www-commits
[Top][All Lists]
Advanced

[Date Prev][Date Next][Thread Prev][Thread Next][Date Index][Thread Index]

www/philosophy why-free.ca.html


From: Miquel Puigpelat
Subject: www/philosophy why-free.ca.html
Date: Sun, 30 Apr 2006 18:50:37 +0000

CVSROOT:        /web/www
Module name:    www
Branch:         
Changes by:     Miquel Puigpelat <address@hidden>       06/04/30 18:50:37

Modified files:
        philosophy     : why-free.ca.html 

Log message:
        Template updated

CVSWeb URLs:
http://cvs.savannah.gnu.org/viewcvs/www/www/philosophy/why-free.ca.html.diff?tr1=1.1&tr2=1.2&r1=text&r2=text

Patches:
Index: www/philosophy/why-free.ca.html
diff -u www/philosophy/why-free.ca.html:1.1 www/philosophy/why-free.ca.html:1.2
--- www/philosophy/why-free.ca.html:1.1 Sat Feb  8 12:28:53 2003
+++ www/philosophy/why-free.ca.html     Sun Apr 30 18:50:35 2006
@@ -1,300 +1,613 @@
-<!DOCTYPE html PUBLIC "-//IETF//DTD HTML 2.0//EN">
-<HTML>
-<HEAD>
-<TITLE>Per qu&egrave; el programari no hauria de tenir propietaris - Projecte 
GNU - Free Software Foundation (FSF)</TITLE>
-<LINK REV="made" HREF="mailto:address@hidden";>
-</HEAD>
-<BODY BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#000000" LINK="#1F00FF" ALINK="#FF0000" 
VLINK="#9900DD">
-<H3>Per qu&egrave; el programari no hauria de tenir propietaris</H3>
-
-<P> per <A HREF="http://www.stallman.org/";><STRONG>Richard 
Stallman</STRONG></A> 
-<P> <A HREF="/graphics/philosophicalgnu.html"><IMG 
SRC="/graphics/philosophical-gnu-sm.jpg"
-   ALT=" [imatge d'un nyu (GNU) filos&ograve;fic] "
-   WIDTH="160" HEIGHT="200"></A> [ <A 
HREF="/philosophy/why-free.hr.html">Croat</A> 
-  | <A HREF="/philosophy/why-free.cs.html">Txec</A> | <A 
HREF="/philosophy/why-free.html">Angl&egrave;s</A> 
-  | <A HREF="/philosophy/why-free.fr.html">Franc&egrave;s</A> | <A 
HREF="/philosophy/why-free.de.html">Alemany</A> 
-  | <A HREF="/philosophy/why-free.hu.html">Hongar&egrave;s</A> | <A 
HREF="/philosophy/why-free.id.html">Indonesi</A> 
-  | <A HREF="/philosophy/why-free.it.html">Itali&agrave;</A> | <A 
HREF="/philosophy/why-free.ja.html">Japon&egrave;s</A> 
-  | <A HREF="/philosophy/why-free.ko.html">Core&agrave;</A> | <A 
HREF="/philosophy/why-free.pt.html">Portugu&egrave;s</A> 
-  | <A HREF="/philosophy/why-free.ru.html">Rus</A> | <A 
HREF="/philosophy/why-free.es.html">Castell&agrave;</A> 
-  ] 
-<P>La tecnologia de la informaci&oacute; digital contribueix a fer m&eacute;s 
-  f&agrave;cil la c&ograve;pia i modificaci&oacute; de la informaci&oacute;. 
Els 
-  ordinadors ens prometen de fer-ho m&eacute;s accessible a tots nosaltres. 
-<P>Per&ograve; no tothom desitja que sigui m&eacute;s f&agrave;cil. El sistema 
-  copyright d&oacute;na els drets als &quot;propietaris&quot; de programari, 
la 
-  majoria dels quals pretenen treure els beneficis potencials que la comunitat 
-  pot obtenir de l'&uacute;s del programari. Pretenen ser els &uacute;nics que 
-  puguin copiar i modificar el programari que utilitzen. 
-<P> El sistema de copyright va n&eacute;ixer i cr&eacute;ixer a l'&egrave;poca 
-  de la impressi&oacute;, una tecnologia que permetia la c&ograve;pia massiva. 
-  El copyright encaixava b&eacute; amb aquella tecnologia perqu&egrave; 
nom&eacute;s 
-  restringia als productors massius de c&ograve;pies. No treia cap llibertat 
als 
-  lectors. Un lector ordinari que no fos propietari d'una impremta 
nom&eacute;s 
-  podia copiar llibres amb una ploma i tinta, i pocs lectors van ser encausats 
-  per aquestes pr&agrave;ctiques. <br>
-<P>&nbsp;
-<P>La tecnologia digital &eacute;s m&eacute;s flexible que la 
impressi&oacute;: 
-  si la informaci&oacute; &eacute;s en forma digital, es pot copiar 
f&agrave;cilment 
-  i distribuir-la a tercers. Aquesta gran flexibilitat encaixa malament en un 
-  sistema com el de copyright. Aquesta &eacute;s la ra&oacute; de les 
creixents 
-  mesures draconianes i de dubtosa &egrave;tica que actualment garanteixen el 
-  copyright del programari. Considereu les seg&uuml;ents quatre 
pr&agrave;ctiques 
-  dutes a terme per la Software Publishers Association (SPA): <br>
-<P>&nbsp;
-<UL>
-  <LI>Propaganda massiva afirmant que no &eacute;s &egrave;tic infringir el 
copyright 
-    per tal d'ajudar el teu amic. <br>
-    <P> 
-  <LI>Cerca de potencials xivatos que informin sobre les activitats dels seus 
-    companys de feina o amics. 
-    <P> 
-  <LI>Raids (amb l'ajut de la policia) a oficines i centres educatius, on els 
-    interrogats han de demostrar la seva innoc&egrave;ncia del c&agrave;rrec 
de 
-    fer c&ograve;pies il&middot;legals. <br>
-    <P> 
-  <LI>Persecuci&oacute; (per part del govern dels EE.UU., a petici&oacute; de 
-    la SPA) de persones com David LaMacchia (MIT), no pel fet de copiar 
programri, 
-    (no ha estat acusat de copiar res), sin&oacute; nom&eacute;s pel fet de no 
-    haver vigilat les instal&middot;lacions on es fan c&ograve;pies i no 
haver-ne 
-    restringit el seu &uacute;s. <br>
-</UL>
-
-<P>Aquestes quatre pr&agrave;ctiques s&oacute;n semblants a pr&agrave;ctiques 
-  dutes a terme a l'antiga Uni&oacute; Sovi&egrave;tica, on cada 
m&agrave;quina 
-  de c&ograve;pia tenia un gu&agrave;rdia que impedia la c&ograve;pia 
il&middot;legal, 
-  i on la gent havia de copiar la informaci&oacute; d'amagat i passar-la sota 
-  m&agrave; com a ``samizdat''. Hi ha per descomptat una difer&egrave;ncia: el 
-  motius darrera d'aquest control a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica eren 
pol&iacute;tics; 
-  als Estats Units els motius s&oacute;n econ&ograve;mics. Per&ograve; 
s&oacute;n 
-  les accions el que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar 
-  el compartiment de la informaci&oacute;, sigui del tipus que sigui, i sigui 
-  pel fet que sigui, du als mateixos m&egrave;todes i als mateixos danys. <br>
-<P>&nbsp;
-<P> Els propietaris fan diversos tipus d'arguments per tal de retenir el poder 
-  de controlar com usar la informaci&oacute;: <br>
-<P>
-
-<UL>
-  <LI>Els mots utilitzats. 
-    <P> Owners use smear words such as ``piracy'' and ``theft'', as well as 
expert 
-      terminology such as ``intellectual property'' and ``damage'', to suggest 
-      a certain line of thinking to the public---a simplistic analogy between 
-      programs and physical objects. 
-    <P> Our ideas and intuitions about property for material objects are about 
-      whether it is right to <em>take an object away</em> from someone else. 
They 
-      don't directly apply to <em>making a copy</em> of something. But the 
owners 
-      ask us to apply them anyway. 
-    <P> 
-  <LI>Exageraci&oacute;. 
-    <P> Els propietaris utilitzen mots com &quot;pirateria&quot; o 
&quot;robatori&quot;, 
-      o terminologia del tipus ``propietat intel&middot;lectual '' o 
``danys'', 
-      per tal d'influenciar l'opini&oacute; p&uacute;blica. Es tracta d'una 
analogia 
-      una mica simplista entre programes i objectes f&iacute;sics. 
-    <p>Les nostres idees i intuicions sobre la propietat d'objectes materials 
-      es refereixen a si &eacute;s l&iacute;cit prendre un objecte a 
alg&uacute;. 
-      Per&ograve; no es refereixen de manera directa a fer una copia d'alguna 
-      cosa. Els propietaris demanen que les apliquem igualment.<br>
-    </p>
-    <P> 
-  <LI>Les lleis. 
-    <P> Els propietaris descriuen sovint el que prescriu la llei actual, i ens 
-      amenacen amb les possibles penes que ens poden caure si la infringim. 
Darrera 
-      aquest tipus de raonaments hi ha el sup&ograve;sit impl&iacute;cit de 
que 
-      les lleis actuals reflecteixen una visi&oacute; de la moralitat 
inq&uuml;estionable 
-      i alhora se'ns demana que considerem aquestes sancions com a fets de la 
-      natura que no poden ser atribu&iuml;ts a ning&uacute;.
-    <p>Aquesta l&iacute;nia de persuasi&oacute; no est&agrave; dissenyada per 
-      a defendre's davant el pensament cr&iacute;tic: est&agrave; pensada per 
-      a refor&ccedil;ar el pensament &uacute;nic.</p>
-    <p>&Eacute;s elemental que les lleis no defineixen el que &eacute;s 
correcte 
-      i el que no ho &eacute;s. Tot americ&agrave; sap que, quaranta anys 
enrera, 
-      era il&middot;legal en nombrosos estats que una persona de color 
s'assegu&eacute;s 
-      a la part de davant del autob&uacute;s. Nom&eacute;s els racistes 
argumentarien 
-      que era incorrecte seure en aquelles circumst&agrave;ncies.<br>
-    </p>
-    <P> 
-  <LI>Drets naturals. 
-    <P> Els autors sostenen sovint que mantenen una relaci&oacute; especial 
amb 
-      els programes que han escrit i que per tant els seus desitjos i 
interessos 
-      en relaci&oacute; al programa passen per davant dels de qualsevol altra, 
-      i fins i tot dels de la resta del m&oacute;n. (Normalment s&oacute;n les 
-      empreses i no els autors els qui tenen el copyright del programari, 
per&ograve; 
-      s'espera que ignorem aquest &quot;petit detall&quot;.)
-    <p>A aquells qui proposen aix&ograve; com un axioma &egrave;tic - l'autor 
-      &eacute;s m&eacute;s important que tu - nom&eacute;s els puc dir que jo, 
-      un reconegut autor de programes, ho considero una bajanada.</p>
-    <p>El p&uacute;blic en general nom&eacute;s podr&agrave; sentir alguna 
simpatia 
-      per les demandes de drets naturals a partir de dues raons.</p>
-    <p>Una ra&oacute; &eacute;s una analogia for&ccedil;ada amb els objectes 
materials. 
-      Quan faig un arr&ograve;s, em queixar&eacute; si una altra persona se'l 
-      menja, perqu&egrave; me'n deixar&agrave; sense. La seva acci&oacute; em 
-      fa mal en la mateixa mesura que el beneficia: nom&eacute;s un de 
nosaltres 
-      podr&agrave; menjar l'arr&ograve;s. La pregunta llavors &eacute;s, qui? 
-      Qualsevol petita difer&egrave;ncia entre nosaltres ser&agrave; suficient 
-      per inclinar la balan&ccedil;a &egrave;tica.</p>
-    <p>El fet que executis o modifiquis un programa que jo he escrit t'afecta 
-      de manera directa i a mi nom&eacute;s de manera indirecta. Si 
d&oacute;nes 
-      una copia als teus amics us afecta a tu i als teus amics molt m&eacute;s 
-      del que m'afecta a mi. Jo no hauria de tenir cap poder de dir-vos de no 
-      fer aquestes coses. Ning&uacute; hauria de poder fer-ho.</p>
-    <p>La segona ra&oacute; es basa en qu&egrave; la gent ha escoltat per 
activa 
-      i per passiva que els drets naturals dels autors &eacute;s una 
tradici&oacute; 
-      acceptada i no q&uuml;estionada a la nostra societat.</p>
-    <p>Si mirem a la hist&ograve;ria, veurem que el contrari &eacute;s cert. 
La 
-      idea de drets naturals dels autors fou proposada i rebutjada quan es va 
-      redactar la constituci&oacute; dels Estats Units. &Eacute;s per 
aix&ograve; 
-      que la constituci&oacute; nom&eacute;s permet un sistema de copyright, 
no 
-      l'exigeix ; &eacute;s per aix&ograve; que el sistema de copyright 
&eacute;s 
-      temporal, no permanent. Estableix tanmateix que el prop&ograve;sit d'un 
-      sistema de copyright &eacute;s promoure el progr&eacute;s, no 
recompensar 
-      als autors. El copyright recompensa als autors fins a un cert punt, i 
als 
-      editors m&eacute;s, per&ograve; est&agrave; dissenyat com a un medi per 
-      a modificar el seu comportament.</p>
-    <p>L'aut&egrave;ntica tradici&oacute; establerta a la nostra societat 
&eacute;s 
-      que el copyright viola els drets naturals dels ciutadans - i que 
aix&ograve; 
-      nom&eacute;s &eacute;s justificable pel b&eacute; p&uacute;blic.</p>
-    <p> </p>
-    <P> 
-  <LI>Economia. 
-    <P> L'argument decisiu que fan els defensors del programari de 
car&agrave;cter 
-      propietari &eacute;s que d'aquesta manera s'assegura la producci&oacute; 
-      de m&eacute;s programari. 
-    <p>A difer&egrave;ncia dels altres, aquest raonament com a m&iacute;nim 
sorgeix 
-      a partir d'un plantejament leg&iacute;tim. Est&agrave; basat en un 
objectiu 
-      leg&iacute;tim: satisfer els usuaris del programari. I &eacute;s clar 
des 
-      d'un punt de vista emp&iacute;ric que la gent produir&agrave; m&eacute;s 
-      si est&agrave; ben pagada per a fer-ho. </p>
-    <p>Per&ograve; tamb&eacute; aquest argument economicista t&eacute; un punt 
-      feble: est&agrave; basat en el sup&ograve;sit que la difer&egrave;ncia 
nom&eacute;s 
-      &eacute;s un assumpte de quants diners s'han de pagar. Pressuposa que la 
-      ``producci&oacute; de programari'' &eacute;s el que volem, 
independentment 
-      de qu&egrave; el programari tingui propietaris o no. </p>
-    <p>La gent accepta r&agrave;pidament aquest sup&ograve;sit perqu&egrave; 
s'adiu 
-      amb les nostres experi&egrave;ncies amb els objectes materials. 
Considereu 
-      un entrep&agrave;, per exemple. Potser us agradaria obtenir un 
entrep&agrave; 
-      equivalent, b&eacute; de franc o b&eacute; pagant una quantitat. En 
aquest 
-      cas, la quantitat que pagueu &eacute;s l'&uacute;nica difer&egrave;ncia. 
-      Independentment de si el pagueu o no, l'entrep&agrave; &eacute;s el 
mateix: 
-      t&eacute; el mateix valor nutricional i nom&eacute;s us el podeu menjar 
-      una vegada. El que l'obtingueu d'un propietari o no pot afectar de 
manera 
-      directa en cap cas m&eacute;s que la quantitat de diners que 
tindr&agrave;s 
-      despr&eacute;s de menjar-te'l.<br>
-    </p>
-    <P> Aix&ograve; &eacute;s cert per qualsevol classe d'objecte 
material--independentment 
-      o no si t&eacute; un propietari, aix&ograve; no afecta el que &eacute;s 
-      o el que podeu fer si el compreu.
-    <p>Per&ograve; si el programa t&eacute; un propietari, aix&ograve; afecta 
-      de manera substancial el que &eacute;s i el que podeu fer amb una 
c&ograve;pia 
-      si en compreu un. La difer&egrave;ncia no nom&eacute;s &eacute;s una 
q&uuml;esti&oacute; 
-      monet&agrave;ria. El sistema de propietaris de programari encoratja als 
-      propietaris de programari a produir quelcom-- per&ograve; no all&ograve; 
-      que la societat realment necessita. I causa una poluci&oacute; 
&egrave;tica 
-      intangible que ens afecta a tots.<br>
-    </p>
-    
-</UL>
-
-<P> Qu&egrave; &eacute;s el que la societat necessita? Necessita 
informaci&oacute; 
-  que sigui veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, 
programes 
-  que la gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no nom&eacute;s 
operar. 
-  Per&ograve; el que ofereixen t&iacute;picament els propietaris de programari 
-  &eacute;s una caixa negra que ni es pot estudiar ni es pot modificar.
-<p>La societat tamb&eacute; necessita llibertat. Quan un programa t&eacute; un 
-  propietari, els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves 
pr&ograve;pies 
-  vides.<br>
-</p>
-<P>I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperaci&oacute; 
-  volunt&agrave;ria en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari 
-  ens conten que ajudar als nostres ve&iuml;ns de manera natural &eacute;s 
``pirateria'', 
-  estan embrutant l'esperit c&iacute;vic de la nostra societat.
-<p>&Eacute;s per aix&ograve; perqu&egrave; diem que el <a 
href="/philosophy/free-sw.html">programari 
-  lliure</a> &eacute;s un assumpte de llibertats, no de preus.<br>
-</p>
-<P> L'argument econ&ograve;mic que fan els propietaris &eacute;s erroni, 
per&ograve; 
-  el tema econ&ograve;mic &eacute;s tangible. Hi ha gent que escriu programari 
-  &uacute;til pel plaer d'escriure'l; per&ograve; si volem m&eacute;s 
programari 
-  que el que aquesta gent pugui produir, necessitem cercar fons per a 
finan&ccedil;ar-lo.
-<p>Durant els darrers deu anys els desenvolupadors de programari lliure han 
intentat 
-  diversos m&egrave;todes de trobar finan&ccedil;ament amb un cert 
&egrave;xit. 
-  No hi ha cap necessitat de fer-se ric: la renda mediana d'una familia 
nordamericana, 
-  al voltant de 35.000 d&ograve;lars, demostra que hi ha prou incentius per a 
-  moltes feines que donen menors satisfaccions que programar. </p>
-<p>Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure 
-  de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada 
millora 
-  era afegida a la versi&oacute; publicada i aix&iacute; podia estar 
disponible 
-  per al p&uacute;blic en general. Els clients em pagaven per les millores i 
extensions 
-  que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major 
prioritat. 
-  <br>
-</p>
-<P>La <a href="/fsf/fsf.ca.html">Free Software Foundation (FSF)</a>, una 
entitat 
-  no lucrativa exempta d'impostos dedicada al desenvolupament de programari 
lliure, 
-  obt&eacute; els seus fons de la <a href="/order/order.html">venda</a> de <a 
href="/software/software.html">CD-ROM</a>, 
-  <a href="/order/t-shirts.html">samarretes</a>, <a 
href="/doc/doc.html">manuals</a>, 
-  i <a href="/order/deluxe.html">distribucions deluxe</a> GNU, (de les quals 
els 
-  usuaris tenen plena llibertat de copiar i modificar), aix&iacute; com de <a 
href="/help/donate.html">donacions</a>. 
-  Actualment compta amb una plantilla de cinc programadors, a m&eacute;s de 
tres 
-  treballadors que atenen les comandes per via postal. <br>
-<P>&nbsp;
-<P> Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjan&ccedil;ant 
la 
-  venda de serveis de suport. Cygnus Support, que comptava amb 50 empleats 
quan 
-  aquest article fou escrit, estima que al voltant del 15% de la seva 
activitat 
-  empresarial &eacute;s el desenvolupament de programari lliure, una xifra 
respectable 
-  per a una empresa de programari. 
-<p>Empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o Analog Devices s'han 
agrupat 
-  per col&middot;laborar amb el finan&ccedil;ament del desenvolupament del 
compilador 
-  GNU per a C. De manera an&agrave;loga el desenvolupament del compilador GNU 
-  per al llenguatge Ada fou finan&ccedil;at per la For&ccedil;a A&egrave;ria 
dels 
-  Estats Units, que considerava que era la manera m&eacute;s eficient 
d'obtenir 
-  un compilador de gran qualitat. [ El finan&ccedil;ament provinent de la 
For&ccedil;a 
-  A&egrave;ria es va acabar temps enrera. El compilador GNU per a Ada ja 
&eacute;s 
-  disponible i el seu manteniment &eacute;s finan&ccedil;at per via 
comercial.] 
-</p>
-<p>Tots aquests exemples s&oacute;n nom&eacute;s una petita mostra. El 
moviment 
-  per al programari lliure &eacute;s encara petit i jove. Per&ograve; 
l'exemple 
-  de la r&agrave;dio mantinguda pels oients en aquest pa&iacute;s [els Estats 
-  Units] mostra que &eacute;s possible donar suport a una activitat de 
for&ccedil;a 
-  grand&agrave;ria sense haver de for&ccedil;ar a pagar a cap usuari. <br>
-</p>
-<P>Com a usuari inform&agrave;tic avui en dia, et pots trobar utilitzant un <a 
href="/philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">programa 
-  propietari (18.000 car&agrave;cters)</a>. Si un amic et demana de fer una 
c&ograve;pia, 
-  no estaria b&eacute; refusar fer-la. La cooperaci&oacute; &eacute;s 
m&eacute;s 
-  important que el copyright. Per&ograve; la cooperaci&oacute; clandestina no 
-  contribueix a millorar la societat. Una persona hauria d'aspirar a viure una 
-  vida honrada amb orgull, i aix&ograve; significa dir &quot;NO&quot; al 
programari 
-  propietari.
-<p>Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que 
-  utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i 
-  ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre 
programador 
-  preferit per arreglar-lo quan no funcioni.</p>
-<p>Us mereixeu el programari lliure. <br>
-</p>
-<P>
-
-<HR>
-
-<H4><A HREF="/philosophy/philosophy.ca.html">Altres documents</A></H4>
-
-<HR>
-
-Return to <A HREF="/home.html">GNU's home page</A>.
-<P>
-FSF &amp; GNU inquiries &amp; questions to
-<A HREF="mailto:address@hidden";><EM>address@hidden</EM></A>.
-Other <A HREF="/home.html#ContactInfo">ways to contact</A> the FSF.
-<P>
-Comments on these web pages to
-<A HREF="mailto:address@hidden";><EM>address@hidden</EM></A>,
-send other questions to
-<A HREF="mailto:address@hidden";><EM>address@hidden</EM></A>.
-<P>
-Copyright 1994 Richard Stallman
-Verbatim copying and distribution of this entire article is
-permitted in any medium, provided this notice is preserved.
-<P> Tradu&iuml;t: 
-  <!-- hhmts start -->
-  18 de setembre del 2001 
-  <!-- hhmts end -->
-<HR>
-</BODY>
-</HTML>
+<!DOCTYPE html PUBLIC "-//IETF//DTD HTML 2.0//EN">
+<HTML>
+<head>
+<TITLE>Per qu&egrave; el programari no hauria de tenir propietaris - Projecte 
GNU - Free Software Foundation (FSF)</TITLE>
+<meta http-equiv="content-type" content='text/html; charset=utf-8' />
+<link rel="stylesheet" type="text/css" href="/gnu.css" />
+<link rev="made" href="mailto:address@hidden"; />
+</head>
+<body>
+
+<p><a href="#translations">Traduccions</a> d'aquesta p&agrave;gina </p>
+<H3>Per qu&egrave; el programari no hauria de tenir propietaris</H3>
+
+
+
+<P> per <A HREF="http://www.stallman.org/";><STRONG>Richard 
Stallman</STRONG></A> 
+
+<P> <A HREF="/graphics/philosophicalgnu.ca.html"><IMG 
SRC="/graphics/philosophical-gnu-sm.jpg"
+
+   ALT=" [imatge d'un GNU filos&ograve;fic] "
+
+   WIDTH="160" HEIGHT="200"></A>
+   
+<P>La tecnologia de la informaci&oacute; digital contribueix a fer m&eacute;s 
+
+  f&agrave;cil la c&ograve;pia i modificaci&oacute; de la informaci&oacute;. 
Els 
+
+  ordinadors ens prometen de fer-ho m&eacute;s accessible a tots nosaltres. 
+
+<P>Per&ograve; no tothom desitja que sigui m&eacute;s f&agrave;cil. El sistema 
+
+  copyright d&oacute;na els drets als &quot;propietaris&quot; de programari, 
la 
+
+  majoria dels quals pretenen treure els beneficis potencials que la comunitat 
+
+  pot obtenir de l'&uacute;s del programari. Pretenen ser els &uacute;nics que 
+
+  puguin copiar i modificar el programari que utilitzen. 
+
+<P> El sistema de copyright va n&eacute;ixer i cr&eacute;ixer a l'&egrave;poca 
+
+  de la impressi&oacute;, una tecnologia que permetia la c&ograve;pia massiva. 
+
+  El copyright encaixava b&eacute; amb aquella tecnologia perqu&egrave; 
nom&eacute;s 
+
+  restringia als productors massius de c&ograve;pies. No treia cap llibertat 
als 
+
+  lectors. Un lector ordinari que no fos propietari d'una impremta 
nom&eacute;s 
+
+  podia copiar llibres amb una ploma i tinta, i pocs lectors van ser encausats 
+
+  per aquestes pr&agrave;ctiques. <br>
+
+<P>
+
+<P>La tecnologia digital &eacute;s m&eacute;s flexible que la 
impressi&oacute;: 
+
+  si la informaci&oacute; &eacute;s en forma digital, es pot copiar 
f&agrave;cilment 
+
+  i distribuir-la a tercers. Aquesta gran flexibilitat encaixa malament en un 
+
+  sistema com el de copyright. Aquesta &eacute;s la ra&oacute; de les 
creixents 
+
+  mesures draconianes i de dubtosa &egrave;tica que actualment garanteixen el 
+
+  copyright del programari. Considereu les seg&uuml;ents quatre 
pr&agrave;ctiques 
+
+  dutes a terme per la Software Publishers Association (SPA): <br>
+
+<P>
+
+<UL>
+
+  <LI>Propaganda massiva afirmant que no &eacute;s &egrave;tic infringir el 
copyright 
+
+    per tal d'ajudar el teu amic. <br>
+
+    <P> 
+
+  <LI>Cerca de potencials xivatos que informin sobre les activitats dels seus 
+
+    companys de feina o amics. 
+
+    <P> 
+
+  <LI>Raids (amb l'ajut de la policia) a oficines i centres educatius, on els 
+
+    interrogats han de demostrar la seva innoc&egrave;ncia del c&agrave;rrec 
de 
+
+    fer c&ograve;pies il&middot;legals. <br>
+
+    <P> 
+
+  <LI>Persecuci&oacute; (per part del govern dels EE.UU., a petici&oacute; de 
+
+    la SPA) de persones com David LaMacchia (MIT), no pel fet de copiar 
programri, 
+
+    (no ha estat acusat de copiar res), sin&oacute; nom&eacute;s pel fet de no 
+
+    haver vigilat les instal&middot;lacions on es fan c&ograve;pies i no 
haver-ne 
+
+    restringit el seu &uacute;s. <br>
+
+</UL>
+
+
+
+<P>Aquestes quatre pr&agrave;ctiques s&oacute;n semblants a pr&agrave;ctiques 
+
+  dutes a terme a l'antiga Uni&oacute; Sovi&egrave;tica, on cada 
m&agrave;quina 
+
+  de c&ograve;pia tenia un gu&agrave;rdia que impedia la c&ograve;pia 
il&middot;legal, 
+
+  i on la gent havia de copiar la informaci&oacute; d'amagat i passar-la sota 
+
+  m&agrave; com a ``samizdat''. Hi ha per descomptat una difer&egrave;ncia: el 
+
+  motius darrera d'aquest control a la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica eren 
pol&iacute;tics; 
+
+  als Estats Units els motius s&oacute;n econ&ograve;mics. Per&ograve; 
s&oacute;n 
+
+  les accions el que ens afecten, no els motius. Qualsevol intent de bloquejar 
+
+  el compartiment de la informaci&oacute;, sigui del tipus que sigui, i sigui 
+
+  pel fet que sigui, du als mateixos m&egrave;todes i als mateixos danys. <br>
+
+<P>
+
+<P> Els propietaris fan diversos tipus d'arguments per tal de retenir el poder 
+
+  de controlar com usar la informaci&oacute;: <br>
+
+<P>
+
+
+
+<UL>
+
+  <LI>Els mots utilitzats. 
+
+    <P> Owners use smear words such as ``piracy'' and ``theft'', as well as 
expert 
+
+      terminology such as ``intellectual property'' and ``damage'', to suggest 
+
+      a certain line of thinking to the public---a simplistic analogy between 
+
+      programs and physical objects. 
+
+    <P> Our ideas and intuitions about property for material objects are about 
+
+      whether it is right to <em>take an object away</em> from someone else. 
They 
+
+      don't directly apply to <em>making a copy</em> of something. But the 
owners 
+
+      ask us to apply them anyway. 
+
+    <P> 
+
+  <LI>Exageraci&oacute;. 
+
+    <P> Els propietaris utilitzen mots com &quot;pirateria&quot; o 
&quot;robatori&quot;, 
+
+      o terminologia del tipus ``propietat intel&middot;lectual '' o 
``danys'', 
+
+      per tal d'influenciar l'opini&oacute; p&uacute;blica. Es tracta d'una 
analogia 
+
+      una mica simplista entre programes i objectes f&iacute;sics. 
+
+    <p>Les nostres idees i intuicions sobre la propietat d'objectes materials 
+
+      es refereixen a si &eacute;s l&iacute;cit prendre un objecte a 
alg&uacute;. 
+
+      Per&ograve; no es refereixen de manera directa a fer una copia d'alguna 
+
+      cosa. Els propietaris demanen que les apliquem igualment.<br>
+
+    </p>
+
+    <P> 
+
+  <LI>Les lleis. 
+
+    <P> Els propietaris descriuen sovint el que prescriu la llei actual, i ens 
+
+      amenacen amb les possibles penes que ens poden caure si la infringim. 
Darrera 
+
+      aquest tipus de raonaments hi ha el sup&ograve;sit impl&iacute;cit de 
que 
+
+      les lleis actuals reflecteixen una visi&oacute; de la moralitat 
inq&uuml;estionable 
+
+      i alhora se'ns demana que considerem aquestes sancions com a fets de la 
+
+      natura que no poden ser atribu&iuml;ts a ning&uacute;.
+
+    <p>Aquesta l&iacute;nia de persuasi&oacute; no est&agrave; dissenyada per 
+
+      a defendre's davant el pensament cr&iacute;tic: est&agrave; pensada per 
+
+      a refor&ccedil;ar el pensament &uacute;nic.</p>
+
+    <p>&Eacute;s elemental que les lleis no defineixen el que &eacute;s 
correcte 
+
+      i el que no ho &eacute;s. Tot americ&agrave; sap que, quaranta anys 
enrera, 
+
+      era il&middot;legal en nombrosos estats que una persona de color 
s'assegu&eacute;s 
+
+      a la part de davant del autob&uacute;s. Nom&eacute;s els racistes 
argumentarien 
+
+      que era incorrecte seure en aquelles circumst&agrave;ncies.<br>
+
+    </p>
+
+    <P> 
+
+  <LI>Drets naturals. 
+
+    <P> Els autors sostenen sovint que mantenen una relaci&oacute; especial 
amb 
+
+      els programes que han escrit i que per tant els seus desitjos i 
interessos 
+
+      en relaci&oacute; al programa passen per davant dels de qualsevol altra, 
+
+      i fins i tot dels de la resta del m&oacute;n. (Normalment s&oacute;n les 
+
+      empreses i no els autors els qui tenen el copyright del programari, 
per&ograve; 
+
+      s'espera que ignorem aquest &quot;petit detall&quot;.)
+
+    <p>A aquells qui proposen aix&ograve; com un axioma &egrave;tic - l'autor 
+
+      &eacute;s m&eacute;s important que tu - nom&eacute;s els puc dir que jo, 
+
+      un reconegut autor de programes, ho considero una bajanada.</p>
+
+    <p>El p&uacute;blic en general nom&eacute;s podr&agrave; sentir alguna 
simpatia 
+
+      per les demandes de drets naturals a partir de dues raons.</p>
+
+    <p>Una ra&oacute; &eacute;s una analogia for&ccedil;ada amb els objectes 
materials. 
+
+      Quan faig un arr&ograve;s, em queixar&eacute; si una altra persona se'l 
+
+      menja, perqu&egrave; me'n deixar&agrave; sense. La seva acci&oacute; em 
+
+      fa mal en la mateixa mesura que el beneficia: nom&eacute;s un de 
nosaltres 
+
+      podr&agrave; menjar l'arr&ograve;s. La pregunta llavors &eacute;s, qui? 
+
+      Qualsevol petita difer&egrave;ncia entre nosaltres ser&agrave; suficient 
+
+      per inclinar la balan&ccedil;a &egrave;tica.</p>
+
+    <p>El fet que executis o modifiquis un programa que jo he escrit t'afecta 
+
+      de manera directa i a mi nom&eacute;s de manera indirecta. Si 
d&oacute;nes 
+
+      una copia als teus amics us afecta a tu i als teus amics molt m&eacute;s 
+
+      del que m'afecta a mi. Jo no hauria de tenir cap poder de dir-vos de no 
+
+      fer aquestes coses. Ning&uacute; hauria de poder fer-ho.</p>
+
+    <p>La segona ra&oacute; es basa en qu&egrave; la gent ha escoltat per 
activa 
+
+      i per passiva que els drets naturals dels autors &eacute;s una 
tradici&oacute; 
+
+      acceptada i no q&uuml;estionada a la nostra societat.</p>
+
+    <p>Si mirem a la hist&ograve;ria, veurem que el contrari &eacute;s cert. 
La 
+
+      idea de drets naturals dels autors fou proposada i rebutjada quan es va 
+
+      redactar la constituci&oacute; dels Estats Units. &Eacute;s per 
aix&ograve; 
+
+      que la constituci&oacute; nom&eacute;s permet un sistema de copyright, 
no 
+
+      l'exigeix ; &eacute;s per aix&ograve; que el sistema de copyright 
&eacute;s 
+
+      temporal, no permanent. Estableix tanmateix que el prop&ograve;sit d'un 
+
+      sistema de copyright &eacute;s promoure el progr&eacute;s, no 
recompensar 
+
+      als autors. El copyright recompensa als autors fins a un cert punt, i 
als 
+
+      editors m&eacute;s, per&ograve; est&agrave; dissenyat com a un medi per 
+
+      a modificar el seu comportament.</p>
+
+    <p>L'aut&egrave;ntica tradici&oacute; establerta a la nostra societat 
&eacute;s 
+
+      que el copyright viola els drets naturals dels ciutadans - i que 
aix&ograve; 
+
+      nom&eacute;s &eacute;s justificable pel b&eacute; p&uacute;blic.</p>
+
+    <p> </p>
+
+    <P> 
+
+  <LI>Economia. 
+
+    <P> L'argument decisiu que fan els defensors del programari de 
car&agrave;cter 
+
+      propietari &eacute;s que d'aquesta manera s'assegura la producci&oacute; 
+
+      de m&eacute;s programari. 
+
+    <p>A difer&egrave;ncia dels altres, aquest raonament com a m&iacute;nim 
sorgeix 
+
+      a partir d'un plantejament leg&iacute;tim. Est&agrave; basat en un 
objectiu 
+
+      leg&iacute;tim: satisfer els usuaris del programari. I &eacute;s clar 
des 
+
+      d'un punt de vista emp&iacute;ric que la gent produir&agrave; m&eacute;s 
+
+      si est&agrave; ben pagada per a fer-ho. </p>
+
+    <p>Per&ograve; tamb&eacute; aquest argument economicista t&eacute; un punt 
+
+      feble: est&agrave; basat en el sup&ograve;sit que la difer&egrave;ncia 
nom&eacute;s 
+
+      &eacute;s un assumpte de quants diners s'han de pagar. Pressuposa que la 
+
+      ``producci&oacute; de programari'' &eacute;s el que volem, 
independentment 
+
+      de qu&egrave; el programari tingui propietaris o no. </p>
+
+    <p>La gent accepta r&agrave;pidament aquest sup&ograve;sit perqu&egrave; 
s'adiu 
+
+      amb les nostres experi&egrave;ncies amb els objectes materials. 
Considereu 
+
+      un entrep&agrave;, per exemple. Potser us agradaria obtenir un 
entrep&agrave; 
+
+      equivalent, b&eacute; de franc o b&eacute; pagant una quantitat. En 
aquest 
+
+      cas, la quantitat que pagueu &eacute;s l'&uacute;nica difer&egrave;ncia. 
+
+      Independentment de si el pagueu o no, l'entrep&agrave; &eacute;s el 
mateix: 
+
+      t&eacute; el mateix valor nutricional i nom&eacute;s us el podeu menjar 
+
+      una vegada. El que l'obtingueu d'un propietari o no pot afectar de 
manera 
+
+      directa en cap cas m&eacute;s que la quantitat de diners que 
tindr&agrave;s 
+
+      despr&eacute;s de menjar-te'l.<br>
+
+    </p>
+
+    <P> Aix&ograve; &eacute;s cert per qualsevol classe d'objecte 
material--independentment 
+
+      o no si t&eacute; un propietari, aix&ograve; no afecta el que &eacute;s 
+
+      o el que podeu fer si el compreu.
+
+    <p>Per&ograve; si el programa t&eacute; un propietari, aix&ograve; afecta 
+
+      de manera substancial el que &eacute;s i el que podeu fer amb una 
c&ograve;pia 
+
+      si en compreu un. La difer&egrave;ncia no nom&eacute;s &eacute;s una 
q&uuml;esti&oacute; 
+
+      monet&agrave;ria. El sistema de propietaris de programari encoratja als 
+
+      propietaris de programari a produir quelcom-- per&ograve; no all&ograve; 
+
+      que la societat realment necessita. I causa una poluci&oacute; 
&egrave;tica 
+
+      intangible que ens afecta a tots.<br>
+
+    </p>
+
+    
+
+</UL>
+
+
+
+<P> Qu&egrave; &eacute;s el que la societat necessita? Necessita 
informaci&oacute; 
+
+  que sigui veritablement disponible als seus ciutadans. Per exemple, 
programes 
+
+  que la gent pugui llegir, corregir, adaptar o millorar, no nom&eacute;s 
operar. 
+
+  Per&ograve; el que ofereixen t&iacute;picament els propietaris de programari 
+
+  &eacute;s una caixa negra que ni es pot estudiar ni es pot modificar.
+
+<p>La societat tamb&eacute; necessita llibertat. Quan un programa t&eacute; un 
+
+  propietari, els usuaris perden llibertat de controlar part de les seves 
pr&ograve;pies 
+
+  vides.<br>
+
+</p>
+
+<P>I sobre tot la societat necessita encoratjar l'esperit de cooperaci&oacute; 
+
+  volunt&agrave;ria en els seus ciutadans. Quan els propietaris de programari 
+
+  ens conten que ajudar als nostres ve&iuml;ns de manera natural &eacute;s 
``pirateria'', 
+
+  estan embrutant l'esperit c&iacute;vic de la nostra societat.
+
+<p>&Eacute;s per aix&ograve; perqu&egrave; diem que el <a 
href="/philosophy/free-sw.ca.html">programari 
+
+  lliure</a> &eacute;s un assumpte de llibertats, no de preus.<br>
+
+</p>
+
+<P> L'argument econ&ograve;mic que fan els propietaris &eacute;s erroni, 
per&ograve; 
+
+  el tema econ&ograve;mic &eacute;s tangible. Hi ha gent que escriu programari 
+
+  &uacute;til pel plaer d'escriure'l; per&ograve; si volem m&eacute;s 
programari 
+
+  que el que aquesta gent pugui produir, necessitem cercar fons per a 
finan&ccedil;ar-lo.
+
+<p>Durant els darrers deu anys els desenvolupadors de programari lliure han 
intentat 
+
+  diversos m&egrave;todes de trobar finan&ccedil;ament amb un cert 
&egrave;xit. 
+
+  No hi ha cap necessitat de fer-se ric: la renda mediana d'una familia 
nordamericana, 
+
+  al voltant de 35.000 d&ograve;lars, demostra que hi ha prou incentius per a 
+
+  moltes feines que donen menors satisfaccions que programar. </p>
+
+<p>Durant molts anys, fins que el mecenatge ho va fer innecessari, vaig viure 
+
+  de les millores que feia del programari lliure que havia escrit. Cada 
millora 
+
+  era afegida a la versi&oacute; publicada i aix&iacute; podia estar 
disponible 
+
+  per al p&uacute;blic en general. Els clients em pagaven per les millores i 
extensions 
+
+  que volien, en comptes de les funcionalitats que jo considerava de major 
prioritat. 
+
+  <br>
+
+</p>
+
+<P>La <a href="/fsf/fsf.ca.html">Free Software Foundation (FSF)</a>, una 
entitat 
+
+  no lucrativa exempta d'impostos dedicada al desenvolupament de programari 
lliure, 
+
+  obt&eacute; els seus fons de la <a href="/order/order.html">venda</a> de <a 
href="/software/software.html">CD-ROM</a>, 
+
+  <a href="/order/t-shirts.html">samarretes</a>, <a 
href="/doc/doc.html">manuals</a>, 
+
+  i <a href="/order/deluxe.html">distribucions deluxe</a> GNU, (de les quals 
els 
+
+  usuaris tenen plena llibertat de copiar i modificar), aix&iacute; com de <a 
href="/help/donate.html">donacions</a>. 
+
+  Actualment compta amb una plantilla de cinc programadors, a m&eacute;s de 
tres 
+
+  treballadors que atenen les comandes per via postal. <br>
+
+<P>
+
+<P> Alguns desenvolupadors de programari lliure fan diners mitjan&ccedil;ant 
la 
+
+  venda de serveis de suport. Cygnus Support, que comptava amb 50 empleats 
quan 
+
+  aquest article fou escrit, estima que al voltant del 15% de la seva 
activitat 
+
+  empresarial &eacute;s el desenvolupament de programari lliure, una xifra 
respectable 
+
+  per a una empresa de programari. 
+
+<p>Empreses com Intel, Motorola, Texas Instruments o Analog Devices s'han 
agrupat 
+
+  per col&middot;laborar amb el finan&ccedil;ament del desenvolupament del 
compilador 
+
+  GNU per a C. De manera an&agrave;loga el desenvolupament del compilador GNU 
+
+  per al llenguatge Ada fou finan&ccedil;at per la For&ccedil;a A&egrave;ria 
dels 
+
+  Estats Units, que considerava que era la manera m&eacute;s eficient 
d'obtenir 
+
+  un compilador de gran qualitat. [ El finan&ccedil;ament provinent de la 
For&ccedil;a 
+
+  A&egrave;ria es va acabar temps enrera. El compilador GNU per a Ada ja 
&eacute;s 
+
+  disponible i el seu manteniment &eacute;s finan&ccedil;at per via 
comercial.] 
+
+</p>
+
+<p>Tots aquests exemples s&oacute;n nom&eacute;s una petita mostra. El 
moviment 
+
+  per al programari lliure &eacute;s encara petit i jove. Per&ograve; 
l'exemple 
+
+  de la r&agrave;dio mantinguda pels oients en aquest pa&iacute;s [els Estats 
+
+  Units] mostra que &eacute;s possible donar suport a una activitat de 
for&ccedil;a 
+
+  grand&agrave;ria sense haver de for&ccedil;ar a pagar a cap usuari. <br>
+
+</p>
+
+<P>Com a usuari inform&agrave;tic avui en dia, et pots trobar utilitzant un <a 
href="/philosophy/categories.ca.html#ProprietarySoftware">programa 
+
+  propietari (18.000 car&agrave;cters)</a>. Si un amic et demana de fer una 
c&ograve;pia, 
+
+  no estaria b&eacute; refusar fer-la. La cooperaci&oacute; &eacute;s 
m&eacute;s 
+
+  important que el copyright. Per&ograve; la cooperaci&oacute; clandestina no 
+
+  contribueix a millorar la societat. Una persona hauria d'aspirar a viure una 
+
+  vida honrada amb orgull, i aix&ograve; significa dir &quot;NO&quot; al 
programari 
+
+  propietari.
+
+<p>Us mereixeu poder cooperar obertament i de manera lliure amb altra gent que 
+
+  utilitza programari. Us mereixeu poder aprendre com funciona el programari i 
+
+  ensenyar-lo als vostres estudiants. Us mereixeu poder contractar al vostre 
programador 
+
+  preferit per arreglar-lo quan no funcioni.</p>
+
+<p>Us mereixeu el programari lliure. <br>
+
+</p>
+
+<P>
+
+
+
+<HR>
+
+
+
+<H4><A HREF="/philosophy/philosophy.ca.html">Altres documents</A></H4>
+
+
+
+<HR>
+
+<div class="translations">
+<p><a id="translations"></a>
+<b>Traduccions d'aquesta p&agrave;gina</b>:<br />
+
+<!-- Please keep this list alphabetical, and in the original -->
+<!-- language if possible, otherwise default to English -->
+<!-- If you do not have it English, please comment what the -->
+<!-- English is.  If you add a new language here, please -->
+<!-- advise address@hidden and add it to -->
+<!--    - in /home/www/bin/nightly-vars either TAGSLANG or WEBLANG -->
+<!--    - in /home/www/html/server/standards/README.translations.html -->
+<!--      one of the lists under the section "Translations Underway" -->
+<!--    - if there is a translation team, you also have to add an alias -->
+<!--      to mail.gnu.org:/com/mailer/aliases -->
+<!-- Please also check you have the 2 letter language code right versus -->
+<!--     http://www.w3.org/WAI/ER/IG/ert/iso639.htm -->
+
+[
+  <a href="/philosophy/why-free.ca.html">Catal&#x00e0;</a>     <!-- Catalan -->
+| <a href="/philosophy/why-free.cs.html">&#x010c;esky</a>      <!-- Czech -->
+| <a href="/philosophy/why-free.da.html">Dansk</a>     <!-- Danish -->
+| <a href="/philosophy/why-free.de.html">Deutsch</a>   <!-- German -->
+| <a href="/philosophy/why-free.html">English</a>
+| <a href="/philosophy/why-free.es.html">Espa&#x00f1;ol</a>    <!-- Spanish -->
+| <a 
href="/philosophy/why-free.fa.html">&#x0641;&#x0627;&#x0631;&#x0633;&#x06cc;</a>
  <!-- Farsi/Persian -->
+| <a href="/philosophy/why-free.fr.html">Fran&#x00e7;ais</a>   <!-- French -->
+| <a href="/philosophy/why-free.hr.html">Hrvatski</a>  <!-- Croatian -->
+| <a href="/philosophy/why-free.id.html">Bahasa Indonesia</a>  <!-- Indonesian 
-->
+| <a href="/philosophy/why-free.it.html">Italiano</a>  <!-- Italian -->
+| <a href="/philosophy/why-free.ja.html">&#x65e5;&#x672c;&#x8a9e;</a>  <!-- 
Japanese -->
+| <a href="/philosophy/why-free.ko.html">&#xd55c;&#xad6d;&#xc5b4;</a>  <!-- 
Korean -->
+| <a href="/philosophy/why-free.hu.html">Magyar</a>    <!-- Hungarian -->
+| <a href="/philosophy/why-free.pl.html">Polski</a>    <!-- Polish -->
+| <a href="/philosophy/why-free.pt.html">Portugu&#x0ea;s</a>   <!--  -->
+| <a 
href="/philosophy/why-free.ru.html">&#x0420;&#x0443;&#x0441;&#x0441;&#x043a;&#x0438;&#x0439;</a>
  <!-- Russian -->
+| <a href="/philosophy/why-free.tr.html">T&#x00fc;rk&#x00e7;e</a>      <!-- 
Turkish -->
+]
+</p>
+</div>
+
+<div class="copyright">
+<p>
+Tornar a la <a href="/home.ca.html">p&agrave;gina principal del projecte 
GNU</a>.
+</p>
+
+<p>
+Envieu les vostres preguntes sobre la FSF i GNU a <a 
href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+Tamb&eacute; hi ha d'<a href="/home.ca.html#ContactInfo">altres formes de 
contactar</a> 
+la FSF.
+<br />
+Envieu els enlla&ccedil;os trencats i d'altres correccions (o suggeriments) a 
<a href="mailto:address@hidden";><em>address@hidden</em></a>.
+</p>
+
+<p>
+Vegeu el <a href="/server/standards/README.translations.html">Translations
+README</a> per a informar-vos sobre la coordinaci&oacute; i publicaci&oacute; 
de les traduccions d'aquest article.
+</p>
+
+<p>
+Copyright 1994 Richard Stallman
+<br />
+Es permet realitzar i distribuir c&ograve;pies literals d'aquest article en 
qualsevol medi sense pagament de drets, sempre que hi aparegui aquesta nota.
+</p>
+<p>
+Updated:
+<!-- timestamp start -->
+$Date: 2006/04/30 18:50:35 $ $Author: puigpe $
+<!-- timestamp end -->
+</p>
+</div>
+</BODY>
+
+</HTML>
+




reply via email to

[Prev in Thread] Current Thread [Next in Thread]