www-commits
[Top][All Lists]
Advanced

[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

www/gnu manifesto.ca.html


From: Miquel Puigpelat
Subject: www/gnu manifesto.ca.html
Date: Tue, 11 Mar 2008 19:45:45 +0000

CVSROOT:        /web/www
Module name:    www
Changes by:     Miquel Puigpelat <puigpe>       08/03/11 19:45:45

Added files:
        gnu            : manifesto.ca.html 

Log message:
        New Catalan translation

CVSWeb URLs:
http://web.cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/gnu/manifesto.ca.html?cvsroot=www&rev=1.1

Patches:
Index: manifesto.ca.html
===================================================================
RCS file: manifesto.ca.html
diff -N manifesto.ca.html
--- /dev/null   1 Jan 1970 00:00:00 -0000
+++ manifesto.ca.html   11 Mar 2008 19:45:19 -0000      1.1
@@ -0,0 +1,659 @@
+<!--#include virtual="/server/header.ca.html" -->
+<title>El manifest GNU - Projecte GNU - Free Software Foundation (FSF)</title>
+<!--#include virtual="/server/banner.ca.html" -->
+  <h2>El manifest GNU</h2>
+  <p>El manifest GNU (que apareix a continuaci&oacute;) va ser escrit
+    per <a href="http://www.stallman.org/";>Richard Stallman</a> a
+    l'inici del projecte GNU, per demanar participaci&oacute; i suport.
+    Durant els primers anys, va ser actualitzat lleument per tenir
+    en compte els nous desenvolupaments, per&ograve; ara sembla millor
+    deixar-lo sense modificar, com l'ha conegut la majoria de la gent.</p>
+  <p>Des d'aleshores, hem apr&egrave;s que &eacute;s possible ajudar
+    a evitar certes confusions comuns amb un canvi en l'elecci&oacute; de
+    paraules. Les notes a peu de p&agrave;gina van ser afegides en
+    1993 per ajudar a aclarir aquests punts.</p>
+  <p>Per estar al dia amb el programari GNU disponible, si us plau
+    consulteu la informaci&oacute; disponible en el nostre <a 
href="http://www.gnu.org/home.ca.html";>servidor
+    web</a>, en particular el nostre <a 
href="http://www.gnu.org/software/software.ca.html";>llistat
+    de programari</a>. Per saber com contribuir, veieu <a 
href="http://www.gnu.org/help/help.ca.html";>http://www.gnu.org/help/help.ca.html</a>.</p>
+  <h3>Qu&egrave; &eacute;s GNU? GNU no &eacute;s Unix!</h3>
+  <p>GNU, que prov&eacute; de <i>GNU's Not Unix</i> (GNU no &eacute;s
+    Unix, en catal&agrave;), &eacute;s el nom per a un sistema complet
+    compatible amb Unix que estic escrivint per tal de donar-lo a
+    tot aquell que vulgui usar-lo<a href="manifesto.ca.html#f1">(1)</a>.
+    Molts altres voluntaris estan ajudant-me. Les contribucions 
econ&ograve;miques,
+    de temps, de programes i equipament s&oacute;n molt necess&agrave;ries.</p>
+  <p>De moment tenim l'editor de text Emacs amb Lisp per escriure
+    ordres d'edici&oacute;, un depurador de codi, un generador <i>parser</i> 
compatible
+    amb <i>yacc</i>, un enlla&ccedil;ador, i al voltant de 35 utilitats.
+    Molt prompte estar&agrave; complet un int&egrave;rpret d'ordres.
+    S'ha optimitzat un nou compilador portable de C que s'ha compilat
+    a si mateixa i podria ser alliberat aquest any. Existeix un nucli
+    inicial per&ograve; encara li falten moltes caracter&iacute;stiques
+    per emular a l'Unix. Quan el nucli i el compilador estiguen acabats,
+    ser&agrave; possible distribuir el sistema GNU per al desenvolupament
+    de programes. Utilitzarem el TeX com editor de text, per&ograve; 
s'est&agrave; treballant
+    amb un <i>nroff</i>. Tamb&eacute; utilitzarem el sistema de finestres
+    lliure i portable <i>X window system</i>. Despr&eacute;s d'aix&ograve; 
afegirem
+    un Common Lisp portable, un joc Empire, un full de c&agrave;lcul,
+    i centenes d'altres coses, a m&eacute;s de documentaci&oacute; en
+    l&iacute;nia. Esperem proporcionar, amb el temps, totes les eines
+    que venen amb el sistema Unix, i m&eacute;s.</p>
+  <p>El GNU ser&agrave; capa&ccedil; d'executar programes d'Unix,
+    per&ograve; no ser&agrave; id&egrave;ntic a Unix. Farem totes
+    les millores que considerem convenients, basades en la nostra
+    experi&egrave;ncia amb altres sistemes operatius. En particular,
+    tenim la intenci&oacute; de suportar noms de fitxers m&eacute;s
+    llargs, n&uacute;meros de versi&oacute; de fitxers, un sistema
+    de fitxers a prova de caigudes, tal vegada un sistema per completar
+    noms de fitxers, suport amb pantalles independent del tipus de
+    terminal i potser un sistema de finestres basat en Lisp que permeti
+    que diversos programes Lisp i els programes habituals de l'Unix
+    comparteixin una sola pantalla. Tant el C com el Lisp estaran
+    disponibles com a llenguatges de programaci&oacute; de sistemes.
+    Intentarem oferir suport per l'UUCP, el Chaosnet del MIT i els
+    protocols de comunicaci&oacute; d'Internet.</p>
+  <p>En principi, el GNU est&agrave; pensat per m&agrave;quines de
+    la classe 68000/16000 amb mem&ograve;ria virtual, perqu&egrave; aquestes
+    s&oacute;n les m&agrave;quines amb l'execuci&oacute; m&eacute;s
+    senzilla. L'esfor&ccedil; addicional per a fer-lo funcionar en
+    m&agrave;quines m&eacute;s petites el deixarem per alg&uacute; que
+    el vulga fer servir en aquestes.</p>
+  <p>Per evitar una terrible confusi&oacute; (en angl&egrave;s), cal
+    pronunciar la 'G' en la paraula 'GNU' quan es parli del projecte
+    (en catal&agrave; &eacute;s correcte dir 'nyu').</p>
+  <h3>Per qu&egrave; haig d'escriure el GNU?</h3>
+  <p>Considero que la regla d'or requereix que si m'agrada un programa
+    haig de compartir-lo amb altra gent a la que li agradi. El venedors
+    de programari volen separar als usuaris i conquerir-los, fent
+    que cada usuari accepti no compartir amb els altres. Rebutjo trencar
+    la solidaritat amb altres usuaris d'aquesta manera. No puc, en
+    bona consci&egrave;ncia, signar un contracte de no-divulgaci&oacute; ni
+    de llic&egrave;ncia d'&uacute;s de programari. Durant anys vaig
+    treballar des del Laboratori d'Intel&middot;lig&egrave;ncia Artificial
+    per resistir a aquestes tend&egrave;ncies i altres descortesies,
+    per&ograve; la situaci&oacute; es pos&agrave; impossible: no podia
+    continuar sent part d'una instituci&oacute; on aquestes pr&agrave;ctiques
+    es duien a terme contra la meva voluntat.</p>
+  <p>Com que vull&nbsp;continuar emprant ordinadors sense perdre el
+    meu honor, he decidit agrupar un cos suficient de programari lliure
+    per tal de ser capa&ccedil; de tirar endavant sense cap mena de
+    programari que no sigui lliure. He abandonat el Laboratori 
d'Intel&middot;lig&egrave;ncia
+    Artificial per denegar qualsevol excusa legal al MIT que m'imped&iacute;s
+    oferir el GNU lliurement.</p>
+  <h3>Per qu&egrave; el GNU ser&agrave; compatible amb l'Unix?</h3>
+  <p>L'Unix no &eacute;s el meu sistema ideal, per&ograve; no est&agrave; 
malament.
+    Les caracter&iacute;stiques essencials de l'Unix semblen prou
+    bones i penso que puc omplir els seus buits sense espatllar-les.
+    A m&eacute;s, un sistema compatible amb l'Unix seria molt &uacute;til
+    perqu&egrave; molta gent l'adopt&eacute;s.</p>
+  <h3>Com estar&agrave; disponible el GNU?</h3>
+  <p>El GNU no &eacute;s de domini p&uacute;blic. Qualsevol podr&agrave; 
modificar
+    i redistribuir el GNU, per&ograve; cap distribu&iuml;dor podr&agrave; 
restringir
+    una redistribuci&oacute;. &Eacute;s a dir, no estan permeses les
+    modificacions <a 
href="../../../philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">privatives</a>.
+    Vull assegurar que totes les versions del GNU continuen sent lliures.</p>
+  <h3>Per qu&egrave; volen cooperar molts altres programadors?</h3>
+  <p>He trobat molts programadors que estan entusiasmats amb el GNU
+    i volen ajudar.</p>
+  <p>Molts programadors estan tristos per la comercialitzaci&oacute; del
+    programari de sistemes. Aix&ograve; pot fer-los guanyar m&eacute;s
+    diners, per&ograve; fa que se senten en conflicte amb altres programadors,
+    en comptes de sentir-los com a companys. El fonament de l'amistat
+    entre programadors &eacute;s el fet de compartir programes; i
+    els acords comercials usats habitualment prohibeixen en ess&egrave;ncia
+    als programadors tractar a la resta com a amics. El comprador
+    de programari deu elegir entre l'amistat i obeir la llei. Naturalment,
+    molts decideixen que l'amistat &eacute;s m&eacute;s important.
+    Per&ograve; els que creuen en la llei sovint no n'estan segurs
+    amb cap de les opcions. Arriben a fer-se c&iacute;nics i pensen
+    que programar &eacute;s sols una forma de fer diners.</p>
+  <p>Utilitzant i desenvolupant el GNU en comptes de programari propietari,
+    podrem ser hospitalaris amb tothom i obeir la llei. A m&eacute;s,
+    el GNU serveix com a exemple per inspirar i atreure a altres per
+    unir-se a nosaltres i compartir. Aix&ograve; ens pot donar una
+    sensaci&oacute; d'harmonia que &eacute;s impossible si nosaltres
+    emprem programari que no sigui lliure. Per a la meitat dels programadors
+    amb els que he parlat, aquest &eacute;s un motiu de felicitat
+    que els diners no poden reempla&ccedil;ar.</p>
+  <h3>Com pots contribuir?</h3>
+  <blockquote>
+    <p>(Ara mateixa, per treballar en les tasques de programari, veieu <a 
href="http://savannah.gnu.org/projects/tasklist";>la
+        llista de tasques del GNU</a>. Si voleu contribuir d'altres
+        maneres, veieu <a 
href="/help/help.ca.html">http://www.gnu.org/help</a>.) </p>
+  </blockquote>
+  <p>Estic demanant als fabricants d'ordinadors que facin donacions
+    de m&agrave;quines i diners. Demano tamb&eacute; donacions individuals
+    en forma de programes i treball.</p>
+  <p>Una conseq&uuml;&egrave;ncia que vost&egrave; pot esperar si
+    fa una donaci&oacute; de maquinari &eacute;s que GNU funcionar&agrave; en
+    ella molt prompte. Les m&agrave;quines deurien estar completes,
+    preparades per instal&middot;lar sistemes, homologades per ser
+    usades en &agrave;rees residencials i no deurien necessitar fonts
+    d'alimentaci&oacute; ni ventilaci&oacute; sofisticades.</p>
+  <p>He trobat molts programadors delerosos de dedicar part del seu
+    temps en treballar per al projecte GNU. En la majoria dels projectes,
+    un treball distribu&iuml;t a temps parcial seria complicat de
+    coordinar; les parts escrites per separat podrien no funcionar
+    juntes. Per&ograve; per al cas particular de substituir l'Unix,
+    aquest problema no existeix. Un sistema complet d'Unix cont&eacute; 
centenes
+    de programes &uacute;tils, i cadascun es documenta per separat.
+    La majoria de les especificacions de la interf&iacute;cie estan
+    determinades per la compatibilitat amb l'Unix. Si cada col&middot;laborador
+    pot escriure una utilitat compatible que puga ser substitu&iuml;da
+    per la de l'Unix i fer que funcione correctament en lloc de l'original
+    del sistema Unix, aleshores aquestes utilitats podran funcionar
+    correctament quan s'agrupen. Fins i tot admetent que en Murphy
+    cree alguns problemes inesperats, l'assemblatge d'aquests components
+    ser&agrave; una tasca factible. (El nucli requerir&agrave; una
+    comunicaci&oacute; m&eacute;s pr&ograve;xima entre els desenvolupadors
+    i treballarem en un grup m&eacute;s petit i unit.)</p>
+  <p>Si rebo donacions econ&ograve;miques, tal vegada ser&eacute; capa&ccedil; 
de
+    contractar unes quantes persones a jornada completa. El sou no
+    ser&agrave; alt comparat amb el sou d'un programador, per&ograve; estic
+    buscant gent per a qui la construcci&oacute; d'un esperit comunitari
+    sigui tant important com guanyar diners. Veig aquest projecte
+    com una manera de permetre que la gent interessada en dedicar
+    totes les seves energies a treballar en el GNU pugui fer-ho, evitant-los
+    la necessitat de viure d'una altra manera.</p>
+  <h3>Per qu&egrave; tots els usuaris d'ordinador se'n sortiran 
beneficiats?</h3>
+  <p>Una vegada el GNU estiga escrit, qualsevol ser&agrave; capa&ccedil; 
d'obtenir
+    un bon sistema de programari lliure, igual que disposem d'aire
+    per respirar.<a href="manifesto.ca.html#f2">(2)</a></p>
+  <p>Aix&ograve; significa molt m&eacute;s que el simple fet que alg&uacute; 
s'estalvi&iuml; el
+    preu de la llic&egrave;ncia de l'Unix. Significa que s'evitar&agrave; el
+    malbaratament d'esfor&ccedil;os a l'hora de programar sistemes.
+    Aquests esfor&ccedil;os es poden dedicar a millorar la t&egrave;cnica.</p>
+  <p>El codi font complet del sistema estar&agrave; disponible per
+    tothom. Com a resultat, un usuari que necessiti canvis en el sistema
+    sempre ser&agrave; lliure de fer-los per ell mateixa, o contractar
+    alg&uacute; que sigui capa&ccedil; de fer-los, com un programador
+    qualsevol o una companyia. Els usuaris no estaran mai m&eacute;s
+    en mans d'un &uacute;nic programador o empresa que posseeix el
+    codi font i que s&oacute;n els &uacute;nics que estan en la posici&oacute; 
de
+    fer canvis.</p>
+  <p>Les escoles podran proporcionar un entorn molt m&eacute;s educatiu
+    animant als estudiants a millorar el codi del sistema. En el laboratori
+    d'inform&agrave;tica de Harvard hi havia la pol&iacute;tica de
+    qu&egrave; cap programa podia ser instal&middot;lat al sistema
+    si el seu codi font no estava a disposici&oacute; p&uacute;blica,
+    i de fet, es negaren a instal&middot;lar determinats programes.
+    Va ser una important inspiraci&oacute; per a mi.</p>
+  <p>Finalment, el llast d'haver de prendre en consideraci&oacute; qui
+    posseeix el programari del sistema i qu&egrave; est&agrave;, o
+    no, perm&egrave;s fer amb el programari, desapareixer&agrave;.</p>
+  <p>Les disposicions per fer a la gent pagar per utilitzar un programa,
+    incloent les llic&egrave;ncies per c&ograve;pia, sempre comporten
+    un enorme cost per a la societat a causa dels inc&ograve;modes
+    mecanismes necessaris per determinar quant (&eacute;s a dir, quins
+    programes) ha de pagar una persona. I sols un estat policial pot
+    for&ccedil;ar a tothom a obeir-les. Imaginem una estaci&oacute; espacial
+    on la fabricaci&oacute; de l'aire comporta un gran cost: es cobra
+    per cada litre d'aire, pot ser just, per&ograve; dur una m&agrave;scara
+    de d'aire amb comptador tot el dia &eacute;s intolerable, encara
+    que tothom puga pagar la factura de l'aire. I posar c&agrave;meres
+    de seguretat per controlar si alg&uacute; es treu la m&agrave;scara
+    seria escandal&oacute;s. &Eacute;s millor finan&ccedil;ar la f&agrave;brica
+    d'aire amb un impost per persona i desfer-se de les m&agrave;scares.</p>
+  <p>Copiar totes o algunes de les parts d'un programa &eacute;s tan
+    natural i productiu per a un programador com respirar. Hauria
+    de ser igual de lliure.</p>
+  <h3>Algunes objeccions als objectius del GNU que es poden rebatre
+    f&agrave;cilment</h3>
+  <p><strong>&ldquo;Ning&uacute; l'utilitzar&agrave; si &eacute;s
+      lliure, perqu&egrave; aix&ograve; vol dir que no s'oferir&agrave; 
assist&egrave;ncia
+      t&egrave;cnica.&rdquo;</strong></p>
+  <p><strong>&ldquo;Has de cobrar per un programa per finan&ccedil;ar
+      l'assist&egrave;ncia t&egrave;cnica.&rdquo;</strong></p>
+  <p>Si la gent prefer&iacute;s pagar per tenir el GNU m&eacute;s
+    assist&egrave;ncia t&egrave;cnica que obtenir el GNU de franc
+    sense assist&egrave;ncia, una empresa que ofer&iacute;s nom&eacute;s
+    l'assist&egrave;ncia t&egrave;cnica a les persones que haguessin
+    obtingut el GNU de franc hauria de tenir &egrave;xit.<a 
href="manifesto.ca.html#f3">(3)</a></p>
+  <p>Deur&iacute;em distingir entre l'assist&egrave;ncia en forma
+    de vertader treball de programaci&oacute; i l'ajuda a l'usuari
+    principiant. En la primera situaci&oacute; no es pot rec&oacute;rrer
+    al venedor de programari. Si el problema no &eacute;s compartit
+    per un n&uacute;mero suficient de clients, el venedor 
l'ignorar&agrave;.</p>
+  <p>Si el seu negoci requereix poder confiar amb l'assist&egrave;ncia,
+    l'&uacute;nica manera &eacute;s tenir tot el codi font i ferramentes
+    necessaris. Llavors un pot contractar a qualsevol persona disponible
+    per corregir el problema; un no estar&agrave; en mans de cap individu.
+    Amb l'Unix, el preu del codi font deixa aix&ograve; fora de lloc
+    qualsevol consideraci&oacute; per a la majoria de negocis. Amb
+    el GNU aix&ograve; ser&agrave; senzill. &Eacute;s possible que
+    encara no hi haja cap persona competent disponible, per&ograve; d'aquest
+    problema no es pot acusar als acords de distribuci&oacute;. El
+    GNU no elimina tots els problemes del m&oacute;n, sols alguns
+    d'ells. </p>
+  <p>Mentre tant, els usuaris que no saben d'ordinadors necessiten
+    que se'ls gui&iuml;: ensenyar-los a fer coses que podrien fer
+    per ells mateixos, per&ograve; no que encara no saben com.</p>
+  <p>Aquests serveis podran ser proporcionats per companyies que venguin
+    sols el servei d'assessoria i de reparaci&oacute;. Si es veritat
+    que els usuaris prefereixen gastar diners i obtenir un producte
+    amb assist&egrave;ncia, estaran igualment d'acord d'adquirir el
+    servei despr&eacute;s d'haver obtingut el producte de franc. Les
+    empreses de serveis competiran en qualitat i preu, de manera que
+    els usuaris no estaran lligats a cap companyia en particular.
+    Alhora, els que no necessitem servei d'assist&egrave;ncia haur&iacute;em
+    de poder fer servir el programa sense pagar pel servei.</p>
+  <p><strong>&ldquo;No es pot arribar a molta gent sense publicitat,
+      i s'ha de cobrar pel programa per poder 
finan&ccedil;ar-la.&rdquo;</strong></p>
+  <p><strong>&ldquo;No t&eacute; sentit fer publicitat d'un programa
+      que la gent pot obtenir gratu&iuml;tament.&rdquo;</strong></p>
+  <p>Hi ha v&agrave;ries maneres de fer publicitat de franc o de baix
+    cost que poden ser utilitzades per informar a nombrosos usuaris
+    sobre alguna cosa com el GNU. Per&ograve; potser &eacute;s cert
+    que un pot arribar a m&eacute;s usuaris de microordinadors amb
+    publicitat. Si aix&ograve; &eacute;s cert, un negoci que fa&ccedil;a
+    publicitat del servei de c&ograve;pia i distribuci&oacute; del
+    GNU per un preu determinat hauran de tenir prou &egrave;xit per
+    pagar la seva publicitat i m&eacute;s. D'aquesta manera, sols
+    els usuaris que reben benefici de la publicitat paguen per ella.</p>
+  <p>D'altra banda, si molta gent obt&eacute; el GNU dels seus amics
+    i aquestes companyies no tenen &egrave;xit, aix&ograve; mostrar&agrave; que
+    la publicitat no era realment necess&agrave;ria per difondre el
+    GNU. Per qu&egrave; deu ser que els defensors del mercat lliure
+    no volen deixar al mercat lliure que ho decideixi?<a 
href="manifesto.ca.html#f4">(4)</a></p>
+  <p><strong>&ldquo;La meva companyia necessita un sistema operatiu
+      privatiu per ser estar davant la compet&egrave;ncia.&rdquo;</strong></p>
+  <p>El GNU traur&agrave; als sistemes operatius de l'&agrave;mbit
+    de la compet&egrave;ncia. Vost&egrave; no ser&agrave; capa&ccedil; 
d'obtenir
+    avantatge en aquesta &agrave;rea, per&ograve; tampoc la compet&egrave;ncia
+    podr&agrave; treure-li avantatge a vost&egrave;. Vost&egrave;s
+    competiran en altres &agrave;mbits, mentre es beneficien m&uacute;tuament
+    d'aquest. Si el seu negoci est&agrave; en vendre un sistema operatiu,
+    no li far&agrave; cap gr&agrave;cia el GNU, per&ograve; aix&ograve; 
&eacute;s
+    el seu problema. Si el se negoci &eacute;s qualsevol altre, el
+    GNU el podr&agrave; salvar de ser emp&egrave;s dins del cost&oacute;s
+    negoci de la venta de sistemes operatius.</p>
+  <p>M'agradaria veure que el desenvolupament del GNU &eacute;s finan&ccedil;at
+    amb donacions de molts fabricants i usuaris, reduint els costos
+    per a ells mateixos.<a href="manifesto.ca.html#f5">(5)</a></p>
+  <p><strong>&ldquo;No es mereixen els programadors una recompensa
+      per la seva creativitat?&rdquo;</strong></p>
+  <p>Si alguna cosa es mereix una recompensa, &eacute;s la contribuci&oacute; 
social.
+    La creativitat pot ser una contribuci&oacute; social, per&ograve; sols
+    quan la societat sigui lliure de fer servir els resultats. Si
+    els programadors mereixen ser recompensats per crear programes
+    innovadors, de la mateixa manera mereixen ser castigats si restringeixen
+    l'&uacute;s d'aquests programes.</p>
+  <p><strong>&ldquo;No deuria el programador poder demanar una recompensa
+      per la seva creativitat?&rdquo;</strong></p>
+  <p>No hi ha res de dolent en esperar una remuneraci&oacute; per
+    un treball, o buscar de maximitzar les ingressos d'un, sempre
+    que aquest no s'empren mitjans destructius. Per&ograve; els mitjans
+    habituals actuals d'avui en el camp del programari estan basats
+    en la destrucci&oacute;.</p>
+  <p>Extreure diners dels usuaris per un programa amb base en la 
restricci&oacute; de
+    l'&uacute;s que se li done &eacute;s destructiu perqu&egrave; les
+    restriccions redueixen la quantitat i les formes que el programa
+    pot ser utilitzat. Aix&ograve; redueix la quantitat de riquesa
+    que la humanitat obt&eacute; del programa. Quan s'opta deliberadament
+    per restringir, les conseq&uuml;&egrave;ncies nocives s&oacute;n
+    destrucci&oacute; deliberada.</p>
+  <p>La ra&oacute; per la que un bon ciutad&agrave; no utilitza aquests
+    mitjans destructius per fer-se m&eacute;s ric &eacute;s que, si
+    tots ho fessin, podr&iacute;em empobrir-nos tots per la destrucci&oacute; 
m&uacute;tua.
+    Aix&ograve; &eacute;s l'&egrave;tica Kantiana; o la regla d'Or.
+    Com no m'agraden les conseq&uuml;&egrave;ncies que resulten si
+    tots acaparen informaci&oacute;, dec considerar com erroni que
+    alg&uacute; ho faci. Espec&iacute;ficament, el desig de ser recompensat
+    per la creativitat d'un no justifica el privar al m&oacute;n en
+    general de tota o part d'eixa creativitat.</p>
+  <p><strong>&ldquo;No passaran gana els programadors?&rdquo;</strong></p>
+  <p>Podria respondre que a ning&uacute; se li obliga a ser programador.
+    Quasi ning&uacute; de nosaltres pot esperar guanyar diners per
+    parar-se al carrer i fer ganyotes. Per&ograve; no per aix&ograve; estem
+    condemnats a passar les nostres vides fent ganyotes al carrer
+    i passant gana. Fem altres coses.</p>
+  <p>Per&ograve; aquesta no &eacute;s una bona resposta perqu&egrave; accepta
+    la suposici&oacute; impl&iacute;cita de l'interrogador: que sense
+    la propietat del programari, als programadors no se'ls pot pagar
+    un c&egrave;ntim. Suposadament &eacute;s tot o res.</p>
+  <p>La vertadera ra&oacute; per la qual els programador no passaran
+    gana &eacute;s perqu&egrave; ser&agrave; possible que obtinguin
+    un sou per programar; sols que no se'ls pagar&agrave; tant com
+    ara.</p>
+  <p>Restringir la c&ograve;pia no &eacute;s l'&uacute;nica base per
+    al negoci del programari. &Eacute;s la m&eacute;s comuna perqu&egrave; 
permet
+    guanyar molts diners. Si aquesta es prohib&iacute;s, o fos rebutjada
+    pel consumidor, el negoci del programari es mouria cap altres
+    bases d'organitzaci&oacute; que ara s'usen menys. Sempre hi ha
+    nombroses maneres d'organitzar qualsevol tipus de negoci.</p>
+  <p>Probablement la programaci&oacute; no ser&agrave; tant lucrativa
+    amb la nova base com ho &eacute;s ara. Per&ograve; aix&ograve; no &eacute;s
+    un argument en contra del canvi. No es considera una injust&iacute;cia
+    que els venedors de mostrador obtinguin els salaris que guanyen
+    actualment. Si els programadors guanyessin el mateix, tampoc no
+    seria una injust&iacute;cia. (En la pr&agrave;ctica continuarien
+    guanyant molt m&eacute;s que els venedors).</p>
+  <p><strong>&ldquo;No t&eacute; dret la gent de controlar com s'empra
+      la seva creativitat?&rdquo;</strong></p>
+  <p>&ldquo;El control sobre l'&uacute;s de les idees d'un&rdquo; realment
+    constitueix control sobre les vides d'altres persones; i normalment 
&eacute;s
+    utilitzat per dificultar m&eacute;s les seves vides.</p>
+  <p>La gent que ha estudiat amb cura el t&ograve;pic dels drets de
+    la propietat intel&middot;lectual (com els advocats) diuen que
+    no hi ha un dret intr&iacute;nsec a la propietat intel&middot;lectual.
+    Els tipus de suposats drets de propietat intel&middot;lectual
+    que reconeix el govern foren creats per actes espec&iacute;fiques
+    de legislaci&oacute; per a prop&ograve;sits espec&iacute;fics.</p>
+  <p>Per exemple, el sistema de patents fou establert per animar als
+    inventors a mostrar els detalls de les seves invencions. El seu
+    prop&ograve;sit era per ajudar a la societat i no als inventors.
+    El per&iacute;ode de vida de 17 anys per a una patent era curt
+    comparat amb la taxa de desenvolupament de "l'estat d'art". Donat
+    que les patents s&oacute;n rellevants t&egrave;cnicament entre
+    els fabricants, per als quals el cost i l'esfor&ccedil; d'un acord
+    de llic&egrave;ncia s&oacute;n petits comparats amb l'establiment
+    de producci&oacute;, les patents a sovint no fan massa mal. No
+    obstrueixen a la majoria dels individus que utilitzen productes
+    patentats.</p>
+  <p>La idea dels drets d'autor no existia en el temps antics, quan
+    els autors solien copiar bastant d'altres autors en obres que
+    no eren de ficci&oacute;. Aquesta pr&agrave;ctica era &uacute;til,
+    i &eacute;s l'&uacute;nica forma de qu&egrave; el treball de molts
+    autors haja sobreviscut, encara que sols sigui en part. El sistema
+    dels drets d'autor fou creat expressament amb el prop&ograve;sit
+    de promoure l'autoria. En l'&agrave;mbit per la qual es va 
inventar&mdash;llibres,
+    els quals sols podien ser copiats econ&ograve;micament en impremtes,
+    aix&ograve; feia molt poc mal i no obstru&iuml;a a la major part
+    dels individus que llegien els llibres. </p>
+  <p>Tots els drets de propietat intel&middot;lectual s&oacute;n simples
+    llic&egrave;ncies cedides per la societat perqu&egrave; pensaven,
+    correcta o incorrectament, que la societat en conjunt es beneficiaria
+    amb aquesta cessi&oacute;. Per&ograve; en qualsevol situaci&oacute; 
particular,
+    necessitem preguntar-nos: estem millor per haver atorgat tal 
llic&egrave;ncia?
+    Quin tipus d'acte estem permetent que faci la persona?</p>
+  <p>El cas dels programes d'avui &eacute;s molt diferent al dels
+    llibres de fa cent anys. El fet que la manera m&eacute;s senzilla
+    de copiar un programa &eacute;s d'un ve&iacute; a un altre, el
+    fet que un programa tingui tant codi font com codi objecte que
+    s&oacute;n distints, i el fet que un programa &eacute;s utilitzat
+    en comptes de ser llegit i gaudit, es combinen per crear la 
situaci&oacute; en
+    la qual una persona que refor&ccedil;a un dret d'autor est&agrave; danyant
+    la societat en conjunt, tant materialment com en espirit; i una
+    persona no deuria fer-ho encara que la llei li ho permet&eacute;s.</p>
+  <p><strong>&ldquo;La compet&egrave;ncia fa que les coses es facin
+      millor.&rdquo;</strong></p>
+  <p>El paradigma de la compet&egrave;ncia &eacute;s una cursa: premiant
+    al guanyador, nosaltres animem a tothom a c&oacute;rrer r&agrave;pid.
+    Quan el capitalisme funciona realment d'aquesta forma, fa un bon
+    treball; per&ograve; els seus defensors estan enganyats assumint
+    que sempre funciona d'aquesta manera. Si els corredors obliden
+    perqu&egrave; se'ls ofereix la recompensa i es concentren en guanyar,
+    sense importar com, aviat trobaran altres estrat&egrave;gies&mdash;com
+    per exemple, atacar a altres corredors. Si els corredors es fiquen
+    en una baralla a cops de puny, tots arribaran tard a la meta.</p>
+  <p>El programari propietari i secret &eacute;s la moral equivalent
+    a la dels corredors en la baralla a cops de puny. &Eacute;s trist
+    dir-ho, per&ograve; l'&uacute;nic &agrave;rbitre que tenim no
+    sembla posar cap trava a les baralles; simplement les regula ("Per
+    cada 10 iardes corregudes, pots pegar un tret."). En realitat
+    el que deuria fer &eacute;s separar-los i penalitzar als corredors
+    pel simple fet d'intentar lluitar.</p>
+  <p><strong>&ldquo;No deixar&agrave; tothom de programar si no hi
+      ha un incentiu econ&ograve;mic?&rdquo;</strong></p>
+  <p>De fet, molta gent programar&agrave; sense tenir cap incentiu
+    econ&ograve;mic. La programaci&oacute; provoca una fascinaci&oacute; 
irresistible
+    sobre molta gent, normalment per als millors en la mat&egrave;ria.
+    No &eacute;s estrany trobar-se m&uacute;sics professionals que
+    segueixen tocant encara que han perdut tota esperan&ccedil;a de
+    guanyar diners vivint d'aquesta forma.</p>
+  <p>Per&ograve; realment aquesta q&uuml;esti&oacute;, encara que
+    es planteja normalment, no &eacute;s apropiada per a la situaci&oacute;.
+    La paga dels programadors no desapareixer&agrave;, sols ser&agrave; menor.
+    Aix&iacute; que la pregunta correcta &eacute;s, alg&uacute; 
programar&agrave; amb
+    la reducci&oacute; del seu salari? La meva experi&egrave;ncia
+    em demostra que s&iacute;.</p>
+  <p>Durant m&eacute;s de deu anys, molts dels millors programadors
+    del m&oacute;n treballaren al Laboratori d'Intel&middot;lig&egrave;ncia
+    Artificial per molt menys diners dels que haurien pogut obtenir
+    en qualsevol altre lloc. Obtingueren molts tipus de premis no
+    econ&ograve;mics: fama i estima, per exemple. I la creativitat
+    tamb&eacute; es gaudeix, &eacute;s un premi per si mateixa.</p>
+  <p>Despr&eacute;s molts d'ells se n'anaren quan se'ls ofer&iacute; 
l'oportunitat
+    de fer el mateix treball interessant per un gran sou.</p>
+  <p>El que aquest fet demostra &eacute;s que la gent programar&agrave; per
+    altres raons a la riquesa; per&ograve; si se'ls ofereix l'oportunitat
+    de guanyar molts diners, aix&ograve; entrar&agrave; en les seves
+    expectatives i ho demanaran. Les organitzacions que paguen poc
+    no podran competir amb les de grans salaris, per&ograve; aix&ograve; no
+    ha de ser necess&agrave;riament dolent si les companyies que paguen
+    molt s&oacute;n prohibides.</p>
+  <p><strong>&ldquo;Necessitem programadors desesperadament. Si ens
+      demanen que deixem d'ajudar als nostres ve&iuml;ns, haurem 
d'obeir.&rdquo;</strong></p>
+  <p>Mai estar&agrave; vost&egrave; tan desesperat com per haver d'obeir
+    aquest tipus d'exig&egrave;ncies. Recordi: milions per a la defensa,
+    per&ograve; ni un c&egrave;ntim per a tributs!</p>
+  <p><strong>&ldquo;Els programadors necessiten alguna forma de guanyar-se
+      la vida.&rdquo;</strong></p>
+  <p>A curt termini, aix&ograve; &eacute;s cert. No obstant aix&ograve;,
+    hi ha bastants maneres amb les quals els programadors podrien
+    guanyar-se la vida sense haver de vendre el dret a utilitzar un
+    programa. Aquesta manera &eacute;s costum ara perqu&egrave; dona
+    l'ocasi&oacute; als programadors i als homes de negocis de guanyar
+    m&eacute;s diners, no perqu&egrave; sigui l'&uacute;nica manera
+    de guanyar-se la vida. &Eacute;s f&agrave;cil trobar altres maneres
+    si vols trobar-les. Ac&iacute; hi han nombrosos exemples.</p>
+  <p>Un fabricant que introdueixi una nova computadora pagar&agrave; per
+    portar els sistemes operatius a la nova m&agrave;quina.</p>
+  <p>La venta de l'ensenyan&ccedil;a, els serveis de suport i manteniment
+    podrien donar feina tamb&eacute; als programadors.</p>
+  <p>La gent amb idees noves podria distribuir programes com programari
+    gratu&iuml;t<a href="manifesto.ca.html#f7">(7)</a>, demanant donacions
+    dels usuaris satisfets, o venent serveis de suport. He conegut
+    gent que han tingut &egrave;xit treballant d'aquesta manera.</p>
+  <p>Els usuaris amb necessitats comuns poden formar grups d'usuaris,
+    i pagar junts. Un grup podria contractar companyies de programari
+    per escriure programes que els membres del grup volguessin emprar.</p>
+  <p>Tot tipus de desenvolupament podria ser finan&ccedil;at amb un
+    Impost sobre el Programari:</p>
+  <p>Suposem que qualsevol que compre un ordinador ha de pagar un
+    x per cent del preu com un impost sobre el programari. El govern
+    donar&agrave; aquests diners a una ag&egrave;ncia com la <i>NSF</i> 
(Fundaci&oacute; Nacional
+    de Ci&egrave;ncia) per gastar-los en desenvolupament de programari.</p>
+  <p>Per&ograve; si el comprador de l'ordinador fa una donaci&oacute; al
+    desenvolupament del programari per ell mateix, podr&agrave; obtenir
+    una reducci&oacute; per aquest impost. Podr&agrave; fer una donaci&oacute; 
a
+    un projecte a la seva elecci&oacute;&mdash;a sovint, elegit perqu&egrave; 
espera
+    utilitzar els resultats quan estiguin acabats. Podr&agrave; obtenir
+    reduccions per qualsevol quantitat de donatiu fins que l'impost
+    total haja sigut pagat.<br />
+      <br />
+    La taxa total d'impost podria decidir-se amb una votaci&oacute; dels
+    contribuents, sospesat d'acord amb la quantitat per la qual 
s'aplicar&agrave; l'impost.</p>
+  <p>Les conseq&uuml;&egrave;ncies:</p>
+  <ul>
+    <li>La comunitat que utilitza els ordinadors d&oacute;na suport
+      al desenvolupament de programari.</li>
+    <li>Aquesta comunitat decideix quin nivell de suport &eacute;s
+      necessari.</li>
+    <li>Els usuaris a qui els importa a quins projectes es destine
+      la seva part podran escollir-los per si mateixos.</li>
+  </ul>
+  <p>A llarg termini, fer programes lliures &eacute;s un pas cap al
+    m&oacute;n post-escassesa, on ning&uacute; haur&agrave; de treballar
+    dur tan sols per a guanyar-se la vida. La gent estar&agrave; lliure
+    per a dedicar-se a activitats entretingudes, com la programaci&oacute;,
+    despr&eacute;s d'haver dedicat les seves deu hores necess&agrave;ries
+    a la setmana per a les seves tasques requerides com legislar,
+    aconsellar la fam&iacute;lies, reparar robots i explorar d'asteroides.
+    No haur&agrave; necessitat de guanyar-se la vida programant. </p>
+  <p>Hem fet ja redu&iuml;t enormement la quantitat de treball que
+    la societat en conjunt ha de fer per a la seva productivitat actual,
+    per&ograve; nom&eacute;s un poc d'aquest s'ha tradu&iuml;t en
+    descans per als treballadors perqu&egrave; hi ha molta activitat
+    no productiva que es requereix fer per a acompanyar a l'activitat
+    productiva. Les causes principals d'aix&ograve; s&oacute;n la
+    burocr&agrave;cia i les lluites isom&egrave;triques contra la
+    compet&egrave;ncia. El programari lliure far&agrave; una gran
+    reducci&oacute; d'aquests drenatges en l'&agrave;rea de producci&oacute; de
+    programari. Hem de fer aix&ograve;, per tal d'assolir avan&ccedil;os
+    t&egrave;cnics en productivitat que es tradueixin en menys treball
+    per a nosaltres.</p>
+  <h4>Notes a peu de p&agrave;gina</h4>
+  <ol>
+    <li><a name="f1" id="f1"></a>Aquesta expressi&oacute; va ser desafortunada.
+      La intenci&oacute; era que ning&uacute; hagu&eacute;s de pagar
+      per tenir perm&iacute;s per utilitzar el sistema GNU. Per&ograve; les
+      paraules no aclareixen aix&ograve;, i la gent acostuma a interpretar-ho
+      com que les c&ograve;pies de GNU deurien ser sempre distribu&iuml;des
+      amb un xicotet, o sense cap, cost. Aquesta mai va ser la intenci&oacute;;
+      despr&eacute;s, el manifest menciona la possibilitat de companyies
+      prove&iuml;dores de servei a canvi d'un benefici. Despr&eacute;s
+      he apr&eacute;s a distingir amb cura entre "<i>free</i>" (lliure)
+      en el sentit de llibertat i "<i>free</i>" (gratu&iuml;t) en
+      el sentit de cost. El programari lliure &eacute;s programari
+      que els usuaris tenen la llibertat de distribuir i modificar.
+      Molts usuaris podran obtenir c&ograve;pies de franc, mentre
+      altres paguen per obtenir-les&mdash;i si els fons ajuden a a
+      millor a el programari, millor. All&ograve; important &eacute;s
+      que tothom que tingui una c&ograve;pia tingui la llibertat de
+      cooperar amb altres al utilitzar-lo.</li>
+    <li><a name="f2" id="f2"></a>Ac&iacute; &eacute;s un altre lloc
+      on vaig errar a l'hora de diferenciar amb cura entre els dos
+      significats diferents de "<i>free</i>" (lliure i gratu&iuml;t).
+      L'afirmaci&oacute; tal i com apareix no &eacute;s falsa&mdash;pots
+      obtenir c&ograve;pies del programari GNU sense c&agrave;rrec,
+      dels teus amics o a trav&eacute;s de la xarxa. Per&ograve; 
l'afirmaci&oacute; suggereix
+      la idea equivocada.</li>
+    <li><a name="f3" id="f3"></a>Ja existeixen moltes d'aquestes companyies. 
</li>
+    <li><a name="f4" id="f4"></a>La Fundaci&oacute; pel Programari
+      Lliure (<i>Free Software Foundation</i>) durant 10 anys ha aconseguit
+      la major part dels seus fons d'un servei de distribuci&oacute;,
+      encara que &eacute;s m&eacute;s una caritat que una empresa.
+      Ara pots <a href="../../../order/order.html">demanar coses de
+      la FSF.</a> </li>
+    <li><a name="f5" id="f5"></a>Una agrupaci&oacute; d'empreses 
inform&agrave;tiques
+      donaren fons al voltant de l'any 1991 per donar suport al manteniment
+      del Compilador C de GNU. </li>
+    <li><a name="f6" id="f6"></a>Als anys 80 encara no m'havia adonat
+      de la confusi&oacute; que creava parlar de "la q&uuml;esti&oacute;" de
+      la "propietat intel&middot;lectual". Aquest terme &ograve;bviament 
&eacute;s
+      esbiaixat; m&eacute;s subtil &eacute;s el fet que agrupa diverses
+      lleis que plantegen q&uuml;estions molt diferents. Avui en dia
+      insisteixo a la gent a rebutjar el terme "propietat 
intel&middot;lectual" completament,
+      per a evitar que altra gent pense que aquestes lleis juntes
+      s&oacute;n coherents. La manera de ser clar &eacute;s parlar
+      de patents, drets d'autor i marques comercials per separat.
+      Veieu <a href="/philosophy/not-ipr.html">una explicaci&oacute; m&eacute;s
+      detallada</a> de com aquest terme provoca confusi&oacute; i
+      biaix.</li>
+    <li><a name="f7" id="f7"></a>Posteriorment hem apr&egrave;s a
+      distingir entre "programari lliure" (free software) i "programari
+      gratu&iuml;t" (freeware). El terme "programari gratu&iuml;t" significa
+      programari que eres lliure de redistribuir, per&ograve; que
+      normalment no eres lliure d'estudiar o modificar el codi font,
+      aix&iacute; que la majoria d'aquest programari no &eacute;s
+      lliure. Veieu <a 
href="../../../philosophy/words-to-avoid.ca.html#Freeware">la
+      p&agrave;gina de Paraules i Frases confuses</a> per a m&eacute;s
+      explicacions. </li>
+  </ol>
+
+</div>
+
+<!--#include virtual="/server/footer.ca.html" -->
+<div id="footer">
+  <p>Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a 
href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+    Tamb&eacute; hi ha d'<a href="/contact/">altres formes de contactar</a> amb
+    la FSF. <br />
+    Envieu els enlla&ccedil;os trencats i d'altres correccions (o
+    suggeriments) a <a 
href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>. </p>
+  <p> Vegeu el <a 
href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+      README</a> per informar-vos sobre la coordinaci&oacute; i 
publicaci&oacute; de
+      les traduccions d'aquest article. </p>
+  <p> Copyright &copy; 1999, 2007 Free Software Foundation, Inc., </p>
+  <address>
+  51 Franklin St, Fifth Floor, Boston, MA 02110-1301, USA
+  </address>
+  <p>Es permet realitzar i distribuir c&ograve;pies literals d'aquest
+    article en qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que
+    hi aparegui aquesta nota. </p>
+  <p> Traducci&oacute;: <a href="mailto:address@hidden";>puigcerver</a>,
+    8 de mar&ccedil; de 2008. <br />
+    Updated:
+      <!-- timestamp start -->
+    $Date: 2008/03/11 19:45:19 $
+    <!-- timestamp end -->
+  </p>
+</div>
+
+<div id="translations">
+<h4>Traduccions d'aquesta p&agrave;gina</h4>
+
+<!-- Please keep this list alphabetical. -->
+<!-- Comment what the language is for each type, i.e. de is Deutsch.-->
+<!-- If you add a new language here, please -->
+<!-- advise address@hidden and add it to -->
+<!--  - /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
+<!--  - /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
+<!--  - one of the lists under the section "Translations Underway" -->
+<!--  - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
+<!--  to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
+<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
+<!-- <URL:http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm> -->
+<!-- Please use W3C normative character entities -->
+
+<ul class="translations-list">
+<!-- Catalan -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.ca.html">Catal&agrave;</a>&nbsp;[ca]</li>
+<!-- Czech -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.cs.html">&#x010c;esky</a>&nbsp;[cs]</li>
+<!-- German -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.de.html">Deutsch</a>&nbsp;[de]</li>
+<!-- English -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.html">English</a>&nbsp;[en]</li>
+<!-- Spanish -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.es.html">Espa&#x00f1;ol</a>&nbsp;[es]</li>
+<!-- French -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.fr.html">Fran&#x00e7;ais</a>&nbsp;[fr]</li>
+<!-- Hebrew -->
+<li><a 
href="/gnu/manifesto.he.html">&#x05e2;&#x05d1;&#x05e8;&#x05d9;&#x05ea;</a>&nbsp;[he]</li>
+<!-- Croatian -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.hr.html">Hrvatski</a>&nbsp;[hr]</li>
+<!-- Italian -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.it.html">Italiano</a>&nbsp;[it]</li>
+<!-- Korean -->
+<li><a 
href="/gnu/manifesto.ko.html">&#xd55c;&#xad6d;&#xc5b4;</a>&nbsp;[ko]</li>
+<!-- Macedonian -->
+<li><a 
href="/gnu/manifesto.mk.html">&#x041c;&#x0430;&#x043a;&#x0435;&#x0434;&#x043e;&#x043d;&#x0441;&#x043a;&#x0438;</a>&nbsp;[mk]</li>
+<!-- Dutch -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.nl.html">Nederlands</a>&nbsp;[nl]</li>
+<!-- Polish -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.pl.html">Polski</a>&nbsp;[pl]</li>
+<!-- Portuguese -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.pt.html">Portugu&#x0ea;s</a>&nbsp;[pt]</li>
+<!-- Serbian -->
+<li><a 
href="/gnu/manifesto.sr.html">&#x0421;&#x0440;&#x043f;&#x0441;&#x043a;&#x0438;</a>&nbsp;[sr]</li>
+<!-- Swedish -->
+<li><a href="/gnu/manifesto.sv.html">Svenska</a>&nbsp;[sv]</li>
+<!-- Tamil -->
+<li><a 
href="/gnu/manifesto.ta.html">&#2980;&#2990;&#3007;&#2996;&#3021;</a>&nbsp;[ta]</li>
+</ul>
+</div>
+
+</div>
+</body>
+</html>
+
+<!--
+These external translations have to be merged here, as
+translations of manifesto.html.  I'll undertake this task; until then,
+please do not add them back as they don't really fit with the
+template.  TRANSLATORS: Feel free to kill this text in your
+translation.   yavor, Mar 22, 2007
+-->
+<!-- German translation submitted by Peter Gerwinski, address@hidden -->
+<!--  <a href="http://www.gnu.de/mani-ger.html";>Deutsch</a> -->
+<!-- French translation written by "Jacques Du Pasquier" address@hidden -->
+<!-- <a 
href="http://www.dtext.com/hache/manifeste-GNU.html";>Fran&#x00e7;ais</a> -->
+<!-- Japanese translation by H. Meiko, Omoti, address@hidden -->
+<!-- <a href="/japan/manifesto-1993j-plain.html">&#x65e5;&#x672c;&#x8a9e;</a> 
-->
+<!-- Russian translation submitted by Oleg S. Tihonov, address@hidden -->
+<!-- Russian link is dead as of 05/2004: -->
+<!-- | <a 
href="http://www.gnu.org.ru/manifesto.html";>&#x0420;&#x0443;&#x0441;&#x0441;&#x043a;&#x0438;&#x0439;</a>
  -->
+<!-- Swedish translation written by Linus Walleij, address@hidden -->
+<!-- href="/gnu/manifesto.sv.html" - see above  -->




reply via email to

[Prev in Thread] Current Thread [Next in Thread]