[Top][All Lists]
[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]
www/gnu gnu-linux-faq.ca.html
|
From: |
Miquel Puigpelat |
|
Subject: |
www/gnu gnu-linux-faq.ca.html |
|
Date: |
Sun, 20 Apr 2008 11:36:44 +0000 |
CVSROOT: /web/www
Module name: www
Changes by: Miquel Puigpelat <puigpe> 08/04/20 11:36:44
Modified files:
gnu : gnu-linux-faq.ca.html
Log message:
Some code corrections.
CVSWeb URLs:
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/gnu-linux-faq.ca.html?cvsroot=www&r1=1.1&r2=1.2
Patches:
Index: gnu-linux-faq.ca.html
===================================================================
RCS file: /web/www/www/gnu/gnu-linux-faq.ca.html,v
retrieving revision 1.1
retrieving revision 1.2
diff -u -b -r1.1 -r1.2
--- gnu-linux-faq.ca.html 20 Apr 2008 11:04:07 -0000 1.1
+++ gnu-linux-faq.ca.html 20 Apr 2008 11:35:46 -0000 1.2
@@ -30,13 +30,13 @@
mateixa—però mostràrem el camí.
Nosaltres desenvolupàrem la major part dels components
centrals, que formen la major contribució al conjunt
- del sistema. La idea bàsica era nostra també. </dd>
- <dd> Per ser justos, deuríem
- tenir almenys igual reconeixement.</dd>
- <dd> Veieu <a href="/gnu/linux-and-gnu.ca.html">Linux
+ del sistema. La idea bàsica era nostra també. </p>
+ <p> Per ser justos, deuríem
+ tenir almenys igual reconeixement.</p>
+ <p> Veieu <a href="/gnu/linux-and-gnu.ca.html">Linux
i el Projectre GNU</a> i <a
href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris
del GNU que mai no han sentit parlar del GNU</a> per més
- explicacions, i <a href="/gnu/the-gnu-project.html">El Projecte
+ explicacions, i <a href="/gnu/the-gnu-project.ca.html">El Projecte
GNU</a> per conèixer la història.</dd>
<dt> <a name="whycare" id="whycare"></a>Per què és
important el nom? </dt>
@@ -47,8 +47,8 @@
Linux tendeix a confondre's i assigna a aquests desenvolupadors
un paper en la història de la nostra comunitat que
realment no han interpretat. Llavors aquesta gent dóna
- un pes desproporcionat al punt de vista dels desenvolupadors.</dd>
- <dd> Anomenant GNU/Linux al sistema
+ un pes desproporcionat al punt de vista dels desenvolupadors.</p>
+ <p> Anomenant GNU/Linux al sistema
reconeixeu el paper que el nostre idealisme a jugat en construir
la nostra comunitat, i <a href="/gnu/why-gnu-linux.ca.html">ajuda
al públic a reconèixer la importància
@@ -58,8 +58,8 @@
sistema? </dt>
<dd> L'anomenar “Linux” al
sistema és una confusió que s'ha difós
- més ràpid que la informació correcta.</dd>
- <dd> La gent que combinà el
+ més ràpid que la informació correcta.</p>
+ <p> La gent que combinà el
Linux amb el sistema GNU no s'imaginava fins on arribaria
la seva activitat. Centraren la seva atenció en Linux
i no se n'adonaren que la major part de la combinació era
@@ -67,8 +67,8 @@
que el nom no tindria importància. Ens va dur alguns
anys adonar-nos que el problema era aquest i demanar a la
gent de corregir-lo. Per aquells temps, la confusió ja
- s'havia estès.</dd>
- <dd> Gran part de la gent que
+ s'havia estès.</p>
+ <p> Gran part de la gent que
anomena “Linux” al sistema mai ha sentit parlar
de perquè aquest no és el nom correcte. Ells
veuen a altres utilitzant aquest nom i assumeixen que ha de
@@ -78,8 +78,8 @@
fou la del nom. Per exemple, solen creure que el desenvolupament
començà amb Linus Torvalds el 1991. Aquesta
falsa visió tendeix a reforçar la idea de què el
- sistema ha d'anomenar-se “Linux”.</dd>
- <dd> Moltes de les qüestions
+ sistema ha d'anomenar-se “Linux”.</p>
+ <p> Moltes de les qüestions
en aquest arxiu representen l'intent de la gent per justificar
el nom que estan acostumats a utilitzar.</dd>
<dt> <a name="always" id="always"></a>Deuríem dir sempre
“GNU/Linux” en
@@ -87,8 +87,8 @@
<dd> No sempre—sols quan
estigueu parlant sobre el sistema en conjunt. Quan us estigueu
referint al nucli en especial, deuríeu d'anomenar-lo
“Linux”,
- el nom que elegí el seu desenvolupador. </dd>
- <dd> Quan la gent anomena “Linux” al
+ el nom que elegí el seu desenvolupador. </p>
+ <p> Quan la gent anomena “Linux” al
sistema en conjunt, com a conseqüència anomenen
al sistema complet amb el mateix nom que al nucli. Això causa
molts tipus de confusions, perquè sols els experts
@@ -102,15 +102,15 @@
i probablement cap sistema operatiu lliure. Ningú
intentà desenvolupar
un sistema operatiu lliure als 80 excepte el Projecte GNU
i (més tard) Berkeley CSRG, que havia començat
- a alliberar el codi per una petició del Projecte GNU.</dd>
- <dd> Linus Torvalds va ser influenciat
+ a alliberar el codi per una petició del Projecte GNU.</p>
+ <p> Linus Torvalds va ser influenciat
parcialment per una xerrada sobre el GNU en Finlàndia
l'any 1990. És possible que sense aquesta influència
hagués escrit un nucli semblant al de l'Unix, però
segurament
no hagués sigut programari lliure. Linux fou lliure
l'any 1992 quan Linus el publicà baix la llicència
- GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió
0.12.)</dd>
- <dd> Encara que Torvalds hagués
+ GNU GPL. (Veieu les notes de llançament de la versió
0.12.)</p>
+ <p> Encara que Torvalds hagués
publicat el Linux sota alguna altra llicència de programari
lliure, un nucli lliure sol no hagués significat una
diferència significativa en el món. La importància
@@ -122,15 +122,15 @@
digui “GNU/Linux”, no estem dividint-la. Estem
demanant-los que donen la importància al Projecte GNU
que es mereix pel sistema operatiu GNU. Això no critica
- o lleva mèrits a ningú.</dd>
- <dd> No obstant això, hi
+ o lleva mèrits a ningú.</p>
+ <p> No obstant això, hi
ha gent a la que no li agrada el que diem. A vegades aquesta
gent ens ataca en resposta. En ocasions són tan grollers
que un es pregunta si ho fan intencionadament tractant d'intimidar-nos
i silenciar-nos. Això no ens silencia, però tendeix
a dividir la comunitat, així que tenim l'esperança
- que pugeu convèncer-los per aturar-se.</dd>
- <dd> D'altra banda, això és
+ que pugeu convèncer-los per aturar-se.</p>
+ <p> D'altra banda, això és
sols una causa secundària de visió en la nostra
comunitat. La divisió més gran en la comunitat és
entre la gent que aprecia el programari lliure com una
qüestió social
@@ -138,16 +138,16 @@
social (els simpatitzants del moviment pel programari lliure),
i aquells que sols veuen beneficis pràctics i presenten
el programari lliure sols com un alternativa eficient de model
- de desenvolupament (el moviment del codi obert).</dd>
- <dd> Aquest desacord no és
+ de desenvolupament (el moviment del codi obert).</p>
+ <p> Aquest desacord no és
sols qüestió de nom—és una
qüestió de
diferència de valors bàsics. És essencial
per a la comunitat acceptar i pensar sobre aquest desacord.
Els noms “programari lliure” i “codi obert”
són
els estendards de les dues posicions. Veieu <a
href="/philosophy/free-software-for-freedom.html">Per
què el programari lliure és millor que el de
- codi obert</a>.</dd>
- <dd> Les diferències es
+ codi obert</a>.</p>
+ <p> Les diferències es
veuen en part reflectides en la quantitat de gent que té en
compte el paper del Projecte GNU en la nostra comunitat. La
gent que valora la llibertat prefereix anomenar
“GNU/Linux” al
@@ -182,15 +182,15 @@
no mencionen el nom “GNU”, o els ideals pels que
lluita el GNU. <a href="/gnu/gnu-users-never-heard-of-gnu.html">Usuaris
del GNU que mai no han sentit parlar del GNU</a> ho explica
- en més detall.</dd>
- <dd> La gent que diu això són
+ en més detall.</p>
+ <p> La gent que diu això són
probablement geeks (amants de la tecnologia) pensant en altres
geeks que coneixen. Els geeks solen saber una mica del GNU,
però molts tenen una idea completament equivocada del
que és el GNU. Per exemple, molts creuen que és
una col·lecció de <a
href="#tools">“ferramentes”</a>,
- o un projecte per desenvolupar ferramentes.</dd>
- <dd> La formulació d'aquesta
+ o un projecte per desenvolupar ferramentes.</p>
+ <p> La formulació d'aquesta
pregunta, que és típica, il·lustra un
altre error comú. Al parlar “del paper del GNU” en
desenvolupar quelcom s'asumeix que el GNU és un grup
@@ -212,15 +212,15 @@
Windows”? </dt>
<dd> És útil escurçar
un nom que s'utilitza molt, però no si l'abreviatura és
- enganyosa.</dd>
- <dd> Pràcticament tothom
+ enganyosa.</p>
+ <p> Pràcticament tothom
en els països desenvolupats saben que el sistema
“Windows” fou
creat per Microsoft, així que escurcen “Microsoft
Windows” a “Windows” fet que no enganya
ningú perquè tothom sap quina és la naturalesa
i l'origen del sistema. Escurçar “GNU/Linux” a
“Linux” dóna
- una idea equivocada d'on prové el sistema.</dd>
- <dd> La qüestió és
+ una idea equivocada d'on prové el sistema.</p>
+ <p> La qüestió és
en sí enganyosa perquè GNU i Microsoft no són
la mateixa cosa. Microsoft és una empresa; GNU és
un sistema operatiu.</dd>
@@ -236,12 +236,12 @@
de programació s'han fet populars. La idea de que
“GNU” és
el nom d'un sistema operatiu és difícil d'introduir
en un marc conceptual en el que el sistema operatiu és
- anomenat “Linux”. </dd>
- <dd> El Projecte GNU adquirí el
+ anomenat “Linux”. </p>
+ <p> El Projecte GNU adquirí el
seu nom del sistema operatiu GNU—és el projecte
per a desenvolupar el sistema GNU. (Veieu <a
href="/gnu/initial-announcement.ca.html">l'anunci
- inicial de 1983</a>.)</dd>
- <dd> Nosaltres desenvolupàrem
+ inicial de 1983</a>.)</p>
+ <p> Nosaltres desenvolupàrem
programes com el GCC, el GNU Emacs, el GAS, el GLIBC, el BASH,
etc., perquè els necessitàvem per al sistema
operatiu GNU. El GCC, la Col·lecció de Compiladors
@@ -257,13 +257,13 @@
per fer una àmplia varietat de tasques. Un sistema
operatiu de propòsit general, per ser complet, deuria
poder ocupar-se de totes les tasques que la gran majoria d'usuaris
- volguessin fer. </dd>
- <dd> El nucli és un dels
+ volguessin fer. </p>
+ <p> El nucli és un dels
programes en un sistema operatiu—el programa que assigna
els recursos de la màquina als altres programes que
s'estan executant. El nucli també ha d'encarregar-se
- d'arracar i aturar els altres programes.</dd>
- <dd> Degut a la confusió,
+ d'arracar i aturar els altres programes.</p>
+ <p> Degut a la confusió,
molta gent usa el terme “sistema operatiu” per
referir-se al “nucli”. Ambdós usos del
terme es remunten enrere molts anys. L'ús de “sistema
@@ -274,8 +274,8 @@
sistema, i les versions de l'Unix de Berkeley també
incloïen
videojocs. Des que intentàrem que el GNU fos un sistema
operatiu semblant a l'Unix, empràrem el terme “sistema
- operatiu” de la mateixa manera.</dd>
- <dd> La majoria de vegades que
+ operatiu” de la mateixa manera.</p>
+ <p> La majoria de vegades que
la gent parla del “sistema operatiu Linux” estan
utilitzant “sistema operatiu” de la mateixa forma
que nosaltres l'utilitzem: es refereixen a la col·lecció
completa
@@ -283,8 +283,8 @@
si us plau anomeneu-lo “GNU/Linux”. Si us esteu
referint únicament al nucli, llavors “Linux”
és
el nom correcte, però per favor dieu “nucli”
també per
- evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.</dd>
- <dd> Si preferiu utilitzar un
+ evitar l'ambigüitat sobre el programari al que us referiu.</p>
+ <p> Si preferiu utilitzar un
altre terme com ara “distribució del sistema” per
a la col·lecció completa de programes, en lloc
de “sistema operatiu”, és correcte. Llavors
@@ -300,8 +300,8 @@
i els desenvolupadors elegeixen un nom per al sistema en conjunt.
El nucli no sol tenir un nom propi—en lloc d'això,
la gent diu “el nucli del susdit” o “el
- susdit nucli”. </dd>
- <dd> Per això les dues
+ susdit nucli”. </p>
+ <p> Per això les dues
construccions són usades com a sinònim,
l'expressió “el
nucli Linux” pot ser mal interpretada fàcilment
per “el nucli del Linux”, que implica que el Linux
@@ -313,8 +313,8 @@
<dd> Durant un temps provàrem
amb el nom “LiGNUx”, que combina les paraules
“GNU” i “Linux”.
La reacció fou molt dolenta. La genta accepta molt
- millor el nom “GNU/Linux”. </dd>
- <dd> El nom legítim més
+ millor el nom “GNU/Linux”. </p>
+ <p> El nom legítim més
curt per al sistema és “GNU”, però
l'anomenem “GNU/Linux” per
les raons que donem baix.</dd>
<dt> <a name="justgnu" id="justgnu"></a>Atès que Linux és
@@ -362,8 +362,8 @@
anomenar al sistema “GNU”; bàsicament,
això és el que és. És bo donar-li
a Linus Torvalds el reconeixement que es mereix, però no
- teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l. </dd>
- <dd> Així que si us voleu
+ teniu l'obligació de pagar pel privilegi de donar-se'l. </p>
+ <p> Així que si us voleu
referir al sistema simplement com “GNU”,
per evitar pagar un canon per anomenar-lo “Linux”,
no us criticarem.</dd>
@@ -377,8 +377,8 @@
deus donar al desenvolupador principal del projecte la seva
part de reconeixement. El principal desenvolupador és
el Projecte GNU, i el sistema és bàsicament
- el GNU. </dd>
- <dd> Si et sents fins i tot més
+ el GNU. </p>
+ <p> Si et sents fins i tot més
propens a atorgar reconeixement a qui el mereix, podries pensar
que alguns que han contribuït de forma secundària
també haurien de figurar en el nom del sistema. Si és
@@ -386,14 +386,14 @@
Si penses que X11 es mereix figurar en el nom del sistema,
i per tant desitges cridar al sistema GNU/X11/Linux, per favor
fes-ho. Si penses que Perl simplement hauria de figurar, i
- vols escriure GNU/Linux/Perl, endavant. </dd>
- <dd> Atès que un nom llarg
+ vols escriure GNU/Linux/Perl, endavant. </p>
+ <p> Atès que un nom llarg
com GNU/X11/Apache/Linux/TeX/Perl/Python/FreeCiv és
absurd, en algun punt hauràs de tallar-lo i ometre
els noms de molts altres desenvolupadors secundaris. No hi
ha cap indicació òbvia d'on fixar el punt de
- tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.</dd>
- <dd> Diferents punts de tall durien
+ tall, per tant no direm res en contra de la teva elecció.</p>
+ <p> Diferents punts de tall durien
a diferents opcions per a cridar al sistema. Però un
nom que no respecta el reconeixement correcte del sistema,
ni àdhuc amb qualsevol punt de tall, és
“Linux”.
@@ -408,8 +408,8 @@
Tots ells esperen reconeixement per les seves contribucions,
però no són els desenvolupadors principals del
sistema complet, així que no demanen ser reconeguts
- d'aquesta forma. </dd>
- <dd> El GNU és diferent
+ d'aquesta forma. </p>
+ <p> El GNU és diferent
perquè és més que una simple programa
que ha contribuït, més que una simple
col·lecció de
programes contribuents. El GNU és el marc on s'ha construït
@@ -424,8 +424,8 @@
operatiu. (Quan parlem del Projecte GNU, ens referim al projecte
que ha desenvolupat el sistema GNU.) El sistema GNU/Linux
està basat en el GNU, i és per això que
- GNU deu apareixer en el nom.</dd>
- <dd> Moltes de les contribucions
+ GNU deu apareixer en el nom.</p>
+ <p> Moltes de les contribucions
d'aquestes empreses al sistema GNU/Linux resideixen en el
codi amb el que han contribuït a diversos paquets del
GNU incloent el GCC i el GNOME. Al dir GNU/Linux estem donant
@@ -438,28 +438,28 @@
a “Linux”. Pot significar també “la
versió Linux de GNU” o “Linux, que és
un paquet del GNU.” Cap d'aquests significats s'ajusta
- a la situació real. </dd>
- <dd> Linux no és un paquet
+ a la situació real. </p>
+ <p> Linux no és un paquet
del GNU; ja que no va ser desenvolupat baix el els auspicis
del Projecte GNU o va contribuir específicament al
Projecte GNU. Linus Torvalds escrigué Linux independentment,
com un projecte personal. Així que el significat que
s'extreu de “Linux, que és un paquet del GNU” no
és
- cert.</dd>
- <dd> No parlem d'una versió GNU
+ cert.</p>
+ <p> No parlem d'una versió GNU
del Linux, el nucli. El Projecte GNU no té una versió
pròpia
del Linux. Els sistemes GNU/Linux no utilitzen una versió
diferent
del Linux; l'ús principal del Linux és en aquests
sistemes i la seva versió estàndard ha estat
desenvolupada per funcionar en aquests. Així que dir “la
- versió GNU del Linux” no és correcte tampoc.</dd>
- <dd> Nosaltres perlem sobre una
+ versió GNU del Linux” no és correcte tampoc.</p>
+ <p> Nosaltres perlem sobre una
versió del GNU, el sistema operatiu, que es distingueix
per tenir el Linux com a nucli. La barra està per donar-li
un significat correcte ja que significa
“combinació.” (Penseu
en “Entrada/Sortida”.) Aquest sistema és
- la combinació del GNU i el Linux; d'ací,
“GNU/Linux”.</dd>
- <dd> No hi ha altres maneres d'expressar “combinació”.
+ la combinació del GNU i el Linux; d'ací,
“GNU/Linux”.</p>
+ <p> No hi ha altres maneres d'expressar “combinació”.
Si penseu que el signe de la suma (+) és clar, si us
plau utilitzeu-lo. En francès, un guió és
clarificador: “GNU-Linux”. En castellà,
@@ -470,8 +470,8 @@
mencionar la contribució principal primer. La
contribució del
Projecte GNU al sistema no és sols més gran
i anterior que la del Linux, sinó que a més
- nosaltres començàrem tota l'activitat. </dd>
- <dd> No obstant això, si
+ nosaltres començàrem tota l'activitat. </p>
+ <p> No obstant això, si
preferiu anomenar al sistema “Linux/GNU”, és
molt millor que allò que la gent acostuma a fer: ometre
al GNU completament i fer parèixer que Linux és
@@ -503,8 +503,8 @@
digué, “És purament una decisió comercial;
esperem fer més diners anomenant-la 'Linux'.” En
altres paraules, a la companyia no li importava el que era
- cert. </dd>
- <dd> No podem fer que canviïn,
+ cert. </p>
+ <p> No podem fer que canviïn,
però no som dels que es rendeixen perquè el
camí no sigui fàcil. Podeu no tenir tanta
influència
com IBM o Red Hat, però podeu seguir ajudant. Junts
@@ -525,17 +525,17 @@
en els seus mostradors. Adopten l'objectiu “d'ajudar
als usuaris” del GNU/Linux (fins i tot ajudant-los a
utilitzar aplicacions i controladors no lliures), o fer al
- sistema més popular a costa de la seva llibertat. </dd>
- <dd> La qüestió és
- com intentar canviar això.</dd>
- <dd> Donat que gran part de la
+ sistema més popular a costa de la seva llibertat. </p>
+ <p> La qüestió és
+ com intentar canviar això.</p>
+ <p> Donat que gran part de la
comunitat que utilitza el GNU amb el Linux no saben el que és,
des del nostre punt de vista, desacreditar aquestes versions
adulterades, dient que no són el GNU realment, no ensenyaria
als usuaris a valorar més la llibertat. No entendrien
el missatge. Respondrien que mai havien pensat que aquests
- sistemes fossin el GNU.</dd>
- <dd> La forma correcta per a tractar
+ sistemes fossin el GNU.</p>
+ <p> La forma correcta per a tractar
que aquests usuaris vegin una connexió amb el concepte
de llibertat és exactament la contrària: informar-los
que aquests sistemes <em>són</em> versions del GNU,
@@ -543,8 +543,8 @@
per al benefici de la llibertat dels seus usuaris. Amb aquest
coneixement, els usuaris podran començar a reconèixer
Lindows i l'anomenat “United Linux” com versions
- adulterades i pervertides del GNU. </dd>
- <dd> És molt útil
+ adulterades i pervertides del GNU. </p>
+ <p> És molt útil
fundar Grups d'Usuaris de GNU/Linux, que anomenin al sistema
GNU/Linux i adoptin els ideals del Projecte GNU com una base
per a les seves activitats. Si el Grup d'Usuaris de Linux
@@ -560,15 +560,15 @@
de fet versions del sistema GNU amb el Linux com a nucli.
El propòsit del terme “GNU/Linux” és
de comunicar aquest punt. Desenvolupar una nova distribució
anomenada “GNU/Linux” solament,
- enfosquiria aquest punt que volem recalcar. </dd>
- <dd> Quant a l'elaboració d'una
+ enfosquiria aquest punt que volem recalcar. </p>
+ <p> Quant a l'elaboració d'una
distribució de GNU/Linux, ja ho vam fer una vegada,
quan es va fundà el desenvolupament primerenc del Debian
GNU/Linux. Fer-ho de nou no sembla útil; hi hauria
molt de treball i tret que la nova distribució tingués
uns avantatges pràctics substancials sobre les altres
- distribucions, no serviria per al propòsit.</dd>
- <dd> En lloc d'això ajudem
+ distribucions, no serviria per al propòsit.</p>
+ <p> En lloc d'això ajudem
als desenvolupadors de distribucions del GNU/Linux 100% lliures,
com la gNewSense i l'Ututo.</dd>
<dt> <a name="linuxgnu" id="linuxgnu"></a>Per què no
@@ -579,8 +579,8 @@
idea adoptar el Linux com el nucli del GNU allà pel
1992. Si ens haguéssim adonat, llavors, quant de temps
ens duria fer funcionar el GNU Hurd, segurament ho hauríem
- fet. </dd>
- <dd> Si agaféssim una versió existent
+ fet. </p>
+ <p> Si agaféssim una versió existent
del GNU/Linux i la rebategéssim com “GNU”,
seria com agafar una versió del sistema GNU i rebatejar-la
com “Linux”. Això no estaria bé,
@@ -597,8 +597,8 @@
en les distribucions estàndard dels paquets GNU, de
manera que poguessin funcionar en les versions GNU basades
en Linux. Però els canvis a sovint es feren a propòsit
- i no eren portables. </dd>
- <dd> La gent que va fer els canvis
+ i no eren portables. </p>
+ <p> La gent que va fer els canvis
mostrà poc interès en cooperar amb nosaltres.
Un d'ells de fet ens digué que no volia treballar amb
el Projecte GNU perquè era un “usuari del
@@ -608,8 +608,8 @@
això, aquest grup del Linux que desenvolupava un sistema
que estava basat principalment en el GNU fou el primer (i
pràcticament l'únic) que no estava disposat
- a treballar amb nosaltres.</dd>
- <dd> Així fou com aquesta
+ a treballar amb nosaltres.</p>
+ <p> Així fou com aquesta
experiència ens mostrà que la gent estava anomenant
“Linux” a
una versió del GNU i aquesta confusió estava
obstruint el nostre treball. Demanar que anomeneu al sistema
“GNU/Linux” és
@@ -628,20 +628,20 @@
llicenciats amb la GPL? </dt>
<dd> Mai ens referim a un programa
individual com “GNU/[nom]”. Quan un programa és
- un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo “GNU [nom]”.
</dd>
- <dd> El GNU, el sistema operatiu,
+ un paquet del GNU, acostumem a anomenar-lo “GNU [nom]”.
</p>
+ <p> El GNU, el sistema operatiu,
està fet de molts tipus de programes. Alguns dels programes
del GNU foren escrits com a part del Projecte GNU o hi
contribuïren
específicament; aquests són els paquets GNU
i acostumem a emprar el mot “GNU” en els seus
- noms.</dd>
- <dd> És cosa dels desenvolupadors
+ noms.</p>
+ <p> És cosa dels desenvolupadors
d'un programa decidir si volen contribuir i fer el programa
un paquet del GNU. Si desenvolupeu un programa i us agradaria
que fos un part del GNU, per favor, escriviu a <a
href="mailto:address@hidden";><address@hidden></a>,
així el podrem avaluar i decidir si el incloem com
- a paquet.</dd>
- <dd> No seria apropiat posar el
+ a paquet.</p>
+ <p> No seria apropiat posar el
nom GNU a tots els programes individuals que han estat publicats
amb la llicència GPL. Si escriviu un programa publicat
amb la llicència GPL no significa que el Projecte GNU
@@ -650,21 +650,21 @@
però Linus no l'escrigué com a part del Projecte
GNU—va fer el treball independentment. Si quelcom no és
un paquet del GNU, el Projecte GNU no pot respondre per ell
- i posar “GNU” en el seu nom seria impropi. </dd>
- <dd> En contrast, reclamem el
+ i posar “GNU” en el seu nom seria impropi. </p>
+ <p> En contrast, reclamem el
reconeixement global del sistema operatiu GNU en conjunt,
encara que no per a tots i cadascun dels programes que hi
ha en ell. El sistema existeix com a tal gràcies a
la nostra determinació i persistència des de
l'any 1984, molts anys abans de que el Linux es comencés
- a desenvolupar.</dd>
- <dd> El sistema operatiu en el
+ a desenvolupar.</p>
+ <p> El sistema operatiu en el
que es popularitzà el Linux fou bàsicament el
mateix que el sistema operatiu GNU. No era exactament el mateix,
perquè tenia un nucli distint, però era de forma
majoritària el mateix sistema. Era una variant del
- GNU. Era el sistema GNU/Linux.</dd>
- <dd> El Linux continua sent utilitzat
+ GNU. Era el sistema GNU/Linux.</p>
+ <p> El Linux continua sent utilitzat
principalment en les variacions d'aquest sistema—en
les versions d'avui del sistema GNU/Linux. El que dóna
a aquests sistemes la seva identitat és que el GNU
@@ -681,31 +681,31 @@
operatius del moment, necessitàrem crear un sistema
lliure per substituir-lo. No podíem copiar programes,
ni tampoc parts d'ells, de l'Unix; tot havia de ser escrit
- de nou. </dd>
- <dd> Cap codi del GNU prové de
+ de nou. </p>
+ <p> Cap codi del GNU prové de
l'Unix, però el GNU és un sistema compatible
amb l'Unix; Per tant, moltes de les idees i especificacions
del GNU venen de l'Unix. El nom “GNU” és
una forma humorista de pagar aquest tribut a l'Unix, seguint
la tradició dels hackers dels acrònims recursius
- que començà als anys 70.</dd>
- <dd> El primer acrònim
+ que començà als anys 70.</p>
+ <p> El primer acrònim
recursiu fou el TINT, “TINT Is Not TECO” (“El
TINT no és el TECO”). L'autor del TINT escrigué una
altra aplicació del TECO (hi havia moltes altres, per
a diferents sistemes), però en lloc d'anomenar-lo amb
un nom avorrit com“algunaaltracosa TECO”, pensà amb
un nom divertit i intel·ligent. (Això és
- el que significa el hacking: diversió amb astúcia).</dd>
- <dd> A altres hackers els agradà tant
+ el que significa el hacking: diversió amb astúcia).</p>
+ <p> A altres hackers els agradà tant
el nom que decidirem imitar la proposta. Es convertí en
una tradició que, quan escrivies un programa que era
semblant a un altre existent (anem a imaginar que s'anomenava
“Klever”),
se l'anomenava amb un acrònim recursiu, com “MINK”
per
a “MINK Is Not Klever” ("El MINK no és
el Klever"). Amb aquest esperit anomenàrem a la nostra
- alternativa per a l'Unix “GNU's Not Unix”.</dd>
- <dd> Històricament, AT&T
+ alternativa per a l'Unix “GNU's Not Unix”.</p>
+ <p> Històricament, AT&T
que fou qui desenvolupà l'Unix no donà permís
a ningú per usar el mot “Unix” en el nom
d'un sistema similar, no ho permetien fins i tot quan el 99%
@@ -719,31 +719,31 @@
<dd> No deuríem anomenar
als sistemes BSD (FreeBSD, etc.) com sistemes “GNU/BSD”,
perquè aquest terme no s'ajusta a la història
- dels sistemes BSD. </dd>
- <dd> Els sistemes BSD foren desenvolupats
+ dels sistemes BSD. </p>
+ <p> Els sistemes BSD foren desenvolupats
per la UC Berkeley com a programari propietari als anys 80,
i es feren lliures a principis dels anys 90. Un sistema operatiu
lliure que existeixi avui en dia és, segurament, una
- variant del GNU o del BSD.</dd>
- <dd> La gent a vegades pregunta
+ variant del GNU o del BSD.</p>
+ <p> La gent a vegades pregunta
si el BSD és també una variant del GNU, com
ho és el GNU/Linux. No ho és. Els desenvolupadors
del BSD s'inspiraren en alliberar el seu codi prenent com
a exemple el Projecte GNU, i foren les sol·licituds
dels activistes del GNU les que ajudaren a convèncer-los,
- però el codi de poc a veure amb el del GNU.</dd>
- <dd> Els sistemes BSD d'avui utilitzen
+ però el codi de poc a veure amb el del GNU.</p>
+ <p> Els sistemes BSD d'avui utilitzen
alguns paquets del GNU, igual que el sistema GNU i les seves
variants utilitzen alguns programes del BSD; no obstant això,
els sistemes en conjunt són diferents i han evolucionat
per separat. Els desenvolupadors del BSD no van escriure un
nucli i l'afegiren al sistema GNU, així que un nom
- com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.</dd>
- <dd> La connexió entre
+ com GNU/BSD no s'ajustaria a la realitat.</p>
+ <p> La connexió entre
el GNU/Linux i el GNU és més estreta, i és
per això que el nom “GNU/Linux” és
- apropiat per al sistema.</dd>
- <dd> Hi ha una versió del
+ apropiat per al sistema.</p>
+ <p> Hi ha una versió del
GNU que empra el nucli del NetBSD. Els seus desenvolupadors
l'anomenen “Debian GNU/NetBSD”, però
“GNU/nuclidelNetBSD” seria
més exacte, ja que el NetBSD és un sistema complet,
@@ -769,15 +769,15 @@
utilitzar el Linux com a nucli per a l'AIX; sigui cert el
xafardeig o no, la veritat és que és teòricament
possible. ¿Quines conclusions podem treure d'aquests
- fets a l'hora d'anomenar aquests sistemes? </dd>
- <dd> La gent que pensa que el
+ fets a l'hora d'anomenar aquests sistemes? </p>
+ <p> La gent que pensa que el
nucli és més important que la resta del sistema
dirà, “Tots ells contenen el Linux, així que
anem a anomenar-los sistemes Linux”. Però aquests
sistemes són molt diferents i anomenar-los de la mateixa
forma seria erroni (Condueix a la gent a pensar que el nucli és
- més important que la resta del sistema, per exemple).</dd>
- <dd> En els xicotets sistemes
+ més important que la resta del sistema, per exemple).</p>
+ <p> En els xicotets sistemes
embeguts, el Linux serà segurament la major part del
sistema; tal vegada “sistemes Linux” és
el nom correcte per a ells. Però aquests són
@@ -800,8 +800,8 @@
fiabilitat i facilitat d'obtenció. Mai a defès
la <a href="/philosophy/why-free.ca.html">llibertat de cooperar</a> com
un principi ètic, i és per això que la
- gent no relaciona el nom “Linux” amb aquest principi. </dd>
- <dd> Linus manifesta públicament
+ gent no relaciona el nom “Linux” amb aquest principi. </p>
+ <p> Linus manifesta públicament
el seu desacord amb els ideals del moviment pel programari
lliure. Ha desenvolupat programari privatiu en el seu treball
durant anys (i així ho manifestà davant d'una
@@ -812,8 +812,8 @@
que els enginyers i científics devem tenir en compte
les conseqüències socials del nostre
treball—menyspreant
d'aquesta manera les lliçons que la societat aprengué del
- desenvolupament de la bomba atòmica.</dd>
- <dd> No hi ha res dolent amb escriure
+ desenvolupament de la bomba atòmica.</p>
+ <p> No hi ha res dolent amb escriure
un programa lliure per aprendre i divertir-se; el nucli que
Linus va escriure per els seus propis motius fou una important
contribució a la nostra comunitat. Però aquestes
@@ -865,16 +865,16 @@
a altres d'aquesta forma, apreciem el vostre esforç,
però aquest no és el millor mètode. No és
tan efectiu com anomenar al sistema “GNU/Linux”,
- i fa que gasteu ineficientment el vostre temps. </dd>
- <dd> És ineficient perquè pot
+ i fa que gasteu ineficientment el vostre temps. </p>
+ <p> És ineficient perquè pot
no penetrar en la societat i segurament no es propague. Algunes
de les persones que escolten la vostra explicació estaran
atents i potser es facin amb una idea correcta de l'origen
del sistema. Però és molt difícil que
repetisquen l'explicació a altres quan parlen del sistema.
Segurament l'anomenaran simplement “Linux”. Sense
- cap intenció, estaran difonent una imatge incorrecta.</dd>
- <dd> És ineficient perquè duu
+ cap intenció, estaran difonent una imatge incorrecta.</p>
+ <p> És ineficient perquè duu
molt de temps. Dient i escrivint “GNU/Linux” us
durà sols uns pocs segons al dia, ni tan sols minuts,
així que podreu permetre-us arribar a més gent
@@ -891,13 +891,13 @@
fet amb aquesta idea equivocada—ells pensen que el nostre
treball el va fer Linus, així que es riuen quan els
demanem reconeixement per aquest. Si ells saberen la veritat,
- probablement no se'n riurien. </dd>
- <dd> Perquè hem de córrer
+ probablement no se'n riurien. </p>
+ <p> Perquè hem de córrer
el risc de fer una petició de la qual a vegades se'ns
riuran? Perquè a sovint ha segut profitós per
ajudar al Projecte GNU. Correrem aquest risc de sofrir abusos
- immerescuts per tal d'aconseguir els nostres objectius.</dd>
- <dd> Si us trobeu amb una situació d'aquest
+ immerescuts per tal d'aconseguir els nostres objectius.</p>
+ <p> Si us trobeu amb una situació d'aquest
tipus, no us quedeu de braços creuats. Si us plau,
ensenyeu a la gent que se'n riu la vertadera història.
Quan vegen com es justifica la petició, tot aquell
@@ -912,8 +912,8 @@
lliure, és quasi segur que ho fan per altres motius
i no amb la intenció d'ajudar-nos. Mentrestant, si
estan ensenyant a la gent a atribuir el nostre treball a algú
altre,
- estan soscavant la nostra habilitat de rebre ajuda d'altres. </dd>
- <dd> No té sentit preocupar-se
+ estan soscavant la nostra habilitat de rebre ajuda d'altres. </p>
+ <p> No té sentit preocupar-se
per alienar a les persones que de fet no cooperen amb nosaltres,
i és contraproduent no corregir un problema per no
voler entrar en conflicte amb qui el perpetua. Per tant, seguirem
@@ -965,16 +965,16 @@
premissa ètica (més bé controvertida):
si la gent no us força a tractar-la bé, teniu
el dret d'aprofitar-vos-en tant com vulgueu. En altres paraules,
- assumeix que el poder dóna la raó.</dd>
- <dd> Esperem que estigueu desacord
+ assumeix que el poder dóna la raó.</p>
+ <p> Esperem que estigueu desacord
amb aquesta premissa, així com nosaltres ho estem.</dd>
<dt> <a name="contradict" id="contradict"></a>No seria millor
no contradir el que molta gent creu?</dt>
<dd> No creiem que hem de seguir
un gran nombre de persones perquè han segut enganyats.
Esperem que també us decidiu per la veritat, que és
- l'important.</dd>
- <dd> Mai haguéssim pogut
+ l'important.</p>
+ <p> Mai haguéssim pogut
desenvolupar un sistema operatiu lliure sense negar la creença,
que era acceptada per la majoria de la gent, de que el programari
privatiu era legítim i acceptable.</dd>
@@ -995,8 +995,8 @@
un exemple d'aquesta visió immoral i es nodreix d'aquesta.
Així que a la llarga és contraproduent per a
nosaltres sotmetre's a aquesta visió. Continuarem parlant
- sobre allò que està bé i el que està
malament.</dd>
- <dd> Esperem que sigueu dels qui
+ sobre allò que està bé i el que està
malament.</p>
+ <p> Esperem que sigueu dels qui
us importa el que està bé i el que és
dolent.</dd>
</dl>
@@ -1057,7 +1057,7 @@
2 d'abril de 2008. <br />
Updated:
<!-- timestamp start -->
-$Date: 2008/04/20 11:04:07 $
+$Date: 2008/04/20 11:35:46 $
<!-- timestamp end -->
</p>
</div>