- Catalan -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.cn.html">简体中文</a>
<!-- Chinese(Simplified) -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.zh.html">繁體中文</a>
<!-- Chinese(Traditional) -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.cs.html">Česky</a> <!-- Czech -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.de.html">Deutsch</a> <!-- German -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.html">English</a>
+| <a
href="/gnu/thegnuproject.el.html">Ελληνικά</a>
<!-- Greek -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.es.html">Español</a> <!-- Spanish -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.fr.html">Français</a> <!-- French -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.fi.html">Suomi</a> <!-- Finnish -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.id.html">Bahasa Indonesia</a> <!-- Indonesian
-->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.it.html">Italiano</a> <!-- Italian -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.ko.html">한국어</a> <!--
Korean -->
+| <a href="/gnu/thegnuproject.pl.html">Polski</a> <!-- Polish -->
+| <a
href="/gnu/thegnuproject.ru.html">Русский</a>
<!-- Russian -->
+]
+</p>
+</div>
+<div class="copyright">
+<p>
+Tornar a la <a href="/home.ca.html">pàgina principal del projecte
GNU</a>.
+</p>
+
+<p>
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+També hi ha d'<a href="/home.ca.html#ContactInfo">altres formes de
contactar</a>
+la FSF.
+<br />
+Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments) a
<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+</p>
+
+<p>
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per a informar-vos sobre la coordinació i publicació
de les traduccions d'aquest article.
+</p>
+
+<p>
+Copyright (C) 1998, 2001 Richard Stallman. <br />
+Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui aquesta nota.
+</p>
+
+<p><i>Traduït: 22 de juny del 2000 david<br />
+ Revisió: 11 de setembre del 2001 david<br />
+ Darrera revisió: $Date: 2006/09/15 16:18:47 $ $Author: puigpe
$</i></p>
<p>
-<hr ALIGN=LEFT>
-Torna a la <a href="/home.ca.html">pàgina principal del GNU</a>.
-<p>Envieu si us plau els vostres comentaris o preguntes relatius a la
FSF
- i el GNU a l'adreça <i><a
href="mailto:address@hidden";>address@hidden</a></i>.
- Hi ha també <a href="/#ContactInfo">altres vies de contactar</a> amb
- la FSF.
-<p>Envieu si us plau els comentaris d'aquestes pàgines web a
l'adreça
- <i><a href="mailto:address@hidden";>address@hidden</a></i>, envieu altres
- questions a l'adreça <i><a
href="mailto:address@hidden";>address@hidden</a></i>.
-<p>Copyright (C) 1998 Richard Stallman
-<p>La còpia i distribució literals d'aquest article està
- autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible.
+Updated:
+<!-- timestamp start -->
+$Date: 2006/09/15 16:18:47 $ $Author: puigpe $
+<!-- timestamp end -->
</p>
-<p><i>Traduït:
- <!-- hhmts start -->
- 22 de juny del 2000 david
- <!-- hhmts end -->
- <br>
- Revisió: 11 de setembre del 2001 david
- <br>
- Darrera revisió: $Date: 2004/09/20 01:10:26 $ $Author: alex_muntada
$</i></p>
-<hr ALIGN=LEFT>
+</div>
</body>
</html>
| [Prev in Thread] |
Current Thread |
[Next in Thread] |
- www/gnu thegnuproject.ca.html,
Miquel Puigpelat <=