[Top][All Lists]
[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]
www/philosophy nonsoftware-copyleft.ca.html pat...
|
From: |
Yavor Doganov |
|
Subject: |
www/philosophy nonsoftware-copyleft.ca.html pat... |
|
Date: |
Wed, 17 Dec 2008 21:26:54 +0000 |
CVSROOT: /web/www
Module name: www
Changes by: Yavor Doganov <yavor> 08/12/17 21:26:53
Modified files:
philosophy : nonsoftware-copyleft.ca.html
patent-reform-is-not-enough.ca.html
pragmatic.ca.html selling.ca.html
university.ca.html use-free-software.ca.html
using-gfdl.ca.html
philosophy/po : third-party-ideas.bg.po
Log message:
Automatic update by GNUnited Nations.
CVSWeb URLs:
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/nonsoftware-copyleft.ca.html?cvsroot=www&r1=1.4&r2=1.5
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/patent-reform-is-not-enough.ca.html?cvsroot=www&r1=1.2&r2=1.3
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/pragmatic.ca.html?cvsroot=www&r1=1.4&r2=1.5
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/selling.ca.html?cvsroot=www&r1=1.3&r2=1.4
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/university.ca.html?cvsroot=www&r1=1.2&r2=1.3
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/use-free-software.ca.html?cvsroot=www&r1=1.3&r2=1.4
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/using-gfdl.ca.html?cvsroot=www&r1=1.5&r2=1.6
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/philosophy/po/third-party-ideas.bg.po?cvsroot=www&r1=1.5&r2=1.6
Patches:
Index: nonsoftware-copyleft.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/nonsoftware-copyleft.ca.html,v
retrieving revision 1.4
retrieving revision 1.5
diff -u -b -r1.4 -r1.5
--- nonsoftware-copyleft.ca.html 17 Dec 2008 09:27:50 -0000 1.4
+++ nonsoftware-copyleft.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.5
@@ -22,7 +22,7 @@
copyright notice (‘General Public License’) carried by GNU EMACS
and other Free Software Foundation software, granting reuse and reproduction
rights to all comers (but see also General Public Virus). 2. By extension,
-any copyright notice intended to achieve similar aims.<br><br>copyleft:
+any copyright notice intended to achieve similar aims.<br /><br />copyleft:
/kop'ee-left/ [joc de paraules amb "copyright"] n. 1. L'avÃs de copyright
("Llicència Pública General") adoptat per GNU EMACS i altres programes de la
Fundació per al Programari Lliure, que garanteix a tothom els drets de
@@ -221,7 +221,7 @@
<!-- timestamp start -->
Updated:
-$Date: 2008/12/17 09:27:50 $
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
<!-- timestamp end -->
</p>
Index: patent-reform-is-not-enough.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/patent-reform-is-not-enough.ca.html,v
retrieving revision 1.2
retrieving revision 1.3
diff -u -b -r1.2 -r1.3
--- patent-reform-is-not-enough.ca.html 14 Oct 2007 16:04:18 -0000 1.2
+++ patent-reform-is-not-enough.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.3
@@ -1,188 +1,197 @@
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<title>La reforma de les patents no és suficient - Projecte GNU - Free
Software Foundation (FSF)</title>
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>La reforma de les patents no és suficient - Projecte GNU - Free
Software
+Foundation (FSF)</title>
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<h2>La reforma de les patents no és suficient</h2>
-<h2>La reforma de les patents no és suficient</h2>
+<p>
+Quan la gent comença a aprendre alguna cosa sobre el problema de les patents
+del programari, la seva atenció se centra sovint en els casos més notoris:
+per exemple, patents que cobreixen tècniques que ja són à mpliament
+conegudes. Aquestes tècniques inclouen la d'ordenar una col·lecció de
+fórmules de manera que no s'utilitzi cap variable abans de ser calculada
+(anomenada «recà lcul d'ordre natural» en els fulls de cà lcul), i l'ús de
+l'operador OR exclusiu per modificar el contingut d'una visualització d'un
+mapa de bits.</p>
+
+<p>
+Centrar-se en aquests exemples pot portar la gent a ignorar la resta del
+problema. Poden arribar a pensar que el sistema de patents és bà sicament
+correcte i que només necessita «reformes» per a funcionar de manera
+eficient.</p>
-<!-- This document uses XHTML 1.0 Strict, but may be served as -->
-<!-- text/html. Please ensure that markup style considers -->
-<!-- appendex C of the XHTML 1.0 standard. See validator.w3.org. -->
-
-<!-- Please ensure links are consistent with Apache's MultiView. -->
-<!-- Change include statements to be consistent with the relevant -->
-<!-- language, where necessary. -->
-
-<p>
-Quan la gent comença a aprendre alguna cosa sobre el problema
-de les patents del programari, la seva atenció se centra sovint
-en els casos més notoris: per exemple, patents que cobreixen
-tècniques que ja són àmpliament conegudes. Aquestes
-tècniques inclouen la d'ordenar una col·lecció de
-fórmules de manera que no s'utilitzi cap variable abans de
-ser calculada (anomenada «recàlcul d'ordre natural» en
-els fulls de càlcul), i l'ús de l'operador OR exclusiu
-per modificar el contingut d'una visualització d'un mapa de
-bits.</p>
-<p>
-Centrar-se en aquests exemples pot portar la gent a ignorar la resta
- del problema. Poden arribar a pensar que el sistema de patents és
- bàsicament correcte i que només necessita
«reformes» per
-a funcionar de manera eficient.</p>
-
-<p>
-Però, una correcta implementació resoldria realment
-el problema de les patents de programari? Considerem un exemple.</p>
-
-<p>
-A principis dels 90 necessitàvem desesperadament un nou programa
-lliure de compressió, perquè ens havien quedat sense
-l'antic programa estàndard «compress» per culpa
-de les patents. A l'abril de 1991, el desenvolupador de programari
-Ross Williams va començar a publicar una sèrie de programes
-de compressió de dades utilitzant nous algoritmes de creació
pròpia.
-La seva major velocitat i qualitat de compressió van atraure
-aviat els usuaris.</p>
+<p>
+Però, una correcta implementació resoldria realment el problema de les
+patents de programari? Considerem un exemple.</p>
+
+<p>
+A principis dels 90 necessità vem desesperadament un nou programa lliure de
+compressió, perquè ens havien quedat sense l'antic programa està ndard
+«compress» per culpa de les patents. A l'abril de 1991, el desenvolupador de
+programari Ross Williams va començar a publicar una sèrie de programes de
+compressió de dades utilitzant nous algoritmes de creació pròpia. La seva
+major velocitat i qualitat de compressió van atraure aviat els usuaris.</p>
<p>
Aquell setembre, quan la FSF estava a una setmana de publicar un d'aquests
- nous programes de compressió com a eina escollida per a comprimir
- els arxius de la nostra distribució, l'ús d'aquests
- programes als Estats Units va ser aturat pel registre d'una nova
- patent, la número 5,049,881.</p>
+nous programes de compressió com a eina escollida per a comprimir els arxius
+de la nostra distribució, l'ús d'aquests programes als Estats Units va ser
+aturat pel registre d'una nova patent, la número 5,049,881.</p>
<p>
-Sota les regles del sistema de patents, que el públic pugui
-usar aquests programes (per exemple, perquè la patent no és
-vàlida) depèn de si hi ha "treball anterior".
-O sigui, de si la idea bàsica es va publicar o no abans del
-registre de la patent, que va ser el 18 de juny de 1990. La publicació
de
-Williams a l'abril de 1991 va arribar després, i per tant no
-es considera treball anterior.</p>
+Sota les regles del sistema de patents, que el públic pugui usar aquests
+programes (per exemple, perquè la patent no és và lida) depèn de si hi ha
+"treball anterior". O sigui, de si la idea bà sica es va publicar o no abans
+del registre de la patent, que va ser el 18 de juny de 1990. La publicació
+de Williams a l'abril de 1991 va arribar després, i per tant no es considera
+treball anterior.</p>
<p>
-Un estudiant va descriure un algoritme semblant el 1988-1989 en un
- treball de classe a la Universitat de San Francisco, però no
- es va publicar. De manera que tampoc no es considera treball anterior
-sota les regles actuals.</p>
+Un estudiant va descriure un algoritme semblant el 1988-1989 en un treball
+de classe a la Universitat de San Francisco, però no es va publicar. De
+manera que tampoc no es considera treball anterior sota les regles actuals.</p>
<p>
-Les reformes per fer que el sistema de patents funcioni
"correctament" no
+Les reformes per fer que el sistema de patents funcioni "correctament" no
haurien evitat aquest problema. Sota les regles del sistema de patents,
-aquesta patent sembla vàlida. No hi havia un treball anterior.
-No patenta una idea òbvia en el sentit en què el sistema
-de patents interpreta el terme (com la majoria de les patents, no
-patenta una idea ni revolucionària ni trivial, sinó entre
-mig). La culpa és de les mateixes regles, no de la seva
aplicació.</p>
-
-<p>
-Al sistema legal dels Estats Units, les patents estan pensades com
- un tracte entre la societat i els individus; se suposa que la societat
- hi surt guanyant amb el descobriment de tècniques que d'una
- altra manera mai no haurien estat disponibles. Sembla clar que la
- societat no hi ha guanyat res amb el registre de la patent número
- 5,049,881. Aquesta tècnica hagués estat disponible
- igualment. Era tan senzilla que unes quantes persones la van descobrir
-al mateix temps.</p>
-
-<p>
-Sota les regles actuals, la possibilitat d'utilitzar els programes
- de Williams depèn de si a algú se li ha acudit publicar
- la mateixa idea abans del 18 de juny de 1990. És a dir, depèn
- de la sort. Aquest sistema és bo per promoure la pràctica
-del dret, però no per al progrés del programari.</p>
-
-<p>
-Ensenyar a l'oficina de patents a indagar més sobre l'existència
-de treball anterior pot prevenir alguns errors escandalosos. Però no
-resoldrà el principal problema, que és la tendència
-a patentar cada una de les <em>noves</em> idees en l'ús dels
-ordinadors, com la que Williams i altres van desenvolupar de manera
-independent.</p>
-
-<p>
-Això convertirà el programari en un fangar. Fins i tot
-un programa innovador utilitza normalment dotzenes de tècniques
-i capacitats no gaire noves que poden haver estat patentades. La nostra
-capacitat per a utilitzar cada una d'aquestes idees dependrà de
-la sort, i si tenim mala sort la meitat del temps, pocs seran els
-programes que no infringeixin un bon nombre de patents. Navegar en
-el laberint de patents serà més difícil que escriure
-programari. Com diu <em>The Economist</em>, les patents del programari
-són simplement dolentes per als negocis.</p>
-<hr />
+aquesta patent sembla và lida. No hi havia un treball anterior. No patenta
+una idea òbvia en el sentit en què el sistema de patents interpreta el terme
+(com la majoria de les patents, no patenta una idea ni revolucionà ria ni
+trivial, sinó entre mig). La culpa és de les mateixes regles, no de la seva
+aplicació.</p>
+
+<p>
+Al sistema legal dels Estats Units, les patents estan pensades com un tracte
+entre la societat i els individus; se suposa que la societat hi surt
+guanyant amb el descobriment de tècniques que d'una altra manera mai no
+haurien estat disponibles. Sembla clar que la societat no hi ha guanyat res
+amb el registre de la patent número 5,049,881. Aquesta tècnica hagués estat
+disponible igualment. Era tan senzilla que unes quantes persones la van
+descobrir al mateix temps.</p>
+
+<p>
+Sota les regles actuals, la possibilitat d'utilitzar els programes de
+Williams depèn de si a algú se li ha acudit publicar la mateixa idea abans
+del 18 de juny de 1990. Ãs a dir, depèn de la sort. Aquest sistema és bo per
+promoure la prà ctica del dret, però no per al progrés del programari.</p>
+
+<p>
+Ensenyar a l'oficina de patents a indagar més sobre l'existència de treball
+anterior pot prevenir alguns errors escandalosos. Però no resoldrà el
+principal problema, que és la tendència a patentar cada una de les noves
+idees en l'ús dels ordinadors, com la que Williams i altres van desenvolupar
+de manera independent.</p>
+
+<p>
+Això convertirà el programari en un fangar. Fins i tot un programa innovador
+utilitza normalment dotzenes de tècniques i capacitats no gaire noves que
+poden haver estat patentades. La nostra capacitat per a utilitzar cada una
+d'aquestes idees dependrà de la sort, i si tenim mala sort la meitat del
+temps, pocs seran els programes que no infringeixin un bon nombre de
+patents. Navegar en el laberint de patents serà més difÃcil que escriure
+programari. Com diu <cite>The Economist</cite>, les patents del programari
+són simplement dolentes per als negocis.</p>
<h3>El que podeu fer per ajudar</h3>
+
<p>
-Hi ha un important esforç a Europa per aturar les patents del
-programari. Si us plau, recolzeu <a
href="http://petition.eurolinux.org/index.html";>aquesta
-petició</a> per a una Europa lliure de patents de programari,
-i visiteu <a
-href="http://www.ffii.org";> la pàgina web de la FFII</a> per
-saber amb detall com podeu ajudar.</p>
+Hi ha un important esforç a Europa per aturar les patents del programari. Si
+us plau, recolzeu <a href="http://petition.eurolinux.org/index.html";>aquesta
+petició</a> per a una Europa lliure de patents de programari, i visiteu <a
+href="http://www.ffii.org";> la pà gina web de la FFII</a> per saber amb
+detall com podeu ajudar.</p>
-</div>
-<!--#include virtual="/server/footer-short.ca.html" -->
+<div style="font-size: small;">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
-<p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU
-a <a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
-També hi ha d'<a href="/contact/">altres formes de contactar</a>
-amb la FSF.
-<br />
-Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments)
-a <a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+<p>
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. També hi ha d'<a
+href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb la FSF. <br /> Envieu
+els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
</p>
-<p>Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001 Free Software Foundation, Inc.,</p>
-<address>51 Franklin St - Fifth Floor, Boston, MA 02110, USA</address>
-
-<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest
-article en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi
-aparegui aquesta nota.
+<p>
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article.
</p>
<p>
-Updated:
+Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2008 Free Software Foundation,
+Inc.,
+</p>
+<address>51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110, USA</address>
+<p>
+Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
+qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota.
+</p>
+
+
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+ </div>
+ <p>
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2007/10/14 16:04:18 $
+Updated:
+
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
+
<!-- timestamp end -->
</p>
-
</div>
<div id="translations">
-<h3>Traduccions d'aquesta pàgina</h3>
+<h4>Traduccions d'aquesta pà gina</h4>
-<!-- Please keep this list alphabetical, and in the original -->
-<!-- language if possible, otherwise default to English -->
-<!-- If you do not have it English, please comment what the -->
-<!-- English is. If you add a new language here, please -->
-<!-- advise web-translators@gnu.org and add it to -->
-<!-- - in /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
-<!-- - in /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
-<!-- one of the lists under the section "Translations Underway" -->
+<!-- Please keep this list alphabetical by language code. -->
+<!-- Comment what the language is for each type, i.e. de is German. -->
+<!-- Write the language name in its own language (Deutsch) in the text. -->
+<!-- If you add a new language here, please -->
+<!-- advise address@hidden and add it to -->
+<!-- - /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
+<!-- - one of the lists under the section "Translations Underway" -->
<!-- - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
<!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
-
-<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
-<!-- http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
-
+<!-- Please also check you have the language code right; see: -->
+<!-- http://www.loc.gov/standards/iso639-2/php/code_list.php -->
+<!-- If the 2-letter ISO 639-1 code is not available, -->
+<!-- use the 3-letter ISO 639-2. -->
+<!-- Please use W3C normative character entities. -->
<ul class="translations-list">
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.ca.html"
title="Catalan">Català</a> [ca]</li>
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.cs.html"
title="Czech">Česky</a> [cz]</li>
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.html"
title="English">English</a> [en]</li>
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.es.html"
title="Spanish">Español</a> [es]</li>
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.fr.html"
title="French">Français</a> [fr]</li>
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.pl.html"
title="Polish">Polski</a> [pl]</li>
-<li><a href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.ru.html"
title="Russian">Русский</a> [ru]</li>
+<!-- Catalan -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.ca.html">Català</a> [ca]</li>
+<!-- Czech -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.cs.html">Česky</a> [cs]</li>
+<!-- English -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.html">English</a> [en]</li>
+<!-- Spanish -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.es.html">Español</a> [es]</li>
+<!-- French -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.fr.html">Français</a> [fr]</li>
+<!-- Italian -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.it.html">Italiano</a> [it]</li>
+<!-- Dutch -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.nl.html">Nederlands</a> [nl]</li>
+<!-- Polish -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.pl.html">Polski</a> [pl]</li>
+<!-- Russian -->
+<li><a
href="/philosophy/patent-reform-is-not-enough.ru.html">Русский</a> [ru]</li>
</ul>
</div>
-
</div>
</body>
</html>
Index: pragmatic.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/pragmatic.ca.html,v
retrieving revision 1.4
retrieving revision 1.5
diff -u -b -r1.4 -r1.5
--- pragmatic.ca.html 19 Jun 2007 14:31:54 -0000 1.4
+++ pragmatic.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.5
@@ -1,204 +1,218 @@
+
+
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<title>Copyleft: idealisme pragmàtic - Projecte GNU - Free Software
Foundation (FSF)</title>
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Copyleft: idealisme pragmà tic - Projecte GNU - Free Software Foundation
+(FSF)</title>
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
-
-<h2>Copyleft: idealisme pragmàtic</h2>
+<h2>Copyleft: idealisme pragmà tic</h2>
<p>
per <a href="http://www.stallman.org/";><strong>Richard
Stallman</strong></a></p>
<p>
-Tota decisió que pren una persona és resultat dels seus valors
-i objectius. La gent pot tenir objectius i valors molt diferents: la fama,
-els diners, l'amor, la supervivència, la diversió i la llibertat
-només són alguns dels objectius que una bona persona pot
-tenir. Quan l'objectiu és ajudar els altres i a un mateix, ho anomenem
-idealisme.</p>
+Tota decisió que pren una persona és resultat dels seus valors i
+objectius. La gent pot tenir objectius i valors molt diferents: la fama, els
+diners, l'amor, la supervivència, la diversió i la llibertat només són
+alguns dels objectius que una bona persona pot tenir. Quan l'objectiu és
+ajudar els altres i a un mateix, ho anomenem idealisme.</p>
<p>
-La feina que faig pel programari lliure està motivada per un objectiu
-idealista: difondre la llibertat i la cooperació. Vull <a
href="/philosophy/why-copyleft.ca.html"> promoure
-la difusió del programari lliure</a>, substituint el programari
privatiu que prohibeix la cooperació,
+La feina que faig pel programari lliure està motivada per un objectiu
+idealista: difondre la llibertat i la cooperació. Vull <a
+href="/philosophy/why-copyleft.ca.html"> promoure la difusió del programari
+lliure</a>, substituint el programari privatiu que prohibeix la cooperació,
i millorar d'aquesta manera la nostra societat.</p>
<p>
-Aquesta és la raó fonamental per la qual la Llicència
-Pública General de GNU (GPL GNU) està escrita com a una
llicència
-copyleft. Tot el codi afegit als programes protegits per la GPL ha de ser
-programari lliure, fins i tot si s'inclou en un fitxer separat. Faig que
-el meu codi estigui disponible per fer-lo servir en programari lliure i
-no en programari privatiu, amb la idea d'animar altres programadors que
-facin el mateix. Entenc que com que els desenvolupadors de programari privatiu
-fan servir el copyright per impedir que el compartim, els que cooperem
-podem fer servir el copyright per donar als altres usuaris que cooperen
-un avantatge: que puguin fer servir el nostre codi.</p>
-<p>
-No tothom que fa servir la Llicència Pública General de GNU
-té aquest objectiu. Fa molts anys, a un amic meu li van demanar
-que tornés a publicar amb copyleft un programa les condicions del
-qual no s'ajustaven al copyleft, i va respondre més o menys
així:</p>
+Aquesta és la raó fonamental per la qual la Llicència Pública General de
GNU
+(GPL GNU) està escrita com a una llicència copyleft. Tot el codi afegit als
+programes protegits per la GPL ha de ser programari lliure, fins i tot si
+s'inclou en un fitxer separat. Faig que el meu codi estigui disponible per
+fer-lo servir en programari lliure i no en programari privatiu, amb la idea
+d'animar altres programadors que facin el mateix. Entenc que com que els
+desenvolupadors de programari privatiu fan servir el copyright per impedir
+que el compartim, els que cooperem podem fer servir el copyright per donar
+als altres usuaris que cooperen un avantatge: que puguin fer servir el
+nostre codi.</p>
+<p>
+No tothom que fa servir la Llicència Pública General de GNU té aquest
+objectiu. Fa molts anys, a un amic meu li van demanar que tornés a publicar
+amb copyleft un programa les condicions del qual no s'ajustaven al copyleft,
+i va respondre més o menys aixÃ:</p>
+
+<blockquote><p>
+De vegades treballo en programari lliure i de vegades en programari
+privatiu, però, quan treballo en programari privatiu, espero que em paguin.
+</p></blockquote>
-<blockquote>
- <p>
-De vegades treballo en programari lliure i de vegades en programari privatiu,
-però, quan treballo en programari privatiu, espero que em
<em>paguin</em>.
-</p>
-</blockquote>
+<p>
+Per tant estava disposat a compartir la seva feina amb una comunitat que
+compartÃs programari, però no veia cap raó per donar un cop de mà a una
+empresa que fes productes fora de l'abast de la nostra comunitat. El seu
+objectiu era diferent del meu, però va decidir que la Llicència Pública
+General de GNU també era útil per al seu objectiu.</p>
+<p>
+Si voleu aconseguir alguna cosa en aquest món, no n'hi ha prou amb
+l'idealisme: cal triar un mètode que serveixi per arribar a l'objectiu. Dit
+d'una altra manera, s'ha de ser pragmà tic. Ãs pragmà tica la Llicència GPL?
+Fem un cop d'ull als seus resultats.</p>
+<p>
+Considerem el GNU C++. Per què tenim un compilador C++ lliure? Només perquè
+la Llicència GPL de GNU deia que havia de ser lliure. El GNU C++ va ser
+desenvolupat per un consorci industrial, MCC, a partir del compilador GNU
+C. Normalment MCC fa els seus productes tan privatius com sigui
+possible. Però van fer la interfÃcie del C++ com a programari lliure perquè
+la Llicència GPL de GNU deia que era l'única manera en que podia
+publicar-se. La interfÃcie del C++ incloïa molts fitxers nous, però com que
+s'havien d'enllaçar amb el GCC, se'ls havia d'aplicar la Llicència GPL. Els
+avantatges per a la nostra comunitat són evidents.</p>
+<p>
+Considerem el cas del GNU Objective C. Els de NeXT inicialment volien que
+aquesta interfÃcie fos privativa i van proposar publicar-la com a fitxers .o
+perquè els usuaris poguessin enllaçar-la amb la resta del GCC, pensant que
+aixà es podrien saltar els requisits de la Llicència GPL. Però el nostre
+advocat va dir que això no complia els requisits legals i que no estava
+permès, de manera que van publicar la interfÃcie Objective C com a
+programari lliure.</p>
+<p>
+Aquests exemples van tenir lloc fa anys, però la Llicència GPL de GNU ens
+continua aportant més programari lliure.</p>
+<p>
+Moltes biblioteques GNU estan protegides per la Llicència Pública General
+per a Biblioteques del GNU (la LGPL), però no totes. Una biblioteca GNU que
+està protegida per la Llicència GPL ordinà ria del GNU és la Readline, que
+permet editar lÃnies d'ordres. Una vegada vaig saber que hi havia un
+programa no lliure que estava dissenyat per fer servir la biblioteca
+Readline i li vaig dir al desenvolupador que això no estava permès. Hauria
+pogut eliminar del programa l'edició de lÃnies d'ordres, però el que va fer
+va ser tornar-lo a publicar amb la Llicència GPL. Avui dia és programari
+lliure.</p>
+<p>
+Els programadors que escriuen millores per al GCC (o l'Emacs, el Bash, el
+Linux o qualsevol programa protegit per la GPL) acostumen a treballar per a
+empreses o universitats. Quan el programador vol retornar les seves millores
+a la comunitat i veure el seu codi en la versió següent, el seu cap li pot
+dir: "Un moment, aquest codi és nostre! No el volem compartir; hem decidit
+convertir la teva versió millorada en un producte de programari privatiu".</p>
+<p>
+Ãs aquà on la Llicència GPL del GNU ve al nostre rescat. El programador
+mostra al cap que aquest producte de programari privatiu infringiria el
+copyright, i el cap s'adona que només té dues opcions: publicar el nou codi
+com a programari lliure o no publicar-lo. Gairebé sempre permetrà que el
+programador faci el que tenia previst fer, i el codi s'incorporarà a la
+propera versió.</p>
+<p>
+La Llicència GPL de GNU no és Mister Simpatia. Diu que "no" a algunes de les
+coses que de vegades vol fer la gent. Hi ha usuaris que diuen que això és
+negatiu perquè la GPL "exclou" alguns desenvolupadors de programari privatiu
+que "cal incorporar a la comunitat del programari lliure".</p>
+<p>
+Però no els estem excloent de la nostra comunitat: ells decideixen no
+entrar-hi. La seva decisió de fer programari privatiu és a la vegada la
+decisió de mantenir-se fora de la nostra comunitat. Formar part de la nostra
+comunitat vol dir cooperar amb nosaltres: no els podem "portar a la nostra
+comunitat" si no s'hi volen incorporar.</p>
+<p>
+El que podem fer és oferir-los un al·licient per unir-s'hi. La Llicència GPL
+de GNU està dissenyada perquè el nostre programari disponible sigui un
+al·licient: "Si crees programari lliure, pots fer servir aquest codi". Ãs
+clar que no els convencerem tots, però sà uns quants.</p>
+<p>
+El desenvolupament de programari privatiu no aporta cap contribució a la
+nostra comunitat, però els seus desenvolupadors sovint ens demanen un cop de
+mà . Els usuaris de programari lliure poden contribuir a l'autoestima dels
+desenvolupadors de programari lliure, mitjançant el reconeixement i la
+gratitud, però pot ser molt temptador que una empresa et digui: "Tu deixa
+que posem el teu paquet al nostre programa privatiu, i el teu programa el
+faran servir milers de persones!" La temptació pot ser poderosa, però a la
+llarga tots en sortim més ben parats si ens hi resistim. </p>
+<p>
+La temptació i la pressió resulten més difÃcils de reconèixer si arriben
+d'una manera indirecta, a través d'organitzacions de programari lliure que
+han adoptat una polÃtica de fer costat al programari privatiu. L'X
+Consortium (i el seu successor, l'Open Group) en són un exemple: finançats
+per empreses que feien programari privatiu, fa una dècada que volen
+convèncer els programadors que no facin servir el copyleft. Ara que l'Open
+Group ha <a href="/philosophy/x.html"> convertit l'X11R6.4 en programari no
+lliure</a>, els que ens vam resistir a aquella pressió estem orgullosos
+d'haver-ho fet.</p>
+<p>
+[El setembre de 1998, uns mesos després que l'X11R6.4 es publiqués sota
+condicions de distribució no lliures, l'Open Group va canviar de parer i el
+va tornar a publicar amb la mateixa llicència de programari lliure (no
+ajustada al copyleft) que es va fer servir per al X11R6.3. Grà cies, Open
+Group, però aquest canvi de parer no invalida les conclusions que traiem del
+fet que fos <em>possible</em> afegir-hi les restriccions.]</p>
+<p>
+Des del punt de vista pragmà tic, pensar en objectius més grans a llarg
+termini reforçarà la voluntat de resistir aquesta pressió. Si us centreu en
+la llibertat i la comunitat que podeu construir si us manteniu ferms,
+trobareu la força per fer-ho. "Defenseu alguna cosa o us ensorrareu per
+no-res."</p>
+<p>
+I si els cÃnics ridiculitzen la llibertat, la comunitat... si els "realistes
+implacables" diuen que el benefici econòmic és l'únic ideal... senzillament
+ignoreu-los i continueu fent servir el copyleft.</p>
-<p>Per tant estava disposat a compartir la seva feina amb una comunitat
- que compartís programari, però no veia cap raó per
- donar un cop de mà a una empresa que fes productes fora de l'abast
- de la nostra comunitat. El seu objectiu era diferent del meu, però va
- decidir que la Llicència Pública General de GNU també
era útil
-per al seu objectiu.</p>
-<p>Si voleu aconseguir alguna cosa en aquest món, no n'hi ha prou
- amb l'idealisme: cal triar un mètode que serveixi per arribar
- a l'objectiu. Dit d'una altra manera, s'ha de ser pragmàtic. És
- pragmàtica la Llicència GPL? Fem un cop d'ull als seus
- resultats.</p>
-<p>Considerem el GNU C++. Per què tenim un compilador C++ lliure?
- Només perquè la Llicència GPL de GNU deia que havia
- de ser lliure. El GNU C++ va ser desenvolupat per un consorci industrial,
- MCC, a partir del compilador GNU C. Normalment MCC fa els seus productes
- tan privatius com sigui possible. Però van fer la interfície
- del C++ com a programari lliure perquè la Llicència GPL
- de GNU deia que era l'única manera en que podia publicar-se. La
- interfície del C++ incloïa molts fitxers nous, però com
- que s'havien d'enllaçar amb el GCC, se'ls havia d'aplicar la
Llicència
- GPL. Els avantatges per a la nostra comunitat són evidents.</p>
-<p>Considerem el cas del GNU Objective C. Els de NeXT inicialment volien
- que aquesta interfície fos privativa i van proposar publicar-la
- com a fitxers .o perquè els usuaris poguessin enllaçar-la
- amb la resta del GCC, pensant que així es podrien saltar els requisits
- de la Llicència GPL. Però el nostre advocat va dir que
- això no complia els requisits legals i que no estava permès,
- de manera que van publicar la interfície Objective C com a programari
- lliure.</p>
-<p>Aquests exemples van tenir lloc fa anys, però la Llicència
- GPL de GNU ens continua aportant més programari lliure.</p>
-<p>Moltes biblioteques GNU estan protegides per la Llicència
Pública
- General per a Biblioteques del GNU (la LGPL), però no totes. Una
- biblioteca GNU que està protegida per la Llicència GPL
- ordinària del GNU és la Readline, que permet editar
línies
- d'ordres. Una vegada vaig saber que hi havia un programa no lliure que
- estava dissenyat per fer servir la biblioteca Readline i li vaig dir
- al desenvolupador que això no estava permès. Hauria pogut
- eliminar del programa l'edició de línies d'ordres, però
el
- que va fer va ser tornar-lo a publicar amb la Llicència GPL. Avui
- dia és programari lliure.</p>
-<p>Els programadors que escriuen millores per al GCC (o l'Emacs, el Bash,
- el Linux o qualsevol programa protegit per la GPL) acostumen a treballar
- per a empreses o universitats. Quan el programador vol retornar les seves
- millores a la comunitat i veure el seu codi en la versió següent,
- el seu cap li pot dir: "Un moment, aquest codi és nostre!
- No el volem compartir; hem decidit convertir la teva versió millorada
- en un producte de programari privatiu".</p>
-<p>És aquí on la Llicència GPL del GNU ve al nostre
- rescat. El programador mostra al cap que aquest producte de programari
- privatiu infringiria el copyright, i el cap s'adona que només
- té dues opcions: publicar el nou codi com a programari lliure
- o no publicar-lo. Gairebé sempre permetrà que el programador
- faci el que tenia previst fer, i el codi s'incorporarà a la propera
- versió.</p>
-<p>La Llicència GPL de GNU no és Mister Simpatia. Diu que
"no" a
- algunes de les coses que de vegades vol fer la gent. Hi ha usuaris que
- diuen que això és negatiu perquè la GPL
"exclou" alguns
- desenvolupadors de programari privatiu que "cal incorporar a la
- comunitat del programari lliure".</p>
-<p>Però no els estem excloent de la nostra comunitat: ells decideixen
- no entrar-hi. La seva decisió de fer programari privatiu és
- a la vegada la decisió de mantenir-se fora de la nostra comunitat.
- Formar part de la nostra comunitat vol dir cooperar amb nosaltres: no
- els podem "portar a la nostra comunitat" si no s'hi volen
incorporar.</p>
-<p>El que podem fer és oferir-los un al·licient per unir-s'hi.
- La Llicència GPL de GNU està dissenyada perquè el
- nostre programari disponible sigui un al·licient: "Si crees
- programari lliure, pots fer servir aquest codi". És clar
- que no els convencerem tots, però sí uns quants.</p>
-<p>El desenvolupament de programari privatiu no aporta cap contribució a
- la nostra comunitat, però els seus desenvolupadors sovint ens
- demanen un cop de mà. Els usuaris de programari lliure poden
contribuir
- a l'autoestima dels desenvolupadors de programari lliure, mitjançant
- el reconeixement i la gratitud, però pot ser molt temptador que
- una empresa et digui: "Tu deixa que posem el teu paquet al nostre
- programa privatiu, i el teu programa el faran servir milers de
persones!" La
- temptació pot ser poderosa, però a la llarga tots en sortim
- més ben parats si ens hi resistim. </p>
-<p> La temptació i la pressió resulten més difícils
- de reconèixer si arriben d'una manera indirecta, a través
- d'organitzacions de programari lliure que han adoptat una política
- de fer costat al programari privatiu. L'X Consortium (i el seu successor,
- l'Open Group) en són un exemple: finançats per empreses
- que feien programari privatiu, fa una dècada que volen
convèncer
- els programadors que no facin servir el copyleft. Ara que l'Open Group
- ha <a href="/philosophy/x.html"> convertit l'X11R6.4 en programari no
- lliure</a>, els que ens vam resistir a aquella pressió estem
orgullosos d'haver-ho
-fet.</p>
-<p>[El setembre de 1998, uns mesos després que l'X11R6.4 es
publiqués
- sota condicions de distribució no lliures, l'Open Group va canviar
- de parer i el va tornar a publicar amb la mateixa llicència de
- programari lliure (no ajustada al copyleft) que es va fer servir per
- al X11R6.3. Gràcies, Open Group, però aquest canvi de parer
- no invalida les conclusions que traiem del fet que fos possible afegir-hi
-les restriccions.] </p>
-<p>Des del punt de vista pragmàtic, pensar en objectius més
- grans a llarg termini reforçarà la voluntat de resistir
- aquesta pressió. Si us centreu en la llibertat i la comunitat
- que podeu construir si us manteniu ferms, trobareu la força per
- fer-ho. "Defenseu alguna cosa o us ensorrareu per no-res."</p>
-<p>I si els cínics ridiculitzen la llibertat, la comunitat... si
- els "realistes implacables" diuen que el benefici econòmic
és
- l'únic ideal... senzillament ignoreu-los i continueu fent servir
- el copyleft.</p>
<hr />
-<h4> Aquest assaig s'ha publicat a <a href="/doc/book13.html"><cite>Free
Software,
-Free Society: The Selected Essays of Richard M. Stallman</cite></a>.</h4>
+<h4>Aquest assaig s'ha publicat a <a href="/doc/book13.html"><cite>Free
+Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
+M. Stallman</cite></a>.</h4>
+
+
+<div style="font-size: small;">
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
</div>
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
-
<div id="footer">
<p>
-Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
-També hi ha d'<a href="/contact/">altres formes de contactar</a>
-amb la FSF.
-<br />
-Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments) a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. També hi ha d'<a
+href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb la FSF. <br /> Envieu
+els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
</p>
<p>
-Vegeu el
-<a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
-README</a> per a informar-vos sobre la coordinació i publicació
-de les traduccions d'aquest article.
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article.
</p>
<p>
Copyright © 1998, 2003 Free Software Foundation, Inc.,</p>
<address>51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110, USA</address>
-<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest
- article en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui
-aquesta nota.</p>
+<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
+qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota.
+</p>
-<p>
-Updated:
+
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+ </div>
+ <p>
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2007/06/19 14:31:54 $
+Updated:
+
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
+
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
+
<!-- All pages on the GNU web server should have the section about -->
<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking -->
<!-- with the webmasters first. -->
<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
-
<div id="translations">
-<h4>Traduccions d'aquesta pàgina</h4>
+<h4>Traduccions d'aquesta pà gina</h4>
<!-- Please keep this list alphabetical, and in the original -->
<!-- language if possible, otherwise default to English -->
@@ -212,7 +226,6 @@
<!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
<!-- http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
-
<ul class="translations-list">
<!-- Catalan -->
<li><a href="/philosophy/pragmatic.ca.html">Català</a> [ca]</li>
@@ -234,12 +247,14 @@
<li><a
href="/philosophy/pragmatic.ja.html">日本語</a> [ja]</li>
<!-- Korean -->
<li><a
href="/philosophy/pragmatic.ko.html">한국어</a> [ko]</li>
+<!-- Malayalam -->
+<li><a
href="/philosophy/pragmatic.ml.html">മലയാളം</a> [ml]</li>
<!-- Dutch -->
<li><a href="/philosophy/pragmatic.nl.html">Nederlands</a> [nl]</li>
<!-- Polish -->
<li><a href="/philosophy/pragmatic.pl.html">Polski</a> [pl]</li>
-<!-- Portuguese -->
-<li><a href="/philosophy/pragmatic.pt.html">Português</a> [pt]</li>
+<!-- Brazilian Portuguese -->
+<li><a href="/philosophy/pragmatic.pt-br.html">português do
Brasil</a> [pt-br]</li>
<!-- Russian -->
<li><a
href="/philosophy/pragmatic.ru.html">Русский</a> [ru]</li>
</ul>
Index: selling.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/selling.ca.html,v
retrieving revision 1.3
retrieving revision 1.4
diff -u -b -r1.3 -r1.4
--- selling.ca.html 21 Nov 2007 18:31:28 -0000 1.3
+++ selling.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.4
@@ -1,207 +1,240 @@
+
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
<title>Vendre programari lliure - Projecte GNU - Free Software Foundation
(FSF)</title>
+
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
<h2>Vendre programari lliure</h2>
<!-- This document uses XHTML 1.0 Strict, but may be served as -->
<!-- text/html. Please ensure that markup style considers -->
<!-- appendex C of the XHTML 1.0 standard. See validator.w3.org. -->
-
<!-- Please ensure links are consistent with Apache's MultiView. -->
<!-- Change include statements to be consistent with the relevant -->
<!-- language, where necessary. -->
+<p>
+Molta gent creu que l'esperit del projecte GNU és que no s'hauria de cobrar
+per distribuir còpies de programari, o que s'ha de cobrar el mÃnim possible,
+just el suficient per cobrir els costos.</p>
+
+<p>
+En realitat, encoratgem als distribuïdors de <a
+href="/philosophy/free-sw.ca.html">programari lliure</a> a cobrar tant com
+vulguin (o puguin). Si això us sembla sorprenent, val la pena que continueu
+llegint.</p>
+
+<p>
+La paraula "free" té en anglès dos significats: es pot referir tant a la
+llibertat com al preu. Quan parlem de "programari lliure" ("free software"),
+estem parlant de llibertat, no de preu. "Lliure" té el sentit que trobem a
+"pensament lliure", i que no és a "barra lliure". Més concretament,
+significa que l'usuari és lliure d'executar un programa, de modificar-lo i
+de redistribuir-lo amb o sense els canvis.</p>
+
+<p>
+Els programes lliures es distribueixen de vegades gratuïtament i de vegades
+pagant una quantitat no menyspreable. Sovint el mateix programa estÃ
+disponible de les dues maneres en llocs diferents. El programa és lliure,
+independentment del preu, pel fet que els usuaris en tenen plena llibertat
+d'ús.</p>
+
+<p>
+Els <a href="/philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">programes
+no lliures</a> es venen normalment a un preu alt, però de vegades us els
+poden proporcionar de franc. Però això no fa que el programa sigui
+lliure. Tant si cal pagar com si és de franc, el programa no és lliure
+perquè els usuaris no tenen la llibertat de modificar-lo o de
+redistribuir-lo.</p>
+
+<p>
+Com que el programari lliure no té res a veure amb el preu, un preu més baix
+no el fa més lliure, ni l'apropa més a la llibertat. Per tant, si distribuïu
+còpies de programari lliure, podeu cobrar un preu elevat i guanyar alguns
+diners. La redistribució de programari lliure és una activitat legÃtima. Si
+us hi dediqueu, podeu treure'n profit.</p>
+
+<p>
+El programari lliure és un projecte comunitari, i qualsevol que en tregui
+profit hauria de cercar vies per contribuir al creixement de la
+comunitat. Per a un distribuïdor, una manera de fer-ho és donar una part
+dels seus beneficis a la <a href="http://www.fsf.org/";>Free Software
+Foundation</a> o a qualsevol altre projecte de desenvolupament de programari
+lliure. Finançant el seu desenvolupament contribuireu a l'expansió del món
+del programari lliure.</p>
+
+<p>
+<strong>La distribució de programari lliure és una oportunitat d'augmentar
+els fons per al seu desenvolupament. No la malgasteu!</strong></p>
+
+<p>
+Per tal de contribuir a augmentar els fons, heu de tenir un marge de
+beneficis. Si cobreu un preu molt baix, no tindreu diners per ajudar al
+desenvolupament de nou programari.</p>
+
+
+<h3>Pot un preu de distribució més alt perjudicar alguns usuaris?</h3>
+
+<p>
+De vegades la gent pensa que uns preus de distribució alts posarien el
+programari lliure fora de l'abast dels usuaris que no tenen massa diners. En
+el <a href="/philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">programari
+propietari</a>, un preu elevat provoca exactament això. Però el cas del
+programari lliure és diferent.</p>
+
+<p>
+La diferència és que el programari lliure tendeix naturalment a difondre's,
+i hi ha moltes maneres d'aconseguir-lo.</p>
+
+<p>
+Els acaparadors de programari fan mesquinament tot el possible per impedir
+que els usuaris executin un programa propietari sense haver-lo pagat. Si el
+preu és alt, serà difÃcil per a molts usuaris fer servir el programa.</p>
+
+<p>
+Amb el programari lliure, els usuaris no han de pagar una taxa de
+distribució per poder utilitzar el programa. Poden copiar-se el programa
+d'un amic que en tingui una còpia, o que tingui accés a la xarxa. O bé uns
+quants usuaris poden ajuntar-se, repartir-se el preu d'un CD-ROM i
+instal·lar cadascú el programari. Un preu de CD-ROM alt no és un gran
+obstacle quan el programari és lliure.</p>
+
+
+<h3>Pot un preu de distribució més alt limitar l'ús de programari
lliure?</h3>
<p>
-Molta gent creu que l'esperit del projecte GNU és que no s'hauria
-de cobrar per distribuir còpies de programari, o que s'ha de
-cobrar el mínim possible, just el suficient per cobrir els
-costos.</p>
-
-<p>En realitat, encoratgem als distribuïdors de <a
href="/philosophy/free-sw.ca.html">programari
- lliure</a> a cobrar tant com vulguin (o puguin). Si això us
- sembla sorprenent, val la pena que continueu llegint.</p>
-<p>La paraula "free" té en anglès dos significats:
- es pot referir tant a la llibertat com al preu. Quan parlem de
"programari
- lliure" ("free software"), estem parlant de llibertat,
- no de preu. "Lliure" té el sentit que trobem a
"pensament
- lliure", i que no és a "barra lliure". Més
- concretament, significa que l'usuari és lliure d'executar
- un programa, de modificar-lo i de redistribuir-lo amb o sense els
- canvis.</p>
-<p>Els programes lliures es distribueixen de vegades gratuïtament
- i de vegades pagant una quantitat no menyspreable. Sovint el mateix
- programa està disponible de les dues maneres en llocs diferents.
- El programa és lliure, independentment del preu, pel fet
- que els usuaris en tenen plena llibertat d'ús.</p>
-<p>Els <a href="/philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">programes
- no lliures</a> es venen normalment a un preu alt, però de
- vegades us els poden proporcionar de franc. Però això no
- fa que el programa sigui lliure. Tant si cal pagar com si és
- de franc, el programa no és lliure perquè els usuaris
- no tenen la llibertat de modificar-lo o de redistribuir-lo.</p>
-<p>Com que el programari lliure no té res a veure amb el preu,
- un preu més baix no el fa més lliure, ni l'apropa
- més a la llibertat. Per tant, si distribuïu còpies
- de programari lliure, podeu cobrar un preu elevat i guanyar alguns
- diners. La redistribució de programari lliure és una
- activitat legítima. Si us hi dediqueu, podeu treure'n profit.</p>
-<p>El programari lliure és un projecte comunitari, i qualsevol
- que en tregui profit hauria de cercar vies per contribuir al creixement
- de la comunitat. Per a un distribuïdor, una manera de fer-ho és
- donar una part dels seus beneficis a la <a href="http://www.fsf.org/";>Free
- Software Foundation</a> o a qualsevol altre projecte de desenvolupament
- de programari lliure. Finançant el seu desenvolupament contribuireu
- a l'expansió del món del programari lliure.</p>
-<p><strong>La distribució de programari lliure és una
- oportunitat d'augmentar els fons per al seu desenvolupament. No
-la malgasteu!</strong></p>
-<p>
-Per tal de contribuir a augmentar els fons, heu de tenir un marge
- de beneficis. Si cobreu un preu molt baix, no tindreu diners per
-ajudar al desenvolupament de nou programari.</p>
-
-
-<h3>Pot un preu de distribució més alt perjudicar alguns
-usuaris?</h3>
-
-<p>De vegades la gent pensa que uns preus de distribució alts
- posarien el programari lliure fora de l'abast dels usuaris que no
- tenen massa diners. En el <a
href="/philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">programari
- propietari</a>, un preu elevat provoca exactament això. Però el
-cas del programari lliure és diferent.</p>
-
-<p>La diferència és que el programari lliure tendeix
- naturalment a difondre's, i hi ha moltes maneres d'aconseguir-lo.</p>
-<p>Els acaparadors de programari fan mesquinament tot el possible
- per impedir que els usuaris executin un programa propietari sense
- haver-lo pagat. Si el preu és alt, serà difícil
- per a molts usuaris fer servir el programa.</p>
-<p>Amb el programari lliure, els usuaris no han de pagar una taxa
- de distribució per poder utilitzar el programa. Poden copiar-se
- el programa d'un amic que en tingui una còpia, o que tingui
- accés a la xarxa. O bé uns quants usuaris poden ajuntar-se,
- repartir-se el preu d'un CD-ROM i instal·lar cadascú el
- programari. Un preu de CD-ROM alt no és un gran obstacle
- quan el programari és lliure.</p>
-<h3>Pot un preu de distribució més alt limitar l'ús
-de programari lliure?</h3>
-
-<p>Una altra preocupació comuna és la popularitat del
- programari lliure. Hi ha gent que considera que un preu de
distribució alt
- pot reduir el nombre d'usuaris, o que un preu baix pot animar als
-usuaris.</p>
-
-<p>Això és cert per al programari propietari, però el
- programari lliure és diferent. Amb tantes maneres d'aconseguir
- còpies, el preu de distribució té menys efecte
- sobre la popularitat.</p>
-<p>A llarg termini, el nombre de gent que utilitzarà programari
- lliure vindrà determinat principalment per la disponibilitat
- de programari lliure i per la seva facilitat d'ús. Molts
- usuaris continuaran utilitzant programari propietari si el programari
- lliure no pot fer totes les tasques que necessiten. Per tant, si
- volem que el nombre d'usuaris augmenti a llarg termini, hem de desenvolupar
- més programari lliure.</p>
-<p>La manera més directa de fer-ho és escriure els <a
href="http://savannah.gnu.org/projects/tasklist";>programes
- lliures</a> o els <a href="/doc/doc.ca.html">manuals</a> necessaris
- pel vostre compte. Però si us dediqueu a distribuir i no
- a programar, la millor manera d'ajudar és proporcionar
- els fons per a què altres ho puguin fer.</p>
-<h3>La frase "vendre programari" pot ser ambigua</h3>
-
-<p>En sentit estricte, "vendre" significa intercanviar béns
- per diners. Vendre una còpia d'un programa lliure és
-totalment legítim, i us animem a fer-ho.</p>
-
-<p>No obstant, quan pensem en "<a
href="/philosophy/words-to-avoid.ca.html#SellSoftware">vendre
- programari</a>", ens imaginem fent-ho de la manera que la
- majoria d'empreses ho fan: fent programari propietari en lloc
- de lliure.</p>
-<p>Per tant, a menys que dibuixeu una barrera clara, tal i com ho
- fa aquest article, us aconsellem evitar la frase "vendre
programari" i
- escollir-ne una altra. Per exemple, podeu dir "distribuir programari
- lliure a canvi d'una quota", frase que no té cap
ambigüitat.</p>
-<h3>Preus alts o baixos, i la Llicència Pública General
-de GNU</h3>
-
-<p>Llevat d'un cas especial, la <a href="/copyleft/gpl.html">Llicència
- Pública General de GNU</a> (GNU GPL) no imposa restriccions
- sobre quina quantitat s'ha de carregar per distribuir una còpia
- de programari lliure. Podeu cobrar un cèntim, un euro o
- un bilió, o no cobrar res. Això és decisió
vostra
- i del mercat. No us queixeu si ningú no vol pagar un bilió
per
-una còpia.</p>
-
-<p>L'únic cas especial es produeix quan els binaris es distribueixen
- sense el seu codi font corresponent. Aquells qui ho facin estan
- obligats per la Llicència Pública General de GNU a
- facilitar-lo a petició dels interessats. Sense un límit
- en la quota per al codi font, podria donar-se el cas que la quota
- que es fixés fos tan elevada que ningú pogués
- pagar-la (un bilió d'euros), amb la idea de fingir que es
- lliura el codi font quan en realitat el que es fa és retenir-lo.
- En aquest cas, per tant, hem de limitar la quota per al codi, per
- tal de garantir la llibertat dels usuaris. En situacions ordinàries
- no hi ha cap justificació per a limitar les quotes de
distribució,
- i per tant no les limitem.</p>
-<p>De vegades les empreses les activitats de les quals creuen la línia
- del que la Llicència Pública General de GNU permet
- demanen permís, argumentat que "no cobraran res pel
- programari GNU" o coses per l'estil. No van enlloc amb aquesta
- manera de fer les coses. El programari lliure té a veure
- amb la llibertat, i fer complir la Llicència Pública
- General és defensar la llibertat. Quan defensem la llibertat
- dels usuaris, no ens distraiem en coses accessòries com quina
- quantitat s'ha de carregar a una distribució. La llibertat és
- tota la qüestió i l'única qüestió.</p>
+Una altra preocupació comuna és la popularitat del programari lliure. Hi ha
+gent que considera que un preu de distribució alt pot reduir el nombre
+d'usuaris, o que un preu baix pot animar als usuaris.</p>
+
+<p>
+Això és cert per al programari propietari, però el programari lliure és
+diferent. Amb tantes maneres d'aconseguir còpies, el preu de distribució té
+menys efecte sobre la popularitat.</p>
+
+<p>
+A llarg termini, el nombre de gent que utilitzarà programari lliure vindrÃ
+determinat principalment per la disponibilitat de programari lliure i per la
+seva facilitat d'ús. Molts usuaris continuaran utilitzant programari
+propietari si el programari lliure no pot fer totes les tasques que
+necessiten. Per tant, si volem que el nombre d'usuaris augmenti a llarg
+termini, hem de desenvolupar més programari lliure.</p>
+
+<p>
+La manera més directa de fer-ho és escriure els <a
+href="http://savannah.gnu.org/projects/tasklist";>programes lliures</a> o els
+<a href="/doc/doc.ca.html">manuals</a> necessaris pel vostre compte. Però si
+us dediqueu a distribuir i no a programar, la millor manera d'ajudar és
+proporcionar els fons per a què altres ho puguin fer.</p>
+
+
+<h3>La frase "vendre programari" pot ser ambigua</h3>
+
+<p>
+En sentit estricte, "vendre" significa intercanviar béns per diners. Vendre
+una còpia d'un programa lliure és totalment legÃtim, i us animem a
fer-ho.</p>
+
+<p>
+No obstant, quan pensem en "<a
+href="/philosophy/words-to-avoid.ca.html#SellSoftware">vendre
+programari</a>", ens imaginem fent-ho de la manera que la majoria d'empreses
+ho fan: fent programari propietari en lloc de lliure.</p>
+
+<p>
+Per tant, a menys que dibuixeu una barrera clara, tal i com ho fa aquest
+article, us aconsellem evitar la frase "vendre programari" i escollir-ne una
+altra. Per exemple, podeu dir "distribuir programari lliure a canvi d'una
+quota", frase que no té cap ambigüitat.</p>
+
+
+<h3>Preus alts o baixos, i la Llicència Pública General de GNU</h3>
+
+<p>
+Llevat d'un cas especial, la <a href="/copyleft/gpl.html">Llicència Pública
+General de GNU</a> (GNU GPL) no imposa restriccions sobre quina quantitat
+s'ha de carregar per distribuir una còpia de programari lliure. Podeu cobrar
+un cèntim, un euro o un bilió, o no cobrar res. Això és decisió vostra i
del
+mercat. No us queixeu si ningú no vol pagar un bilió per una còpia.</p>
+
+<p>
+L'únic cas especial es produeix quan els binaris es distribueixen sense el
+seu codi font corresponent. Aquells qui ho facin estan obligats per la
+Llicència Pública General de GNU a facilitar-lo a petició dels
+interessats. Sense un lÃmit en la quota per al codi font, podria donar-se el
+cas que la quota que es fixés fos tan elevada que ningú pogués pagar-la (un
+bilió d'euros), amb la idea de fingir que es lliura el codi font quan en
+realitat el que es fa és retenir-lo. En aquest cas, per tant, hem de limitar
+la quota per al codi, per tal de garantir la llibertat dels usuaris. En
+situacions ordinà ries no hi ha cap justificació per a limitar les quotes de
+distribució, i per tant no les limitem.</p>
+
+<p>
+De vegades les empreses les activitats de les quals creuen la lÃnia del que
+la Llicència Pública General de GNU permet demanen permÃs, argumentat que
+"no cobraran res pel programari GNU" o coses per l'estil. No van enlloc amb
+aquesta manera de fer les coses. El programari lliure té a veure amb la
+llibertat, i fer complir la Llicència Pública General és defensar la
+llibertat. Quan defensem la llibertat dels usuaris, no ens distraiem en
+coses accessòries com quina quantitat s'ha de carregar a una distribució. La
+llibertat és tota la qüestió i l'única qüestió.</p>
+
<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, -->
<!-- all pages on the GNU web server should have the section about -->
<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking -->
<!-- with the webmasters first. -->
<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
+<div style="font-size: small;">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
</div>
+
<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<p>
-Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU
-a <a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
-També hi ha d'<a href="/contact/">altres formes de contactar</a>
-la FSF.
-<br />
-Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments)
-a <a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. També hi ha d'<a
+href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb la FSF. <br /> Envieu
+els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
</p>
<p>
Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
-README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació
de
-les traduccions d'aquest article.
+README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article.
</p>
<p>
-Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2007 Free Software Foundation, Inc.,
+Copyright © 1996, 1997, 1998, 2001, 2007 Free Software Foundation,
+Inc.,
</p>
<address>51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110, USA</address>
-<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
-qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui aquesta nota.
+<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
+qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota.
</p>
-<p>
-Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>,
-21/11/2007
-<br />
-Updated:
+
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 15 de
+desembre de 2008.</div>
+ <p>
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2007/11/21 18:31:28 $
+Updated:
+
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
+
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
<div id="translations">
-<h4>Traduccions d'aquesta pàgina</h4>
+<h4>Traduccions d'aquesta pà gina</h4>
<!-- Please keep this list alphabetical. -->
<!-- Comment what the language is for each type, i.e. de is Deutsch.-->
@@ -215,8 +248,9 @@
<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
<!-- <URL:http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm> -->
<!-- Please use W3C normative character entities -->
-
<ul class="translations-list">
+<!-- Arabic -->
+<li><a
href="/philosophy/selling.ar.html">العربية</a> [ar]</li>
<!-- Catalan -->
<li><a href="/philosophy/selling.ca.html">Català</a> [ca]</li>
<!-- Czech -->
@@ -235,12 +269,14 @@
<li><a href="/philosophy/selling.it.html">Italiano</a> [it]</li>
<!-- Japanese -->
<li><a
href="/philosophy/selling.ja.html">日本語</a> [ja]</li>
+<!-- Malayalam -->
+<li><a
href="/philosophy/selling.ml.html">മലയാളം</a> [ml]</li>
<!-- Dutch -->
<li><a href="/philosophy/selling.nl.html">Nederlands</a> [nl]</li>
<!-- Polish -->
<li><a href="/philosophy/selling.pl.html">Polski</a> [pl]</li>
-<!-- Portuguese -->
-<li><a href="/philosophy/selling.pt.html">Português</a> [pt]</li>
+<!-- Brazilian Portuguese -->
+<li><a href="/philosophy/selling.pt-br.html">português do
Brasil</a> [pt-br]</li>
<!-- Romanian -->
<li><a
href="/philosophy/selling.ro.html">Română</a> [ro]</li>
<!-- Russian -->
Index: university.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/university.ca.html,v
retrieving revision 1.2
retrieving revision 1.3
diff -u -b -r1.2 -r1.3
--- university.ca.html 20 Sep 2007 14:47:29 -0000 1.2
+++ university.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.3
@@ -1,227 +1,218 @@
+
+
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<title>Com publicar programari lliure si treballeu en una universitat -
Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Com publicar programari lliure si treballeu en una universitat -
Projecte
+GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
-
<h2>Com publicar programari lliure si treballeu en una universitat</h2>
<p>
-Al Moviment per al Programari Lliure creiem que els usuaris haurien
- de tenir la llibertat de modificar i distribuir el programari que
- utilitzen. L'adjectiu "lliure" de l'expressió
"programari
- lliure" fa referència a la llibertat: significa que
- els usuaris tenen la llibertat d'executar, modificar i distribuir
- el programari. El programari lliure contribueix al coneixement humà;
- el programari privatiu no. Per aquesta raó, les universitats
- haurien de promoure l'ús de programari lliure com a aportació
al
- coneixement humà, de la mateixa manera que haurien d'animar
-els científics i els estudiants a publicar les seves obres.</p>
-
-<p>
-Malauradament, molts administradors de les universitats mostren una
- actitud de cobdícia envers el programari (i la ciència):
- consideren els programes com una font d'ingressos, i no com a aportacions
- al coneixement humà. Els desenvolupadors de programari lliure
- han hagut de conviure amb aquesta tendència durant gairebé vint
-anys.</p>
-
-<p>
-Quan vaig començar a desenvolupar el <a
href="/gnu/the-gnu-project.ca.html">sistema
-operatiu GNU</a> el 1984, el primer pas va ser deixar la meva feina
-al MIT. Ho vaig fer precisament perquè l'oficina de llicències
-del MIT no pogués interferir en la publicació del sistema
-GNU com a programari lliure. Havia plantejat una estratègia
-per oferir els programes GNU sota una llicència que garantís
-que totes les versions modificades també fossin programari
-lliure, estratègia que vaig desenvolupar a la <a
href="/licenses/gpl.html">Llicència
-Pública General de GNU</a>, i no volia haver de suplicar a
-l'administració del MIT que em permetés aplicar-la.</p>
-
-<p>
-Amb el anys, sovint molts universitaris s'han adreçat a la
-Fundació per al Programari Lliure per assessorar-se sobre com
-convèncer els administradors que només veuen en el programari
-un producte per vendre. Un bon mètode, aplicable fins i tot
-a projectes amb finançament específic, és basar
-la vostra feina en un programa ja existent publicat sota la Llicència
-Pública General de GNU. Després podreu dir als administradors:
"només
-podem publicar la versió modificada sota la Llicència
-Pública General de GNU; si no, infringiríem el copyright".
-Un cop esvaït dels seus ulls el símbol del dòlar,
-en general permetran publicar-la com a programari lliure.</p>
-
-<p>
-També podeu demanar ajuda al patrocinador financer del projecte.
-Quan un equip de la Universitat de Nova York va desenvolupar el compilador
-GNU Ada amb fons procedents de les Forces Aèries dels Estats
-Units, el contracte especificava que calia fer donació del
-codi resultant a la Fundació per al Programari Lliure. Negocieu
-primer l'acord amb el patrocinador i després mostreu educadament
-a l'administració de la universitat que aquest tema no es pot
-tornar a negociar. S'estimaran més tenir un contracte per desenvolupar
-programari lliure que cap contracte, de manera que probablement ho
-acceptaran.</p>
-
-<p>
-En tot cas, plantegeu la qüestió aviat, abans que el programa
-estigui mig acabat. En aquest punt, la universitat encara us necessita,
-o sigui que podeu jugar fort: digueu a l'administració que
-acabareu el programa i el deixareu operatiu només si accepten
-per escrit publicar-lo com a programari lliure (i sota la llicència
-de programari lliure que hagueu triat). Si no, només hi treballareu
-el suficient per escriure un article sobre el programa i mai no fareu
-una versió suficientment bona com per publicar-la. Quan els
-administradors sàpiguen que les seves opcions són tenir
-un paquet de programari lliure que doni prestigi a la universitat
-o no res, en general triaran la primera opció.</p>
-
-<p>
-No totes les universitats tenen polítiques cobejoses. La Universitat
-de Texas té una política que fa molt simple publicar
-el programari que s'hi desenvolupa com a programari lliure sota la
-Llicència Pública General del GNU. Tant la Univates,
-al Brasil, com l'Indian Institute of Information Technology de Hyberabad,
-a l'Índia, tenen polítiques a favor de la publicació de
-programari sota la Llicència Pública General. Si us
-guanyeu primer el suport del professorat, podeu arribar a implantar
-una política semblant a la vostra universitat. Presenteu el
-tema com una qüestió de principis: té la universitat
-la missió de fer avançar el coneixement humà,
-o el seu únic propòsit és perpetuar-se a si mateixa?</p>
-
-<p>
-Sigui quina sigui l'estratègia adoptada, sempre ajuda tenir
-determinació i adoptar una perspectiva ètica, tal i
-com fem al Moviment per al Programari Lliure. Per tractar la gent
-de manera ètica, el programari ha de ser lliure (en el sentit
-de llibertat) per a tothom.</p>
-
-<p>
-Molts desenvolupadors de programari lliure només al·leguen
-raons pràctiques: defensen que es permeti als altres compartir
-i modificar el programari com a mitjà per fer-lo potent i fiable.
-Si aquests valors us impulsen a desenvolupar programari lliure, benvinguts
-siguin, i gràcies per la vostra contribució. Però aquests
-valors no us donaran una base sòlida quan els administradors
-de la universitat us pressionin o temptin perquè convertiu
-el programa en privatiu.</p>
-
-<p>
-Podran argumentar, per exemple, que "encara podríem fer-lo
-més potent i fiable amb els diners que en trauríem." Aquesta
-afirmació pot esdevenir o no certa amb el temps, però d'entrada
és
-difícil de rebatre. Podrien suggerir una llicència per
-oferir còpies "gratuïtes i només per a ús
-acadèmic", fet que equivaldria a dir que el públic
-en general no mereix tenir llibertat, i argumentar que amb això
s'obtindria
-la cooperació de la comunitat acadèmica, que (segons
-ells) és tot el que necessiteu.</p>
-
-<p>
-Si partiu d'uns valors "pragmàtics", és difícil
-plantejar bones raons per rebutjar aquestes propostes, però podreu
-rebatre-les si fonamenteu la vostra postura en valors ètics
-i polítics. Què hi ha de bo en fer un programa potent
-i fiable a costa de la llibertat dels usuaris? La llibertat no hauria
-d'estar present tant fora com dins del món acadèmic?
-Les respostes són òbvies si la llibertat i la comunitat
-es troben entre els vostres objectius. El programari lliure respecta
-la llibertat dels usuaris, mentre que el programari no lliure la nega.</p>
-
-<p>
-Res no reforça tant la vostra determinació com saber
-que la llibertat de la comunitat depèn, en una instància,
-de vosaltres.</p>
+Al Moviment per al Programari Lliure creiem que els usuaris haurien de tenir
+la llibertat de modificar i distribuir el programari que
+utilitzen. L'adjectiu "lliure" de l'expressió "programari lliure" fa
+referència a la llibertat: significa que els usuaris tenen la llibertat
+d'executar, modificar i distribuir el programari. El programari lliure
+contribueix al coneixement humà ; el programari privatiu no. Per aquesta raó,
+les universitats haurien de promoure l'ús de programari lliure com a
+aportació al coneixement humà , de la mateixa manera que haurien d'animar els
+cientÃfics i els estudiants a publicar les seves obres.</p>
+
+<p>
+Malauradament, molts administradors de les universitats mostren una actitud
+de cobdÃcia envers el programari (i la ciència): consideren els programes
+com una font d'ingressos, i no com a aportacions al coneixement humà . Els
+desenvolupadors de programari lliure han hagut de conviure amb aquesta
+tendència durant gairebé vint anys.</p>
+
+<p>
+Quan vaig començar a desenvolupar el <a
+href="/gnu/the-gnu-project.ca.html">sistema operatiu GNU</a> el 1984, el
+primer pas va ser deixar la meva feina al MIT. Ho vaig fer precisament
+perquè l'oficina de llicències del MIT no pogués interferir en la
publicació
+del sistema GNU com a programari lliure. Havia plantejat una estratègia per
+oferir els programes GNU sota una llicència que garantÃs que totes les
+versions modificades també fossin programari lliure, estratègia que vaig
+desenvolupar a la <a href="/licenses/gpl.html">Llicència Pública General de
+GNU</a>, i no volia haver de suplicar a l'administració del MIT que em
+permetés aplicar-la.</p>
+
+<p>
+Amb el anys, sovint molts universitaris s'han adreçat a la Fundació per al
+Programari Lliure per assessorar-se sobre com convèncer els administradors
+que només veuen en el programari un producte per vendre. Un bon mètode,
+aplicable fins i tot a projectes amb finançament especÃfic, és basar la
+vostra feina en un programa ja existent publicat sota la Llicència Pública
+General de GNU. Després podreu dir als administradors: "només podem publicar
+la versió modificada sota la Llicència Pública General de GNU; si no,
+infringirÃem el copyright". Un cop esvaït dels seus ulls el sÃmbol del
+dòlar, en general permetran publicar-la com a programari lliure.</p>
+
+<p>
+També podeu demanar ajuda al patrocinador financer del projecte. Quan un
+equip de la Universitat de Nova York va desenvolupar el compilador GNU Ada
+amb fons procedents de les Forces Aèries dels Estats Units, el contracte
+especificava que calia fer donació del codi resultant a la Fundació per al
+Programari Lliure. Negocieu primer l'acord amb el patrocinador i després
+mostreu educadament a l'administració de la universitat que aquest tema no
+es pot tornar a negociar. S'estimaran més tenir un contracte per
+desenvolupar programari lliure que cap contracte, de manera que probablement
+ho acceptaran.</p>
+
+<p>
+En tot cas, plantegeu la qüestió aviat, abans que el programa estigui mig
+acabat. En aquest punt, la universitat encara us necessita, o sigui que
+podeu jugar fort: digueu a l'administració que acabareu el programa i el
+deixareu operatiu només si accepten per escrit publicar-lo com a programari
+lliure (i sota la llicència de programari lliure que hà giu triat). Si no,
+només hi treballareu el suficient per escriure un article sobre el programa
+i mai no fareu una versió suficientment bona com per publicar-la. Quan els
+administradors sà piguen que les seves opcions són tenir un paquet de
+programari lliure que doni prestigi a la universitat o no res, en general
+triaran la primera opció.</p>
+
+<p>
+No totes les universitats tenen polÃtiques cobejoses. La Universitat de
+Texas té una polÃtica que fa molt simple publicar el programari que s'hi
+desenvolupa com a programari lliure sota la Llicència Pública General del
+GNU. Tant la Univates, al Brasil, com l'Indian Institute of Information
+Technology de Hyberabad, a l'Ãndia, tenen polÃtiques a favor de la
+publicació de programari sota la Llicència Pública General. Si us guanyeu
+primer el suport del professorat, podeu arribar a implantar una polÃtica
+semblant a la vostra universitat. Presenteu el tema com una qüestió de
+principis: té la universitat la missió de fer avançar el coneixement humà ,
o
+el seu únic propòsit és perpetuar-se a si mateixa?</p>
+
+<p>
+Sigui quina sigui l'estratègia adoptada, sempre ajuda tenir determinació i
+adoptar una perspectiva ètica, tal i com fem al Moviment per al Programari
+Lliure. Per tractar la gent de manera ètica, el programari ha de ser lliure
+(en el sentit de llibertat) per a tothom.</p>
+
+<p>
+Molts desenvolupadors de programari lliure només al·leguen raons prà ctiques:
+defensen que es permeti als altres compartir i modificar el programari com a
+mitjà per fer-lo potent i fiable. Si aquests valors us impulsen a
+desenvolupar programari lliure, benvinguts siguin, i grà cies per la vostra
+contribució. Però aquests valors no us donaran una base sòlida quan els
+administradors de la universitat us pressionin o temptin perquè convertiu el
+programa en privatiu.</p>
+
+<p>
+Podran argumentar, per exemple, que "encara podrÃem fer-lo més potent i
+fiable amb els diners que en traurÃem." Aquesta afirmació pot esdevenir o no
+certa amb el temps, però d'entrada és difÃcil de rebatre. Podrien suggerir
+una llicència per oferir còpies "gratuïtes i només per a ús acadèmic",
fet
+que equivaldria a dir que el públic en general no mereix tenir llibertat, i
+argumentar que amb això s'obtindria la cooperació de la comunitat acadèmica,
+que (segons ells) és tot el que necessiteu.</p>
+
+<p>
+Si partiu d'uns valors "pragmà tics", és difÃcil plantejar bones raons per
+rebutjar aquestes propostes, però podreu rebatre-les si fonamenteu la vostra
+postura en valors ètics i polÃtics. Què hi ha de bo en fer un programa
+potent i fiable a costa de la llibertat dels usuaris? La llibertat no hauria
+d'estar present tant fora com dins del món acadèmic? Les respostes són
+òbvies si la llibertat i la comunitat es troben entre els vostres
+objectius. El programari lliure respecta la llibertat dels usuaris, mentre
+que el programari no lliure la nega.</p>
+
+<p>
+Res no reforça tant la vostra determinació com saber que la llibertat de la
+comunitat depèn, en una instà ncia, de vosaltres.</p>
<hr />
-<h4>Aquest assaig està publicat a <a href="/doc/book13.html"><cite>Free
- Software, Free Society: The Selected Essays of Richard M.
Stallman</cite></a>.</h4>
+<h4>Aquest assaig està publicat a <a href="/doc/book13.html"><cite>Free
+Software, Free Society: The Selected Essays of Richard
+M. Stallman</cite></a>.</h4>
+
+
+<div style="font-size: small;">
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
</div>
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
-
<div id="footer">
<p>
-Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
-També hi ha d'<a href="http://www.fsf.org/about/contact.html";>altres
formes de contactar</a>
-amb la FSF.
-<br />
-Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments) a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. També hi ha d'<a
+href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb la FSF. <br /> Envieu
+els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
</p>
<p>
-Vegeu el
-<a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
-README</a> per a informar-vos sobre la coordinació i publicació
-de les traduccions d'aquest article.
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article.
</p>
<p>
-Copyright (C) 2002 Richard Stallman
-<br />
-Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article
-en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui
-aquesta nota.
+Copyright © 2002 Richard Stallman <br />Es permet realitzar i
+distribuir còpies literals d'aquest article en qualsevol medi sense pagament
+de drets, sempre que es conservi aquesta nota.
</p>
-<p>
-Updated:
+
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+ </div>
+ <p>
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2007/09/20 14:47:29 $
+Updated:
+
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
+
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
+
<!-- All pages on the GNU web server should have the section about -->
<!-- verbatim copying. Please do NOT remove this without talking -->
<!-- with the webmasters first. -->
<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
-
<div id="translations">
-<h3><b>Traduccions d'aquesta pàgina</b><!-- language if possible,
otherwise default to English -->
- <!-- If you do not have it English, please comment what the -->
- <!-- English is. If you add a new language here, please -->
- <!-- advise address@hidden and add it to -->
- <!-- - in /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
- <!-- - in /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
- <!-- one of the lists under the section "Translations Underway" -->
- <!-- - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
- <!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
- <!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
- <!-- http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
-</h3>
+<h4>Traduccions d'aquesta pà gina</h4>
+<!-- Please keep this list alphabetical, and in the original -->
+<!-- language if possible, otherwise default to English -->
+<!-- If you do not have it English, please comment what the -->
+<!-- English is. If you add a new language here, please -->
+<!-- advise address@hidden and add it to -->
+<!-- - in /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
+<!-- - in /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
+<!-- one of the lists under the section "Translations Underway" -->
+<!-- - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
+<!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
+<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
+<!-- http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
<ul class="translations-list">
<!-- Catalan -->
<li><a href="/philosophy/university.ca.html">Català</a> [ca]</li>
-
<!-- Czech -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.cs.html">Česky</a> [cs]</li>
-
+<li><a href="/philosophy/university.cs.html">Česky</a> [cs]</li>
<!-- English -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.html">English</a> [en]</li>
-
+<li><a href="/philosophy/university.html">English</a> [en]</li>
<!-- Spanish -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.es.html">Español</a> [es]</li>
-
+<li><a href="/philosophy/university.es.html">Español</a> [es]</li>
<!-- French -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.fr.html">Français</a> [fr]</li>
-
+<li><a href="/philosophy/university.fr.html">Français</a> [fr]</li>
+<!-- Hebrew -->
+<li><a
href="/philosophy/university.he.html">עברית</a> [he]</li>
<!-- Italian -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.it.html">Italiano</a> [it]</li>
-
+<li><a href="/philosophy/university.it.html">Italiano</a> [it]</li>
<!-- Dutch -->
<li><a href="/philosophy/university.nl.html">Nederlands</a> [nl]</li>
-
<!-- Polish -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.pl.html">Polski</a> [pl]</li>
-
-<!-- Portuguese -->
-<li><a href="/copyleft/copyleft.pt.html">Português</a> [pt]</li>
+<li><a href="/philosophy/university.pl.html">Polski</a> [pl]</li>
+<!-- Brazilian Portuguese -->
+<li><a href="/philosophy/university.pt-br.html">português do
Brasil</a> [pt-br]</li>
</ul>
</div>
</div>
Index: use-free-software.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/use-free-software.ca.html,v
retrieving revision 1.3
retrieving revision 1.4
diff -u -b -r1.3 -r1.4
--- use-free-software.ca.html 27 Sep 2007 17:26:26 -0000 1.3
+++ use-free-software.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.4
@@ -1,130 +1,122 @@
+
<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
-<title>La comunitat del programari lliure 20 anys després - Projecte
GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
+
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>La comunitat del programari lliure 20 anys després - Projecte GNU -
Free
+Software Foundation (FSF)</title>
+
<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
-<h2>La comunitat del programari lliure 20 anys després: <br />
-Un gran però incomplet èxit. I ara què?</h2>
+<h2>La comunitat del programari lliure 20 anys després: <br />Un gran però
+incomplet èxit. I ara què?</h2>
<!-- This document uses XHTML 1.0 Strict, but may be served as -->
<!-- text/html. Please ensure that markup style considers -->
<!-- appendex C of the XHTML 1.0 standard. See validator.w3.org. -->
-
<!-- Please ensure links are consistent with Apache's MultiView. -->
<!-- Change include statements to be consistent with the relevant -->
<!-- language, where necessary. -->
-
<p>per <a href="http://www.stallman.org/";><strong>Richard
Stallman</strong></a></p>
<p>
-Va ser el 5 de gener de 1984, avui fa vint anys, quan vaig deixar
- la meva feina al MIT per començar a desenvolupar un sistema
- operatiu lliure, <a href="/gnu/thegnuproject.ca.html">GNU</a>. Encara
- que mai no hem publicat un sistema GNU complet apte per al seu ús
- en producció, desenes de milions de persones utilitzen avui
- una variant del sistema GNU, encara que la majoria no saben que
- ho és. Programari lliure no significa «gratuït»:
- significa que els usuaris són lliures d'usar el programa,
- estudiar-ne el codi font, modificar-lo i distribuir-lo amb o sense
-canvis, gratuïtament o cobrant una quantitat.</p>
-
-<p>
-La meva esperança era que un sistema operatiu lliure obriria
-un camí per escapar per sempre de la subjugació que
-representa el programari privatiu. Jo havia experimentat l'horror
-de l'estil de vida que el programari no lliure imposa als seus usuaris,
-i estava determinat a escapar i a facilitar als altres un camí per
-fer el mateix.</p>
-
-<p>
-El programari no lliure implica un sistema antisocial que prohibeix
- la cooperació i la comunitat. Habitualment no es pot veure
- el codi font; no es pot saber quins trucs bruts o quines errades
- estúpides pot contenir. Si a algú no li agrada el
- programa, no el pot canviar. I el pitjor de tot, està prohibit
- compartir-lo amb algú més. La prohibició de
- compartir el programari equival a tallar els llaços que uneixen
-la societat.</p>
-
-<p>
-Avui tenim una gran comunitat d'usuaris que fan anar GNU, Linux i
- altres programes lliures. A milers de persones els agradaria estendre
- això, i han adoptat com a objectiu convèncer a més
- usuaris d'ordinadors que «utilitzin programari lliure».
- Però què significa «utilitzar programari lliure»?
- Significa escapar del programari privatiu, o simplement instal·lar-hi
- al costat programes lliures? Ens proposem conduir la gent a la llibertat,
- o simplement presentar-los el nostre codi? En altres paraules, estem
- treballant per la llibertat, o hem reemplaçat aquesta meta
-pel superficial objectiu de la popularitat?</p>
-
-<p>
-És fàcil habituar-se a passar per alt aquesta distinció,
-perquè en moltes situacions comunes no suposa cap diferència.
-Quan intentem convèncer una persona que provi un programa lliure
-o instal·li el sistema operatiu <a
href="/gnu/linux-and-gnu.ca.html">GNU/Linux</a>,
-amb qualsevol dels dos objectius ens comportaríem de la mateixa
-manera. Tanmateix, en altres situacions cada una de les metes condueix
-a accions molt diferents.</p>
-
-<p>
-Per exemple, què hauríem de dir quan es publiquen versions
-que funcionen sobre GNU/Linux del controlador de vídeo no lliure
-de Invidious, de la base de dades no lliure Prophecy, o de l'intèrpret
-i de les biblioteques no lliures del llenguatge Indonesia? Hauríem
-d'agrair als seus desenvolupadors el «suport» al nostre
-sistema, o hauríem de considerar aquest programa no lliure
-com qualsevol altre, com un atractiu pertorbador, una temptació a
+Va ser el 5 de gener de 1984, avui fa vint anys, quan vaig deixar la meva
+feina al MIT per començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure, <a
+href="/gnu/thegnuproject.ca.html">GNU</a>. Encara que mai no hem publicat un
+sistema GNU complet apte per al seu ús en producció, desenes de milions de
+persones utilitzen avui una variant del sistema GNU, encara que la majoria
+no saben que ho és. Programari lliure no significa «gratuït»: significa que
+els usuaris són lliures d'usar el programa, estudiar-ne el codi font,
+modificar-lo i distribuir-lo amb o sense canvis, gratuïtament o cobrant una
+quantitat.</p>
+
+<p>
+La meva esperança era que un sistema operatiu lliure obriria un camà per
+escapar per sempre de la subjugació que representa el programari
+privatiu. Jo havia experimentat l'horror de l'estil de vida que el
+programari no lliure imposa als seus usuaris, i estava determinat a escapar
+i a facilitar als altres un camà per fer el mateix.</p>
+
+<p>
+El programari no lliure implica un sistema antisocial que prohibeix la
+cooperació i la comunitat. Habitualment no es pot veure el codi font; no es
+pot saber quins trucs bruts o quines errades estúpides pot contenir. Si a
+algú no li agrada el programa, no el pot canviar. I el pitjor de tot, estÃ
+prohibit compartir-lo amb algú més. La prohibició de compartir el programari
+equival a tallar els llaços que uneixen la societat.</p>
+
+<p>
+Avui tenim una gran comunitat d'usuaris que fan anar GNU, Linux i altres
+programes lliures. A milers de persones els agradaria estendre això, i han
+adoptat com a objectiu convèncer a més usuaris d'ordinadors que «utilitzin
+programari lliure». Però què significa «utilitzar programari lliure»?
+Significa escapar del programari privatiu, o simplement instal·lar-hi al
+costat programes lliures? Ens proposem conduir la gent a la llibertat, o
+simplement presentar-los el nostre codi? En altres paraules, estem
+treballant per la llibertat, o hem reemplaçat aquesta meta pel superficial
+objectiu de la popularitat?</p>
+
+<p>
+Ãs fà cil habituar-se a passar per alt aquesta distinció, perquè en moltes
+situacions comunes no suposa cap diferència. Quan intentem convèncer una
+persona que provi un programa lliure o instal·li el sistema operatiu <a
+href="/gnu/linux-and-gnu.ca.html">GNU/Linux</a>, amb qualsevol dels dos
+objectius ens comportarÃem de la mateixa manera. Tanmateix, en altres
+situacions cada una de les metes condueix a accions molt diferents.</p>
+
+<p>
+Per exemple, què haurÃem de dir quan es publiquen versions que funcionen
+sobre GNU/Linux del controlador de vÃdeo no lliure de Invidious, de la base
+de dades no lliure Prophecy, o de l'intèrpret i de les biblioteques no
+lliures del llenguatge Indonesia? HaurÃem d'agrair als seus desenvolupadors
+el «suport» al nostre sistema, o haurÃem de considerar aquest programa no
+lliure com qualsevol altre, com un atractiu pertorbador, una temptació a
acceptar l'esclavitud, un problema a resoldre?</p>
<p>
-Si adoptem com a meta augmentar la popularitat d'alguns programes
- lliures, si busquem convèncer més gent que utilitzi
- alguns programes lliures de tan en quan, podem pensar que aquests
- programes no lliures són contribucions útils per a
- aquest objectiu. És difícil discutir l'afirmació que
- la seva disponibilitat fa que GNU/Linux sigui més popular.
- Si un ús ampli de GNU o de Linux és l'objectiu últim
- de la nostra comunitat, hauríem lògicament d'aplaudir
- totes les aplicacions que funcionin sobre GNU/Linux, siguin lliures
-o no.</p>
-
-<p>
-Però si el nostre objectiu és la llibertat, tot canvia.
-Els usuaris no poden ser lliures mentre usin un programa no lliure.
-Per alliberar els ciutadans del ciberespai, hem de reemplaçar
-aquests programes no lliures, no acceptar-los. No són contribucions
-a la nostra comunitat, són temptacions per assentar la falta
-de llibertat.</p>
-
-<p>
-Hi ha dues motivacions comunes per desenvolupar un programa lliure.
- Una és que no hi ha cap programa que faci certa tasca.
Desgraciadament,
- acceptar l'ús d'un programa no lliure elimina aquesta
motivació.
- L'altra és el desig de ser lliure, que motiva la gent a escriure
- substituts lliures de programes privatius. En casos com aquests,
- aquest motiu és l'únic que pot funcionar. Simplement
- utilitzant un substitut lliure nou i sense acabar, abans que
tècnicament
- sigui comparable amb el model no lliure, podem contribuir a animar
-els desenvolupadors lliures a perseverar fins que arribi a ser superior.</p>
-
-<p>
-La presència d'aquests programes no lliures no és un
-fet trivial. Desenvolupar substituts lliures suposarà una feina
-enorme; es pot trigar anys. Aquesta feina pot requerir l'ajuda de
-futurs hackers, avui joves, gent que encara ha de sentir-se atreta
-a treballar en el programari lliure. Què podem fer avui per
-ajudar a convèncer altres persones, en el futur, de mantenir
-la determinació i la persistència necessàries
-per acabar aquesta obra?</p>
-
-<p>
-La manera més efectiva d'enfortir la nostra comunitat per al
-futur és difondre la comprensió del valor de la llibertat:
-ensenyar a més gent a reconèixer la inacceptable immoralitat
-del programari no lliure. La gent que valora la llibertat és,
-a llarg termini, la seva millor i més essencial defensa.</p>
+Si adoptem com a meta augmentar la popularitat d'alguns programes lliures,
+si busquem convèncer més gent que utilitzi alguns programes lliures de tan
+en quan, podem pensar que aquests programes no lliures són contribucions
+útils per a aquest objectiu. Ãs difÃcil discutir l'afirmació que la seva
+disponibilitat fa que GNU/Linux sigui més popular. Si un ús ampli de GNU o
+de Linux és l'objectiu últim de la nostra comunitat, haurÃem lògicament
+d'aplaudir totes les aplicacions que funcionin sobre GNU/Linux, siguin
+lliures o no.</p>
+
+<p>
+Però si el nostre objectiu és la llibertat, tot canvia. Els usuaris no poden
+ser lliures mentre usin un programa no lliure. Per alliberar els ciutadans
+del ciberespai, hem de reemplaçar aquests programes no lliures, no
+acceptar-los. No són contribucions a la nostra comunitat, són temptacions
+per assentar la falta de llibertat.</p>
+
+<p>
+Hi ha dues motivacions comunes per desenvolupar un programa lliure. Una és
+que no hi ha cap programa que faci certa tasca. Desgraciadament, acceptar
+l'ús d'un programa no lliure elimina aquesta motivació. L'altra és el desig
+de ser lliure, que motiva la gent a escriure substituts lliures de programes
+privatius. En casos com aquests, aquest motiu és l'únic que pot
+funcionar. Simplement utilitzant un substitut lliure nou i sense acabar,
+abans que tècnicament sigui comparable amb el model no lliure, podem
+contribuir a animar els desenvolupadors lliures a perseverar fins que arribi
+a ser superior.</p>
+
+<p>
+La presència d'aquests programes no lliures no és un fet
+trivial. Desenvolupar substituts lliures suposarà una feina enorme; es pot
+trigar anys. Aquesta feina pot requerir l'ajuda de futurs hackers, avui
+joves, gent que encara ha de sentir-se atreta a treballar en el programari
+lliure. Què podem fer avui per ajudar a convèncer altres persones, en el
+futur, de mantenir la determinació i la persistència necessà ries per acabar
+aquesta obra?</p>
+
+<p>
+La manera més efectiva d'enfortir la nostra comunitat per al futur és
+difondre la comprensió del valor de la llibertat: ensenyar a més gent a
+reconèixer la inacceptable immoralitat del programari no lliure. La gent que
+valora la llibertat és, a llarg termini, la seva millor i més essencial
+defensa.</p>
<hr />
-<h4>Publicat originàriament a Newsforge.</h4>
+<p><strong>Publicat originà riament a Newsforge.</strong></p>
<!-- If needed, change the copyright block at the bottom. In general, -->
<!-- all pages on the GNU web server should have the section about -->
@@ -132,46 +124,54 @@
<!-- with the webmasters first. -->
<!-- Please make sure the copyright date is consistent with the document -->
<!-- and that it is like this "2001, 2002" not this "2001-2002." -->
-</div><!-- for id="content", starts in the include above -->
+<div style="font-size: small;">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
+</div>
+
+<!-- for id="content", starts in the include above -->
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
<div id="footer">
<p>
-Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
-També hi ha d'<a href="/contact/">altres formes de contactar</a>
-amb la FSF.
-<br />
-Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o suggeriments) a
-<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. També hi ha d'<a
+href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb la FSF. <br /> Envieu
+els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
</p>
<p>
-Vegeu el
-<a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
-README</a> per informar-vos sobre la coordianció i l'enviament de
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
traduccions d'aquest article.
</p>
<p>
-Copyright (C) 2004 Richard Stallman<br />
-51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110, USA
-<br />
-Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article
-en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui
-aquesta nota.
+Copyright © 2004 Richard Stallman
+</p>
+<p>Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest article en
+qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que es conservi aquesta nota.
</p>
-<p>
-Updated:
+
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+ </div>
+ <p>
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2007/09/27 17:26:26 $
+Updated:
+
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
+
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>
<div id="translations">
-<h4>Traduccions d'aquesta pàgina</h4>
+<h4>Traduccions d'aquesta pà gina</h4>
<!-- Please keep this list alphabetical. -->
<!-- Comment what the language is for each type, i.e. de is Deutsch.-->
@@ -185,7 +185,6 @@
<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
<!-- <URL:http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm> -->
<!-- Please use W3C normative character entities -->
-
<ul class="translations-list">
<!-- Catalan -->
<li><a
href="/philosophy/use-free-software.ca.html">Català</a> [ca]</li>
Index: using-gfdl.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/using-gfdl.ca.html,v
retrieving revision 1.5
retrieving revision 1.6
diff -u -b -r1.5 -r1.6
--- using-gfdl.ca.html 9 Oct 2007 17:04:42 -0000 1.5
+++ using-gfdl.ca.html 17 Dec 2008 21:26:47 -0000 1.6
@@ -1,151 +1,157 @@
- <!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
- <title>Utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU
(GFDL)
- - Projecte GNU - Free Software Foundation
- (FSF)</title>
-
- <!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
-
- <h2>Utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de
- GNU (GFDL)</h2>
-
- <p>Per <a href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></p>
-
- <p>Si coneixeu algú que estigui escrivint un manual sobre
- programari lliure i que en planegi la publicació comercial,
- teniu l'oportunitat de prestar un gran servei al Moviment del
- Programari Lliure amb molt poca feina: suggeriu-li la idea de
- publicar el manual sota la <a href="/copyleft/fdl.html"> Llicència
- de Documentació Lliure de GNU (GFDL)</a>.</p>
-
- <p>Fins fa poc, la publicació comercial d'un llibre comportava
- gairebé sempre un llibre no lliure. Però, de la
- mateixa manera que la comercialització de programari lliure
- ha crescut recentment, la comercialització de documentació
lliure
- ha començat també a augmentar. Alguns dels principals
- editors comercials de documentació sobre el <a
href="/gnu/linux-and-gnu.ca.html">sistema
- GNU/Linux</a>, i sobre el programari lliure en general, estan
- ara disposats a publicar llibres sota la Llicència de
Documentació Lliure
- de GNU (GFDL) i a pagar als autors de la manera usual (SI els
- autors ho demanen fermament).</p>
-
- <p>No obstant, amb tota probabilitat, els editors proposaran d'entrada
- publicar l'habitual llibre privatiu. I si els autors ho accepten,
- ho serà. Així, doncs, és essencial per als
- autors prendre la iniciativa i dir: «Volem utilitzar la
- Llicència de Documentació Lliure de GNU per a aquest
- llibre.» Per tant, quan el vostre amic parli d'escriure
- un manual, podeu influir sobre el curs dels esdeveniments simplement
- suggerint-li aquesta possibilitat.</p>
-
- <p>Si un editor rebutja la petició d'entrada, el Projecte
- GNU pot ajudar els autors a persuadir-lo. Poden contactar amb
- nosaltres a <a href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.</p>
-
- <p>Hi ha <a
href="/licenses/license-list.ca.html#DocumentationLicenses">altres</a>
llicències
- de documentació lliure legítimes, però de
- vegades la seva utilització requereix anar amb compte.
- Per exemple, una llicència conté dues clàusules
- opcionals que poden activar-se; el permís és lliure
- si no s'utilitza cap de les dues clàusules opcionals, però
activar
- l'una o l'altra converteix el llibre en no lliure. (Vegeu <a
href="/licenses/license-list.ca.html">http://www.gnu.org/licenses/license-list.ca.html.</a>)
- Els autors que vulguin publicar documentació lliure utilitzant
- una llicència diferent de la GFDL poden contactar amb nosaltres,
- i així podrem comprovar si la llicència compleix
- els requisits necessaris per fer que la documentació sigui
- realment lliure.</p>
-
- <p>Quan un manual comercial és lliure i tracta sobre el sistema
- GNU, el projecte GNU el pot recomanar al públic. De manera
- que si els autors o l'editor publiquen una pàgina Web per
- descriure'l i/o per vendre'n còpies, podem posar un enllaç
cap
- a aquesta pàgina des de <a href="/home.ca.html">www.gnu.org</a>,
- sempre que la pàgina s'avingui als nostres criteris habituals
- (per exemple, no ha de contenir enllaços cap a pàgines
- amb programari o documentació no lliure, i no ha d'intentar
- odiosament convèncer a la gent de comprar). Si us plau,
- informeu al <a href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>
sobre
- pàgines d'aquesta mena.</p>
- <hr />
-
- <h4><a href="/philosophy/philosophy.ca.html">Altres texts per llegir</a></h4>
- <br />
- Article directament relacionat: <a
href="/philosophy/free-doc.ca.html">Programari
- Lliure i Manuals Lliures</a>
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<!-- This file is automatically generated by GNUnited Nations! -->
+<title>Utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL) -
Projecte GNU -
+Free Software Foundation (FSF)</title>
+
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+<h2>Utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL)</h2>
+
+<p>per <a href="http://www.stallman.org";>Richard Stallman</a></p>
+
+<p>Si coneixeu algú que estigui escrivint un manual sobre programari lliure i
+que en planegi la publicació comercial, teniu l'oportunitat de prestar un
+gran servei al Moviment del Programari Lliure amb molt poca feina:
+suggeriu-li la idea de publicar el manual sota la <a
+href="/copyleft/fdl.html"> Llicència de Documentació Lliure de GNU
+(GFDL)</a>.</p>
+
+<p>Fins fa poc, la publicació comercial d'un llibre comportava gairebé sempre
+un llibre no lliure. Però, de la mateixa manera que la comercialització de
+programari lliure ha crescut recentment, la comercialització de documentació
+lliure ha començat també a augmentar. Alguns dels principals editors
+comercials de documentació sobre el <a
+href="/gnu/linux-and-gnu.ca.html">sistema GNU/Linux</a>, i sobre el
+programari lliure en general, estan ara disposats a publicar llibres sota la
+Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL) i a pagar als autors de la
+manera usual (Si els autors ho demanen fermament).</p>
+
+<p>No obstant, amb tota probabilitat, els editors proposaran d'entrada publicar
+l'habitual llibre privatiu. I si els autors ho accepten, ho serà . AixÃ,
+doncs, és essencial per als autors prendre la iniciativa i dir: «Volem
+utilitzar la Llicència de Documentació Lliure de GNU per a aquest llibre.»
+Per tant, quan el vostre amic parli d'escriure un manual, podeu influir
+sobre el curs dels esdeveniments simplement suggerint-li aquesta
+possibilitat.</p>
+
+<p>Si un editor rebutja la petició d'entrada, el Projecte GNU pot ajudar els
+autors a persuadir-lo. Poden contactar amb nosaltres a <a
+href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>.</p>
+
+<p>Hi ha <a
+href="/licenses/license-list.ca.html#DocumentationLicenses">altres</a>
+llicències de documentació lliure legÃtimes, però de vegades la seva
+utilització requereix anar amb compte. Per exemple, una llicència conté dues
+clà usules opcionals que poden activar-se; el permÃs és lliure si no
+s'utilitza cap de les dues clà usules opcionals, però activar l'una o l'altra
+converteix el llibre en no lliure. (Vegeu <a
+href="/licenses/license-list.ca.html">http://www.gnu.org/licenses/license-list.ca.html.</a>)
+Els autors que vulguin publicar documentació lliure utilitzant una llicència
+diferent de la GFDL poden contactar amb nosaltres, i aixà podrem comprovar
+si la llicència compleix els requisits necessaris per fer que la
+documentació sigui realment lliure.</p>
+
+<p>Quan un manual comercial és lliure i tracta sobre el sistema GNU, el
+projecte GNU el pot recomanar al públic. De manera que si els autors o
+l'editor publiquen una pà gina Web per descriure'l i/o per vendre'n còpies,
+podem posar un enllaç cap a aquesta pà gina des de <a
+href="/home.ca.html">www.gnu.org</a>, sempre que la pà gina s'avingui als
+nostres criteris habituals (per exemple, no ha de contenir enllaços cap a
+pà gines amb programari o documentació no lliure, i no ha d'intentar
+odiosament convèncer a la gent de comprar). Si us plau, informeu al <a
+href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a> sobre
+pà gines d'aquesta mena.</p>
+
+<p>Vegeu també <a href="/philosophy/free-doc.ca.html">Programari lliure i
+manuals lliures</a>.</p>
+
+
+<div style="font-size: small;">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't have notes.-->
+ </div>
</div>
<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
-
<div id="footer">
+<p>
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. També hi ha d'<a
+href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb la FSF. <br /> Envieu
+els enllaços trencats i d'altres correccions o suggeriments a <a
+href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+</p>
+
+<p>
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les
+traduccions d'aquest article.
+</p>
+
+<p>
+Copyright © 1999 Richard M. Stallman <br />Es permet realitzar i
+distribuir còpies literals d'aquest article en qualsevol medi sense pagament
+de drets, sempre que es conservi aquesta nota.
+</p>
+
+
+<div class="translators-credits">
+
+<!--TRANSLATORS: Use space (SPC) as msgstr if you don't want credits.-->
+Darrera actualització: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 15 de
+desembre de 2008.</div>
<p>
- Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a
- <a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
- També hi ha d'<a
href="http://www.fsf.org/about/contact.html";>altres formes de contactar</a>
- amb la FSF.
- <br />
- Envieu els enllaços trencats i d'altres correccions (o
suggeriments) a
- <a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
- </p>
+<!-- timestamp start -->
+Updated:
- <p>
- Vegeu el
- <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
- README</a> per informar-vos sobre la coordinació i
- publicació de les traduccions d'aquest article.
- </p>
+$Date: 2008/12/17 21:26:47 $
- <p>
- Copyright © 1999 Richard M. Stallman
- <br />
- Es permet realitzar i distribuir còpies literals d'aquest
- article en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que
- es conservi aquesta nota.
- </p>
-
- <p>
- Traducció: <a href="http://www.puigpe.org/";>puigpe</a>, 18
- d'abril de 2006.
- <br />
- Updated:
- <!-- timestamp start -->
- $Date: 2007/10/09 17:04:42 $ $Author: puigpe $
- <!-- timestamp end -->
- </p>
+<!-- timestamp end -->
+</p>
</div>
<div id="translations">
- <h4>Traduccions d'aquesta pàgina</h4>
+<h4>Traduccions d'aquesta pà gina</h4>
- <!-- Please keep this list alphabetical, and in the original -->
- <!-- language if possible, otherwise default to English -->
- <!-- If you do not have it English, please comment what the -->
- <!-- English is. If you add a new language here, please -->
- <!-- advise address@hidden and add it to -->
- <!-- - in /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
- <!-- - in /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
- <!-- one of the lists under the section "Translations Underway" -->
- <!-- - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
- <!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
- <!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
- <!-- http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
-
- <ul class="translations-list">
- <li><a href=
-
"/philosophy/using-gfdl.zh-cn.html">简体中文</a></li>
- <li><a href=
-
"/philosophy/using-gfdl.zh-tw.html">繁體中文</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.html">English</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.es.html">Español</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.fr.html">Français</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.id.html">Bahasa Indonesia</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.it.html">Italiano</a></li>
- <li><a
href="/philosophy/using-gfdl.ko.html">한국어</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.nl.html">Nederlands</a></li>
- <li><a href="/philosophy/using-gfdl.pl.html">Polski</a></li>
- </ul>
-
-</div>
+<!-- Please keep this list alphabetical by language code. -->
+<!-- Comment what the language is for each type, i.e. de is German. -->
+<!-- Write the language name in its own language (Deutsch) in the text. -->
+<!-- If you add a new language here, please -->
+<!-- advise address@hidden and add it to -->
+<!-- - /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
+<!-- - one of the lists under the section "Translations Underway" -->
+<!-- - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
+<!-- to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
+<!-- Please also check you have the language code right; see: -->
+<!-- http://www.loc.gov/standards/iso639-2/php/code_list.php -->
+<!-- If the 2-letter ISO 639-1 code is not available, -->
+<!-- use the 3-letter ISO 639-2. -->
+<!-- Please use W3C normative character entities. -->
+<ul class="translations-list">
+<!-- Catalan -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.ca.html">Català</a> [ca]</li>
+<!-- English -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.html">English</a> [en]</li>
+<!-- Spanish -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.es.html">Español</a> [es]</li>
+<!-- French -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.fr.html">Français</a> [fr]</li>
+<!-- Indonesian -->
+<li><a
href="/philosophy/using-gfdl.id.html">Bahasa Indonesia</a> [id]</li>
+<!-- Italian -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.it.html">Italiano</a> [it]</li>
+<!-- Korean -->
+<li><a
href="/philosophy/using-gfdl.ko.html">한국어</a> [ko]</li>
+<!-- Dutch -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.nl.html">Nederlands</a> [nl]</li>
+<!-- Polish -->
+<li><a href="/philosophy/using-gfdl.pl.html">Polski</a> [pl]</li>
+<!-- Chinese (Simplified) -->
+<li><a
href="/philosophy/using-gfdl.zh-cn.html">简体中文</a> [zh-cn]</li>
+<!-- Chinese (Traditional) -->
+<li><a
href="/philosophy/using-gfdl.zh-tw.html">繁體中文</a> [zh-tw]</li>
+</ul>
</div>
</div>
</body>
Index: po/third-party-ideas.bg.po
===================================================================
RCS file: /web/www/www/philosophy/po/third-party-ideas.bg.po,v
retrieving revision 1.5
retrieving revision 1.6
diff -u -b -r1.5 -r1.6
--- po/third-party-ideas.bg.po 27 Oct 2008 20:28:44 -0000 1.5
+++ po/third-party-ideas.bg.po 17 Dec 2008 21:26:51 -0000 1.6
@@ -6,7 +6,7 @@
msgid ""
msgstr ""
"Project-Id-Version: third-party-ideas.html\n"
-"POT-Creation-Date: 2008-10-27 16:25-0300\n"
+"POT-Creation-Date: 2008-12-14 16:26-0500\n"
"PO-Revision-Date: 2008-08-06 15:50+0300\n"
"Last-Translator: Yavor Doganov <address@hidden>\n"
"Language-Team: Bulgarian <address@hidden>\n"
@@ -592,11 +592,12 @@
"ÑÑÑжеÑÑвÑва: СвободниÑÑ ÑоÑÑÑÐµÑ Ð¸ ÑмÑÑÑÑа
на авÑоÑÑкоÑо пÑаво</a>"
# type: Content of: <ul><li>
+#, fuzzy
msgid ""
-"<a href=\"http://www.coe.ilstu.edu/rpriegle/wwwdocs/plagiari.htm\";>The Death "
-"and Rebirth of Plagiarism</a> by Rodney Riegle. (We don't entirely agree "
-"with this article—we think there is no harm in asking people to make "
-"some extra effort to write “footnotes” to give credit.)"
+"<a href=\"http://people.coe.ilstu.edu/rpriegle/wwwdocs/plagiari.htm\";>The "
+"Death and Rebirth of Plagiarism</a> by Rodney Riegle. (We don't entirely "
+"agree with this article—we think there is no harm in asking people to "
+"make some extra effort to write “footnotes” to give credit.)"
msgstr ""
"<a
href=\"http://www.coe.ilstu.edu/rpriegle/wwwdocs/plagiari.htm\";>СмÑÑÑÑа
и "
"пÑеÑажданеÑо на плагиаÑÑÑвоÑо</a> Ð¾Ñ Ð Ð¾Ð´Ð½Ð¸
РигÑл. (Ðе Ñме напÑлно ÑÑглаÑни "
| [Prev in Thread] |
Current Thread |
[Next in Thread] |
- www/philosophy nonsoftware-copyleft.ca.html pat...,
Yavor Doganov <=